
El
febrer de l’any 1980, ara fa 45 anys, i quan feia menys d’un any del primer
Ajuntament democràtic, el Cercle Cultural es va plantejar la recuperació de la
Festa del Carnestoltes. De fet, ningú de nosaltres havia viscut la celebració
d’ un Carnestoltes al nostre poble i no teníem massa clar com s’havia
d’organitzar, i vam agafar referents propers, com són el Carnestoltes de
Sallent o el de Solsona, que ja havien recuperat la Festa uns anys abans. Els
dubtes quedaven ben reflectits en el Sarment
núm. 49, d’on hem tret aquests paràgrafs:
«El
CCB comença un nou any. Una de les nostres tasques és l’animació del poble. Des
de fa temps parlem d’aquest afer i, fruit d’això, avui ja podem presentar-vos
la primera activitat.
»Feia
anys que a Balsareny no es feia cap Carnestoltes i a l’hora d’aportar
iniciatives no va trigar a sortir aquesta. Però tampoc no van trigar a sortir
les dificultats. La principal: que els joves de vint anys en amunt ja no surten
al carrer com abans, ni tan sols s’animen a anar als balls. Però el CCB ens hi
hem arriscat i hem començat a organitzar-ho. Ara bé, tot això serà inútil si ens
quedem a casa i no ens disfressem...
»Extraoficialment
ja podem dir que es farà. A les 8 del vespre la gent sortirà al carrer a
passejar les disfresses. Pels carrers ja hi haurà grups fent algun “xou”. Us hi
podeu unir, o bé formar vosaltres grups a part. A les 10, al local de la Piscina
hi haurà un gran ball (amb cançons d’envelat), per un conjunt. Enmig del ball
hi haurà diferents activitats per animar-lo (elecció de miss i míster
Carnestoltes, ball de la candela, etc.). Animeu-vos tots!»
Diguem
que l’èxit d’aquella primera edició recuperada del Carnestoltes ens va
sorprendre a nosaltres mateixos. El president del CCB, Pere Juncadella, en el
seu llibre El Cercle Cultural de
Balsareny, ho explica així: «Fou un
gran èxit: mai ningú no s’havia disfressat públicament. Estrany? Sí, però real».
També en el Sarment del mes de març fèiem aquesta reflexió :
«L’èxit del Carnestoltes representa diverses
coses. En primer terme, la recuperació d’una festa perduda. En segon lloc, que
les festes populars, quan no sols en tenen el nom sinó que arriben a tots, troben
una total col·laboració».
Selecció: Joan Prat
Fotos: Ramon Bessa (1980) Comparsa de La Lluerna en els primers Carnestoltes a Balsareny
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.