Dissabte, 26 de febrer, els carrers de Balsareny es van
tornar a omplir de colors i de gresca. Després d’un any en blanc per la
pandèmia, les diferents comparses i disfresses individuals van ajudar a fer una
animada cercavila, recuperant un any més la tradició del Carnestoltes
balsarenyenc, de caire familiar i obert a la participació de tothom qui va
voler disfressar-se i passar-s’ho bé.
A les cinc de la tarda els grups es van concentrar a la plaça
de la Mel, des d’on van desfilar pels carrers de Sant Domènec , del Castell,
dels Timons, Barcelona, Travessera, Sant Josep, Costeta, Carretera de Manresa,
prolongació Guimerà i carrer de la Mel, per finalitzar novament a la plaça de
la Mel. A diferència d’altres anys, la desfilada no va passar pel carrer
Guimerà per acabar a la plaça de l’Ajuntament.
Obrien la Comitiva el rei i la reina del Carnestoltes,
seguits dels batucaires de Nexart, que animaven amb els seus tambors i de
vegades tiraven les baquetes a la gent que els aplaudia des dels balcons. Entre
les diferents comparses i disfresses, hi havia: Superherois i superheroïnes, la
Casa de Papel, Pallassos, Tests d'antígens, Esquimals, Tigres i altres Animalots,
Discotequers dels anys 60, Víkings, Star wars, Hippies, Pirates, Fruites, Apicultors
i abelles, Caputxeta vermella i la iaia, Pintors i pintores parisencs, antics i
entranyables personatges del Club Súper 3, i molts altres.
El pregó es va fer, doncs, a la plaça de la Mel, en un punt
amb escassa il·luminació i megafonia millorable; a part que, per les dimensions
de la plaça, el públic estava més dispers que en altres ocasions. Després del
pregó, hi va haver un berenar-sopar a la plaça de la Mel i al Sindicat, seguit
d’un animat ball disco de Carnaval. Els premis van ser per a la comparsa més divertida:
Apicultors i abelles; a la comparsa jove: Animalots; i a la millor disfressa
individual: Caputxeta vermella i la iaia. Totes les colles participants van ser
obsequiades amb una panera de llaminadures.
Felicitem els organitzadors i agraïm la participació de
tothom qui es va disfressar per fer més lluïda la celebració d’aquesta festa
popular que, l’any 1980, va recuperar el CCB i es va consolidar ràpidament,
primer organitzada pel Cercle i després per altres entitats i col·lectius fins
que va ser assumida per l’Ajuntament, amb la col·laboració de tota la gent que espontàniament
hi participa, perquè és una festa oberta a tothom qui hi vol ser. Per molts
anys!
Fotos: Alfred Selgas / Jordi Vilanova / Ramon Carreté
 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.