diumenge, 15 de desembre del 2024

Assemblea general - 18 gener 2025



CONVOCATÒRIA
D’ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA
DEL CERCLE CULTURAL DE BALSARENY
 
Es convoca tots els socis i sòcies del Cercle Cultural de Balsareny a la reunió de l’assemblea general ordinària que tindrà lloc el proper dissabte dia 18 de gener de 2025 a les 16 hores al Casal d’Entitats, plaça Ricard Viñas núm. 3 de Balsareny, amb els següents punt de l’ordre del dia:
 
         1. Lectura i aprovació si escau, de l’acta anterior.
         2. Renovació de la Junta si escau.
         3. Lectura i aprovació , si escau,  de l’estat de comptes corresponent a l’exercici de 2024. Pressupost per a l’any 2025.
         4. Informes de la redacció del Sarment i de les activitats dutes per les diferents amb altres entitats seccions i en col·laboració amb altres entitats.
         5. Possibles projectes de futur (50 anys de CCB, millorar l’edició impresa del Sarment, relligar tots els exemplars del Sarment, estat de les gestions per digitalitzar el Sarment...).
         6.-Torn obert de paraula.
 
Cercle Cultural de Balsareny


dissabte, 14 de desembre del 2024

Bon Nadal i bon any nou!


El CCB us desitgem unes bones festes nadalenques i un venturós any 2025 amb alguns poemes d’autors locals.
 
Josep Riera Pladevall (1905-1980)
El Naixement i el portal
 
El pis assolellat
es meravella
de veure’s adornat
de penjolls i estrelles
que anuncien el Nadal
amb freds i gebres,
el Naixement del Portal
i del petit pessebre.
La Nuri i el Josep
s’hi embadaleixen
i, com el Jesuset,
de cor beneeixen
els pares estimats,
que els diuen l’alegria
del sentit cristià
d’aquest gran dia.
 
Nadala
 
Galta-mullat pel plor,
damunt de la palla,
allarga els seus bracets cap a la Mare
l’Infant, a qui els pastors, a so de gralla
corren a adorar en la nit clara.
Els àngels matiners
a Déu alaben
amb celestials cantúries de lloança
i promeses de pau pels que esperaven
i per quants s’aniran nodrint de l’Esperança.
Deixeu-nos ser d’aquests,
demà com ara,
vencent els furs del món que fa d’obstacle
per a fer-nos oblidar l’estela blanca
que deixava la llum d’aquell miracle.
 
        Balsareny, 1960
        [Escrits d’un temps, d’una vida..., 1980]
 
Francesc Llimargas Riera (1911-1977)
Nadal al front
 
Avui és Nadal, i estem en guerra.
Nadal, trist. Guerra estúpida, que ens fa sofrir tota la seva crueltat.
Jesús és nat. Un cant ressona per tota la terra:
«Pau entre els homes...», —i jo tinc un fusell al costat!
 
Quants i quants n’hi ha!, que avui, els pares, germans, amics, i la seva promesa,
els esperen amb l’esperança i la il·lusió de, si no ve avui, potser vindrà demà;
deixaran un lloc buit, el llit parat, i la porta ben oberta,
sense pensar que, al lluny, un germà occeix un altre seu germà.
 
Oh, Nadal joiós, de la seva més pura i venturosa infantesa!
El record teu, avui, em fa més sensible aquest, molt més punyent i molt més amarg.
Em sembla encara veure i sentir les rialles i cants, i el caliu de la llar, d’amor encesa,
amb la seva coca, torrons i neules, i un goig inefable i un dolç benestar.
 
I en lloc d’això, aquest any, crits d’odi, planys, destruccions, dolors, misèria,
la mort rondant prop meu, la indiferència i l’eixutesa pintada al meu esguard,
i per tot arreu, una veu que es perd, però que va repetint i dient-nos amb insistència:
—Glòria a Déu! I pau a la terra, entre els homes de bona voluntat!
 
Desembre
 
Mes de goig i de gran il·lusió,
de familiar germanor i de la més pura alegria,
que ens fa sentir tota dolça emoció,
de l’inefable misteri de l’Establia.
 
Aplegats junts, prop d’un bon foc,
sigui caliu, calor o flama viva,
sentim dins nostre, i ens ho diu el cor,
que en aquest món no tot és mentida.
 
Hi ha la fe, l’Esperança i la Caritat,
que ens fan estimar i trobar bella la Vida,
i si de l’Amor en sentim l’esclat,
beneïda sigui la felicitat, i benvinguda ens siga!
 
Som en el desembre. Jesús és nat.
Escoltem avui aquesta veu que ens crida.
Unim-nos tots, abans no sigui massa tard,
i de la solitud i del fred no en sentim la ferida.
 
        [Recordant els anys viscuts, 1974]
 
Josep Maria Sabala (1913-1997)
Ninou
 
És ell, Ninou,
quasi no s’ou,
llisca silent,
no fa enrenou,
damunt del vent
cap fulla mou,
encara porta
la closca d’ou
sobre la pell,
un xic somorta
del fred que cou.
Ell prou
voldria
que fos d’anyell:
l’abrigaria
com gran mantell.
Trencat el jou
d’un any que clou,
cobert de rou
comptarà els dies,
fats i alegries
d’un món tot nou.
 
        Barcelona, cap d’any de 1976
        [Sarment, núm. 12, gener 1977; 
Merlets. Poemes de gent de Balsareny, 1992]
 
Angelina Pujol  i Massana (1924)
Nadal d’amor i d’esperança
 
     A la meva filla Àngels
 
En aquesta hora d’enyorança plena,
tocs de campanes alcen el seu vol.
Som a Nadal, la gent de goig s’emplena,
però el meu cor segueix tenyit de dol.
 
Ni plors ni enyor em curen la ferida
de ta partença sense retornar.
Tota il·lusió s’esmuny fallida.
Ens podrem veure en el més-enllà?
 
Sols amb la FE mantinc la confiança.
A casa del PARE ens retrobarem.
Vull el Nadal d’amor i d’esperança,
missatge pur, lliurat des de BETLEM.
 
        Bon i sant Nadal.
        Manresa 25-12-2013
[Sarment, gener 2014]
 
Pere Casaldàliga Pla (1928-2020)
Nadal seria
 
Els esparvers també s’estimen,
que jo ho he vist aquest matí.
Venia el sol, com una lloca,
el món mullat amorosint
i els esparvers l’amor es feien,
verda la terra d’un verd d’encís.
 
Tancant son any, Nadal obria
Francesc d’Assís.
 
Els esparvers Nadal sentien
fent-se l’amor.
I arreu la gent Nadal negava
fent-se la mort.
 
Nadal seria
si Nadal fos...

 
        [Encara avui respiro en català, 1986]
 
Antoni Sant Rimbau (1944-1981)
Cant de Nadal
 
Sento el pes
d’aquestes festes,
les rialles
de la gent,
la música alegre
de les cançons
de Nadal.
 
No hauríem de
celebrar-les
amb tanta
pompositat,
mentre hi hagués
part de la humanitat
presonera pels barrots
de la ignorància
i adversitat.
 
Massa plats
posem a taula
massa coberts
per menjar;
ni un sol
de nosaltres deixa
un lloc
per al que té fam.
 
Jo comprenc
el Nadal
que esdevindrà
a l’any dos mil,
on ja no
es matarà el gall
i el pobre menjarà tall.
 
No vull
ésser jutge
dels mals
d’aquet temps;
solament
trompeta i veu
del poble afligit.
 
Potser si neva
aquest hivern
i a l’estiu
no hi ha secada,
el Nadal de l’any que ve
serà millor
que el que a molts
enguany espera. 
 
Mes, tant se val,
no cura
així el mal,
la pluja, el sol
i la neu,
tres elements junts,
que no són res
sense amor i sense Déu.
 
        [Poemes i cançons del Traginer, 1974]
 
Imatge (Wikimedia Commons): Bringing home the Yule-log (portant a casa el tió). Postal nadalenca victoriana de finals del segle XIX.


Pere Casaldàliga: poesia i drets humans

 
Per celebrar el Dia Internacional dels Drets Humans, el 10 de desembre a la tarda la Fundació Pere Casaldàliga i el Cercle Cultural de Balsareny, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Balsareny, van programar un acte molt interessant: una conferència a la Biblioteca sobre la poesia de Pere Casaldàliga des de l’òptica de la defensa dels drets humans que es fa palesa en molts dels seus poemes. 

 
La conferència va anar a càrrec de Marinete Luzia Francisca de Souza, professora de literatura en llengua portuguesa a la Universitat Federal de Mato Grosso, doctora en Literatura Portuguesa, màster en Estudis Literaris i màster en Ciències de Cultura i Religió; també és organitzadora de la col·lecció Pere Casaldàliga, que edita els poemes del bisbe. Marinete ja havia estat al matí a l’Institut Escola Guillem de Balsareny, on va parlar també als alumnes de la poesia d’en Pere com a un clam davant de les desigualtats socials i com a eina d’empoderament per fer-hi front. 

 
Al llarg de l’acte, la professora De Souza va analitzar amb detall diversos poemes de Casaldàliga, alguns de ben coneguts i altres no tant, i va demanar a persones del públic que llegissin alguns poemes, que després ella va comentar. Va subratllar la denúncia que fa en la seva obra de les injustícies socials que el capitalisme provoca i afavoreix, i el seu ferm compromís envers la terra i les persones (els indígenes, els pobres, les dones...), des de l’activisme polític, el feminisme, l’ecologia, la pedagogia i la fe; tot amb un missatge abrandat de llibertat i d’esperança. Va destacar que en l’obra poètica d’en Pere, al costat de la reivindicació i l’activisme hi ha també un evident contingut espiritual i místic, tot i que aquesta dualitat no sempre és compartida per tothom. Entre altres, va esmentar textos de Clamor Elemental (1971), Missa da Terra sem Males (1978), Antologia Retirante (1979), Missa dos Quilombos (1981), El Tiempo y la Espera (1986), Encara avui respiro en català (1987), Todavía estas palabras (1989)... i va citar alguns haikus del poeta com a exemples de concisió, precisió i simbolisme per transmetre el seu missatge.
 

Va explicar que la majoria de l’obra poètica d’en Pere la va escriure en llengua castellana, i també en va escriure directament en portuguès, a part de la seva producció lírica en català. També de vegades ell mateix traduïa els seus versos, i de fet molts han estat publicats en diferents versions; això fa que de vegades no quedi clar en quina llengua van ser escrits originalment determinats poemes, ni de qui són les traduccions. En aquest aspectes, Marinete va observar que, en alguns casos, n’han circulat versions deficients, en què el traductor no ha interpretat bé el sentit de certes paraules.

 
L’acte el va presentar Glòria Casaldàliga, presidenta de la Fundació Casaldàliga i alcaldessa de Balsareny. La vetllada es va cloure amb una interpretació al piano a càrrec de Berta Moreno, professora de l’Escola de Música Mossèn Joan Bajona, que va interpretar Nuvole bianche, de Ludovico Einaudi, i Valzer d’inverno, d’Andrea Vanzo. Tot plegat va conformar una tarda ben amena, alhora que interessant i densa en continguts entorn dels drets humans i de l’obra de Pere Casaldàliga a la biblioteca que honora el seu nom.
 
R. Carreté
Fotos: Ana Pérez Hidalgo
 


divendres, 13 de desembre del 2024

La música cristiana

LA VEU DEL CAMPANAR


Un dels millors exemples per entendre el potencial evangèlic de la música el trobem en el grup “Hakuna Group Music”, format per més de 500 músics d’arreu del món. Aquest grup es va formar l’any 2012 amb motiu de la Jornada Mundial de la Joventut de Rio de Janeiro, quan el papa Francesc els va animar a “sortir al carrer i viure l’evangeli”. L’èxit de les seves cançons fa que comptin amb més de 350.000 oients mensuals a la plataforma Spotify. A Instagram sumen 176.000 seguidors que, al contrari del que molts pensen, defensen que “la música cristiana no és avorrida”.
 
Sense anar més lluny, el mes de setembre aquest grup va actuar al Wizink Center de Madrid, en un concert que va aplegar 17.000 infants, joves i adults. Un dels convidats especials d’aquell concert va ser el cardenal emèrit de Madrid, Carles Osoro, i el bisbe auxiliar de la ciutat, Jesús Vidal, que van poder veure de primera mà com la pregària i la fe es van fer presents al Wizink Center en cadascuna de les cançons de Hakuna.
 
Les lletres i les peces que componen, que tenen el propòsit de portar el missatge de l’Església de Jesús arreu del món, són un reflex de les seves experiències personals, com ho mostra el seu lema “Cantem el que vivim i vivim el que cantem”. Així ho explica Fernando Gil, membre d’Hakuna: “Vam començar posant paraules a les nostres pregàries, amb música per ajudar-nos a pregar millor. Crist ens ho dona tot, i per tant li oferim les nostres actuacions perquè les santifiqui i sigui Ell el qui actuï en nosaltres”.
 
D’altra banda, a més d’oferir concerts per transmetre el missatge de Jesús, molts membres del grup també participen en el dia a dia de l’Església, per ajudar els més necessitats.
 
També el passat mes de novembre es va celebrar la XII edició del Canòlich Music a Andorra per seguir apropant música amb valors als adolescents i joves. El lema fou “En xarxa, connectem, construïm i celebrem”.
 
Mn. Antoni Bonet i Trilla
 
Agenda Religiosa. Gener 2025
 
Arribada dels Reis d’Orient, diumenge, 5 de gener de 2025, a les 6 de la tarda. Adoració de l’Infant Jesús a l’església parroquial. 

Ajuts pels damnificats de la DANA

Bisbat de Solsona. Recollit col·lectes esglésies:    28.117 €
Enviat a Càritas València: col·lectes + donatius: 40.317 €

Imatges de Balsareny

 


En aquesta secció us mostrem una imatge d’algun indret del terme de Balsareny o d’un dels termes fronterers, però molt proper. A veure si sabeu on és i si enteneu el seu significat, donat que aquest mes el que s’hi veu sembla aparentment una mica enigmàtic.

Text i foto: Isidre Prat Obradors

Resposta a ‘Imatges de Balsareny’
 
Es tracta de la pedra cantonera de cal Traver, que segurament hem vist moltes vegades i potser no ens hi hem fixat gaire. És ben cèntrica. Es troba a la façana de cal Traver, que és a la plaça de l’Ajuntament número 4, just a la cantonada amb el carrer del Trull, a uns 3 metres de terra. Té una forma més o menys quadrada (d’uns 40 cm. de costat), però al mig forma un angle obtús. Antigament no es trobava en aquest punt: segurament era sobre el portal de la casa, però, quan aquesta es va reformar, el carreu es va col·locar on és ara.
 
És una pedra indicadora d’ofici, en aquest cas, de barber. Hi podem veure una sèrie de dibuixos i inscripcions referides a l’ofici de barber: s’hi aprecien unes tisores i una navalla d’afaitar, a més d’altres formes difícils de precisar. Fixem-nos que també hi posa la data: 1687 (o sigui que és del segle XVII) i, a baix, 22 “fabre” (febrer). Actualment es troba ben conservada i fa una funció ornamental; per això, i per tal que es veiés millor i quedés més maca, en algun moment es van resseguir les marques amb pintura de color granat.
 
Els Traver van ser un llinatge de barbers i cirurgians establerts a Balsareny entre els segles XVII i XIX.  Sí, hem dit cirurgians, perquè, a l’edat mitjana i a la moderna, els barbers eren també cirurgians: arrancaven queixals, practicaven sagnies, posaven sangoneres, suturaven ferides, encanyaven fractures, etc. Val a dir que un membre de la família, Francesc Traver Vilajosana (1725-1809), jesuïta exclaustrat el 1767, i després clergue secular, vicari de Balsareny des del 1803, és conegut com “el pàter dels diagnòstics”, perquè en el registre parroquial d’òbits hi anotava les causes mèdiques de cada defunció.
 
Més endavant, la casa va rebre altres noms i, després de la guerra civil de 1936, va ser la seu del Sindicat Vertical franquista, com molts balsarenyencs d’una certa edat encara podeu recordar. Inclús va estar ocupada per la Falange durant uns anys.
 
Per acabar, cal dir que la pedra està considerada un element arquitectònic del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.
 
Bibliografia:  Ramon Carreté, Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny (2010); Jordi Piñero, Mapa del Patrimoni Cultural de Balsareny (2023)
 
Isidre Prat Obradors

Ara fa... 40 anys. Europa, més a prop

 
 
Ara fa 40 anys, el desembre de 1984, Sarment titulava a la portada “Europa, més a prop” i ho deia perquè per fi s’havia inaugurat el Túnel del Cadí. A més de tenir Europa més a prop hi havia moltes expectatives de rellançament econòmic de les nostres comarques, que 40 anys desprès creiem que no s’han complert del tot, almenys al Bages i al Berguedà. En canvi, a la Cerdanya ha suposat un col·lapse que està expulsant la gent autòctona, degut al creixement desmesurat del turisme que ha encarit a preus insostenible els preus de l’habitatge. A l’editorial d’aquell mes escrivíem:
 
«Fa molts anys que se’n parlava i, per fi, el somni del Berguedà ha esdevingut realitat: per fi s’ha inaugurat el Túnel del Cadí. És indubtable que això pot oferir noves expectatives de rellançament i d’esperança per a unes comarques, la nostra entr0e elles, en vies de despoblació, de minva de places de treball, d’empobriment i envelliment, en definitiva. Per a Balsareny mateix, aquesta obra pot ser una esperançadora vivificació; ja serà difícil, atesa la nostra progressiva regressió, el nostra arronsament i aturament endèmics, ara potser més evidents que mai!
 
»Però de fet, la primera conseqüència de la inauguració no és del tot positiva: el trànsit s’ ha incrementat sensiblement, i les obres de la carretera s’eternitzen. Fa més d’un any que duren i no se’n veu l’acabament. Mentrestant, aquesta via de comunicació, cada cop més atapeïda d’usuaris, és un perill constant. Tres accidents, dos anant cap a Navàs, i l’altre a Vilafruns, amb víctimes de Navàs i de Balsareny, ho corroboren. I també ací l’opinió pública és unànime: cal acabar les obres d’una vegada! I tampoc no hi ha resposta a aquest anhel, en el qual ens juguem la nostra pròpia seguretat.
 
»A més, contra més és retardi l’acabament d’aquestes obres, òbviament més és retardarà el començament de la variant que ha de desviar el trànsit fora del casc urbà. El projecte d’aquesta variant ja és aprovat. [...]»
 
Diguem que vam haver d’esperar sis anys fins a la inauguració de la variant, el març de 1990, i vint fins a la inauguració parcial de l’autovia, l’abril del 2004.
 
Selecció: Joan Prat

dimecres, 11 de desembre del 2024

Els Pastorets continuen transmetent valors


Els Pastorets de Balsareny tornarem a encendre les calderes amb quatre representacions, els dies 25 i 29 de desembre i 11 i 12 de gener. Entrades anticipades al nostre web pastoretsbalsareny.cat i també a entitatsbalsareny.fila12.cat 

La lluita eterna entre el bé i el mal. Àngels i dimonis lluitant pel poder, mentre el poble, enmig de dos mons, espera l’arribada del Messies. L’Infern posarà tot el seu foc per sortir victoriós. El Cel, per la seva banda, serà providencial per protegir els pastors. Una obra plena de màgia i tradició, en la qual els nostres protagonistes ens guiaran a través de la història més explicada de la humanitat.
 
Amb diàlegs divertits i situacions inesperades, Els Pastorets captiven dels més grans als més petits, recordant-nos la importància de la solidaritat i l’amistat, valors que uneixen aquesta tradició tan nostra.
 
Els Pastorets són una mostra emblemàtica del teatre amateur de Catalunya que reivindica la llengua i la cultura catalana. A través de les representacions es posa en valor la feina de persones voluntàries que, any rere any, dediquen el seu temps i esforç a mantenir viva aquesta tradició. A més, també es manifesta la riquesa del català, una llengua viva de comunicació i creativitat.
 
Cada assaig i representació de Pastorets obre les portes a noves experiències i permet que persones de diferents entorns s'uneixin per fer teatre. Així doncs, Els Pastorets no només son una font d’entreteniment, sinó que eduquen, transmeten valors i fomenten l’orgull d’identitat.

7 de gener de 2024. Foto: Jordi Sarri

REPARTIMENT
 
Lluquet: Abel Fornell
Rovellona: Queralt Arnau
Àvia: Anna Fornell, Anna Obradors
Satanàs: Èric Medina
Llucifera: Dúnia Fornell
Supèrbia: Milena Gállego, Fiorella Rodríguez
Ira: Lena de Miguel, Joel Rosiñol
Gula: Carla Escolà, Leire Rodríguez
Enveja: Jana Ruiz, Laia Victòria
Luxúria: Valeria Millan, Aran Suñé
Avarícia: Lotta Gállego, Aran Sivill
Peresa: Sara Blanco, Queralt Camprubí
Miquel: Jana de Miguel
Jeremies: Josep Fornell
Marta: Elena Cruz, Montse Rodríguez
Simeó: Emília Gudayol, Vanessa Martínez
Maria: Aina Rodríguez, Mireia Trias
Josep: Manel Mingo
Jezabel: Glòria Casaldàliga
Isabeló: Berta Garcia
Gabriel: Aurora Labella
Nen Jesús: Berta Díaz, Miquel Díaz, Martí Toral
Pastors/es: Myriam Lozano, Elisabet Pla, Jordi Salud, Albert Sánchez, Josep M. Soler, Jordi Vilanova
Poble: Mireia Ávalos, Fina Badia, Gorika Birdi, Àngels Capdevila, Elsa Carmona, Clàudia Castiñeira, Cynthia Castrillo, Lia Correia, Aina Cuello, Júlia Fernández, Elna Font, Sofia Font, Anna Fornell, Ferran Gállego, Bruna Gonfaus, Lena Márquez, Meritxell Mas, Vanessa López, Vera López, Mireia Palouzié, Emma de los Ríos, Jana Ruiz, Aina Salud, Marina Salud, Aran Sánchez, Mar Sánchez, Martina Sánchez, Aran Suñé, Maria Vilanova, Adriana Zambrano, Alba Zambrano
Furietes: Aina Cuello, Lena Márquez, Oriol Márquez, Ciara Millán, Mireia Palouzié, Aina Salud, Marina Salud, Aran Sánchez, Martina Sánchez, Maria Vilanova, Alba Zambrano
Angelets: Gorika Birdi, Elsa Carmona, Lia Correia, Júlia Fernández, Sofia Font, Bruna Gonfaus, Vera López, Adriana Zambrano
Dansaires: Gorika Birdi, Montserrat Calvet, Elsa Carmona, Cynthia Castrillo, Lia Correia, Aina Cuello, Mercè Farràs, Júlia Fernández, Elna Font, Sofia Font, Anna Fornell, Lotta Gállego, Montserrat Juan, Vera López, Lena Márquez, Merche Mascaray, Mireia Palouzié, Emma de los Ríos, Aina Salud, Marina Salud, Aran Sánchez, Martina Sánchez, M.Àngels Serra, Maria Vilanova, Alba Zambrano, Adriana Zambrano / Alba Fontanet
Vestuari, perruqueria i maquillatge: Sandra Bassany, Laura Casaldàliga, Violeta Estivill, Meritxell Mas, Vanessa Martínez, Anna Obradors, Elisabet Pla / Mercè Farràs, Laia Rodríguez
Llum i so: Bernat Sivill, Carles Sivill
Tramoia: Fernando Castrillo, Marc Comabella, Vladimir Díaz, David Escolà, Montserrat Juan, Xavi Labella, Jordi Millán, Joan Pla, Laia Rodríguez, Angie Rovira, Alfred Selgas, Júlia Soler / Edgar Arnau, Isidre Viu
Traspunts: Mireia Carreté, Isabel Soler
Taquilla i entrada: Mireia Carreté, Ramon Carreté, Violeta Estivill, Jordi Garcia, Vanessa Martínez, Marc Mas
Direcció: Abel Fornell, Aina Rodríguez