Fa
40 anys, a l’estiu de 1985, Sarment
publicava a la secció “Les nostres coses” una informació sobre un projecte ambiciós
sobre el futur del castell del nostre poble; un projecte, tanmateix, que va
quedar en no-res. D’aquell article del número 114 n’hem extret els següents
paràgrafs:
«El Castell de Balsareny, d’ençà de la seva
construcció a l’època medieval, constitueix la mostra més important del
patrimoni artístic del nostre poble. [...] Ara que sol ser força freqüent
sentir a parlar de ciutats que viuen d’esquena al mar, també és escaient dir
que Balsareny viu força d’esquena al seu castell. [...] Darrerament, però, s’ha arribat un acord entre el Sr. Baró i l’Ajuntament
per tal de declarar-lo Monument Nacional, la qual cosa s’ha sol·licitat a la
Generalitat de Catalunya. [...] Un
grup d’arquitectes, dirigits pel Sr. Reyo, aquest mes de juny han estat al castell
durant uns dies i han iniciat l’elaboració dels plànols. “Fem els plànols
valorant la qualitat artística actual i fem unes ordenances sobre com es pot
adequar en el futur.”, ha manifestat a Sarment el Sr. Reyo. [...] En principi hi ha la intenció de convertir la planta baixa en un
parador turístic i destinar la resta del Castell a museu i sales per
conferències, exposicions i actes culturals. [...] L’expedient [...] anirà al
Parlament de Catalunya, on s’espera que ben aviat s’aprovi la declaració del
castell com a Monument Artístic Nacional.. Caldrà aleshores començar les obres
de rehabilitació que, sens dubte, tindran un pressupost molt elevat. I si tenim
en compte que s’haurà d’arreglar la carretera d’accés, les xifres pugen encara
més. Per altra banda, hi ha prevista la creació de una zona d’esbarjo a la
falda de la muntanya del castell. Tot
plegat pot fer que el castell i el seu entorn esdevinguin un nucli d’atracció
turística i cultural. [...] S’haurà
d’esperar encara un temps per veure aquest projecte convertit en realitat. Un
cop sigui així, els balsarenyencs serem responsables de la conservació del
nostre castell i de fer-ne un ús adequat. Serà inexcusable, aleshores, la
nostra indiferència.»
Era bonic, el projecte, oi? Llàstima que en algun lloc és va entrebancar i la cosa va acabar en foc d’encenalls. Dos anys després, el juliol de 1987, el Sarment informava d’una reunió on es va debatre la viabilitat del monument com a incentiu turístic i equipament cultural. S’esmentaven com a antecedents una moció de l’Ajuntament el febrer de 1983, origen de les negociacions posteriors, i una memòria municipal del 1986 sobre la possibilitat de convertir la planta baixa en restaurant, pujar aigua del poble, fer-hi una fossa sèptica, enquitranar la carretera i il·luminar el castell per fora. A la reunió hi van participar l’Ajuntament de Balsareny i membres de la Generalitat, la Diputació, la Cambra de Comerç de Manresa i altres organismes, i també representants de diverses entitats locals, entre les quals el CCB. La conclusió fou suggerir la creació d’un ens jurídic amb participació del municipi i de la propietat del castell mitjançant alguna cessió d’usdefruit. Però tampoc allò no va quallar, i quatre dècades després els balsarenyencs seguim vivint amb força indiferència i d’esquena envers el castell. El 1993, la Generalitat va crear el catàleg de béns culturals d’interès nacional (BCIN), que inclou tots els castells de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.