dilluns, 3 de maig de 2021

Poetes de Balsareny: Angelina Pujol

             POETES DE BALSARENY

Angelina Pujol al mas Rusquelles, de Viladrau

Angelina Pujol i Massana (1924)
Sis poemes

Amic i germà
                   A Pere Casaldàliga (acròstic)
 
Amic de la infantesa,
Memòria del passat,
I avui, germà, profeta,
Crist viu, portant la pau.
 
I ets nostra referència!
 
Gresol ple de bondat;
El ble que hi crema emmena 
Reviure temps passats.
Mantens les esperances
Al pobre assedegat.
 
Perquè siguem feliços,
El Regne de Déu fas;
Renúncia i denuncia:
Ets Pere-Llibertat. 
 

 
Al meu poble
 
Oh, poble beneït que m’has vist néixer,
sojorn de ma infantesa i joventut,
carrers polsosos plens de fortitud
que amb els jocs infantils podria créixer.
 
Amb l’aigua Baptismal m’has fet renéixer
a la vida de gràcia i de virtut;
avui et lliuro fervor i gratitud
pel do sagrat que ser fill de Déu deixa.
 
Amics del meu poblet, d’antany i d’ara,
que dintre el llogaret resteu encara,
deixeu, companys, que us faci acatament;
 
i la casa pairal de ma nissaga
a dintre del meu cor sovint s’hi amaga,
i és com oasi fresc del sentiment.

 

 
Us dono gràcies, Senyor
 
Us dono gràcies, Senyor,
per tantes hores viscudes
i per les gràcies rebudes
que m’heu dat amb abundor.
Setanta anys tot fent camí
he viscut ma fe petita,
assolint aquesta fita
gràcies a l’ajut Diví.
Enfilava la carena
a l’espòs donant el braç,
per tots dos fer-vos ofrena
dels fruits que ens heu confiat.
En el llarg d’aquesta ruta
ens heu dat de tot, Senyor:
joia, afanys, també musica
per poder gaudir una mica
les sensacions de l’amor.
Al camí que em falta córrer
—ara sense aquell braç fort—,
tinc els fills, que són presència
i que m’emplenen l’absència
fent-me viure el seu record.
Avui tots junts fem rodona,
fills i nets teixim corona
que val més que el diner i l’or.
us dono gràcies, senyor.
 
                   (70 aniversari31 de gener 1994)
 
Noces d’or sense l’espòs
 
Avui, Amor, no hi ets. Va arribar l’hora
de dir l’adéu definitiu, punyent.
Avui, l’enyor, el palpo al pensament
ple d’esperança, quan l’esperit plora.
 
Ara el teu bes ja no em desperta. Sí,
però, que noto el bleix de ta presència,
que em dona força per suplir l’absència
de la vida d’abans, que resta en mi.
 
Durant les hores lasses, has estat
la llum que em porta a veure el temps passat,
refent records joiosos, mots senzills...
 
La teva veu, la sento cada dia
com un bell so, melòdic, d’harmonia... 
musicat pel brogit dels nostres fills.
 
                                               
(2000)
 

Al bisbe Pere Casaldàliga
en les seves noces d’or sacerdotals
 
Cinquanta anys de bell connubi
de fidelitat i amor,
amb el Crist que t’abrandava
amb la llum del Mont Tabor.
De ple encès d’aquella flama,
vas copsar-ne l’esperit,
i la ment ja perfilava
projectar-se a nous confins.
 
El sacerdoci abraçaves
—mil nou-cents cinquanta-dos—
i a l’Estadi, boca a terra,
el teu somni es feu claror,
i per primera vegada
el calze vas aixecar
oferint-lo a Déu i als homes.
Per a ells, el teu treball.
 
Sembrador de la doctrina
—la Bona Nova de Crist—
essent en aquesta vida
un apòstol i un amic,
tot donat amor als pobres
que no tenen ni un bocí
de pa; tampoc llar, ni pàtria,
ni un aixopluc per dormir.
Has dat vida a moltes vides
abocades a morir,
i sense cap esperança
per poder-la compartir.
Avui en aqueixa terra
de malària, has fet coixí;
trepitjant terra vermella
t’hi has lliurat amb molts fatics.
Tant de bo, aixecant el calze
un crepuscle vespertí,
amb aquelles gotes d’aigua
que de Jesús van eixir,
vegis brollar nous estatges
per a tothom acollir,
fent eterna aquella frase
que tant ens has repetit:
el món és de tots els homes,
tal com Déu ens ho va dir.
 
                   (Amiga d’infància i de sempre,
                    Angelina Pujol,
 2002)
 

Fent camí us dono gràcies, Senyor
 
Per la vida, l’Amor, bell santuari
d’aquest recorregut de vuitanta anys,
vuit denes compta avui el meu rosari,
amb grans de goig, dolor, glòria i afanys.
 
Mercès, Senyor, per tantes hores tristes,
i els meus humils encerts, no pas planers;
pels fills i nets, amb qualitat d’artistes.
Musicalment, raó dels meus plaers.
 
Mercès, Senyor, pels anys de la infantesa,
d’uns pares i germà, tots d’agrair,
i amics, dels quals encara en puc gaudir;
 
i de l’amor primer de joventut,
d’aquell Josep que, ja en la plenitud
de Vós, duc sempre al cor com llàntia encesa.
                  
(80 aniversari31 de gener 2004)


Angelina, entrevistada a TV3 arran de la mort de Pere Casaldàliga


Vet ací una petita però bella mostra de la poesia d’Angelina Pujol i Massana, de la qual tan sols se n'ha publicat un breu recull en una edició familiar molt limitada —i estaria bé que se'n fes més difusió, atesa la qualitat dels seus versos, com es pot ben comprovar. 

Nascuda el 31 de gener de 1924, l’Angelina Pujol, de cal Portella, és filla de Ramon Pujol i Portella —fill al seu torn de Pere Pujol i Torradeflot, qui es va casar amb la pubilla Magdalena Portella i Puigbò— i de Concepció Massana i Carbonell. Germana de Pere Pujol i Massana —futbolista balsarenyenc que havia jugat amb l’Atlético de Aviación, nom que rebé, durant la guerra, l’Atlético de Madrid—, l’Angelina es va casar amb Josep Casas i Bartomeus —fill de Carles Casas i Puigdorca, músic i durant uns anys alcalde de Balsareny—; del seu matrimoni van néixer la Concepció, la Carme, la Dolors, el Carles, l’Àngels (+) i la Montserrat. Totes cinc filles van tenir estudis musicals (violí, violoncel, piano...) i tres –Concepció, Dolors i Àngels— van ser professores al Conservatori de Manresa. Pel que fa al fill, què en podria dir? Es tracta del gran compositor, director d’orquestra, pianista i violoncel·lista Carles Cases i Pujol, director musical i arranjador de Lluís Llach, creador de les bandes sonores de més de 60 pel·lícules, i autor, entre moltes altres, de la suite Araguaia, dedicada a Pere Casaldàliga. També una neta, Mariona Tuset i Casas —filla de la Carme— toca el violoncel amb el Quartet Altimira i el Trio Guillamí.  
 
L’Angelina, amb la seva memòria prodigiosa, explica que de petita havia anat al col·legi de les monges Dominiques de Balsareny, on després de les classes hi havia com una guarderia, de 5 a 7 de la tarda, per als infants que tenien els pares treballant a la fàbrica; allí va fer una gran amistat, que duraria tota la vida, amb Pere Casaldàliga Pla, de cal Lleter, quatre anys més jove que ella; més endavant, ella mateixa tenia cura de l’animació de la guarderia de les monges, muntant obres de teatre i cançons; en Pere, que ja estudiava al seminari, quan venia de permís, la hi ajudava. Per decorar l’escenari, anaven a buscar cortines i roba a cal Pol·la. De més grandeta, va estudiar durant quatre anys Tenidoria de Llibres i Secretariat, juntament amb tres amigues: la Paquita de cal Pastisseret, la Maria Solà de cal Sant, i la minyona de cal Viñas; s’examinaven per lliure a l’Acadèmia Cots de Barcelona. Sempre li ha agradat la lectura i la poesia, tot i que modestament explica que no va estudiar mètrica fins als 70 anys, quan li’n va fer classes el poeta manresà Gabriel Mora i Arana. Curiosament, un dels seus gendres, el prestigiós filòleg i musicòleg Joan Bofill i Soliguer (1947-2015) era net del gran poeta Jaume Bofill i Mates (“Guerau de Liost”); precisament en una de les fotos que il·lustren aquest article veiem l’Angelina llegint a l’interior del mític Mas Rusquelles, de Viladrau, on van sojornar el poeta i els seus amics: Josep Carner, Pompeu Fabra, Carles Riba, Marià Manent... Envoltada de tanta música i de poesia, no és estrany que trobem en els seus versos ressons noucentistes de gran bellesa i sensibilitat. Sense fer-ne rebombori, podem ben dir que és tota una artista. Gràcies per deixar-nos compartir aquest breu tast de la seva obra.

Imatges: Arxiu d'Angelina Pujol.

Cap comentari:

Publica un comentari

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.