Geocerca, o Geocaching, és un joc a l’aire lliure de
cerca de tresors, tant al camp com a ciutat, per mitjà d’un GPS o telèfon
mòbil. Els participants han d’anar a unes coordenades específiques i, un cop a
lloc, intentar trobar-hi el geoamagatall (contenidor) amagat per altres jugadors.
Les coordenades geodèsiques dels amagatalls són publicades al lloc web www.geocaching.com . Trobareu que la pàgina és en anglès; es pot
traduir al català baixant a peu de pàgina. A dalt, a mà dreta, podeu posar les
vostres dades, que poden ser el nom o bé un motiu i una contrasenya.
El principal objectiu d’aquest joc és trobar el tresor que
és anomenat geoamagatall (“cache” en anglès). Als geoamagatalls
8contenidors),hi ha un llibre de registre on els jugadors hi escriuran la data
i el nom o motiu del jugador, i un petit escrit si ho desitgen, per tal de
deixar constància de la troballa. En el contenidor es poden trobar objectes que
els jugadors poden intercanviar. Hi ha normes de no deixar-hi objectes inflamables,
ni caramels, ni objectes que desprenguin olor, per no cridar l’atenció dels
animals.
Els contenidors poden tenir diferents formes i mides, des de
carmanyoles de plàstic fins a recipients especials comercialitzats per a aquest
joc. Han de ser recipients impermeables, que protegeixin de les condicions
meteorològiques el llibre de registre i els objectes d’intercanvi. Hi ha
diferents mides de contenidors: gran, normal, petit, micro i altre. Als
contenidors grans, normals i petits hi ha normalment objectes d’intercanvi.
Tot el que cal per començar a jugar és un GPS, ja sigui de
muntanya o bé un smartphone amb GPS, uns quants coneixements d’orientació i
estar registrat al web de Geocaching.
Avui dia hi ha multitud d’aplicacions (Apps) per a telèfon mòbil especialitzades en aquest joc, que faciliten molt la feina a l’hora de buscar un geoamagatall i ofereixen la possibilitat de publicar la troballa i fins i tot penjar fotos in situ al web. L’App gratuïta més popular entre els usuaris és c:geo.
Quan un jugador vol crear un amagatall, és a dir, amagar un
tresor, n’ha de publicar les coordenades i característiques al web de
Geocaching, acompanyat d’una explicació del lloc on es troba, per tal que
posteriorment altres jugadors puguin anar a la “caça del tresor” amb el seu
GPS, seguint les pistes i indicacions publicades al web.
Un cop trobat el geoamagatall, les normes són senzilles:
Un cop trobat el geoamagatall, les normes són senzilles:
- Si es pren alguna cosa del contenidor, s’hi ha de deixar alguna altra cosa de valor igual o superior.
- Anotar comentaris al llibre de registre.
- Registrar l’experiència al web.
- Deixar el contenidor al mateix lloc on s’ha trobat, amb molt de compte de no ser vist per persones alienes al joc.
Actualment hi ha aproximadament una dotzena de tipus
d’amagatall.
Aquest joc va començar quan David Ulmer va decidir celebrar
el fet que el govern nord-americà suprimís la disponibilitat selectiva (SA)
dels GPS l’1 de maig del 2000, cosa que degradava intencionadament el senyal
dels satèl·lits per evitar que els receptors comercials fossin massa precisos.
Va proposar un joc amagant, el dia 3 de maig, un “cofre del tresor” als
voltants de la ciutat de Portland i enviant a un grup de persones les
coordenades exactes de la seva ubicació. El dia 6 de maig aquell geoamagatall
ja havia estat visitat dues vegades, com va constar al llibre de registre.
Aquest joc es pot practicar a més de 200 països; en
l’actualitat hi ha uns 3 milions de tresors amagats en actiu i uns 7 milions de
jugadors o “geocachers” (geocercadors).
A Catalunya, com moltes altres coses, aquest joc va arribar
aviat. El 18 de febrer de 2001, Francesc Comellas va col·locar un”tresor” a
Montserrat. Actualment, a Catalunya
podem anar a la recerca d’uns 6.000 geoamagatalls; només a Balsareny i
els seus voltants en podeu trobar uns 300, de totes mides i tipus.
Ramon Bessa
Imatges: R.Bessa
Ja n'havia sentit parlar aquest joc, però tan ben explicat, mai! Està molt bé!
ResponElimina