Els Geganters de Balsareny, a l’Alça’t de Sallent

 
El cap de setmana del 26 i 27 de març, la colla de Geganters i Grallers de Balsareny va participar del "Alça't 2022” de Sallent, la trobada gegantera organitzada per la colla de Gegants i Nans de Sallent, des del 21 al 27 de març. Moltes de les figures participants van ser exposades al hall de l'espai cultural “Fabrica Vella”, on els veïns i  l'alumnat dels centres educatius de la vila de Sallent les van poder visitar.
 
Dins la programació hi va haver la trobada d'antics integrants de la colla gegantera, agrupant-ne des dels inicis fins a l'actualitat, els quals van homenatjar els 40 anys dels Gegants fillols —que estrenaven vestits—,  i el grup de gralles; amb la participació de l'Esbart Vila de Sallent i Joana la Negra.
 
També hi va haver un concert de gralles a càrrec dels alumnes de l'Escola Municipal de Música “Cal Moliner” de Sallent. I la "trobadeta": la primera trobada de gegantons i elements infantils de Sallent,  de la qual van participar membres de la colla de Geganters i Grallers de Balsareny amb el seu gegantó Cisco. La pluja va obligar a suspendre'n la cercavila; i els diferents elements infantils es van trobar dins l'espai cultural de la Fàbrica Vella.
 
L'endemà el sol s'imposà, i al parc de la Torre del Gas, els nostres gegants Marc i Maria, junt amb un munt de colles vingudes d'arreu, van poder gaudir d'una mostra dels millors balls de les colles. Tot seguit iniciaren junts la cercavila pels carrers i places de la vila, acompanyant els amfitrions, la colla de Gegants i Nans de Sallent, i la seva imatgeria:
 
Els Gegants Fillols de Sallent: Gaspar i Mariona; que son la representació en jove dels Gegants Vells construïts el 1978 per veïns/es de la vila. Aquests primers gegants tenien una deficiència en l'estructura que els feia inestables i de mal portar. Per aquest motiu, l'entitat va encarregar al constructor Manel Casserras i Boix, de Solsona, la rèplica d'aquestes primeres figures, les quals van ser presentades l'any 1982.
 
Els gegants reis de Sallent: l'Ermessenda i en Bernat —padrins dels nostres gegants Marc i Maria—, construïts l'any 1981 també pel mestre solsoní Manel Casserras, del qual són una de les obres més destacades. L'aspecte de reis pretenia recuperar la imatge dels gegants que la vila va tenir entre els anys 40 i 60, que van desaparèixer. Aquests només surten fora de Sallent en celebracions extraordinàries, en apadrinament i en viatges, com els que han fet a França o al Japó.
 
Els seus fills, els gegantons: Eulàlia i Guillem, construïts també per Casserras l'any 1988, amb la voluntat d'apropar la tradició gegantera als mes joves.
 
I la gegantona: Enramada, construïda l'any 2019 per Carlos Morillo, a partir dels esbossos en honor a les festes de les enramades i el carnaval, que van fer els alumnes de 3r i 4t de primària, de les escoles Verduna, Torres Amat i els Pins de Cabrianes, les quals són les responsables de guarnir i dur la gegantona.
 
Felicitem la colla sallentina per tan lluïda trobada, així com la colla de Geganters i Grallers de Balsareny per participar-hi representant el poble amb els nostres gegants patrons.
 
Jordi Vilanova
Fotos: Jordi Vilanova / Gegants i Nans de Sallent / Alan Calatrava

Iris Rodríguez, nedadora

ESPORTISTES DE BALSARENY
 
Aquest mes d’abril conversem amb l’Iris Rodríguez González, una nedadora que té un bon nivell i a qui de petita no li agradava gens ficar-se a l’aigua. Els estius quan anava al CN Balsareny a fer cursets per aprendre a nedar, ens comenta que les monitores havien de córrer darrere seu. Després va anar un temps a Navàs amb el club Natació Balsareny.
 
—Així, quan t’inicies a nedar de gust?
 
—Allà als 10 anys. La meva germana petita, la Leire, tria nedar i jo també m’hi apunto. Anem al CN Sallent. Entro en el grup “Cavallet taronja”, que es refereix a un nivell d’entrenaments en què no es competeix. Al cap de mig any, passo a “Cavallet blau”, on es pot competir i, a l’estiu següent, ja participo en els tornejos del Bages.
 
—I des de llavors...
 
—Entreno de forma més constant i el 2018 decidim que em puc federar per competir a nivell més alt perquè ja acumulo bons temps en competicions comarcals i diversos tornejos.
El 2019 quedo segona en els Campionats de Catalunya en l’estil de 200 m crol. En aquest mateix campionat, em classifico en primera posició de la final B en 50 m en tots els estils. Aquest campionat es va celebrar a les piscines St. Jordi a Barcelona.
El 2020 torno als Campionats de Catalunya i quedo quarta en la prova combinada on predomina el crol.
Cada any, en les competicions cal anar baixant els temps, que és el factor que determina entrar o no en aquest nivell d’àmbit de Catalunya. Cal assenyalar que el 2020 només vam estar actius fins al març. De tots és conegut que la Covid va aturar totes les activitats. Ens vam paralitzar a tots nivells!
El 2021 també participo en els Campionats de Catalunya, però en la categoria d’Infantil i el primer any sempre és més difícil perquè les companyes de cursa, a vegades, tenen un any o dos més. En aquesta ocasió les proves es van celebrar a les piscines Sílvia Fontana de Tarragona. Al matí es feien les prèvies i a la tarda les finals. Vaig entrar a totes les finals i vaig quedar entre les 10 primeres de Catalunya.

 
—I si fas millor temps a la prèvia que a la final, com va això?
 
—És una bona pregunta, perquè sovint passa que varies una mica el temps; la posició final la determina el millor temps que has fet, incloses les prèvies. Per a altres campionats, el que compta és el temps mínim que has assolit.
 
—I del 2022 què ens en pots dir?
 
—Hem acabat els Campionats d’Hivern i he quedat de les 15 primeres. Durant la Covid, quan es va poder competir, es van reduir les persones que podien classificar-se pels campionats, per tant, era més difícil entrar-hi. Ara, a entrenar per a les properes curses.
 
—Ens parles una mica dels entrenaments?
 
—En principi, entrenem 6 dies a la setmana, dues hores a les tardes i els dissabtes al matí. A vegades, s’incrementa el temps d’entrenament. Solem fer unes 12 hores setmanals. Primer, ens preparem amb uns 10 minuts d’escalfament en sec. L’entrenament és molt variat; combinem tècnica, aeròbic, sèries...
 
—Sempre has tingut el mateix entrenador?
 
—Sí: el Xavier Muntalà, que m’ha donat un gran suport al llarg d’aquests anys.

 
—Practiqueu tots els estils de natació, oi?
 
—Sí, sí, però és clar, cada vegada et vas especialitzant més. Jo soc més de crol i esquena, però també faig braça i papallona.
 
—La natació és un esport força individual...
 
—Bé, també hi ha les curses de relleus, però a Sallent ho tenim complicat, perquè les noies que nedem i participem a les finals pertanyem a categories diferents i moltes vegades no podem fer equip.
 
—Si arribeu a finals vol dir que el Club Natació Sallent té un bon equip de noies.
 
—Sí, el Sallent, per ser un club tan petit, té un bon nivell en totes les categories, tant de nois com de noies. Encara que és veritat que així que ens anem fent grans, i amb els estudis, la gent ho va deixant.
 
—T’agrada competir?
 
—M’agrada, però no em considero molt competidora, fins a un cert punt. També hi vaig per gaudir i, si puc, per rebaixar el meu temps en les proves. Fem colla: el nostre grup el formem sis noies i un noi; vivim a Gaià, Artés i Sallent. Ho passem bé i les famílies ens acompanyen.
 
—I de lesions com anem?
 
—Tinc una afectació al fèmur esquerre i cada mes vaig al fisioterapeuta, que m’ajuda a descarregar la musculació. Aquesta alteració de l’os requereix una operació. No hi ha cap més via.
 
—Il·lusions properes?
 
—Sí, anar a Logroño als Campionats d’Espanya.
 
—Doncs, a veure si et veiem a Logroño. Banyador, tovallola i ganes de competir...
 
—Ara que parlem de banyadors, vull afegir que nedem amb uns banyadors d’una tela especial per lliscar més i per incrementar la velocitat de moviment, que sempre és molt important. Són banyadors cars, però quasi necessaris. 

Bé, l’Iris ens constata que s’ho passa bé nedant, que entrena molt, però que té ganes de continuar. Ens explica que també ha participat en la Travessia de l’Estany de Banyoles, en aigües obertes, però no li va agradar. La seva germana petita, la Leire, com que ha començat aquest esport molt més aviat, té molta tècnica al darrere i podria ser que l’any vinent ja anés als Campionats d’Espanya.
Així que molt entrenar, cura amb les lesions i a assolir els millors èxits. De tota manera, l’èxit de l’Iris ja és una petjada en ella mateixa: disciplina, esforç, superació i, a vegades, guanyar. Valors que l’ajudaran en tots els camps que li vindran: els estudis i, més tard, el laboral. Els millors desitjos, Iris!
 
Entrevisten: Lluïsa Coma, Alfred Selgas
Fotos: Arxiu Iris Rodríguez  

Poetes de Balsareny - Francesc Riera

POETES DE BALSARENY

Francesc Riera Isern (1955)

El Salvador
 
Divendres, cinc d’agost,
San Salvador,
bon dia!
Això d’escriure des del tròpic
fa que tot quedi lluny;
des d’aquí, sempre des d’aquí,
fem servir els dies
després de ser estrenats
vuit hores abans;
per això s’autoproclama
“el primer món”.
De vegades es nota tant
que cada cosa, que cada minut que arriba
ha estat ja malgastat
en aquest món acostumat
a consumir i a gavanyar
tant i de tot!
Aquí segueix l’hivern,
sol i calor durant el dia,
pluja i fresca al vespre.
La nit arriba
amb calma i serenitat,
que aquí gairebé cada dia
es converteix
en aquesta tràgica hemorràgia nocturna.
 

[Sarment, 1988. Merlets, 1992]

 
Sant Jordi 2022

Josep Espunyes deia:

No som nosaltres, que fem la llengua;

és la llengua, que ens fa a nosaltres

 
I a mi, la llengua em va fer a Balsareny,
un febrer als voltants d’uns Traginers, quan encara en dèiem “dels burros”
i aquesta nostra llengua em va fer de Cal Puntes…
i aquesta llengua la tinc i la porto, 
i, al fer-me, m’ha fet voltar mig món
i m’ha fet anar nord enllà, on diuen que…
però digueu-li a l’Espriu que… només ho diuen,
que mai hem estat cansats,
sempre he recordat la gent d’aquesta nostra contrada
com a gent noble, culta, rica, desvetllada, intentant ser lliure,
i així sempre he recordat els racons on m’hi van fer,
jugant al Trull, ficant-me al forat del lledoner,
passant per sota el pont de la via fent l’eco,
carrer Nou, carrer Vell, la plaça,
la baixada del Torrent fent soroll arrossegant les fulles
i el carrer de Baix, el de la Creu, i la Carretera
el Centro i el Casino, sant Marc i la marededéu,
els Bastoners i el Ball de la Faixa, que mai vaig poder participar-hi,
els Capellans, els Nacionals, les Monges i el Casal, on em van néixer,
els escoltes, la Biblioteca, la Conxita i la Maria, la Lluerna i el Sarment,
els Pastorets amb el dimoni en castellà, el Tartamut i el Sarri,
el Maia i tota la canalla jugant i jugant al carrer,
anant amb tot el poble a les fonts amb el carro
a les fonts de Cererols, del Vilar, del Saltador,
de la Roca, del Giralt, de l’Ordinari,
i totes les que me n’oblido i les que ja s’han perdut
i les olors de cada passeig,  fresc cap a la resclosa
o de romaní pujant al castell per la drecera des de la via…
i l’olor de cavalls i mules traginant
i l’olor silenciosa de l’aigua de la síquia, efímera i permanent…
i com sona cada paraula apresa entre vinyes
i els horts de baix al riu… el riu, el riu tantes vegades Llobregat,
i les mil vegades pujant al Castell també des de baix a la riera.
I “si aneu al Repeu, no feu el burro”, i els magraners
I “els Segadors” en secret amb la veu de la iaia,
i com sonen les paraules apreses,
que encara ara em surten en la llengua materna:
atzagaiada, rebombori, moixaina, obaga, xiuxiuejar, fressa, bauma, coragre…
I com sona el “tots plegats” que vàrem tornar a sentir tots plegats a la plaça
un u d’octubre, que només va sonar bé quan hi vàrem ser tots plegats.
I com sonen de pròpies, intenses, intimes, 

quan et tornen al cor totes les paraules dels amors.
Totes aquestes que avui escric son les que m’han fet i encara em van fent.
I sí! Com va escriure el nostre mes gran poeta profeta,
jo també “encara avui respiro en català”.
 

23 d ‘abril 2022

“Sant Jordi, pregueu per la llengua”

Balsareny, el nostre món

El Francesc de cal Puntes, activista social i antic col·laborador del Sarment, va estar a El Salvador entre 1986 i 1989 com a membre de les Brigades de Pau: un grup pacifista en els anys violents de la guerra civil d’aquell país, que va conèixer episodis tan cruents com l’assassinat del bisbe Óscar Romero o el de sis jesuïtes, entre els quals el pare Ignacio Ellacuría. Ell es defineix així: “Francesc de cal Puntes. Nascut el 7 de febrer de 1955. No tinc estudis remarcables. No tinc més títols que ser persona. I sóc de raça humana. He estat per les Amèriques: el Salvador, Guatemala i Colòmbia, intentant no fer tant mal com hi han fet alguns... Sempre he intentat estar al costat de persones i comunitats que necessitaven companyia davant les injustícies. Ara faig de pagès en un indret al País Basc. Segueixo tenint ganes de viure plenament la vida en llibertat.” El poema que publiquem l’ha escrit expressament aquest mes per al recital de “Poetes de Balsareny” que els Rapsodes dels Pastorets de Balsareny i el Cercle Cultural de Balsareny, amb la col·laboració l’Ajuntament de Balsareny, tenim previst de fer el dia de Sant Jordi de 2022, a la plaça de les Monges, passat migdia, al qual sou convidats.
 
Ramon Carreté
Foto: Francesc Riera 

Què no devem haver fet prou bé?

LA VEU DEL CAMPANAR

Coneixes els pares d’un company; es manifesten una família cristiana, vinculada a una comunitat, amb devoció a Montserrat… Però el seu fill sempre l’has percebut allunyat, indiferent, descontent amb l’estructura eclesial.

Els joves han desaparegut de la majoria de les parròquies; alguns hi són atrets per uns pocs preveres que se n’ocupen, però, majoritàriament, se’n distancien amb el temps. Diversos matrimonis, en converses profundes, manifesten malestar i perplexitat per la desconnexió total dels seus fills d’una vida de fe en la qual els van voler educar. És llavors quan surt la pregunta, tant en sentit familiar com comunitari: “Què no devem haver fet prou bé?” I d’aquesta pregunta se’n deriva una certa angoixa: tot i percebre’ls bones persones, aquests joves perden la plenitud que aporta el creure, el sentit que dona a les nostres vides, els llaços profunds travats en el marc eclesial…

És innegable que l’ambient de pregària en família, potser, no els va omplir prou. És cert que probablement el nostre testimoni de vida és millorable i, possiblement, no del tot coherent amb la fe. I aquí  podem sumar tots els contratestimonis de l’estructura eclesial, que van des d’alguns casos de pederàstia fins a l’obsessió per fixar normes a la vida sexual, passant per la nul·la implicació d’una majoria dels preveres amb els joves, la identificació política de part de la jerarquia eclesial i una imatge distorsionada a la contra que difonen els mitjans de comunicació.

En qualsevol cas, poc en traurem d’esplaiar-nos a trobar “culpables”, i més si són aliens. Creiem que és fonamental veure quins són els valors imperants en la nostra societat: el mercat i la seva publicitat que ho inunda tot, l’hedonisme, certes ideologies hegemòniques que també hi influeixen… Però enfront d’aquests valors hi ha opcions de vida de molts fills i filles de famílies cristianes que treballen pel bé comú, pel medi ambient, que són austers… Acceptem-ho, millorem el testimoni i la pregària tot aprenent del que veiem d’ells.
 
Josep Oriol Pujol Humet
 
MES DE MAIG
 
Dissabte, dia 21, a les 6 de la tarda: Concert a l’església per part d’un cor del Conservatori de Música de Manresa.
 
Diumenge, dia 22: Primeres Comunions a l’Eucaristia de les 12 h. a l’església parroquial.  
 
MES DE JUNY

Diumenge, dia 5: Solemnitat de la Pentecosta. El bisbe Francesc vindrà a administrar el sagrament de la Confirmació a les 12 h.
 
Mn. Antoni Bonet i Trilla
        

Repte núm. 69

En un taller de fusteria fabriquen les prestatgeries model Pantani. Aquest model consta de 4 peces llargues de fusta, 6 peces curtes de fusta, 12 ganxos petits, 2 ganxos grossos i 14 cargols. En un moment determinat al magatzem d’aquest taller de fusteria disposen de 26 peces llargues de fusta, 33 peces curtes de fusta, 200 ganxos petits, 20 ganxos grossos i 510 cargols. Quin és el nombre màxim de prestatgeries model Pantani que es poden construir amb aquest material? 

 
Salut i lògica!
Roc Carulla

(Resposta al repte 68: la proporció és 1:3) 

Caminada de Marxa Nòrdica a Cardedeu

El divendres 8 d’abril va tenir lloc la quarta caminada de marxa nòrdica de la temporada 21-22, després d’haver passejat per Balsareny el novembre, per Molins de Rei el febrer i per Vilanova i la Geltrú el març passat. Aquests cicles de caminades els organitza, en diversos grups de quatre municipis cadascun, la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració, en el nostre cas, de l’Ajuntament de Balsareny i el Centre Excursionista de Balsareny. Hi van participar, entre els quatre pobles, unes 150 persones, 34 de les quals eren de Balsareny. Queda pendent la marxa de cloenda del curs, que tindrà lloc el dia 1 de juny a Santa Coloma de Gramenet.  
 
Cardedeu, al Vallès Oriental, és una vila que té uns 18.600 habitants i ocupa una extensió de prop de 13 km².  L’itinerari va transcórrer per pistes forestals planeres, sense gaires desnivells, al llarg de 9 quilòmetres i mig. En el recorregut vam poder passar pel parc dels Pinetons, on hi ha la soca dels Tres Pins, el que resta d’una arbre centenari que va ser abatut per un temporal el 1963. També vam estar al parc Pompeu Fabra, amb arbres de molt diverses espècies; vam veure el mas medieval i l’ermita vuitcentista de Sant Hilari, que conserva pintures de l’artista local Josep Castells; i vam passar pel parc mediambiental de la Font dels Oms, vora la riera de Vallforners, que combina ecosistemes d’alzinar i de bosc de ribera, amb una gran varietat d’arbres, arbustos i ocells. El grup de Balsareny es va quedar a dinar pel seu compte en un restaurant abans de tornar al poble.
 
Text i fotos: Alfred Selgas