El Sindicat es va omplir d’un públic delerós de veure la pel·lícula (alguns que l’acabaven de veure al fòrum s’hi van quedar per tornar-la a gaudir); tothom va aplaudir llargament al final de la projecció i els comentaris a la sortida eren unànimes destacant la qualitat de la producció i el rigor amb què es posaven de manifest les causes que motiven el bisbe Casaldàliga en la seva lluita en defensa dels desposseïts.
Van presentar i cloure l’acte Francesc Escribano,
productor executiu de la minisèrie i autor del llibre en què es basa; el
director de la pel·lícula, Oriol Ferrer; i dos dels actors: Jordi
Puig ‘Kai’, que interpreta el francès Pare Jentel, i Blai Llopis, que interpreta el jesuïta portuguès Joao Bosco, assassinat per la
policia el 1976 en presència de Casaldàliga.
Francesc Escribano, Jaume Rabeya (alcalde), Oriol Ferrer, Jordi Puig 'Kai' i Blai Llopis |
El
repartiment l’encapçalen Eduard Fernández (Pere Casaldàliga) i Sergi
López (cardenal Ratzinger), i hi apareixen, entre altres, Pablo Derqui,
Clara Segura, Mario Gas, Eduardo Magalhaes, Cristina Lago, Mònica López, Babu Santana, Francesc Orella i Marcel Borràs. A destacar la fotografia, excel·lent, a cura de Néstor
Calvo, que sap reflectir en imatges
impactants el paisatge de
l’Araguaia i l’entorn social i humà on l’acció es desenvolupa.
La minisèrie narra
la vida del bisbe català Pere Casaldàliga i la seva incansable lluita a
favor dels pobres i els més desafavorits de la regió brasilera del Mato Grosso.
Es centra en els primers anys de la seva estada al Brasil, des que hi va
arribar el 1968, i mostra —de forma obligadament resumida i simplificada, però
en tota la seva cruesa i violència— el panorama desolador que s’hi va trobar,
en un país governat per una dictadura militar (com aquí) al servei de les
oligarquies i dels grans terratinents, que mantenien els indis i els brasilers
pobres sotmesos a l’esclavatge i al terror, sense escoles ni hospitals ni
medicaments, mentre els prenien les terres i assassinaven sense pietat tothom qui
s’hi oposés. De seguida, Casaldàliga s’adona que cal prendre posició en aquella
lluita per la supervivència i es posa decididament, i per sempre, al servei
dels indefensos, fins amb risc de la seva pròpia vida.
L’obra s’estructura en flashbacks partint de l’entrevista
que Casaldàliga va mantenir, el juny de 1988, amb l’aleshores cardenal Ratzinger,
després papa Benet XVI, en ocasió d’una visita ad limina a Roma, a què
el va convocar el papa Joan Pau II. Ratzinger va qüestionar les accions i els
escrits del bisbe Pere des de l’òptica ultraconservadora de la cúria vaticana, i en
Pere va respondre des de la lògica irrefutable de la seva veritat viscuda enmig
de la misèria, l’opressió i la injustícia social. El cardenal va voler que el
bisbe signés un document retractant-se de les seves idees i de les seves
paraules, i Casaldàliga s’hi va negar.
Dos mesos després, Casaldàliga va rebre
un nou document del Vaticà en què se’l comminava a signar una crítica de la
Teologia de l’Alliberament i a acceptar les restriccions i prohibicions que se li imposaven, entre les quals la de
desplaçar-se i fins la de parlar (el Sarment d’octubre de 1988 se’n va fer
ressò, i avui, 25 anys després, encara en subscric l’editorial). Casaldàliga
no va signar el document i, gràcies al suport de la conferència episcopal
brasilera, que va intercedir en favor seu, la cosa no va anar més enllà.
La història de Pere
Casaldàliga es desenvolupa al voltant d’uns valors universals en el context de
la Teologia de
l’Alliberament i de la situació geopolítica
de la dictadura brasilera dels anys 70. La resistència pacífica, el sacrifici personal, la superació de les pors i dels
dubtes, la prioritat del bé comú, la solidaritat amb
els oprimits i la capacitat de mobilització de consciències, són valors que es desprenen de la
pel·lícula —perquè es desprenen del testimoniatge i de la pròpia vida del pare
Pere.
Descalç sobre
la terra vermella és un relat apassionant amb una essència realista i
esperançadora. En el context econòmic i social en què ens trobem actualment,
històries com aquesta ens apropen a la veritat de la vida, a allò que és
realment important, a la capacitat humana de lluitar per la nostra dignitat i
per la conquesta dels nostres drets irrenunciables.
Esperem poder-la
tornar a gaudir aviat per TV3 i encoratgem tothom qui no l’hagi vista que se la
miri: aprendrà molt sobre el nostre balsarenyenc més universal, però sobretot
aprendrà el perquè de les seves causes, que és el que de debò a ell l’importa.
R. Carreté
Fotos de la presentació de la sèrie: Ricard Martínez
Fotos de la presentació de la sèrie: Ricard Martínez
Les fotos de la pel·lícula són baixades d'internet. Es retiraran a petició.
Havia sentit alguna cosa d’aquesta mini sèrie a la pròpia TV3. Realment pot ser molt interessant, gracies recomanar-me-la.
ResponEliminaResumeix 40 anys de feina dura i lluita incansable en tres horetes. Per força hi ha simplificacions. Però crec que reflecteix bé l'essència de la seva biografia i de les seves idees.
ResponElimina