Reconeixement a Jaume Rabeya per la seva tasca en l’ADF Tres Branques

 
El passat 26 d’abril el balsarenyenc Jaume Rabeya i Casellas va rebre el  premi honorífic Joaquim Maria de Castellarnau, com a reconeixement a la seva trajectòria altruista en la prevenció dels incendis forestals i la seva implicació i dedicació en els inicis de les ADF.
 
La distinció li va fer la Diputació de Barcelona en un acte celebrat a l’auditori Eduard Toldrà de Vilanova i La Geltrú, on s’atorgaven diversos premis a la Prevenció d’Incendis Forestals. En el cas de Jaume Rabeya, el jurat va valorar “la seva gran capacitat per activar, coordinar les ADF i liderar un equip i donar-hi suport en qüestions de logística”. Com es pot veure a la foto, una bona representació de balsarenyencs van acompanyar-lo en aquest acte.
 
El març de 1987, a l’Ajuntament de Balsareny quedava constituïda l’Agrupació de Defensa Forestal Tres Branques, formada pels ajuntaments de Gaià, Sallent i Balsareny. La seva junta directiva està formada per representants dels tres consistoris, dels propietaris forestals i d’alguna entitat relacionada amb la natura (aquí a Balsareny, de la Societat de Caça). L’associació, després de 38 anys d’experiència, continua actualment fent el seu servei i participant també en activitats del poble. Darrerament, per exemple, va participar en la Fira d’Entitats.
 
Catalunya té més de tres-centes ADF, que representen uns 670 municipis, amb una superfície forestal associada de prop d’un milió set-centes cinquanta mil hectàrees. L’ ADF Tres Branques va ser de les primeres, en bona part gràcies al fet que Jaume Rabeya va motivar els propietaris forestals i pagesos de l’any 1987, que anteriorment ja havien constituït una mena d’associació prèvia a l’ADF per cooperar en la prevenció d’incendis forestals. El paper que hi va jugar Jaume Rabeya com a pagès, propietari i polític va ser determinant i d’aquí ve el reconeixement que se li ha fet.
 
En el seu breu discurs d’agraïment, Rabeya va esmentar que efectivament ja havien fet una petita agrupació abans de la creació de les ADF junt amb el Baix Berguedà, amb uns pagesos i propietaris forestals que van equipar una bota per apagar focs; i va remarcar que el reconeixement anava per a aquesta gent que van fer el grup, alguns dels quals ara ja no hi són.
 
Aprofitant aquest reconeixement, que es pot fer extensiu també a tots els membres de l’ADF Tres Branques, els actuals i els que ho han estat al llarg d’aquests anys, el nostre col·laborador Sergi Fontseca, geògraf i màster d’incendis forestals per la UDL, i professionalment agent major d’incendis forestals del Cos d’Agents Rurals, ens amplia, tot seguit, què són les ADF, la seva organització i la seva actuació, per tal que tothom es pugui conscienciar de la importància que tenen.
 
Fontseca també va assistir a la gala de Vilanova i la Geltrú per fer-hi una presentació sobre incendis. Creiem també escaient de parlar d’aquest tema quan ens trobem a les portes de l’estiu, un estiu en què es compliran, el 18 de juliol, vint anys de l’incendi que es va iniciar al terme de Castellnou de Bages i es va estendre pel de Balsareny, fins al Pla de Calaf i el Serrat del Maurici, a tocar del nucli urbà.
 
Sarment
Foto: Sergi Fontseca 


Agrupacions de Defensa Forestal
 
Les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) són agrupacions voluntàries de caràcter civil integrades per ajuntaments i propietaris forestals. També poden integrar-se a les ADF les organitzacions professionals agràries i les persones que tinguin com a finalitat la defensa de la natura.
 
Estan reconegudes pel Pla INFOCAT (Pla especial d'emergències per incendis forestals de Catalunya) com a grup d'intervenció. Es van crear mitjançant l’Ordre del Departament d’Agricultura del 6 d’octubre de 1986, dins el programa elaborat pel DARP anomenat “Foc Verd” arran dels incendis forestals ocorreguts aquell mateix estiu a la muntanya de Montserrat principalment.
 
Les ADF sintetitzen les tres fases fonamentals de la lluita contra els incendis forestals: la sensibilització i la vigilància per evitar que es faci foc, la detecció i la intervenció immediata al produir-se un incendi i la col·laboració a l'extinció.
 
Més encara, les ADF donen fe que la societat civil catalana ha respost a la necessitat d'integrar-se a la lluita contra els incendis forestals activament i sense reserves. És precisament amb la col·laboració de tothom que es poden obtenir resultats positius.
 
Es tracta, doncs, d'associacions de caràcter civil, independents del govern, si bé amb permanent contacte amb l’administració pública a través de la Subdirecció General de Boscos i de la Direcció del Cos d’Agents Rurals, per fer possible tot tipus de coordinació necessària per obtenir els màxims rendiments de l'esforç realitzat.
 
És decisiva la participació de la societat civil rural en la lluita integral contra els incendis forestals. Les ADF són un model de participació amb un esperit exemplar.
 
Organització i actuació
 
No totes les ADF estan constituïdes per igual nombre d'ajuntaments, ni el seu territori d'actuació té la mateixa extensió, ni coincideixen les característiques forestals, ni l'índex de risc potencial és determinant. Resumint, difícilment es poden trobar dues ADF que, al marge de les seves possibilitats econòmiques, necessitin un equip humà o un parc de maquinària semblants a l'hora d'actuar.
 
Per altra banda, l'actuació de les ADF en els incendis forestals dependrà de la forma de ser de cada una. De tota manera, en tractar-se molt sovint d'un treball coordinat, és convenient l'existència d'una línia central d'actuació, que es resumeix en cinc fases. Ben cert és que no totes les ADF podran en principi assolir-les al màxim, però representen  un repte per aconseguir-ho.
 
Voluntaris
 
Els voluntaris de les ADF s'organitzen en dos grups, cada un identificat amb un color de carnet: el d'intervenció és el carnet groc, que permet actuar en l'extinció a l'àrea activa de l'emergència que representa un incendi forestal; i el logístic és el carnet verd, que no permet actuar de manera activa i directa en l'extinció d'un incendi forestal, però sí fer moltes tasques preventives per evitar la ignició i propagació d'un incendi forestal, així com el suport de material i queviures durant l'incendi actiu.
 
Maquinària i comunicacions
 
La utilització de maquinària propietat dels components de l'ADF té un efecte multiplicador extraordinari si es complementa amb els estris necessaris. L'adquisició de tancs d'aigua amb els acoblaments necessaris per utilitzar els tractors agrícoles és un bon exemple utilitzat per la major part de les ADF, i la compra de nou material, algun camió cisterna de caire forestal, i especialment vehicles tot terreny, en què s'acoblen dipòsits d'aigua amb bomba de pressió. També l'establiment d'una bona xarxa de comunicacions pròpia, és a dir interna de l’ADF, i la connexió d'aquesta a la xarxa general d'emergències pública de la Generalitat de Catalunya, la xarxa de comunicacions RESCAT.
 
 1. Fase de prevenció
 
La sensibilització popular és la primera qüestió a tenir en compte. La pròpia existència de l'ADF, sobretot si es manté activa, ja representa una gran sensibilitat pel tema, però cal insistir especialment a les escoles com a tasca de més alta rendibilitat. Els treballs silvícoles que es realitzin a les finques, i també els aprofitaments forestals, han d'evitar l’acumulació de material combustible al llarg dels camins i en general a les zones més transitades. Conèixer el perill i comportament dels incendis de manera local, arranjar els camins i tenir els punts d'aigua en disposició d'ésser utilitzats.
 
 2. Fase d'intervenció immediata
 
No hi ha dubte que el lema «Som els que estem més a prop i hem d'esser els primers en arribar-hi» definiria una de les raons fonamentals de l'existència de les ADF. L'ànim de la sortida immediata quan es té coneixement d'un incendi no ha de fer oblidar l'avís immediat als bombers. Mitjançant els elements de què es disposi, sortir a l'incendi i avisar els bombers, si no es té certesa que venen, ha d'ésser la mateixa cosa.

3. Fase d'extinció
 
L'arribada dels bombers, si l'incendi continua actiu, representa un canvi immediat de comandament. L'ADF, com tots els altres estaments presents a l'extinció, es posa a les ordres del cap responsable dels Bombers. En altres paraules, el responsable que l'ADF designi per l'incendi formarà part del reduït grup de persones (Agents Rurals i representant del municipi entre altres) que estarà a disposició del cap de Bombers per al que calgui, posant a la seva disposició el personal i el material de què es disposi.
 
4. Fase de vigilància post-incendi
 
Ja s'ha dit que no és admissible que un incendi considerat extingit es reprodueixi. Hem de pensar que la reproducció és fàcil ja que en una part del perímetre existeixen una sèrie de focus de foc que es poden estendre ràpidament si es produeix un vent desfavorable. Però també és clar que el coneixement de l'existència d'aquest focus fa possible la seva vigilància i extinció total si es disposa del personal necessari. Si ja s'ha dit que el Grup d'Intervenció Immediata té encomanada aquesta tasca, l'ajut de l’ADF és inestimable com a gran coneixedora del terreny i com a reforç si es produeixen diversos incendis al conjunt de Catalunya.
 
5. Fase de regeneració del bosc
 
Les mesures correctores de les zones afectades pels incendis on no es produeixi una regeneració natural i el risc d’erosió sigui imminent es tracta com una Zona d'Actuació Urgent (ZAU), definit per la Llei Forestal de Catalunya, on l’ADF cooperarà amb la propietat forestal. Sembla que les ADF, com a associacions forestals, poden ser els animadors d'aquest i altres treballs silvícoles a realitzar als terrenys forestals incendiats.
 
Sergi Fontseca