LA VEU DEL CAMPANAR
Les famílies modernes afronten un escenari complex en l’educació emocional dels fills. Els models familiars són principalment nuclears i augmenten les famílies monoparentals, fet que limita el suport afectiu d’altres figures com avis o tiets. Alhora, les exigències laborals fan que els progenitors dediquin menys temps a l’educació emocional, una tasca que demana presència i dedicació.
Paral·lelament, la cultura contemporània afavoreix una certa relaxació de les normes familiars i escolars, afectant la capacitat dels joves per desenvolupar autodisciplina i eines personals per afrontar la maduresa.
L’accés precoç a mitjans audiovisuals i a un món virtual exacerba aquesta situació. Els nens poden refugiar-se en una activitat paral·lela que, si pot ser enriquidora, no substitueix la necessitat de relacions significatives. Aquest conjunt de factors pot donar lloc a adults “Peter Pan”, individus amb dificultats per madurar i amb una tendència a conductes evasives o problemàtiques.
No obstant això, aquesta anàlisi no ha de derivar en catastrofisme. Tot i les adversitats, la joventut d’avui sovint trenca l’estereotip de fragilitat. Això ho demostra la seva resposta solidària en situacions de crisi, com la tragèdia recent de la Dana a València.
Aquesta dualitat, entre reptes i oportunitats, posa de manifest la necessitat d’un amor responsable en l’educació. L’acompanyament afectuós, el respecte per la individualitat dels fills i l’establiment de normes clares són claus per ajudar-los a construir des de dins la capacitat d’adaptar-se a la realitat. Cal recordar, com ens inspira la història de Peter Pan, que la maduresa no és un rebuig de la infantesa, sinó una integració d’aquest “nen interior” en la construcció d’una vida plena i conscient.
L’equilibri entre límits, afecte i responsabilitat ajudarà a aquesta generació a afrontar els reptes de la vida adulta amb fortalesa i solidaritat, convertint-se en agents de canvi positiu.
Llucià Pou Sabaté
Les famílies modernes afronten un escenari complex en l’educació emocional dels fills. Els models familiars són principalment nuclears i augmenten les famílies monoparentals, fet que limita el suport afectiu d’altres figures com avis o tiets. Alhora, les exigències laborals fan que els progenitors dediquin menys temps a l’educació emocional, una tasca que demana presència i dedicació.
Paral·lelament, la cultura contemporània afavoreix una certa relaxació de les normes familiars i escolars, afectant la capacitat dels joves per desenvolupar autodisciplina i eines personals per afrontar la maduresa.
L’accés precoç a mitjans audiovisuals i a un món virtual exacerba aquesta situació. Els nens poden refugiar-se en una activitat paral·lela que, si pot ser enriquidora, no substitueix la necessitat de relacions significatives. Aquest conjunt de factors pot donar lloc a adults “Peter Pan”, individus amb dificultats per madurar i amb una tendència a conductes evasives o problemàtiques.
No obstant això, aquesta anàlisi no ha de derivar en catastrofisme. Tot i les adversitats, la joventut d’avui sovint trenca l’estereotip de fragilitat. Això ho demostra la seva resposta solidària en situacions de crisi, com la tragèdia recent de la Dana a València.
Aquesta dualitat, entre reptes i oportunitats, posa de manifest la necessitat d’un amor responsable en l’educació. L’acompanyament afectuós, el respecte per la individualitat dels fills i l’establiment de normes clares són claus per ajudar-los a construir des de dins la capacitat d’adaptar-se a la realitat. Cal recordar, com ens inspira la història de Peter Pan, que la maduresa no és un rebuig de la infantesa, sinó una integració d’aquest “nen interior” en la construcció d’una vida plena i conscient.
L’equilibri entre límits, afecte i responsabilitat ajudarà a aquesta generació a afrontar els reptes de la vida adulta amb fortalesa i solidaritat, convertint-se en agents de canvi positiu.
Llucià Pou Sabaté
Imatge (Wikimedia Commons): Vitrall amb la figura de Peter Pan, a l’església de Saint James, Sussex Gardens, Paddington, Londres.
Agenda
Parroquial. Abril 2025
Mn. Antoni Bonet i Trilla
- Dia 13, Diumenge de Rams: Benedicció dels Rams a les 12 h. a la plaça de l’església.
- Dia 19, Dissabte: Solemne Vetlla Pasqual a les 10 del vespre.
- Dia 20, Diumenge de Pasqua: Eucaristia a les 12 h. a l’església parroquial.
- Dia 25, divendres: Sant Marc. Benedicció del Panet a les 10 h. i Solemne Eucaristia concelebrada a les 11 h.
- Dia 27, diumenge: Festa de la Mare de Déu de Montserrat. Eucaristia a les 12 h. amb la participació dels residents del Casal Verge de Montserrat.
Mn. Antoni Bonet i Trilla
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.