OPINIÓ
Un altre amic que perdem. L'edat té unes regles que no
menteixen mai, però, no obstant això, la pèrdua d'amics sempre és una cosa nova
i sempre t'agafa desprevingut. Entre mil ocasions viscudes, recordo aquell dia
amarg que, junt amb l'altre company també desaparegut, en Pere Juncadella,
vam ser tots tres a acomiadar l'amic Xirinacs a Santa Maria del Mar, en una
jornada indescriptible. L'escrit al Sarment és prou descriptiu per no
insistir en qui era l'Esteve Díaz. Només resta, doncs, donar el nostre condol a
l’Agnès i a la resta de la família, que preveig com el trobaran a faltar,
especialment perquè l'Esteve era d’aquell tipus de persona que mai s'oblida.
Josep Soler i Cirera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.