Queralt Arnau, la Rovellona dels Pastorets, valora la gent de darrere les cortines
ENTREVISTA
Hem deixat
enrere un altre any del Pastorets de Balsareny i aquest any de nou hem pogut
gaudir de la nostra representació tradicional; per això ens omple de goig
poder-ne fer una valoració amb la Queralt Arnau Mas, actriu protagonista d’enguany en el paper de Rovellona, feminitzant el
popular Rovelló, company inseparable del conegut Lluquet.
La Queralt
va néixer el 30 de març de 2010 i actualment està cursant el 1r curs d’ESO a
l’Institut Escola Guillem de Balsareny. Pel que fa a la lectura, darrerament
s’ha llegit el llibre La cabra, de l’escriptora Anne Fleming; pel que fa a
viatges, recentment ha viatjat a París, i en el seu temps de lleure li agrada
anar en bicicleta, fer escalada, jugar a voleibol i el teatre.
— Després de la
pandèmia i altres adversitats s’ha recuperat finalment l’escenificació original
dels Pastorets de Balsareny de Folch i Torres i t’has incorporat al nou equip
d’actors i actrius, dels quals algunes velles glòries han plegat. Com va anar
tot això d’assumir el paper de Rovellona?
— Durant 5 anys el Climent Ribera és qui ha portat la
direcció dels Pastorets. Aquest any era la seva última temporada, i per fer el
seu relleu ha comptat amb les bessones Laia i Aina Rodríguez. Després de la pandèmia,
tots tres es van trobar que diversos actors van plegar, i alguns dels que seguíem
érem molt joves. Jo volia continuar, amb el pensament de ser un Pecat. Però un dia
a la piscina amb el Cau, la Laia i l’Aina em van proposar ser la Rovellona. Després
d’uns segons de pensar-m’ho, vaig dir que sí.
— Per a la
representació dels Pastorets, quantes hores hi dediqueu a assajar?
— Jo vaig començar a l’estiu a llegir el guió. I a
l’octubre es van començar els assajos els diumenges de 10h a 14h. I algun dia entre
setmana també assajàvem.
— Ha sigut
molt dur, assumir el paper de Rovellona?
— Tant el Climent com la Laia i l’Aina m’ho han posat
molt fàcil i m’han fet gaudir dalt de l’escenari. Els actors veterans també
m’han ajudat molt i tots junts hem treballat formant una gran família. Fer de
Rovellona era tot un repte, però juntament amb el Bernat Sivill (Lluquet) hem
acabat fent un bon equip. La veritat es que m’ho he passat molt bé i he après
molt durant aquests mesos.
— T’agrada
fer teatre?
— Si, des dels 6 anys que faig teatre a l’escola de
Teatre de Balsareny. M’agrada molt i m’ho passo molt bé.
— Què és
per a tu fer teatre?
— Emoció, diversió i una gran oportunitat per aprendre.
— Recordes
haver tingut algun precedent familiar en aquesta professió?
— El meu besavi Joan Mas havia fet Pastorets aquí
Balsareny, i feia el paper de Mare de Déu, ja que en aquella època les dones no
podien actuar. El meu tiet Jordi i la meva mare també havien actuat als
Pastorets de la Colònia Soldevila. I la meva iaia Mercè i el meu pare estan
darrere les cortines.
— T’agradaria com a
professió estudiar teatre?
— No m’ho he plantejat... No sé si m’agradaria com a
professió, però com a hobby si que m’agrada.
— Treballeu
amb apunts o bé ho teniu memoritzat?
— T’ho has de memoritzar. A mi em va anar molt bé
estudiar-me el paper a l’estiu, així quan vam començar els assajos ja tenia una
petita feina feta. I si durant l’actuació et quedes en blanc, sempre tens
l’ajut de les apuntadores que et donen un cop de mà.
— Per
acabar, com definiries els Pastorets de Balsareny?
— Com una gran família. Els actors som la part visible de
l’obra, però darrere les cortines hi ha molta gent treballant durant mesos
perquè la funció surti perfecta. L’ambient i el caliu que hi ha dins i fora de
l’escenari es molt xulo. Fer de
Rovellona ha sigut una experiència molt enriquidora per a mi.
Josep Gudayol i Puig
Fotos: Q. Arnau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.