CINC MINUTS
Són les sis del matí, encara fosqueja i tothom dorm.
L’aire es respira net amb olor de la matinada d’un nou dia. Soc encara en un
dels moments en què el mig son desperta la inquietud de reflexionar de nou amb
tots vosaltres. El moment és propi per a no despertar els de casa i físicament
no teclejo la màquina d’escriure, però sí que mentalment començo a fer moure el
ball de tecles i des de la lletra A fins a l’última lletra de l’abecedari faig
entrar el text.
“Els voldria
demanar un favor. Tot el que llegeixin avui, inclòs aquest article, ho poden
fer en veu alta? Gràcies. Espero que si ho fan en un bar o en un cafè, no se’ls
mirin de reüll, pensant: “Què els agafa, a aquests?!” Sempre els poden dir que
ho fan perquè resulta que avui se celebra arreu, i des del 2010, el Dia Mundial
de la Lectura en Veu Alta.” (Martí Gironell, diari El Punt Avui)
Segueix Gironell: “Ja
sé que sovint diem que l’hàbit de la lectura es fa en silenci, en la intimitat
i el recolliment. Però això no treu que hi hagi certs textos –no necessàriament
poemes; voldria creure que en certa manera tots– que convingui ser llegits en
veu alta perquè quan els sentim, milloren. En tots els sentits. Aquelles
paraules escrites, quan són dites, pronunciades, sembla que cobrin vida”.
Avui que he llegit Martí Gironell en veu alta, em sembla
recordar que durant el temps que vaig anar a l’escola, els diferents mestres, a
l’hora de la lectura, ens feien llegir en veu alta, ja que llegir així t’ajuda
a memoritzar tot allò que llegeixes. Per exemple, si has de memoritzar el guió
de qualsevol representació teatral o també a l’hora de fer oralment un examen,
et pot ajudar.
Afegeixo dues ratlles finals de Gironell: “Un servidor ho fa sovint, de llegir, i
–sempre que puc i si les condicions ho permeten– ho faig en veu alta”.
Sense cap tipus de pedanteria, i per acabar, jo puc dir
també que durant més de quaranta anys tinc en el meu haver moltes hores de
lectura en veu alta.
Josep Gudayol i Puig
Imatge (Wikimedia Commons): Albert J. Moore, Study for ‘Reading Aloud’ (esbós per a ‘Llegint en veu alta’, c. 1880). Hunterian Museum & Art Gallery, Londres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.