Jordi Salud, un artesenc integrat a casa nostra

 
La gran sort de poder obrir els finestrons d’aquesta finestra oberta i tenir el goig de parlar amb diferents persones que moltes vegades treballen a l’ombra sense que es conegui la gran labor que fan, ja sigui cultural, social, política o bé esportiva, però que fan moure el dia a dia dels nostres pobles. Avui és el torn de Jordi Salud i Bach, artesenc que per circumstàncies que ens explica va conèixer la seva companya Susana amb qui ha tingut dues nenes: l’Aina i la Marina, i es va fer balsarenyenc. De seguida va esdevenir una persona molt activa en la nostra cultura popular, entre Gegants i Pastorets i participant des de fa anys en la Cavalcada dels Traginers. Sigui doncs benvingut a aquesta secció.
 
En Jordi va néixer a Artés el 18 de maig de 1973. Posteriorment va cursar l’EGB a Artés, BUP a l’Institut de la Botjosa a Sallent i el COU al Pius Font i Quer de Manresa. Els estudis universitaris de Filologia Francesa i Alemanya els va cursar a la Universitat Autònoma de Bellaterra (UAB) i posteriorment a la Universitat des Saarlandes (a Saarbrücken, Alemanya). Actualment treballa com a Auxiliar Administratiu a Manresa per a una empresa alemanya.
 
Sobre la pregunta de si ha viatjat ens comenta: «Un xic per Europa, però el món és tan gran… He estat a França, Portugal, Anglaterra, Escòcia, Itàlia, Grècia, Eslovènia, Croàcia, Alemanya, Holanda, Bèlgica, Luxemburg, Estònia, Letònia, Lituània, Finlàndia, Suïssa, Àustria, Noruega, Turquia, Israel, la República Dominicana i el Canadà; crec que no me’n deixo cap». Pel que fa a la lectura ens diu que llegeix a estones i quan ho fa les novel·les de detectius l’apassionen.
 
Com a esport preferit té el bàsquet, que, com ens diu, «aporta joc en equip i pensar ràpid». De petit jugava al CB Artés, després als 16 anys va compaginar jugar amb fer d’àrbitre i al final només arbitrava. Ho va fer 27 anys aquí a Catalunya i també els anys que va estar a Alemanya. Allà xiulava a la 2-Bundesliga alemanya (el que seria sota de l’ACB d’aquí). Quan va tornar va xiular uns anys més aquí i des de fa vuit anys està fent d’auxiliar de taula. «Fa tres anys vaig entrar a la Delegació de Catalunya Central de la Federació Catalana de Bàsquet i actualment imparteixo els cursos dels nous auxiliars i alhora faig d’informador d’àrbitres i també d’auxiliars de taula», afegeix.
 
Durant el temps de lleure li agrada fer una passejadeta per la muntanya o pel bosc; «tenim la sort que a Balsareny hi ha molts camins i paratges ben bonics», ens diu. I pel que fa a la música i la pantalla, ens comenta que «mentre treballo, un xic de música de fons ben fluixeta sempre hi és. La meva perdició és la tele i encara més ara amb el tema de les sèries que ofereixen a totes les plataformes».
 
— M’agradaria que ens expliquessis quan vas arribar a Balsareny i des de quin lloc.
 
— El 2011 havia deixat el Bàsquet Manresa, on havia estat cap de Premsa durant cinc anys i poc, i després vaig entrar a l’empresa en la qual ara treballo, i vam començar a sortir amb la Susana, i una cosa va portar a l’altra...
 
— Coneixies ja Balsareny?
 
— Sí, amb els de casa no ens perdíem mai la Festa dels Traginers. I l’avi sempre acabava pagant els calamars i els combinats de Cal Boter. Eren boníssims! També de jove algun cop havia anat al bar musical Sgrip’s.
 
— Vas venir a casa nostra a través d’algun projecte?
 
— No... Va ser per amor; com a totes les cases, acaba manant la dona. I mira que m’acabava d’arreglar un pis a Artés, però ja ho veus: vaig venir cap a Balsareny. I jo, ara, molt content. Vaig encertar en la decisió.

 
— I de seguida t’hi vas integrar. Podries dir-nos de quines activitats balsarenyenques vas entrar a formar part?
 
— De primer als Pastorets, després a muntar el Rebost a cal Merenci (on ara hi ha la Taverna del Traginer) amb uns joves que em van rebre amb els braços oberts: Jaume Masplà, Esteve Pujals, Ramon Calveras, Esteve Díaz, Ramon Magem, Joan Prat, Alfred Selgas, Marc Mas, Miquel Peñarrúbia, i alguns de més jovenets, com ara el Marc Rabeya, Ferran Morral o el Manel Mingo... I segur que me’n descuido algun, i espero que em perdonin. Després, fent El cafè de la marina amb la Coral Sant Esteve (que bé que ens ho vam passar!) i per últim, a la Cavalcada de Traginers.
 
— Com em dius, actualment formes part del quadre dels nostres Pastorets, com va anar això que en formessis part?
 
— Amb el Ferran Morral ens havíem fet amics en un viatge de cap d’any a Berlin (quin fred, Déu meu!) i mira, em va acabar reclutant per sortir a Pastorets i la veritat és que m’ho passo molt bé. Hi ha molt bona gent i bon ambient; i de vegades costa d’aguantar el riure sobre l’escenari, perquè hi ha cada pastor...
 
— Fa uns dies Balsareny va tornar a celebrar la seva gran Festa dels Traginers i tu al peu del canó. Com t’hi vas incorporar?
 
— Sembla mentida, eh?, però també va ser el Ferran que em va entabanar. És una passada, el que fa la gent d’aquest poble perquè tot surti bé. Entre tots hem de col·laborar amb el que puguem, ni que sigui els dimecres a netejar coses a la Casa Torrents. Gent com el Xavi Vall sènior, el Xavi Vall júnior i el Jesús Acevedo, és increïble el que fan per aquesta festa. I si podem donar-hi un cop de mà, per poc que sigui, ho hem de fer. Tothom hi és benvingut.
 
— Finalment, el goig de tenir parella i dues filles. Podries dir-nos com va anar el fet de conèixer la teva companya Susana?
 
— Era l’amiga de la parella d’un amic meu, el Julià, i mira, al final em van acabar embolicant, he he!… I jo encantat de la vida, perquè vam tenir l’Aina i la Marina i elles són el millor que he tingut i que mai tindré en aquest món.
 
Josep Gudayol i Puig
Fotos: Jordi Salud