Campaments AEiG Guillem de Balsareny

 
L’última setmana de juliol d’enguany, l’Agrupament Escolta vam emprendre el nostre viatge de campaments anual, com ja és costum. Tot i això, per primer cop des de la reobertura, el nostre cau va anar de campaments internacionals (a les Espanyes).
 
Astúries
 
La branca dels més grans, anomenada Pioners i Caravel·les, vam marxar a Astúries a fer una ruta. La vam iniciar a Lleida, on vam agafar un bonic autobús ALSA que ens va portar fins a Burgos i, des d’allà, en vam agafar un altre que ens va portar a Oviedo. Aquest no va ser el nostre objectiu d’etapa, sinó que vam agafar un tercer transport que ens va portar a Cangas de Onís. A les deu de la nit vam arribar en un càmping on ens esperaven la Maria, l’Anna i l’Arnau amb el sopar fet i les tendes muntades.

L’endemà ens vam llevar ben d’hora i vam iniciar la ruta a peu pels Pics d’Europa. Vam començar el dia ben d’hora per agafar un altre autobús que ens va portar als famosos —i plens de turistes— llacs de Covadonga. Allà vam iniciar l’aventura a peu. Amb la motxilla plena amb tot el necessari per passar tres dies de caminada, i amb l’emoció per tot el que vindria, vam engegar. L’objectiu de l’etapa era arribar al refugi on dormiríem aquella nit. Va ser una pujada feixuga: vam anar parant i refrescant-nos pels rierols que trobàvem. Cal destacar que en arribar al refugi, vora les sis de la tarda, vam poder experimentar com un muntanyenc com nosaltres impartia una classe magistral de ioga i estiraments per no tenir cruiximents l’endemà. 

 

Vam riure molt: semblava mentida que aquelles posicions poguessin ajudar tant, però l’endemà cap de nosaltres estava tocat, estàvem tots com una rosa! Així doncs, vam emprendre la segona etapa de la ruta per les muntanyes. Aquesta etapa tenia un desnivell major a l’anterior, amb algunes parts on havíem de grimpar. Vam esmerçar les nostres forces per arribar al final. En alguns trams havíem d’ajudar-nos a transportar les motxilles, tot fent una cadena humana. Amb totes les dificultats vam aconseguir arribar al nostre objectiu: un altre refugi, en el qual dormiríem aquella segona nit. A diferència del primer refugi, aquest era lliure i vam arribar allà amb la incògnita de si estaríem sols, si l’hauríem de compartir o si no hi cabríem. Però no, no hi havia ningú i vam poder gaudir-ne nosaltres sols.

 
L’últim dia de la ruta als Pics d’Europa vam dedicar-lo a tornar i baixar. Així doncs, vam tornar als llacs de Covadonga i a Cangas de Onís. Finalment, els darrers dies dels campaments i, per tant, de la nostra aventura a Astúries els vam dedicar a la costa, a relaxar-nos, desconnectar i gaudir de la companyia. Vam anar al càmping “Las Gaviotas”, de Santa María del Mar (Castrillón). Des d’allà vam aprofitar per conèixer pobles propers. Ara bé, molts de nosaltres vam enganxar la passa de la panxa, i ho prometem, no va ser per menjar ni fabada asturiana ni cachopo!!! Això sí, vam provar el cachopo, però va ser cuinat per nosaltres i demanant la recepta a autòctons!
 
La nostra aventura va concloure amb una tornada en avió, veient des dels núvols les muntanyes per les quals, feia només tres dies, estàvem caminant. Ara, després d’uns mesos de l’aventura, creiem que no som prou conscients de tot el que vam viure en tan poc temps. Aquesta experiència no hauria estat possible sense la Maria i l’Anna. Gràcies per oferir-vos a acompanyar-vos, gràcies per la paciència, gràcies per cuidar-nos, gràcies pels vostres consells. En definitiva, no ens queden prou paraules per agrair-vos el que vau fer per nosaltres!
 
Navès
 
Per altra banda, les altres tres branques de l’Agrupament vam fer uns campaments conjunts d’allò més divertits. Aquest cop ens vam desplaçar cap a Navès, al campament de les Cases Altes de Posada. 

 
Allà, els 36 integrants, entre caps, intendents i infants, vam passar-hi una setmana sencera de desconnexió amb la civilització i connectant amb la natura i amb nosaltres mateixos. Allí vam descobrir la bellesa del pantà de la Llosa del Cavall, on, tot i no estar a nivells òptims d’aigua, ens vam poder banyar sense poder acabar-nos-el. També vam poder gaudir de les grans vistes del territori, ja que alguna branca vam anar a caminar pel voltant de la presó natural de Busa.

 

A part de tot això, també vam fer un gran amic, el Josep Maria o “Txema” per als amics. Ens va acompanyar durant tots els campaments, però a vegades ens feia algun ensurt, ja que sovint li agradava anar a buscar l’escalfor i s’amagava dins el motor del cotxe d’algun cap. Per si encara no ho heu endevinat, el nostre amic era un gat petit molt simpàtic.

 
Després d’haver fet un munt d’activitats i pànxings allargats per la calor, com també algun joc de por que no va acabar espantant tot el que s’esperava, vam culminar la sortida amb la Promesa escolta. Aquesta és una cerimònia on els més grans de cada branca es comprometen a voler fer tot el possible per seguir la Llei Escolta, mitjançant una promesa decidida individual i lliurement. Per simbolitzar físicament aquesta promesa, cada prometaire la redacta sobre un tros de tela, i, durant la cerimònia, la clava en un tòtem que han preparat els companys que es queden a la branca. Finalment, vam acabar la nit amb la clàssica activitat ludicofestiva dins la carpa. 

 
Acabats els campaments i l’estiu, encarem el nou curs amb alguna idea de projecte nou i moltíssimes ganes de tornar a començar. Si voleu seguir-nos més en el nostre dia a dia o coneixeu algú que vulgui apuntar-s’hi, mireu el nostre compte d’Instagram per informar-vos-en! @guillemdebalsareny .
 
Text i fotos: AEiG Guillem de Balsareny

 

Activitats de La Tempesta. Octubre

 

 
El divendres 4 d’octubre, a les 7 de la tarda, a l’espai cultural de La Tempesta es va celebrar un concert a càrrec del duet Lur, format per la cantant Berta Portabella (que havia cantat amb l’Orquestra Rosaleda) i per Cinta Macià Pi, que l’acompanyava al teclat. El grup va oferir durant una hora un extens repertori de cançons melòdiques en català, la majoria de creació pròpia. La forta ovació del nombrós públic assistent va fer que oferissin un bis amb què es va cloure el concert.
 
El dijous, dia 10 d’octubre, a les 7 de la tarda, s’hi va inaugurar l’exposició “Gordes”, de Sil Barrios, de Sant Joan de Vilatorrada. Llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques, Barrios treballa com a creativa freelance, il·lustradora i professora de Creativitat i Direcció d’Art a la Universitat de Vic. L’exposició consta de 13 quadres, fets a llapis i a través d’una tauleta, que són diferents expressions de dones de cossos generosos; una tria dels més significatius entre una vuitantena de quadres.

 
Durant tres quarts d’hora, Sil Barrios va explicar als assistents, prop d’una vintena de persones, la seva experiència personal, que la va portar a començar a dibuixar fa pocs anys, en una etapa de la seva vida en què va estar immobilitzada uns mesos. El lema de l’exposició és “Quan no pots encaixar, només et queda sobresortir”. Ella considera el seu treball com una combinació entre l’aspecte artístic i l’emocional. Reclama un espai propi per a les persones grasses, en una societat que les invisibilitza, que els nega el seu espai; però on ocupar aquest espai xoca inevitablement amb l’autoacceptació. Els seus quadres reflecteixen persones “gordes” molt vives, que transmeten erotisme, que volen expressar el seu propi desig, no que siguin els altres els que les hagin de triar, o no, a elles. Acabada la presentació, els assistents van degustar una copeta de cava. L’exposició es pot visitar fins al 14 de novembre. 

 
Diumenge 13 d’octubre, a les 11 del matí, una quarantena de persones s’hi van aplegar, entre infants, els seus familiars i altra gent, per assistir a la presentació del conte infantil Mala Mar, de Triangle Editorial, amb la presència de l’autora, Eva Ferrer, i la il·lustradora Imma Mestre, que van explicar el conte. Tot seguit hi va haver un taller de dibuix, on els més menuts van dibuixar i pintar. 

 
La programació d’octubre va continuar divendres 18 amb la presentació del llibre Érem feres, d’Oriol Riart Arnalot, sobre dietaris personals de combatents a la guerra civil. El dissabte 19, concert de The Gabor, amb música inspirada en l’indie alternatiu passant pel folk i el rock; el divendres 25, un tast de whiskies escocesos, que precedirà, el diumenge 25, a la presentació de The Water of Life, un llibre sobre el whisky d’Escòcia.
 
Text i fotos: Isidre Prat / La Tempesta

Repte núm. 95

En un supermercat, quatre carretons, quan estan perfectament encaixats, ocupen una longitud de 108 cm. En canvi, si en són deu, la longitud és de 168 cm. Quina és la longitud d'un carretó?
Salut i lògica.
 
Roc Carulla
 
Solució al repte núm. 94: 6 infants.

Tempo: ‘Com els pingüins’

  

Després de vint-i-dos anys de trajectòria, Helena Escobar, més coneguda com la pallassa la Bleda, arriba a Balsareny amb el seu darrer espectacle, Com els pingüins, dins el cicle d’espectacles familiars Tempo. 

En aquest, la Bleda ens trasllada a la seva pròpia infantesa, representant-nos una història tan real com colpidora; això sí, d’una forma positiva i sense perdre mai l’humor, amb el qual va saber arribar a un públic somrient, sorprès i emocionat.

 
La Bleda va néixer amb una discapacitat, sense una part de la pelvis; per tant, el fèmur no hi encaixava. Va viure tota una odissea; de primer, perquè li trobessin què li passava; i després, per aconseguir poder caminar. 

Abans de caminar va aprendre a nedar, com els pingüins (d’ací el nom de l’espectacle). 

Amb tan sols un any d’edat ja va rebre la primera operació al quiròfan, i la darrera (que no vol dir l’última de la seva vida) va ser amb tretze anys, quan acabava el creixement. 

Durant aquests períodes va haver d’estar molts mesos immobilitzada; i això de passar tota la seva infància pendent de la seva discapacitat, per a una nena d’aquesta edat, té les seves conseqüències. 

 

Potser el fet de no haver pogut gaudir de la infantesa que hagués desitjat és el que va motivar-la a dedicar-se a fer de clown; ja que en certa forma, tal i com ens explica la Bleda, quan una pallassa puja a dalt d’un escenari recupera aquella nena que duu dins, transformada en un cos adult. 

La Bleda sempre havia tingut clar que volia explicar la seva experiència, amb humor i de forma positiva; però no sabia quan fer-ho. Ha hagut d’esperar molts anys, però ara ens ho pot explicar d’una manera divertida, simpàtica i molt més allunyada del tràngol. 

 
Moltíssimes gràcies i felicitats, Helena Escobar, per haver-nos-ho explicat tan i tan bé! De ben segur que aquest espectacle podrà ajudar moltes persones a obrir-se i compartir les seves experiències amb els altres, deixant enrere el trasbals o la por. Perquè són molts els infants que, per diferents motius, no han gaudit prou de la seva infantesa i necessiten pallasses com la Bleda per poder tornar a mirar el món amb ulls d’infant.
 
Jordi Vilanova

Fotos: La Bleda

Dia Mundial de la Salut Mental 2024

 
 

El passat dia 10 d’octubre va ser el Dia Mundial de la Salut Mental. Per celebrar-ho, a la Biblioteca Pere Casaldàliga de Balsareny hi van tenir lloc diversos actes, entre ells, una xerrada amb el títol “Benestar Mental: clau per a una vida plena”, el dia 8 a dos quarts de quatre de la tarda, amb l’assistència d’unes vint-i-cinc persones. La xerrada va anar a càrrec de Fabian Contreras, psicòleg referent de benestar emocional de l’Equip d’Atenció Primària Balsareny-Navàs.
Fabian Contreras és un dels professionals del nostre CAP Balsareny-Navàs, i també atén altres pobles de la comarca, com Súria, Callús i Valls de Torroella. Com ell mateix va dir, actualment també podem comptar amb altres serveis al nostre CAP, que sovint la gent desconeix, com els d’un fisioterapeuta, una nutricionista i un higienista dental.
 
Durant gairebé una hora i mitja, en Fabian va fer una extensa presentació, amb acompanyament digital, en què va proporcionar informació i eines pràctiques per promoure el benestar emocional, gestionar l’estrès i prevenir problemes de salut mental, tot fomentant tècniques d’autocura. Va parlar dels sentiments i les emocions (tristesa, eufòria, ira, felicitat, por...), dels trastorns comuns, com l’ansietat i la depressió; i de com fer-hi front, mitjançant hàbits saludables, com l’exercici físic i una bona alimentació.
 
Al llarg de la xerrada, va haver-hi molt bona connexió i participació de la gent, que feia preguntes i, en alguns casos, explicava les seves experiències. També hi van haver diversos exercicis de meditació, relaxació i estiraments musculars.

 
Durant l’acte, la bibliotecària, Ana Pérez, va presentar també una mostra d’objectes agrupats en un “aparador cultural”, que es pot veure en una de les fotos adjuntes, i que és el resultat del Grup de Treball sobre Salut Mental de les biblioteques del Bages i el Moianès, en col·laboració amb el Servei Prelaboral de la Fundació Ampans, dirigit per Núria Serra. A l’aparador hi havia una tria de llibres i pel·lícules relacionades amb salut mental, així com diversos objectes de fusta, únics en valor social i ambiental, fets manualment per membres d’Ampans,  en un projecte per a la recuperació de mobles i residus.  A l’aparador de Balsareny, que s’ha pogut visitar durant aquest mes d’octubre, hi havia, per exemple, un hotel d’insectes, un separador de llibres i altres objectes.

 
Per altra banda, el dimarts dia 15, a les 7 de la tarda, va tenir lloc, també a la Biblioteca, el col·loqui habitual de cada mes del Club de Lectura, que, en aquesta ocasió, també va estar dedicat a la salut mental, amb el llibre El curiós incident del gos a mitjanit, de Mark Haddon, on el protagonista és un nen amb un Trastorn de l’Espectre Autista. Durant més d’una hora, la vintena d’assistents van establir un col·loqui molt participatiu sobre aquesta malaltia, amb l’acompanyament d’Esther Casaldàliga, que va explicar la seva experiència amb el seu fill Alexandre.
 
Isidre Prat Obradors
Fotos: Ana Pérez Hidalgo

Ara fa... 44 anys. Inauguració de la font de la plaça de l’Ajuntament

 

 

El dia 5 de juliol de 1980 (ara ha fet 44 anys), el Consistori va organitzar un acte per inaugurar la font de la plaça de l’Ajuntament. De fet va ser una restauració de la font que l’any 1903 es va construir per celebrar l’arribada de l’aigua de la síquia al poble, com el mateix Ajuntament recordava en l’escrit que va fer amb el títol “la portada d’aigües al poble i la font de la plaça”, que Sarment va transcriure al núm. 55, de l’agost de 1980, i que avui reproduïm en part, pel seu interès històric.
 
«El dia 5 de juliol de 1903, en sessió plenària, l’Ajuntament de Balsareny va aprovar de forma definitiva la portada (o vinguda, tant se val) d’aigües potables al poble. A la sessió, presidida per l’alcalde Josep Escalé, hi van assistir els regidors Marc Soler, Marc Bartomeus, Antoni Gudayol i Josep Obradors.
 
»En el final d’un llarg procés en que davant l’escepticisme de molts balsarenyencs (començant pels mateixos regidors), tal com explicà l’alcalde Valentí Masplà  a la seva Crònica de Balsareny, i la incomprensió i les dificultats d’ordre administratiu i econòmic, es feia realitat una de les millores més substancials a la vida del municipi en tot el segle XX.
 
»Efectivament, [...] el Canal de la Infanta Dª Luisa Carlota de Borbón [canal del Baix Llobregat, construït el 1819, que tenia drets adquirits sobre les aigües del riu] no s’avenia que Balsareny, segons un dret multisecular, tragués de les aigües de la sèquia mig litre d’aigua per segon per a abastiment d’aigua potable, i vint litres per segon per moure les bombes que l’haurien d’impulsar cap al poble. Llavors calia trobar qui pagaria les obres. Es va trobar la manera, o les maneres. Es podia pagar amb diner a la bestreta o bé amb jornals. Així, com a exemple, es va fer aquesta escala de sous: per cada jornada o peonada de bracers, 2,50 pessetes; per cada jornal de carro, 7 pessetes; i per cada jornal de cavalleria major, 6 pessetes.
 
»Unint totes les voluntats i vencent totes les dificultats es va poder arribar a enllestir el pla d’obres, el qual va ser posat sota la direcció de Josep Morral i Alegre. Decisió presa en tal dia com avui, el 3 de juliol de 1903. Així s’acabava una de les il·lusions de l’alcalde Escalé, i un dels més grans beneficis per al poble.
 
»Amb motiu de la portada d’aigües, es van edificar unes quantes fonts. La principal, la de la plaça de l’Ajuntament, la mateixa que avui restablim al seu lloc d’origen, lleugerament modificada a causa d’haver desaparegut una de les seves parts. [...]
 
»Amb aquesta restauració l’Ajuntament d’ara vol retre homenatge a aquells homes i dones que van fer possible la portada d’aigües a Balsareny i de manera especial a Josep Escalè, alcalde d’aquell temps, que va saber convèncer els seus conciutadans de la necessitat d’una tal obra. [...]»
 
Selecció: Joan Prat
Foto: Jordi Piñero (2022)
Mapa del Patrimoni Cultural de Balsareny. Diputació de Barcelona - Oficina de Patrimoni Cultural / Ajuntament de Balsareny.

Setmana de la Gent Gran 2024

 

 
Del 30 de setembre al 6 d’octubre, Balsareny va viure una nova Setmana de la Gent Gran, organitzada per l’Ajuntament amb la participació de moltes entitats del poble i amb suport de la Diputació. Hi va haver moltes activitats que van gaudir d’una bona acceptació per part de la gent, grans, adults i joves.

 
El dilluns van començar els actes amb una Gimcana de Salut a la plaça de l’Església, organitzada pel CAP, el Casal Verge de Montserrat i el CEB. Els participants, unes 40 persones, van fer diverses proves físiques i de memòria i finalment van gaudir d’un refrigeri. Aquesta gimcana es va repetir el dimarts a la tarda, per tal de poder-se adequar millor als horaris de la gent.

 
El dilluns a la tarda, al Casal Cívic i Comunitari es projectava una pel·lícula de Cine Fòrum, titulada Iris, sobre la vida de la filòsofa Iris Murdoch i el seu afrontament de la malaltia d’Alzheimer. L’acte va acabar amb una tertúlia molt interessant, dirigida pel metge Josep Cañellas i per Pilar Meca, professional del Casal.
 
Dimarts al matí, tingué lloc una activitat lúdica intergeneracional, adreçada tant a joves com a grans: L’Avi Tonet, a càrrec del grup de teatre Jordi del Rio. Hi van participar àvies i avis, molts d’ells de la residència, i, per altra banda, alumnes de l’escola. En parlem en un article a part, en aquest mateix Sarment. 

 
L’endemà, dimecres, es va fer una sortida al Parc Ambiental de Bufalvent, de Manresa, a la qual només van assistir una quinzena de persones. Llàstima d’aquesta baixa assistència, que potser demostra que encara hi ha poca consciència sobre la necessitat de reciclar i de no generar tants residus.  No es tractava pas d’anar “a veure porqueria” , sinó de conèixer una infraestructura que dona servei a tot el Bages, que ens fa reflexionar sobre el present i el futur del planeta. Afortunadament és un encert que molts centres educatius del Bages visitin el parc assíduament: és un granet de sorra que permet als joves madurar en cultura ambiental. La visita va durar un parell d’hores i fou guiada per una monitora de medi ambient, amb l’ajut d’un expert en l’aspecte més tècnic; tots dos van fer unes explicacions excel·lents i van contestar, fil per randa, les nombroses preguntes que els assistents els plantejaven. Durant l’estada es van recórrer els diferents abocadors (el que ara està en actiu i els que s’han anat clausurant), amb totes les seves instal·lacions annexes, així com la planta de compostatge; també hi hagué l’explicació d’un falconaire: es fa servir un falcó per controlar les gavines que sovint venen a buscar menjar i remouen i escampen els residus. Tot està acurat al màxim. Cal dir, no per quedar bé, sinó sincerament, que els assistents van estar molt satisfets de la visita, que va acabar amb un piscolabis. Amb un control especial dels residus!

 
Dijous, dia 3, es va fer una xerrada enfocada a la possible formació d’un Consell de la Gent Gran a Balsareny, amb Lluïsa Tulleuda, consellera del Consell Comarcal, i dos tècnics de Serveis Socials i Atenció Especialitzada del Consell Comarcal del Bages. Van explicar en què consisteix un consell de gent gran i van animar el poble de Balsareny a parlar amb altres pobles per constituir un consell d’aquest tipus, que pugui ser un òrgan que sigui escoltat per l’Ajuntament per millorar la vida de la gent gran. Membres del Consistori van lamentar la baixa assistència de gent, que fou només de 10 persones, esperant que això canviï en un futur.
 
A la tarda, va tenir lloc, al Sindicat, l’espectacle Bona gent, amb el conegut actor Quim Masferrer, que tornava a omplir la sala per segon cop enguany, com ja ho va fer per la Festa Major.  Curiosament, amb el seu humor característic i la seva particular manera de lligar caps, va fer moltes referències a la gent gran i a les diferències d’hàbits i costums amb el jovent, entrevistant persones de totes les edats, entre les quals es van donar també escenes molt emotives. Igualment, cap al final de l’espectacle, va reconèixer la iaia Angeleta, de Roda de Ter, que, amb els seus 94 anys, té un compte d’Instagram amb més de 120.000 seguidors.
 
Segons ens ha comunicat l’Ajuntament, l’espectacle de Quim Masferrer s’ha tornat a fer, aprofitant aquesta Setmana de la Gent Gran, perquè per la Festa Major molta gent, sobretot gent gran, es va quedar sense entrada, en part per les dificultats d’obtenir-la en línia. Per això, també, en aquesta ocasió, es van deixar primer cinc dies perquè poguessin comprar les entrades a l’Ajuntament, abans de posar-les a la venda per Internet. 

 
Més actes van omplir el cap de setmana. Divendres, al matí, “Teràpies assistides de gossos”, a la plaça de l’Església, acte organitzat pel Centre de Formació i Teràpies Els Tres Pins de Balsareny, on va assistir, entre altra gent, un grup d’avis del Casal; i, a la tarda, el tradicional Quinto (o Bingo) al Casal Cívic i Comunitari, organitzat per l’Associació Els Ametllers, amb molt públic.

 
El dissabte va estar ple d’activitats. Al matí, com de costum, tenia lloc una caminada, organitzada pel Centre Excursionista de Balsareny, fins a Sobirana de Ferrans, passant per bonics i panoràmics indrets dels nostres boscos, i per barraques i murs de pedra seca, amb un total d’uns vuit quilòmetres entre l’anada i la tornada. La parada principal va tenir lloc, com cada any, al migdia, a l’església de Sobirana de Ferrans i la seva esplanada, amb la celebració de l’Aplec del Roser, que inclou una missa celebrada per Mn. Antoni Bonet, rector de Balsareny, i un vermut per a tothom. Cal dir que, a la caminada, hi van participar només unes quinze persones, però a Sobirana se n’hi van aplegar unes quaranta en total. La participació a la caminada va ser força minsa, tenint en compte que era molt assequible per a la majoria de gent. 

 
A la tarda van continuar els actes, a Sobirana mateix, amb una visita guiada, amb el títol de “Redescobrim el romànic”, de la mà de Violant Bonet, restauradora de béns culturals. Hi van assistir unes quaranta persones, entre les quals molts joves de l’Agrupament Escolta, que van arribar a peu; alguns d’ells van aportar coneixements sobre el tema i d’altres van participar al taller de pintura, utilitzant pigments típics del romànic, per imitar, per exemple, el Pantocràtor de Taüll. Vegeu-ne també un article a part en aquest Sarment.

 
Finalment, dissabte, cap al vespre, al Sindicat, el grup “La Il·lusió” va presentar, amb gran èxit, el seu nou Xou, davant del nombrós públic assistent. 

 
L’endemà diumenge, per cloure la setmana, es van fer un seguit d’actes especialment dedicats a la gent gran. Prop del migdia va tenir lloc una cercavila des del carrer del Carrilet, al davant del domicili de la dona més gran del poble, Maria Dolors Jo, de 100 anys, fins a la residència Casal Verge de Montserrat, on viu l’home més gran, Mateo García, de 96 anys. L’alcaldessa Glòria Casaldàliga, i la Pubilla i l’Hereu de Balsareny, Bika Soler i Èric Medina, van oferir un ram de flors a aquestes dues persones. 

Al Casal, el regidor de Cultura, Jordi Vilanova, va dir unes paraules per retre homenatge a la gent gran; va agrair la col·laboració dels balsarenyencs, de les entitats i dels treballadors de l’Ajuntament en aquesta festa; i va esmentar que, de fet, la persona més gran que viu ara a Balsareny, és Miguela Moreno Del Fresno, de 101 anys (al novembre en farà 102), que és de fora però resideix al Casal Verge de Montserrat, membres del qual li van lliurar també un ram de flors.  

 

Formava part de la Cercavila gairebé tot el folklore local, que va oferir les seves ballades d’honor, tant al davant de la casa de la Dolors Jo com al pati del Casal, davant d’en Mateo i de la Miguela, com després a la plaça de l’Església: les dues colles geganteres locals;  els Bastoners i Ball de la Faixa de l’Institut Escola, dirigits respectivament per Xavi Vall i Meritxell Mas; i els Dansaires dels Pastorets, amb grups de diferents edats, dirigits per Alba Fontanet, que van interpretar nous balls, entre ells, un vals del grup sènior. 

 
Finalment a les dues de la tarda, al Sindicat, hi va haver el tradicional Dinar de Germanor, al qual van assistir unes vuitanta persones. Tot seguit, un gran ball, a càrrec de Nazarí, amb la participació de més gent, posava punt i final als actes d’aquella setmana tan plena d’esdeveniments.
 
Isidre Prat Obradors
Fotos: Sandra Fàbregas, Isidre Prat, Jordi Sarri, Jordi Vilanova

Nota: les fotografies de l'homenatge a la gent gran de diumenge són del Jordi Sarri. Els peus de foto són erronis. Ens en disculpem.