dilluns, 1 de juliol del 2013

El CCB s'adhereix al Pacte Nacional pel Dret a Decidir


Fa pocs dies, al Parlament de Catalunya es va constituir el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, format pels partits polítics que estan explícitament a favor del dret a decidir, i per més de trenta federacions, ens i associacions catalanes que representen un ampli ventall social.

El Pacte ha fet una crida a totes les associacions i entitats del país que s'hi vulguin adherir, per tal de facilitar la participació de la societat civil en el procés cap a la celebració d'una consulta sobre el futur polític de Catalunya, d'acord amb el principi bàsic que tothom és necessari per donar suport a l'expressió democràtica del dret a decidir, més enllà de la posició final que es defensi.

El Cercle Cultural de Balsareny acorda adherir-se al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, i es suma així a la majoria de partits parlamentaris i a les entitats que el van subscriure al Parlament de Catalunya.

D’aquesta manera, la nostra entitat continua fidel a una trajectòria cívica que és la mateixa des que es va fundar l'associació el gener de 1976, i que ha possibilitat que, entre altres coses, féssim costat a moviments com l'Assemblea de Catalunya, la Marxa de la Llibertat, les campanyes per l'Estatut d'Autonomia de 1979 i pel del 2006, les consultes populars del 2010, la gran manifestació de l'Onze de Setembre de 2012 contra la sentència del TC i moltes altres manifestacions del compromís del CCB amb la voluntat majoritària del poble català, que vol expressar-se i decidir el seu futur per via democràtica.

D’aquest acord se'n donarà compte a la propera assemblea general que es celebri, perquè el ratifiqui si escau, en el marc dels Estatuts de l'associació.

Balsareny, juny de 2013



El web del Pacte on totes les associacions de Catalunya són convidades a adherir-s’hi és aquest:



dimarts, 25 de juny del 2013

Recerca de la memòria

BIBLIOTECA

Recerca de la memòria

De vegades, els bibliotecaris tenim la sort de trobar-nos amb històries precioses com la que em vaig trobar el passat mes de juny a la biblioteca de Balsareny.

La doctora Rosa Alcalá, poeta i professora de literatura de la Universitat de Texas El Paso, es va presentar a la biblioteca amb una fotografia de 1957 on sortia la seva mare envoltada d’un grup de noies joves. La foto havia estat feta a l’interior de la fàbrica de la Colònia Soldevila. Algú l’havia penjat a internet i ella la va trobar fa uns mesos.

La Rosa, que va néixer a Nova Jersey el 1969, és filla de la María Díaz Plaza, nascuda a Almeria el 1930, i que va venir a balsareny amb la seva família l’any 1936, quan tenia 6 anys.

La María va treballar a la Colònia Soldevila des de l’any 1944 fins al 1968, que va emigrar a Amèrica.

Ara, després de 45 anys, la Rosa busca persones de Balsareny i de la Colònia Soldevila que recordin aquells anys viscuts al nostre poble, i que recordin la seva mare. Ho vol per a un projecte poètic en què està treballant.

Així que us deixo la fotografia i la nota que em va fer arribar, per si algú pot ajudar a identificar les dones que hi apareixen.

Maria Jesús Rodríguez


Carta de Rosa Alcalá:

“Encontré en el internet esta foto tomada en la Colonia Soldevila (Sant Esteve), alrededor del año 1957. Aquí aparece mi madre, María Díaz, con sus compañeras de trabajo. Soy poeta y profesora en los Estados Unidos y me gustaría saber más sobre esta foto para un trabajo de poesía. Mi correo electrónico es ralcala1@utep.edu

Un gran saludo y gracias por toda vuestra ayuda.

Rosa Alcalá, PhD
Associate Professor
Department of Creative Writing/ Bilingual MFA
Liberal Arts 415
500 W. University Dr.
El Paso, TX 79968-9991”


Podeu trobar la foto en aquest enllaç:
http://www.flickr.com/photos/bbalsareny/9099863163/

divendres, 21 de juny del 2013

Grup de Country i Balls en Línia al Gimnàs O2

SOCIETAT / SALUT


Grup de Country i Balls en Línia al Gimnàs O2

Al mes de febrer es va iniciar una nova activitat al gimnàs O2 de Balsareny, amb la formació del grup de Country i Balls en línia.

L’activitat s’ha començat amb bon peu i amb moltes ganes de tirar-la endavant. Els seus membres us animen a venir a compartir aquestes bones estones amb ells. Assagen els dilluns de 19:15h a 20:15h, al gimnàs O2 situat a la plaça de la Mel.

Exhibició a la residència de Balsareny

Després d’uns mesos d’haver iniciat aquesta activitat, va sorgir la idea de fer una exhibició a la residència Casal Verge de Montserrat. Des d’allà es va acceptar la proposta de molt bon grat, ja que les visites de grups de ball, escoles, entitats... formen part del seu programa d’activitats i són necessàries per mantenir les persones que viuen a la residència integrades en la vida de la comunitat. Així, el passat dia 27 de maig, el grup de country i balls en línia del gimnàs O2 va fer la seva primera exhibició. Va ser una bona experiència. Les persones grans són un públic molt agraït i van quedar molt contents. Fins i tot n’hi va haver que els va semblar curt, tot i que l’activitat va durar uns tres quarts d’hora.


Des de la residència se’ns va agrair molt la visita i va quedar la porta oberta a una nova trobada més endavant.

Pilar Meca
Animadora sociocultural del Casal Verge de Montserrat

Alba Fontanet
Professora de balls en línia del gimnàs O2

Fotos: Grup de Country i Balls en Línia
 

 

Recapta contra el càncer de pulmó

SOCIETAT / SALUT
 
Recapta per al càncer de pulmó

Dijous dia 13 de juny de 2013 al matí, la Junta Local de l'Associació de la Lluita contra el Càncer de Balsareny vam parar taula a la plaça de la Mel per recollir  els donatius de les persones que, solidàries amb aquest problema, s'hi acostaven.

Des de aquestes línies volem donar les gràcies a totes elles per la seva col·laboració, i també a l'Ajuntament per cedir-nos el lloc per poder-ho fer.

També des d’aquí, una vegada més, volem recordar que el millor per a aquesta malaltia és la prevenció: portar un estil de vida amb alimentació sana, menjar amb moderació, practicar alguna activitat física diària, consultar al metge si detectem alteracions o canvis en el nostre cos, fer-nos les proves recomanades per detectar el càncer a temps.

Hem d'evitar estar exposats massa estona al sol, així com prendre alcohol en excés, fumar o estar en llocs on es fumi. El consum de tabac afecta a tota la societat en conjunt.

Gràcies!

Junta Local de Balsareny de L'Associació de la Lluita contra el Càncer

dijous, 13 de juny del 2013

Dos homes singulars. 2. Joan Sarri


DE MEMÒRIA (26)

Dos homes singulars  
2. Joan Sarri

Foto: AFB
El Joan Sarri tenia en comú amb J. A. Maya que també treballava a l’ajuntament. Però no pas amb autoritat, sense dret de gorra amb galons com l’agutzil, sinó simplement com a empleat. De fet era una mena de brigada d’obres unipersonal, diguem com un home de fer feines diverses. Ho veurem de seguida. Però a diferència del Maya, home exteriorment seriós, el Sarri era un home de la broma. Gastava sempre bon humor.

Quan jo era ben petit, la primera feina que recordo haver vist a fer al Sarri era la de refer els reguerots a peu de les voreres (unes voreres matusseres de lloses irregulars, sense vorada), perquè quan plovia, com que els carrers eren de terra, l’aigua no hi fes xaragalls al mig. Per cert que aquest record em va comportar una primera lliçó: me li vaig adreçar tractant-lo de tu i em va respondre que de què ens coneixíem que el tractés així; avergonyit, sempre més el vaig tractar de vós, tot i que de gran vam tenir una cordial franquesa i amistat. A l’ombra del cafè del Centre, per exemple, no es cansava d’explicar-me vells records de l’última guerra carlina que havia rebut del seus avantpassats. Eren molt interessants.

Una altra de les feines que li recordo haver vist fer és la d’ajudant dels mataporcs, tots ells amb esclops als peus per no mullar-se les espardenyes. Amb una rasqueta especial, anava traient el pèl i la primera pell dels porcs, escaldada amb aigua bullent.
Segurament també devia haver fet alguna vegada de sereno, quan hi havia vacants o per malaltia del titular, però no ho recordo bé. Al capdavall, de nit jo dormia. Però la feina que li recordo més, i de la qual ell treia més suc en les converses, era la d’enterramorts i encarregat de tenir polit el cementiri. Aquesta tasca tan poc agraïda com indispensable, ell l’amania amb anècdotes. Com aquella que li vaig sentir, d’un somni seu. Resulta que va somiar que, treballant al cementiri, se sentien cants gregorians que sortien de la tomba del doctor Joan –un rector molt enèrgic de començaments del segle XX, protagonista dels fets que van provocar l’anomenada processó de les gorres, de què parlarem un dia-. Un gori-gori atabalador fins al punt que, traient el cap pel seu nínxol, el senyor Benet Mustera –antic secretari de l’ajuntament- va dir al Sarri que fes el favor de fer callar l’impertinent rector. Explicant-ho amb gràcia, el Sarri reia de valent. I una altra, aquesta real. Una dona a qui agradava molt el vi –no diré el nom- va morir de sobte i el Sarri la va enterrar. Al cap d’un parell de dies, el vidu el va anar a trobar per pregar-li que la desenterrés. Ell que li diu: “Que no estàs segur que sigui morta”. I ‘altre: “Sí, això sí. Però és que es va endur la clau del celler a la butxaca i ara no el puc obrir”. El Sarri, rient, li contesta: “Fotut burro, on has d’anar és a cal ferrer”.  Tal com sona. Així era abans Balsareny.

Una altra cosa en què coincidia amb el Maya era la passió pel teatre. Li agradava fer-ne i practicava la seva afició amb el grup del Centre Parroquial bàsicament. Aquest grup organitzava cada any que podia els Pastorets de no recordo quin autor popular (els pastors protagonistes eren el Bato i el Borrego). Solia ser una versió força tronada: cada vegada hi passava alguna cosa inesperada, com per exemple que Sant Josep, confós pel tramoia amb Satanàs pels trucs de la seva vara, desaparegués d’escena per l’escotilló dedicat al dimoni. Això entre altres anècdotes i calamitats, com quan a l’apoteosi final es va despenjar el decorat i va aparèixer la paret del fons de l’escenari amb tota una parracada. Doncs bé, el Sarri no hi fallava mai i si no es recordava exactament del paper, n’inventava un altre, però mai no es quedava callat. Era el que avui anomenaríem un bon secundari que s’ho passava meravellosament bé dalt d’un escenari.
Però el paper que li ha donat més fama és el de traginer durant la cavalcada de la Festa. Perfectament caracteritzat, donava un gran toc de realisme al seu rol: barretina musca, pipa rebregada, mocador al coll, brusa llarga, pantalons de vellut i espardenyes de set betes. Feia molta patxoca i era un dels objectius preferits pels fotògrafs que així l’han immortalitzat. Fins al punt que a l’hora de construir el primer gegant del poble, el Marc, el geganter es va inspirar en les faccions i el posat del Sarri. És així com aquest singular personatge, de gran popularitat i bonhomia, ha passat a la història de Balsareny. Si en vida era prou humil, després de mort s’ha convertit en un gegant.

Jordi Planes
Foto: Arxiu Jordi Sarri

Editorial i estat de comptes


EDITORIAL
Final de cicle

«Estem vivint el final d'un cicle, assistim al fracàs del vell somni d'un pretès consens constitucional sobre els valors aglutinants que havien de fer atractiva l'existència d'una vida i una cultura política comunes. Els mecanismes d'acomodació, encaix o integració que havia d'oferir l'Estat a Catalunya s'han demostrat insuficients. Les institucions espanyoles no tan sols ignoren la nacionalitat catalana sinó que majoritàriament la neguen o la rebutgen; propugnen una visió unívoca de la història i fa temps que van enterrar l'esperit i la lletra de l'Estat de les Autonomies. Durant la vigència del cicle, molts catalans havien cercat els mecanismes polítics, jurídics i administratius de la seva existència nacional dins l'estat espanyol. Ara ja no. Els requisits del contracte no han estat acomplerts. S'ha trencat la lleialtat. El Parlament els ha donat una nova legitimitat. I treballen per una nova legalitat.» (Carlos Castiñeira, ‘Ara’, 8-6-13).
Ja fa mandra comentar les atzagaiades contínues a què ens sotmet el govern de l’Estat en tots els àmbits: financer, educatiu, social, sanitari, legislatiu, judicial... A redós i amb el pretext d’una crisi econòmica que no té pinta de solució, s’han desfermat totes les forces atàviques que semblaven oblidades però que només estaven latents, i s’han traspassat totes les línies vermelles que la Transició semblava haver contingut. Anem enrere com els crancs, i sembla que tornem a uns temps que ja crèiem enterrats. Cada dia són més els que s’adonen que no podem continuar per aquesta via morta. Cal trobar aviat la porta de sortida d’aquesta situació asfixiant. I obrir-la perquè entri aire fresc.

Iberpotash i Endesa
L’advocat sallentí Sebastià Estradé ha denunciat l’Estat espanyol i el Govern de la Generalitat davant la Comissió Europea per la falta de control sobre l'empresa Iberpotash, de qui afirma que incompleix les obligacions legals de prevenció i gestió dels residus salins. La denúncia es basa en un informe de l’Estudi Ramon Folch i Associats, de l'agost de l'any passat, que explicita l’incompliment de la normativa vigent obligatòria per la falta d’un pla de restauració mediambiental, cosa que es tradueix en la contaminació de l’ecosistema. En aquest número publiquem un informe sobre el desenvolupament del Pla Phoenix, que fa que l’empresa focalitzi les seves inversions de futur en la mina de Súria, tot i que el pou de Balsareny té suficients reserves per ser explotat més anys i la planta de tractament de Sallent reuneix condicions per treballar a ple rendiment durant dècades.

Per altra banda, a la nostra edició en format blog publiquem una nota de premsa d’Endesa en què l’empresa elèctrica destaca que dedica 3,9 milions d’euros a la neteja de boscos i a revisions termogràfiques de la xarxa. És una bona notícia i ens agrada fer-nos-en ressò, tot i que entenem que deu ser la seva obligació, vetllar per la seguretat de les línies i dels boscos.

CCB


CERCLE CULTURAL DE BALSARENY – ESTAT DE COMPTES ANY 2012
Aprovat per l'assemblea general el 10-5-2013
INGRESSOS
Quotes socis i publicitat
6.773,65
Associació Premsa Comarcal
371,03
Interessos
84,55
IRPF
149,08
Altres
100,3
TOTAL INGRESSOS
7.478,61
DESPESES
Confecció i redacció Sarment
7.559,18
Correu i altres
724,65
Comissions i manteniment
463,49
Associació Premsa Comarcal
281,48
Gestoria
174,3
Retenció IRPF
17,74
TOTAL DESPESES
9.220,84
DÈFICIT ANY 2012
1.742,23

 El dèficit de l'exercici s'aplica a càrrec del romanent d'exercicis anteriors.

Xavier Castelló, rector de Balsareny

ENTREVISTA

Xavier Castelló i Baille va néixer a Barcelona el 4 de maig de 1944, però tal i com ens diu «si bé vaig néixer a Barcelona, si em pregunten d’on sóc, dic que sóc de Mollerussa», al Pla d’Urgell. En Xavier compta amb els estudis de Batxillerat, Formació Professional Comercial, Filosofia i Teologia. A Castelló li agrada el cinema i llegir, sobretot sobre teologia i espiritualitat. Referent als esports, quan era més jove nedava bastant i ara es decanta per caminar.

—Expliqueu-nos, com va anar que arribéssiu a Balsareny?

—Van ésser uns dies en què el senyor bisbe volia fer uns canvis i va disposar que el rector que teníeu aquí a Balsareny anés a Solsona, i que jo, que era rector a Navàs, vingués a Balsareny.

—Quina va ser la primera impressió que vau tenir a l’arribar?

—Com que durant uns sis anys vaig estar a Navàs i sovint fèiem reunions de mossens dins de l’arxiprestat, moltes d’aquestes les vam fer a Balsareny. Per això, en arribar-hi com a rector, no va ser cap impressió sobtada. Després d’arribar, progressivament he anat descobrint noves realitats que sovint estan influïdes per les comparacions.

—A quines altres parròquies havíeu tingut responsabilitats ministerials?

—Dins i en el bisbat de Solsona, per ordre cronològic he estat a Seana, Súria (Salipota), Cervera, Bellpuig, Berga, Navàs i Balsareny.

—Què comporta ser el rector d’un poble?

—Penso que al rector li correspon prioritàriament tot allò que té a veure amb l’àmbit religiós: anunciar l’Evangeli, procurar animar i cultivar la fe dels seus feligresos, la catequesi, celebrar el culte... I això sense oblidar uns altres aspectes en l’ordre social, com per exemple, afavorir la bona convivència i ajudar en totes les necessitats.

—I amb tot aquest servei, quan temps fa que us trobeu entre nosaltres?

—Doncs aviat farà dos anys, ja que vaig arribar el setembre de 2011.

—I ja per acabar, sempre heu estat al bisbat de Solsona?

—No, abans de ser capellà vaig treballar com a cooperant a Zimbàbue, un any; i com a capellà, a la República de Togo durant set anys i mig; a Xile fent una suplència, durant tot un estiu, i set anys i mig a l’Uruguai.

—Gràcies, Mossèn Xavier, i per molts anys.

Josep Gudayol i Puig