Adéu a Esteve Díaz

Balsareny perd un treballador infatigable

Commogut per la mort d’un amic, temo no trobar paraules adients per evocar tot el que m’inspira reflexionar sobre la seva personalitat.

L’Esteve ha estat l’home que sempre ha col·laborat desinteressadament en feines col·lectives, les que generen cohesió i ajuden a fer poble. Sempre el trobaves enmig de tot, i pencant de valent. De ben jove ja el trobem implicat amb l’escoltisme de la primera època, aquell moviment escolta que va educar tants joves en els seus grans valors: el compromís amb les persones, amb la cultura i amb el país. “Sempre a punt” i “Tant com puc” van ser els seus lemes, i a fe que els va mantenir al llarg de tota una vida. Ja el 1959 era cap de secció a l’Agrupament Guillem de Balsareny, i membre del Clan, en aquells temps ja quasi mítics, com quan va perdre la boina enmig d’un temporal al Puigllançada. De 1959 a 1962, va formar part del grup –nombrós i dinàmics, sorgit també en el si de l’escoltisme– del “Carrussel”: van muntar espectacles variats i amens, amb “cançons i danses, joventut i bon humor”. I va tornar a ser cap de secció quan l’Agrupament es va reorganitzar, el 1964, amb Lluís M. Xirinacs com a consiliari; més endavant, de 1968 a 1974, va ser Cap d’Agrupament.

El trobem presidint durant anys la Societat de Pescadors; de fet, ja havia estat membre actiu de l'antiga Societat de Caça, Pesca i Ocellaire, abans que aquella entitatb es subdividís en tres. També es va implicar de valent amb la Festa dels Traginers, concretament al Rebost del Traginer des del primer any, el 1971, i val a dir que hi ha estat fins a aquest any mateix. I quan es va crear l’Escola Guillem de Balsareny, va formar part de l’Associació de mares i pares d’alumnes, una entitat que va promoure moltes bones iniciatives educatives i ciutadanes.

El 1976, en Pere Juncadella i ell van ser els fundadors del Cercle Cultural de Balsareny, com en Pere explica molt bé al seu llibre sobre els orígens del Cercle. Entre tots dos van anar eixamplant la rotllana fins a constituir una entitat que va ser pionera en moltes activitats cíviques i culturals. En destaca la publicació del butlletí Sarment, del qual l’Esteve va ser el primer motor, ja que era l’encarregat d’imprimir els folis en una multicopista i grapar-los, una tasca a la qual no va fallar mai fins que, anys després, el butlletí va passar a editar-se en una copisteria professional. I també va participar molt activament en els muntatges dels Festivals d’Estiu a la plaça. Des de la fundació del CCB, l’Esteve ha estat sempre vinculat a la junta directiva; en va ser president entre 1984 i 1989, i més endavant va assumir durant anys la funció de tresorer; actualment en continuava formant part com a vocal.

El 1979 es va presentar a les eleccions municipals amb el grup d’Independents per Balsareny, sorgit del si de l’AMPA de l’escola, i que va guanyar les primeres eleccions democràtiques al poble després de la guerra. Així, de 1979 a 1983, l’Esteve va ser el primer regidor de Cultura de Balsareny durant aquella Transició on s’havia de fer tot començant de zero, i de fet tot era possible, però no hi havia gaires recursos. La seva gestió com a regidor, i diverses de les seves iniciatives, encara es recorden com a encerts.

Sé que em deixo moltes coses, perquè ja he dit que sempre estava disponible per ajudar en el que fos. Durant molts anys va ser també el president de l’Associació Els Ametllers del Casal de la Gent Gran, on va deixar també una llarga empremta de dedicació i un bon record en moltes persones. El recordo a la junta de l’associació Balsareny Decideix, que va organitzar una consulta popular el dia de Sant Marc de 2010. I ha format part durant molts anys de la junta de l’associació Els Pastorets de Balsareny, on va ser tresorer i últimament era vicepresident, a part d’arremangar-se i treballar com el primer dia en les feines de tramoia. Tot, sempre, amb el seu posat sorneguer i alhora bonhomiós.

Balsareny perd un treballador infatigable, una persona senzilla, honesta i ferma que ha estat un referent i un model per a tots els que hem tingut la fortuna de col·laborar-hi. Se’n va un gran amic, però el conservarem en el record. Expressem el nostre condol i solidaritat a la seva família i a totes les entitats en què va participar i a totes les persones amb qui va compartir la seva implicació per ajudar, entre tots, a fer de Balsareny un poble on fes més goig de viure. “El Cercle refarem i fins potser serà més gran". Adéu, Esteve, amic.

R. Carreté