Ara fa... 40 anys: ‘El castell de Balsareny esdevindrà monument nacional’

Fa 40 anys, a l’estiu de 1985, Sarment publicava a la secció “Les nostres coses” una informació sobre un projecte ambiciós sobre el futur del castell del nostre poble; un projecte, tanmateix, que va quedar en no-res. D’aquell article del número 114 n’hem extret els següents paràgrafs:
 
«El Castell de Balsareny, d’ençà de la seva construcció a l’època medieval, constitueix la mostra més important del patrimoni artístic del nostre poble. [...] Ara que sol ser  força freqüent sentir a parlar de ciutats que viuen d’esquena al mar, també és escaient dir que Balsareny viu força d’esquena al seu castell. [...] Darrerament, però, s’ha arribat un acord entre el Sr. Baró i l’Ajuntament per tal de declarar-lo Monument Nacional, la qual cosa s’ha sol·licitat a la Generalitat de Catalunya. [...] Un grup d’arquitectes, dirigits pel Sr. Reyo, aquest mes de juny han estat al castell durant uns dies i han iniciat l’elaboració dels plànols. “Fem els plànols valorant la qualitat artística actual i fem unes ordenances sobre com es pot adequar en el futur.”, ha manifestat a Sarment el Sr. Reyo. [...] En principi hi ha la intenció de convertir la planta baixa en un parador turístic i destinar la resta del Castell a museu i sales per conferències, exposicions i actes culturals. [...] L’expedient [...] anirà al Parlament de Catalunya, on s’espera que ben aviat s’aprovi la declaració del castell com a Monument Artístic Nacional.. Caldrà aleshores començar les obres de rehabilitació que, sens dubte, tindran un pressupost molt elevat. I si tenim en compte que s’haurà d’arreglar la carretera d’accés, les xifres pugen encara més. Per altra banda, hi ha prevista la creació de una zona d’esbarjo a la falda de la muntanya del castell. Tot plegat pot fer que el castell i el seu entorn esdevinguin un nucli d’atracció turística i cultural. [...] S’haurà d’esperar encara un temps per veure aquest projecte convertit en realitat. Un cop sigui així, els balsarenyencs serem responsables de la conservació del nostre castell i de fer-ne un ús adequat. Serà inexcusable, aleshores, la nostra indiferència.»

Era bonic, el projecte, oi? Llàstima que en algun lloc és va entrebancar i la cosa va acabar en foc d’encenalls. Dos anys després, el juliol de 1987, el Sarment informava d’una reunió on es va debatre la viabilitat del monument com a incentiu turístic i equipament cultural. S’esmentaven com a antecedents una moció de l’Ajuntament el febrer de 1983, origen de les negociacions posteriors, i una memòria municipal del 1986 sobre la possibilitat de convertir la planta baixa en restaurant, pujar aigua del poble, fer-hi una fossa sèptica, enquitranar la carretera i il·luminar el castell per fora. A la reunió hi van participar l’Ajuntament de Balsareny i membres de la Generalitat, la Diputació, la Cambra de Comerç de Manresa i altres organismes, i també representants de diverses entitats locals, entre les quals el CCB. La conclusió fou suggerir la creació d’un ens jurídic amb participació del municipi i de la propietat del castell mitjançant alguna cessió d’usdefruit. Però tampoc allò no va quallar, i quatre dècades després els balsarenyencs seguim vivint amb força indiferència i d’esquena envers el castell. El 1993, la Generalitat va crear el catàleg de béns culturals d’interès nacional (BCIN), que inclou tots els castells de Catalunya. 
 
Selecció: Joan Prat
Foto: Arxiu CCB