Josep Riera
Pladevall (1905-1980)
El Naixement i
el portal
El pis assolellat
es meravella
de veure’s adornat
de penjolls i estrelles
que anuncien el Nadal
amb freds i gebres,
el Naixement del Portal
i del petit pessebre.
La Nuri i el Josep
s’hi embadaleixen
i, com el Jesuset,
de cor beneeixen
els pares estimats,
que els diuen l’alegria
del sentit cristià
d’aquest gran dia.
Nadala
Galta-mullat pel plor,
damunt de la palla,
allarga els seus bracets cap
a la Mare
l’Infant, a qui els pastors,
a so de gralla
corren a adorar en la nit
clara.
Els àngels matiners
a Déu alaben
amb celestials cantúries de
lloança
i promeses de pau pels que
esperaven
i per quants s’aniran nodrint
de l’Esperança.
Deixeu-nos ser d’aquests,
demà com ara,
vencent els furs del món que
fa d’obstacle
per a fer-nos oblidar
l’estela blanca
que deixava la llum d’aquell
miracle.
Balsareny,
1960
[Escrits d’un
temps, d’una vida..., 1980]
Francesc
Llimargas Riera (1911-1977)
Nadal al front
Avui és Nadal, i estem en
guerra.
Nadal, trist. Guerra
estúpida, que ens fa sofrir tota la seva crueltat.
Jesús és nat. Un cant ressona
per tota la terra:
«Pau entre els homes...», —i
jo tinc un fusell al costat!
Quants i quants n’hi ha!, que
avui, els pares, germans, amics, i la seva promesa,
els esperen amb l’esperança i
la il·lusió de, si no ve avui, potser vindrà demà;
deixaran un lloc buit, el
llit parat, i la porta ben oberta,
sense pensar que, al lluny,
un germà occeix un altre seu germà.
Oh, Nadal joiós, de la seva
més pura i venturosa infantesa!
El record teu, avui, em fa
més sensible aquest, molt més punyent i molt més amarg.
Em sembla encara veure i
sentir les rialles i cants, i el caliu de la llar, d’amor encesa,
amb la seva coca, torrons i
neules, i un goig inefable i un dolç benestar.
I en lloc d’això, aquest any,
crits d’odi, planys, destruccions, dolors, misèria,
la mort rondant prop meu, la
indiferència i l’eixutesa pintada al meu esguard,
i per tot arreu, una veu que
es perd, però que va repetint i dient-nos amb insistència:
—Glòria a Déu! I pau a la
terra, entre els homes de bona voluntat!
Desembre
Mes de goig i de gran
il·lusió,
de familiar germanor i de la
més pura alegria,
que ens fa sentir tota dolça
emoció,
de l’inefable misteri de
l’Establia.
Aplegats junts, prop d’un bon
foc,
sigui caliu, calor o flama
viva,
sentim dins nostre, i ens ho
diu el cor,
que en aquest món no tot és
mentida.
Hi ha la fe, l’Esperança i la
Caritat,
que ens fan estimar i trobar
bella la Vida,
i si de l’Amor en sentim
l’esclat,
beneïda sigui la felicitat, i
benvinguda ens siga!
Som en el desembre. Jesús és nat.
Escoltem avui aquesta veu que
ens crida.
Unim-nos tots, abans no sigui
massa tard,
i de la solitud i del fred no
en sentim la ferida.
[Recordant els anys viscuts, 1974]
Josep Maria Sabala (1913-1997)
Ninou
És
ell, Ninou,
quasi
no s’ou,
llisca
silent,
no
fa enrenou,
damunt
del vent
cap
fulla mou,
encara
porta
la
closca d’ou
sobre
la pell,
un
xic somorta
del
fred que cou.
Ell
prou
voldria
que
fos d’anyell:
l’abrigaria
com
gran mantell.
Trencat
el jou
d’un
any que clou,
cobert
de rou
comptarà
els dies,
fats
i alegries
d’un
món tot nou.
Barcelona,
cap d’any de 1976
[Sarment,
núm. 12, gener 1977; Merlets. Poemes de gent de Balsareny, 1992]
Angelina
Pujol i Massana (1924)
Nadal d’amor i d’esperança
A
la meva filla Àngels
En aquesta hora d’enyorança plena,
tocs de campanes alcen el seu vol.
Som a Nadal, la gent de goig s’emplena,
però el meu cor segueix tenyit de dol.
Ni plors ni enyor em curen la ferida
de ta partença sense retornar.
Tota il·lusió s’esmuny fallida.
Ens podrem veure en el més-enllà?
Sols amb la FE mantinc la confiança.
A casa del PARE ens retrobarem.
Vull el Nadal d’amor i d’esperança,
missatge pur, lliurat des de BETLEM.
Bon i sant Nadal.
Manresa 25-12-2013 [Sarment, gener 2014]
Pere
Casaldàliga Pla (1928-2020)
Nadal seria
Els esparvers també s’estimen,
que jo ho he vist aquest matí.
Venia el sol, com una lloca,
el món mullat amorosint
i els esparvers l’amor es feien,
verda la terra d’un verd d’encís.
Tancant son any, Nadal obria
Francesc d’Assís.
Els esparvers Nadal sentien
fent-se l’amor.
I arreu la gent Nadal negava
fent-se la mort.
Nadal seria
si Nadal fos...
[Encara avui respiro en català, 1986]
Antoni Sant
Rimbau (1944-1981)
Cant de Nadal
Sento el pes
d’aquestes festes,
les rialles
de la gent,
la música alegre
de les cançons
de Nadal.
No hauríem de
celebrar-les
amb tanta
pompositat,
mentre hi hagués
part de la humanitat
presonera pels barrots
de la ignorància
i adversitat.
Massa plats
posem a taula
massa coberts
per menjar;
ni un sol
de nosaltres deixa
un lloc
per al que té fam.
Jo comprenc
el Nadal
que esdevindrà
a l’any dos mil,
on ja no
es matarà el gall
i el pobre menjarà tall.
No vull
ésser jutge
dels mals
d’aquet temps;
solament
trompeta i veu
del poble afligit.
Potser si neva
aquest hivern
i a l’estiu
no hi ha secada,
el Nadal de l’any que ve
serà millor
que el que a molts
enguany espera.
Mes, tant se val,
no cura
així el mal,
la pluja, el sol
i la neu,
tres elements junts,
que no són res
sense amor i sense Déu.
[Poemes i cançons del Traginer, 1974]
Imatge (Wikimedia Commons): Bringing
home the Yule-log (portant a casa el tió). Postal nadalenca victoriana de
finals del segle XIX.
