CINC
MINUTS
Feia dies que a la columna del Martí Gironell no hi trobava un dels seus comentaris de literatura poètica; i entrant de cara al nou temps primaveral, he pogut gaudir d’un dels temes literaris dels quals m’agrada molt parlar, la poesia.
«Aquest divendres se celebra el Dia Internacional de la Poesia. Ja saben que és un gènere literari que es caracteritza per ser una manifestació dels sentiments, emocions i reflexions que pot expressar l’ésser humà al voltant de qualsevol tema: la natura, la bellesa, l’amor, la vida, la mort… el que sigui, a través de la paraula. Tant en vers com en prosa. Sovint es caracteritza per expressar idees, sentiments i històries d’una manera estètica i bonica. Una composició literària on s’expressa artísticament la bellesa de les paraules. Que aplega unes paraules ben triades, expressament seleccionades, per transmetre sentiments. Ja siguin de nostàlgia, alegria, tristesa, amor, dolor… I a propòsit de paraules, la paraula poesia prové del grec poíesis, que significa “fer” o “materialitzar”. Per tant, no és estrany que Aristòtil considerés que si la història s’encarregava d’explicar els fets que havien passat, la poesia s’ocupava dels fets que podien haver succeït. La poesia, doncs, a través de l’art de la paraula, dotava de sentiment, d’emoció, de reflexió aquells fets freds i distants que havien tingut lloc en un moment del nostre passat i els feia possible, els materialitzava, com per art de màgia. Perquè trobo que si una altra característica té la poesia és que és màgica. No sé a vostès, però quan una poesia m’atrapa, veig la vida d’una altra manera.» (El Punt Avui, 21 de març de 2025)
La columna és més llarga i sobrepassaria amb escreix el “Cinc Minuts”. Us deixo amb aquesta pau poètica.
Josep Gudayol i Puig
Feia dies que a la columna del Martí Gironell no hi trobava un dels seus comentaris de literatura poètica; i entrant de cara al nou temps primaveral, he pogut gaudir d’un dels temes literaris dels quals m’agrada molt parlar, la poesia.
«Aquest divendres se celebra el Dia Internacional de la Poesia. Ja saben que és un gènere literari que es caracteritza per ser una manifestació dels sentiments, emocions i reflexions que pot expressar l’ésser humà al voltant de qualsevol tema: la natura, la bellesa, l’amor, la vida, la mort… el que sigui, a través de la paraula. Tant en vers com en prosa. Sovint es caracteritza per expressar idees, sentiments i històries d’una manera estètica i bonica. Una composició literària on s’expressa artísticament la bellesa de les paraules. Que aplega unes paraules ben triades, expressament seleccionades, per transmetre sentiments. Ja siguin de nostàlgia, alegria, tristesa, amor, dolor… I a propòsit de paraules, la paraula poesia prové del grec poíesis, que significa “fer” o “materialitzar”. Per tant, no és estrany que Aristòtil considerés que si la història s’encarregava d’explicar els fets que havien passat, la poesia s’ocupava dels fets que podien haver succeït. La poesia, doncs, a través de l’art de la paraula, dotava de sentiment, d’emoció, de reflexió aquells fets freds i distants que havien tingut lloc en un moment del nostre passat i els feia possible, els materialitzava, com per art de màgia. Perquè trobo que si una altra característica té la poesia és que és màgica. No sé a vostès, però quan una poesia m’atrapa, veig la vida d’una altra manera.» (El Punt Avui, 21 de març de 2025)
La columna és més llarga i sobrepassaria amb escreix el “Cinc Minuts”. Us deixo amb aquesta pau poètica.
Josep Gudayol i Puig
Imatge
(Wikimedia Commons): Èrato, musa de la poesia lírica, aquarel·la d'Edward John Pointer (1870)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.