A Balsareny vàrem celebrar la trenta-setena Caminada Popular, organitzada pel Centre Excursionista. Va tenir lloc el diumenge 4 de maig. Malgrat el mal temps, que ens va portar pluja justament a l’hora de començar a caminar, a les vuit del matí, i que va fer desdir segurament molta gent, cal dir que la caminada va tenir força èxit, perquè també van ser molts els que van desafiar la pluja i van voler ser-hi; així vam arribar a la xifra de 165 participants, que déu n’hi do! (l’any passat, amb bon temps, van ser 285). De fet, la pluja no era gaire intensa i, per sort, a mig matí —per a molts, a mitja caminada— es van obrir els núvols i va sortir el sol, tot i que el temps va continuar molt variable tot el dia. Al nucli del poble es van enregistrar només 3,5 litres de pluja. També cal dir que molts caminants, quan arribaven als controls, amb l’impermeable posat, deien que estaven contents de l’itinerari i que s’ho passaven bé; fins i tot reien molt.
També hi havia un altre motiu per gaudir de la caminada i de tot el seu recorregut: feia anys que no estava tot tan verd, amb les plantes ben crescudes i florides, gràcies a les pluges d’aquesta primavera. Com cada any, no van faltar els rètols de les principals espècies d’arbres, arbustos i herbes, inclús amb noves espècies que normalment no es trobaven pel camí.
A primera hora, mentre els caminants s’acabaven de decidir, a causa de les gotes que començaven a caure, van poder esmorzar amb coca, xocolata i begudes a la plaça de l’Església. Després, tot va anar bé.
Enguany, com als darrers anys, hi va haver una caminada curta, de 9 km, i una de llarga de 14 km aproximadament. El primer tram era comú a totes dues: començava des de la plaça de l’Església, pel Repeu, i seguia per l’aqüeducte de Santa Maria, la síquia fins a la Resclosa dels Manresans, la Rabeia, la font dels Comunistes (precisament la que vàrem posar a Imatges de Balsareny el mes passat), les Collades i fins a la casa dels Plans de Cornet, en terme sallentí, on va tenir lloc un control i l’esmorzar, amb entrepà de botifarra, vi i aigua.
Tot seguit, va venir la pujada que porta fins al serrat del Repetidor. Aleshores calia anar seguint la carena, però la caminada curta, al cap d’uns pocs centenars de metres, ja tornava a baixar, per un corriolet enmig del bosc, fins a la carretera d’Avinyó, que calia travessar per agafar el camí que porta a la font del Vilar, on hi havia un nou control, amb taronges i aigua. Des d’allà l’itinerari seguia, passant per la masia i els plans del Vilar, fins a tornar al poble pel pont del Riu i el Repeu.
Per altra banda, la caminada llarga seguia per la carena del Repetidor durant alguns quilòmetres fins arribar al control de les taronges, al punt de la torre de Serra-sanç, una casa abandonada i ensorrada, que probablement era fortificada i que, malgrat tot, conserva bé algunes parets; es troba prop de la masia de Serra-sanç, habitada, ja en terme de Sallent. Des d’aquí, calia seguir una baixada llarga fins a l’antiga font del Saltador i tornar cap al poble, passant per la masia i la font de l’Alou, els plans de Puigdorca, el pont del Riu i el Repeu.
La caminada curta la van seguir 78 persones, en tant que a la llarga van ser 87, xifres força igualades. Hi va haver gent que volia fer la llarga, però els va espantar el temps i van passar-se a la curta.
Cal dir que en aquesta caminada es van senyalar també les fites d’interès, com són les masies i les fonts. A més, es van divulgar llocs força desconeguts per la població, com la font dels Comunistes i l’esmentada torre de Serra-sanç. La font dels Comunistes ja no presentava la cascada d’aigua que vam mostrar al Sarment d’abril, quan feia poc de les pluges intenses. Per últim, vàrem recuperar la popular font de l’Alou, antigament tan apreciada pels balsarenyencs. Durant la preparació de la caminada, alguns membres del Centre Excursionista van netejar les herbes i matolls que tapaven la font i van marcar el camí per fer-la accessible. Actualment no en raja aigua, que tampoc no seria potable, però és important haver rescatat l’espai delimitat per aquell bonic arc de pedra.
Els participants, tant de la caminada curta com de la llarga, varen acabar a la plaça de l’Església, on van poder fer un piscolabis i van rebre un record de la Caminada 2025, consistent en un got de metall amb una nansa per penjar a la motxilla i anar d’excursió.
A les 6 de la tarda, a la sala petita del Sindicat, va tenir lloc un passi de diapositives amb les fotos de la caminada del matí i, tot seguit, la projecció d’un audiovisual sobre una expedició al Perú de l’any 2006 a càrrec de Joan Cunill i Teresa Roca, del Centre Excursionista del Berguedà. A l’acte hi va assistir una trentena de persones i al final hi va haver coca i xocolata.
L’estadística de la Caminada
Com hem dit, a la Caminada d’enguany hi va haver 165 inscripcions. D’elles, 97 persones (58,8 %) eren de Balsareny, en tant que 68 (41,2 %) eren de fora. Entre els balsarenyencs, hi havia 45 homes (46,4 %) i 52 dones (53,6 %), o sigui que la relació entre sexes era força igualada, però amb més dones que homes. Pel que fa als forasters, hi havia 33 homes (48,5 %) i 35 dones (51,5 %), una ràtio molt més ajustada.
Pel que fa a la procedència de les 68 persones que van venir de fora, la majoria eren del Bages, amb 47 caminants: d’on més n’hi havia era de Manresa (14) i de Navàs (11); seguit de Santpedor (5), Sant Fruitós (4) i Sallent i Sant Joan, amb 3 cadascun. Els set restants estaven repartits entre Navarcles, Sant Vicenç, Avinyó, Castellnou i Súria. A la gràfica corresponent, veiem que entre Manresa i Navàs ja hi havia prop de la meitat dels visitants.
Els altres procedien del Vallès Occidental, amb 10 participants (6 de Terrassa, 2 de Matadepera i 2 de Santa Perpètua de Mogoda); el Moianès, amb 4 (repartits entre Calders, Castellcir i Santa Maria d’Oló); el Berguedà, amb 3 (entre Gironella i Puig-reig); i finalment la Garrotxa (amb 2, de les Preses), el Baix Llobregat (amb un, de Molins de Rei) i l’Alt Penedès (amb un, de Mediona).
Per acabar, passem a considerar les edats dels participants. Com podem veure a la gràfica corresponent, els de més de 60 anys són el grup amb més gent de Balsareny: 36 persones (37,1 %), però ben a prop de la franja entre 41 i 60 anys, amb 33 (34 %). En canvi, dels forasters, el grup més nombrós és el de 41 a 60 anys, amb 29 persones (42,6 %), seguit dels més grans de 60, amb 21 (el 30,9 %); o sigui a l’inrevés.
Quant als grups menys nombrosos, també hi ha diferències: mentre que de Balsareny hi havia força noies i nois de menys de 20 anys: 19 (19,6 %), de fora només n’hi havia 3 (4,4 %). Per últim, de la franja entre 21 i 40 anys, només hi havia 9 balsarenyencs (un 9,3 %) i, en canvi, 15 de fora (un 22,1 %).
Destaquem, entre els més menuts, que de Balsareny hi havia uns quants nens i nenes, entre els 2 i els 6 anys; mentre que de fora hi havia un sol nen de 5 anys, de Manresa. I pel que fa als més grans, que també s’apunten a fer salut, tant del poble com de fora hi havia força persones de més de 70 anys, algunes prop dels 80. Salut a totes i a tots!
Text i fotos: Isidre Prat Obradors
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.