dijous, 8 de juliol de 2021

Aiguabarreig del Cardener amb el Llobregat

RACONS DEL BAGES

Arribada del Llobregat des de Boades

Com sabeu, el Cardener és l’afluent més important del Llobregat, per bé que  molts més rius i rieres també en són, d’afluents: el Bastareny, la riera de Merlès, la Gavarresa, l’Anoia, la riera de Rubí, etc.  Al terme de Balsareny hi desemboquen les rieres del Mujal, de Roqueta i de Conangle.

Doncs bé, el Cardener, que neix a la Coma i la Pedra, acaba el seu recorregut, barrejant-se amb el Llobregat, a l’altura de Castellgalí. Ho sabia tothom? 

A l’esquerra, arribada del Cardener des de Manresa-els Comtals

Com arribar-hi?

Per la banda dreta, si venim de Manresa, anant cap a Sant Vicenç de Castellet, cal desviar-se pel primer trencall, a la dreta, que indica Castellgalí i girar de seguida cap a l’esquerra per travessar la C-55 i agafar un camí que baixa cap al riu (per darrere del Club Tennis Taula) i, en uns 650 metres, millor fer-los a peu (es pot deixar el cotxe molt a prop), s’arriba a l’aiguabarreig dels dos cursos d’aigua.

També s’hi pot anar per la banda esquerra, des d’on, de fet, es veu millor. Cal entrar a Sant Vicenç de Castellet i buscar un carrer de sortida del poble molt paral·lel al Llobregat, remuntant com si tornéssim cap a Manresa, fins a trobar, ja en terme de Castellgalí, la Torre del Breny, a 1 km i escaig. Des d’aquest punt, s’arriba al punt just de l’aiguabarreig en uns 200 metres. S’hi pot arribar bé amb cotxe i llavors seguir diversos senders si es vol caminar.

Aiguabarreig: el Cardener a l’esquerra i el Llobregat a la dreta

Què hi veurem, en aquest indret?

Complementant els dos llocs, com a miradors, es veu una bona panoràmica d’on conflueixen els dos rius: el Llobregat, que hi arriba, per l’esquerra, des del Pont de Vilomara i la zona de Boades de Castellgalí; i el Cardener, que ve, per la dreta, des de Manresa, després de passar per la zona dels Comtals. Passat el punt d’unió, ens trobem de seguida amb una gran amplada de riu (com es pot veure en una foto), i al cap de pocs metres hi ha una gran resclosa, construïda per portar l’aigua a la fàbrica Balet de Sant Vicenç. Això fa que es formi un petit llac, amb les aigües força tranquil·les i retingudes, que formen refluxos (tornen enrere) entre la resclosa i els dos rius (sempre que no baixi un cabal d’aigua molt fort, és clar). 

Petit llac que s’hi forma, envoltat de vegetació de ribera

A partir d’aquest punt només hi ha un riu, el Llobregat, que continua portant les aigües, des de Castellar de n’Hug, passant  sota el pont de Sant Vicenç de Castellet, i fins al Prat de Llobregat. Per cert, ran de l’aiguabarreig, el tren del nord travessa el Llobregat.

Espai natural

A part de veure l’aiguabarreig, la zona té el seu encant com a espai natural, que està força arranjat i amb plafons indicatius que expliquen el bosc de ribera i les aus típiques d’una zona humida com aquesta.

Després de l’aiguabarreig hi ha la resclosa

Els boscos de ribera com aquest, o com el que tenim a Balsareny a sota el castell, del qual hem parlat tantes vegades, són importants per mantenir la biodiversitat d’espècies vegetals, que necessiten molta aigua i que en troben fàcilment, perquè el nivell freàtic és a pocs metres de profunditat. També tenen altres funcions, com servir d’aliment, allotjament i cria dels animals.

El bosc de ribera de l’aiguabarreig Llobregat-Cardener està dominat per una freixeneda, és a dir, per freixes de fulla petita (Fraxinus angustifolia), molt grossos, als quals acompanyen altres arbres de ribera majestuosos, com els àlbers (Populus alba), pollancres (Populus sp.), salzes blancs (Salix alba), algun lledoner (Celtis australis) i alguna acàcia (Robinia pseudoacàcia). Per altra banda, la zona estava envaïda per la canya asiàtica (la normal, que diríem) (Arundo donax), la qual ha estat substituïda parcialment per més diversitat d’espècies autòctones, com el canyís (Phragmites australis), la boga (Typha sp.), el sanguinyol (Cornus sanguinea) i altres herbes i arbustos (Projecte Riu Verd); tot i així, encara hi ha un bon canyar.

Donat que és una zona molt tranquil·la, es poden observar força bé les aus que hi viuen. Així, en els mesos freds, hi fan estada alguns ànecs migradors, com els roncaires (Anas querquedula) i els piulaires (Anas penelope); i fàcilment s’hi veuen exemplars del corb marí gros (Phalacrocorax carbo). Per altra banda, tot l’any hi ha bernats pescaires (Ardea cinerea) i blauets (Alcedo atthis), així com el típics ànecs collverds (Anas platyrhynchos).

Espai del Geoparc 

Plafó del Geoparc a Castellgalí

Aquest espai d’aiguabarreig precisament és el que s’ha triat a Castellgalí per posar-ne una gran fotografia al plafó del Geoparc, que es troba al costat de la carretera C-55, a la dreta, al principi del revolt que hi ha abans d’arribar a les primeres cases venint de Manresa (després d’un camp de golf) El podeu veure a la fotografia 6. El disseny d’aquests plafons és el mateix per a tots els pobles del Geoparc de la Catalunya Central. Ja vam parlar d’aquest tema i vàrem remarcar que a Balsareny mateix també hi tenim un plafó, on es destaquen les dames coiffées, a la rotonda entre la carretera d’Avinyó i el carrer del Carrilet.

Text i fotos: Isidre Prat Obradors

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.