El Mateuet i nosaltres

DE MEMÒRIA (31)

El Mateuet i nosaltres

Pels volts de l’any 1950, tres homes que estimaven la Catalunya que havien perdut perdent la guerra, i que estimaven Balsareny i les seves tradicions seculars, van reunir un grupet de nens del poble per formar una colla infantil de bastoners. Eren el Josep Riera Pladevall, el Llorenç Planes i el Joan Serarols. El Serarols, a més d’excursionista i formador d’excursionistes, era un vell bastoner. I ell fou qui va ensenyar a ballar els bastons a tot aquest grupet de nens a la pista del Met. Els nens jugaven assajant els diferents balls: la Marxa, el Picotí, l’Airosa, la Fricasea, el Rotllet... I així van aprendre aquesta més que centenària tradició local. Al capdavall, després d’entrades i sortides, el grupet inicial quedà format per Jordi Badia, Jordi Casas, Ramiro “Ramirete” Ortega i el seu germà Federico “Quique” Ortega, Esteve Pujals, els germans Joan i Josep Maria Ribera “Minguet”, Josep Sensada, Josep Soler “Merenci” i qui això escriu, Jordi Planes. A la primera ballada també hi havia un tal Paquito Franco, que aviat va marxar de Balsareny i no sé què se n’ha fet. Més tard se n’hi afegiria algun altre, com per exemple el Gilet Casòliva. Dels deu esmentats, alguns ens han deixat per sempre i en record seu dedico aquestes ratlles. Als qui quedem, en comencen de pesar els anys. Aquesta inicial colla infantil de bastoners, a més de sortir per Sant Marc, com és natural, també sortia per alegrar altres festes locals si hi era requerida, com és ara la festa del Casal, que es va celebrar durant força anys. Igualment, i atesa la seva raresa —no n’hi havia llavors cap més a Catalunya—, els petits bastoners vam anar a ballar a Manresa, per la festa de la Llum, i a Granollers, per la fira de l’Ascensió, amb èxit i il·lusió dels qui ens rebien.

Un bon dia va aparèixer als assajos de la colla el Mateuet, o sigui Mateu Boixadera. El Serarols, company de feina del Mateuet i apicultor com ell mateix, va descobrir que coneixia un vell ball propi de Balsareny: el ball de la faixa, que ja ningú no recordava. I ens el va ensenyar tal com avui es balla. En cantava la melodia i nosaltres n’apreníem el fer i desfer de faixes. Mossèn Jaume Freixa, capellà del Mujal, baganès de naixement i músic de cap a peus, va transcriure la música: alguns diumenges a la tarda, el meu pare, jo i el Mateuet anàvem al Mujal pel Collet del Nado i el mossèn, pacient i savi, anava treballant la melodia que avui coneixem. El Mateuet, de més a més, recordava que els balladors, al final de la ballada, cantaven aquesta estrofa, avui perduda:

“Saludem a tot el públic / i també l’autoritat / i aquest ball de la faixa / ja donem per acabat.”

Així que devia ser el dia de sant Marc de 1951, si la memòria no em falla, que vam estrenar el recuperat ball de la faixa de Balsareny, únic en el seu gènere a Catalunya. Ballàvem saltant amb aire —no com he vist anys després, que els balladors o balladores sembla que aixafin raïms—, conscients de fer una cosa nova. La primera figuereta la va fer el Quique Ortega. L’any següent, el mestre Don Ramiro va considerar que allò ja era massa catalanista i va retirar els seus fills del grup. La segona figuereta ja la va fer el Josep Sensada, sobre una capçana del nus central, plana, que va idear el Serarols, i que avui s’ha oblidat i el nus és més bonyegut.

El Mateuet era un home baixet i garrell —dèiem que tenia les cames entre parèntesis, burletes que érem—. Tenia una paciència bíblica amb nosaltres. Era home de bon humor, d’una gran saviesa natural i d’una curiositat infinita. Originari de Berga, va ser testimoni del patafi que els patriotes berguedans van fer amb el Pi de les Tres Branques: per realçar-lo, van decidir envoltar-lo d’una tanca de pedra i ciment. Ell els va indicar que els fonaments el matarien. I el van matar. Determinats patriotismes porten, de vegades, al desastre. Ho deia el Mateuet. Nosaltres el vèiem vell, però encara va durar. Va retirar-se com a hortolà del Casal. Érem molt amics, a desgrat de la diferència d’edat: pretenia fer xampany i me’n feia tastar les proves, a mi, un noiet. No hi va reeixir. Jo el tinc molt present en la memòria i valdria la pena que Balsareny el recordés: li va restituir una part important del seu patrimoni cultural.

Jordi Planes

Fotos: AFB - Biblioteca Pere Casaldàliga.

Les fotos 2 i 3 corresponen al 'Ball dels Picarols', de l'època d'en Jordi Planes, que hi surt, amb altres dels que esmenta. Les tres fotos restants són posteriors.

No hem trobat cap fotografia d'en Mateuet. Si algú en tingués alguna, l'agrairíem.