dijous, 2 de setembre de 2021

Sònia Peix i Roland Rodríguez: curses d’asfalt i muntanya

ELS NOSTRES ESPORTISTES

  
Parlem amb la Sònia Peix i el Roland Rodríguez, dos entusiastes de córrer, avui dia dit altrament “running”. L’anècdota més especial és la forma com inicien el seu esport i el converteixen en disciplina, participació i competició.
 
La Sònia, amb una amiga, la Yolanda, conversen sobre allò de “ja tenim una edat, hauríem de començar a fer alguna cosa d’esport” (estem parlant de dues noies de  34-35 anys) i res, comencen a caminar i córrer pel camí de la Via. El Roland, el company de la Sònia, sempre ha estat un noi a qui li ha agradat l’esport (handbol, futbol, bicicleta...) i durant uns dies les va a esperar perquè té una lesió. Elles s’engresquen i cada dia fan la Via més de pressa; el Roland es fixa en el temps que fan i les ganes que hi posen i aquí comença la roda de tot plegat i tots plegats.
 

Els inicis
 
Comencen a la Via i de seguida van a córrer per corriols amb trajectes de 7-8 km. Molt aviat s’engresquen i participen en curses del voltant: Santpedor, Cross del Traginer i altres.
 
A l’inici corren ells dos i l’amiga, però com que el cuquet ha despertat amb força, la Sònia i el Roland ja són imparables; al cap de 8 mesos ja s’inscriuen a la Mitja Marató de Granollers. La cosa ha agafat embranzida i ja no hi haurà qui els aturi.
 
Tres mesos després ja són a Ypres, Bèlgica, a fer una altra Mitja Marató, la Run McBride. En tant poc temps, les marques milloren i l’adrenalina corre pel cos.
 

Ens enfilem a les muntanyes
 
Sembla que no n’hi ha prou i els atrauen les curses de muntanya. Participen a la Marató dels Pirineus amb un trajecte de 45 km i un desnivell d’uns 2.400 m.  El Roland fa un temps de 7h i la Sònia de 7h 40m.
 
Ens expliquen que les curses de muntanya poden ser de 10 km, la Mitja Marató, la Marató i l’Ultra. Es parteix d’un mateix circuit que es va ampliant per donar cabuda a les diverses modalitats. Ells combinen més d’un tipus de cursa. 
 

Han fet la TransGranCanària (45 km),el Trail de Bisaura (55Km), el Trail de Molières (42 km), des de Camprodon la cursa d’Ull de Ter (24 km), entre altres. L’última de la qual han gaudit ha estat la cursa Camí de Cavalls, a Menorca (85 km). Ens informen que, com que l’any passat no hi va haver curses per la Covid, van fer de manera lliure la Cavalls del Vent, a la serra del Cadí-Moixeró, de 85 km, amb un temps de 22 hores.
 
Parlem dels avituallaments i, és clar, en les Ultres cada 12-13 km hi ha bon assortit de productes; fruits secs, pa Bimbo, gominoles... i lloc per dinar amb pasta i altres queviures quan la cursa s’ho mereix perquè és llarga. No s’acostuma a fer un gran tiberi, però sí que el cos necessita refer-se. Ja tenen calculat el temps d’aturada i s’arriben a treure les vambes i tot! La Sònia i el Roland acostumen a portar el seu propi avituallament: beguda isotònica, barretes, fruita i fruits secs. Cada cos sap què li convé més. Aquestes curses, no cal dir-ho, també compten amb servei sanitari de metge i infermeria.
 
A la cursa no tot s’acaba corrent durant hores i hores; ens parlen del bon ambient que hi ha mentre corren, de les converses disteses que tenen: d’on són, entrenaments que fan, altres curses en què han participat... Es fan bones amistats. La competició és amb un mateix, si encara volen millorar i rebaixar marques. Ens agrada com defineixen el seu esport: Jo entreno - jo faig - jo guanyo. És a mi mateix que em supero.

 
Els entrenaments i pòdiums
 
Els entrenaments els continuen fent pels entorns del poble i també a Bagà perquè és un lloc de fàcil accés cap al Cadí, la Nou. També practiquen per Berga, Montserrat. A llocs diversos que els permeten  un entrenament a més alçada i desnivell.
 
Parlem de la Sònia i el Roland perquè és la parella que s’ha consolidat més en aquest esport, però ens expliquen que hi ha un grup, “els Balsarunners”, que són gent del poble que també s’entrenen i, quan els va bé, queden per córrer. Els Jordis, el Sergi, la Montse, el Diego, el Bertran i el Toni en són alguns dels membres, que també participen en algunes curses plegats.
 

I és clar, a nivell de pòdiums qui està més ben posicionada és la Sònia perquè hi ha menys públic femení corrent, tot i que l’afició creix molt. En l’atletisme masculí  hi ha molta més participació i més nivell perquè fa més temps que va donar el tret de sortida.
 
La Sònia ha fet diversos pòdiums: a Berga, Via Castrum, els Matiners d’Avinyó, l’Ametlla de Merola, l’Oller del Mas, la Bell Race del Campionat Maqui, la Pirata de Súria, la Saltamarrades de Santa Maria d’Oló, etc. Cal destacar la cursa Camí de Cavalls, a Menorca el passat mes de maig, on va quedar 8a de la general i 2a de la seva categoria en el trajecte de 85 km, amb un temps d’11h 24m. 


El cos i l’esport
 
Tots dos parteixen d’un bon entrenament i no han tingut lesions. El cos, de moment, els respecta. Tracten de fer força musculació de quàdriceps per aguantar bé els genolls. Això sí, durant aquestes curses tan llargues, els peus són la part del cos que queda més tocada: butllofes, ungles negres que cauen... Als genolls també s’inflama algun tendó i tot el cos els queda ben masegat. Riuen i comenten: “et fa mal tot!”. Però sembla que es recuperen de pressa i, a vegades, encara hi ha temps per divertir-se allà on són. La gresca forma part de la bona relació, l’esforç i el deixar-se anar després d’hores d’un esport intens. El Roland ens comenta que, a vegades, es pregunta “¿y quién me ha mandado a mí meterme en este berenjenal?”. Però acabada la cursa, s’oblida el sofriment i a preparar la propera. 


Satisfaccions
 
Comenten que el córrer és un cuquet que atrapa i va a més. L’atletisme exigeix disciplina, esforç i superació i, de moment, encara tenen moltes ganes de trotar per les muntanyes.
 
La majoria de curses les fan plegats. En algunes es diferencien i es van replegant de tant en tant o no. La Sònia té més arrancada, molta sortida; en canvi, el Roland va recuperant i té més fons. Formen un tàndem perfecte! Viuen amb satisfacció ser una parella de corredors i els va de primera estudiar plegats els recorreguts i planejar els ritmes. A vegades, el Roland ha fet una cursa ell sol i l’any següent la Sònia s’hi afegeix i ell durant el trajecte li avança els detalls: ara ve una pujada forta, ara trobarem un corriol, ara una pista llarga, etc.
 
Ens expliquen que han gaudit de paisatges meravellosos: prats, muntanyes, mar, rierols... I en l’alta muntanya cims, neu, gel, aigua que baixa... Un devessall d’exquisideses naturals.
 
Durant aquests cinc anys, la Sònia i el Roland han conegut molta gent i han participat en curses amb gent de renom, com Kilian Jornet, Pau Capell, Jordi Gamito o Pablo Villa, entre altres; llegendes de corredors de muntanya especialitzats en llarga distància, ultra-trails. Han fet una “cursa trepidant” en l’atletisme i en la satisfacció personal de practicar aquest esport.
 

Només ens resta desitjar-los tota la sort per continuar amb aquest ritme d’entrenament, curses i gaudi. Encomanen entusiasme. No se’ls veu patir pel que faran; planegen objectius clars de forma senzilla amb totes les ganes del món. Ara mateix també fan bicicleta i en gaudeixen igualment. Val a dir que l’esport els dona molta força i energia. La Sònia és “pura vida” i el Roland, un calculador pacient. Felicitats i endavant!
 
Lluïsa Coma i Alfred Selgas
Fotos: Arxiu Sònia-Roland  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.