Benvolguda família Solà Rodellas,
En relació a la vostra publicació en el darrer butlletí 500 de Sarment, on manifesteu un desacord amb la gestió del covid al Casal Verge de Montserrat i l'afectació amb el vostre oncle i cunyat, Ventura Rodellas Llobet, volem expressar-vos un absolut apropament empàtic i també, lamentablement, les nostres condolences, així com a tots els afectats i traspassats durant i/o a conseqüència d'aquesta pandèmia.
Llegir
la vostra carta, tan ben estructurada i plena de sentiments, segur que no deixa
ningú indiferent. Els fets que exposeu
creiem que no poden anar acompanyats de silencis.
Per
això volem adjuntar els nostres comentaris, i tant de bo s'hi poguessin
adjuntar els d'altres lectors que, com nosaltres, es manifestessin, fent-vos
veure que no esteu sols.
Desgraciadament
aquesta pandèmia ha afectat i molt a moltes residències per a persones d'edat
avançada que, amb patologies, o desenvolupant-ne, i necessitades d'atenció
sanitària, s'han vist afectades greument en un entorn poc favorable.
Molts
han estat els esforços del personal d'aquest centres residencials davant del
covid-19, però alhora gran ha estat el patiment i angoixa de moltes famílies
que, com vosaltres, han sentit impotència i desatenció davant la persecució i
l'amenaça de la malaltia.
Així mateix,
aquesta situació ha cridat l'atenció de molts periodistes que, en els seus
mitjans de comunicació, miren de fer anàlisi de la situació en aquests centres
residencials.
Abans
del coronavirus, moltes residències tenien una constant rotació del personal
cuidador, que, amb contractes precaris i sous irrisoris, desenvolupen la part
més propera i humana.
Per
altra banda, uns equips directius, dels quals ni usuaris ni residents coneixen
tan sols de quina titulació i formació disposen per estar al capdavant d'un
centre assistencial, i, menys encara, si els seus salaris són proporcionats a
la resta de l'equip assistencial.
La suma
de tot plegat pot comportar greus conseqüències, i potser la residència Casal
Verge de Montserrat n'és una afectada més.
En vuit
anys que n'heu estat usuaris, haureu pogut ser testimonis i veure passar pel
Casal cinc direccions diferents, dues gerències, molts canvis d'infermeria, i
darrerament una nova incorporació a serveis socials, fruit del recent i
incomprès acomiadament de la Maria Josep, que n'ocupava el lloc i s'havia
guanyat l'estima de molts usuaris.
Tot
plegat: acomiadaments, infermers que pleguen, cuidadores sobrecarregades de
feina i assumint responsabilitats que no els pertoquen, baixes laborals, manca
d'informació, etc., no és l'escenari més idoni per atendre com es mereixen els
residents; i menys davant d'una pandèmia.
I no
volem parlar del patronat que ho gestiona, el qual ja ha estat qüestionat en
més d'una ocasió, però les nostres reivindicacions i queixes semblen importar ben poc a les persones que en
formen part.
La vostra carta ens entristeix i alhora ens
fa recordar altres casos, com el de la també sentida defunció de Carme Gonfaus
Rabeya, l'any 2018, quan la seva filla Roser, com vosaltres, exposava els fets
en aquest butlletí, el maig del 2019, un any després de dol i llàgrimes, sense
obtenir cap resposta.
Esperem i desitgem que la vostra protesta no quedi en un
no-res, i serveixi per sensibilitzar el poble de Balsareny i ajudi a trencar un
silenci que crida amb força dins dels nostres cors, i molt probablement dins
dels cors del personal cuidador, que és qui està sempre a primera línia rebent-ne
les conseqüències; considerem que es mereixen molt més que el nostre immens
agraïment i reconeixement.ARFAC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.