dissabte, 14 de desembre del 2024

Pere Casaldàliga: poesia i drets humans

 
Per celebrar el Dia Internacional dels Drets Humans, el 10 de desembre a la tarda la Fundació Pere Casaldàliga i el Cercle Cultural de Balsareny, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Balsareny, van programar un acte molt interessant: una conferència a la Biblioteca sobre la poesia de Pere Casaldàliga des de l’òptica de la defensa dels drets humans que es fa palesa en molts dels seus poemes. 

 
La conferència va anar a càrrec de Marinete Luzia Francisca de Souza, professora de literatura en llengua portuguesa a la Universitat Federal de Mato Grosso, doctora en Literatura Portuguesa, màster en Estudis Literaris i màster en Ciències de Cultura i Religió; també és organitzadora de la col·lecció Pere Casaldàliga, que edita els poemes del bisbe. Marinete ja havia estat al matí a l’Institut Escola Guillem de Balsareny, on va parlar també als alumnes de la poesia d’en Pere com a un clam davant de les desigualtats socials i com a eina d’empoderament per fer-hi front. 

 
Al llarg de l’acte, la professora De Souza va analitzar amb detall diversos poemes de Casaldàliga, alguns de ben coneguts i altres no tant, i va demanar a persones del públic que llegissin alguns poemes, que després ella va comentar. Va subratllar la denúncia que fa en la seva obra de les injustícies socials que el capitalisme provoca i afavoreix, i el seu ferm compromís envers la terra i les persones (els indígenes, els pobres, les dones...), des de l’activisme polític, el feminisme, l’ecologia, la pedagogia i la fe; tot amb un missatge abrandat de llibertat i d’esperança. Va destacar que en l’obra poètica d’en Pere, al costat de la reivindicació i l’activisme hi ha també un evident contingut espiritual i místic, tot i que aquesta dualitat no sempre és compartida per tothom. Entre altres, va esmentar textos de Clamor Elemental (1971), Missa da Terra sem Males (1978), Antologia Retirante (1979), Missa dos Quilombos (1981), El Tiempo y la Espera (1986), Encara avui respiro en català (1987), Todavía estas palabras (1989)... i va citar alguns haikus del poeta com a exemples de concisió, precisió i simbolisme per transmetre el seu missatge.
 

Va explicar que la majoria de l’obra poètica d’en Pere la va escriure en llengua castellana, i també en va escriure directament en portuguès, a part de la seva producció lírica en català. També de vegades ell mateix traduïa els seus versos, i de fet molts han estat publicats en diferents versions; això fa que de vegades no quedi clar en quina llengua van ser escrits originalment determinats poemes, ni de qui són les traduccions. En aquest aspectes, Marinete va observar que, en alguns casos, n’han circulat versions deficients, en què el traductor no ha interpretat bé el sentit de certes paraules.

 
L’acte el va presentar Glòria Casaldàliga, presidenta de la Fundació Casaldàliga i alcaldessa de Balsareny. La vetllada es va cloure amb una interpretació al piano a càrrec de Berta Moreno, professora de l’Escola de Música Mossèn Joan Bajona, que va interpretar Nuvole bianche, de Ludovico Einaudi, i Valzer d’inverno, d’Andrea Vanzo. Tot plegat va conformar una tarda ben amena, alhora que interessant i densa en continguts entorn dels drets humans i de l’obra de Pere Casaldàliga a la biblioteca que honora el seu nom.
 
R. Carreté
Fotos: Ana Pérez Hidalgo
 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.