Orígens,
recordant un Llobregat de colònies
A
la sala Sindicat, en un acte memorable, el 2 de juny de 2019 Balsareny va dur a
terme un nou reconeixement envers la nostra memòria històrica: la d’un poble
ubicat geogràficament al llarg del curs del riu Llobregat.
La
iniciativa de l’Ajuntament de Balsareny, des d’una proposta feta per l’entitat
Teixidor, ens va retornar a uns anys en què tots ens va tocar viure la que va
ser la millor edat de totes, l’edat jove.
S’ha
escrit tantes vegades, que fer-ho una vegada més no deixa de tenir aquest valor
social, cultural, econòmic, polític i industrial, que resumeix aquesta frase:
“Lloat el poble que no oblida els seus orígens”.
Durant
gairebé una hora i mitja, prèvia presentació personal d’Isidre Viu, alcalde
fins fa pocs dies, imatge i veu es va fer present recordant les realitats
viscudes per cadascun dels entrevistats. Colònia Soldevila i Sant Esteve: teixit
industrial que en temps de postguerra fou uns dels escalfadors veïnals de
l’època. Colònia de la Rabeia: antic projecte industrial sota la direcció de la
mestressa que va acollir diverses famílies vingudes des de diferents comarques
de casa nostra fins a les conegudes famílies andaluses i aragoneses, vingudes
d’Espanya. Colònia Vilafruns: el sector miner amb la potassa com a matèria
prima, adob necessari per a les nostres famílies lligades a la pagesia.
Vilafruns, també lligat amb la industrialització del tèxtil i, amb més
proximitat al nucli urbà, el Molí, regit pel cognom dels Viñas. Aquestes són
algunes de les riqueses d’un poble treballador que visqué el temps que ens dona
aquesta raó de viure’l.
En
aquella tarda, i acomplint el testimoni viscut, es va recordar també la
construcció del centre que va ser Hospital, avui residència Casal Verge de
Montserrat, lloant la persona del professional en medicina Dr. Jaume Torner,
que hi va dur a terme una de les primeres operacions a cor obert.
Nota:
A la memòria del qui fou el benefactor i origen material de la incorporació
geogràfica de Balsareny del carrer del Nord, el Sr. Jacint Orriols (avi), casat
amb la Nieves, Neus de Cal Tinus. L’actual carrer del Nord, en aquells anys
partia des d’on hi havia l’antic dipòsit d’aigua a l’esquerra d’on comença avui
el carrer Travessera, i a la dreta el primer i antic Escorxador.
A mi
manera!
El
28 de maig de 2019, arribava un cop mes l’esclat de la primavera del grup la
Il·lusió, de l’avui Casal Cívic, Casal de la gent gran, amb la fi de portar a
terme un altre play-back musical amb cançons per al record.
Cal
fer una valoració molt positiva de tot el grup de gent gran que ja fa molt
temps que no han volgut deixar enrere aquells anys de joventut, i que han donat
vida a l’entitat del Casal de Balsareny. Les persones que van iniciar aquell
primer grup, “Els Ametllers”, que per llei natural ja no es troben entre
nosaltres, van posar llum i claror al que avui sortosament en perdura, “La
Il·lusió”.
La
sala Sindicat va omplir de gom a gom el seu aforament; va ser dels anys en què
aquest acte ha acollit més gent. Prèviament a la representació, unes llums
donaven pas a l’obertura de les cortines per donar peu a la primera de les
interpretacions musicals: “La gata bajo la lluvia”. Començava el que seria,
durant dues hores, un nou espectacle on la direcció, interpretació, música i
vestuari, van fer aixecar forts aplaudiments de tot el públic.
Cal
lloar, com sempre, el luxós vestuari i la fidel interpretació de tots els
components del grup amb un play-back excepcional.
Natura,
ajut i estimació vers el gos de rescat
El
28 d’abril de 2019, a la Residència Els Tres Pins, situada a la carretera de
Balsareny a Súria, es va reunir tot l’equip de Resposta Immediata en
Emergències (ERIE) de recerca i rastreig amb gossos de la Creu Roja, per tal de
celebrar el Dia Internacional del Gos de Rescat. Aquest grup està format per 50
gossos i més de 60 voluntaris d’arreu de Catalunya.
En
aquest dia assenyalat van aprofitar per fer una simulació de recerca d’una
persona desapareguda per tal de què tots els convidats, i la gent assistent,
puguessin veure el funcionament d’aquest equip en el cas d’una emergència.
La
intel·ligència d’un animal amb l’educació oportuna va fer rellevant l’acte. Un
cop finalitzat el simulacre, es portà a terme un homenatge als gossos de rescat
que van morir l’any anterior i enguany. L’acte va consistir a recordar-los
mitjançant una placa amb el seu nom exposada en un monòlit en un lloc a
l’interior de la Residència Els Tres Pins.
Aquest
acte, inclòs dins la programació de la Festa Major de Balsareny, va reivindicar
la gran tasca que la família Bruc, l’Enric i la Marthe amb els seus fills,
porta a terme envers l’estimació al gos, l’animal anomenat amic de l’home, i
que, amb l’educació pertinent, és el company que estima i no et decep.
A
continuació es transcriu el text inscrit a la placa recordatori:
“Sempre
estaven preparats per sortir a la recerca d’una persona, fes fred o bé calor,
amb pluja o neu, sempre ens animaven, amb tan sols una mirada feien que no
perdéssim les ganes i la il·lusió de ser cada dia millors.
Tot
i que ja no estan entre nosaltres, mai podrem oblidar el treball i esforç que
van fer per tan sols veure’ns somriure.
Fossin
petits o grans, de raça o no, van donar el millor d’ells, sense parar a mirar
si hi havia perill; el seu únic objectiu era trobar la persona desapareguda.
És
per això que mereixen la nostra admiració i el nostre agraïment.
Mai
us oblidarem”.
Josep
Gudayol i Puig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.