dimecres, 1 de maig del 2024

Diada de Sant Jordi

 
Novament, aquest anys, la Fundació Pere Casaldàliga, el Cercle Cultural de Balsareny i el grup de voluntaris de Balsareny Educa van celebrar la Diada de Sant Jordi amb una parada de llibres, roses i artesania a Cal Merenci. Així mateix, l’alumnat de l’Institut Escola Guillem de Balsareny va fer diverses activitats culturals i literàries pel poble, abans de concentrar-se a la plaça de la Mel, amb taula d’intercanvi de llibres i paradetes solidàries de manualitats en benefici de les diverses activitats solidàries del centre educatiu. Un any més agraïm la feina de tots plegats per oferir una diada rica de valors, i ens congratulem de la bona acollida per part de la ciutadania que hi va col·laborar.
 
Sarment
Fotos: Alfred Selgas 



Sant Jordi a La Tempesta

 
Des de la seva inauguració el passat 8 d’abril, la llibreria-cafeteria i espai cultural La Tempesta ha organitzat diverses activitats, centrades especialment entorn de la setmana de Sant Jordi i la Festa Major. Així, des del dia 11 d’abril fins a mitjans de maig, es presenta una exposició de pintures de l’artista manresà Marzo-Mart.
 
Pel que fa a les presentacions de llibres, el dia 19 l’autora manresana Cristina Massanés hi va presentar el seu llibre Marxarons. El dia 20, l’il·lustrador Joan Turu, resident a Balsareny, va presentar el llibre Sortint de la ratlla. I el dia 22, el premiat autor Martí Gironell, autor del text, i la surienca Coaner Codina, il·lustradora, presentaven el llibre infantil Un talp als Jocs Olímpics. I  el divendres 26 d’abril, hi va haver un concert del duet surienc La Trup-Duet, que va oferir un concert amb música variada. En tots els actes hi va haver força públic, cosa que sempre fa de bon destacar.
 
Entremig, el dimarts 23, diada de Sant Jordi, a més de la parada de llibres a l’interior i al carrer, hi va tenir lloc l’emissió en directe d’un programa de ràdio de l’emissora Ona Bages. Ona Bages - Ona Moianès és una cooperativa de ràdios locals del Bages i el Moianès, formada per professionals i col·laboradors, amb seu a Sallent, que ofereix notícies de totes dues comarques i programes de ràdio compartits entre les emissores municipals.
 
Durant tot el matí els locutors d’Ona Bages van tractar les notícies referents a la diada i ens van oferir entrevistes a alguns escriptors, així com a una representació dels alumnes d’ESO del nostre Institut Escola i algun dels seus professors, que ens van explicar els llibres que llegeixen i el projecte de lectura i documentació bibliogràfica del centre. Entremig hi hagueren també intervencions musicals en directe.
 
Al migdia, el programa Tot es mou, de TV3, va connectar en directe amb La Tempesta per entrevistar la seva propietària, Núria Gómez, que va donar a conèixer el seu projecte, que pretén ser un referent de la cultura a la Catalunya Central. Durant el matí, La Tempesta també va comptar amb els micròfons de Catalunya Ràdio, que van entrevistar a l’atzar algunes persones per copsar les seves impressions sobre aquest nou espai, opinar sobre la diada i comentar els llibres que volien comprar.
 
Isidre Prat Obradors
Fotos; Isidre Prat / La Tempesta 

Cristina Massanés

Martí Gironell - Coaner Codina

Joan Turu

Marzo-Mart





Cloenda de la Festa Major

FESTA MAJOR-9


 
El diumenge 28 d’abril, a la tarda, van tenir lloc diferents actes com a cloenda de la Festa Major.

 
A les 6, a la sala gran del Sindicat, el Grup La Il·lusió del Casal Cívic de Balsareny va presentar el seu darrer xou, amb un gran repertori de peces musicals de tots els temps, en català i en castellà. A la mitja part hi va haver coca per a tothom i es va fer el sorteig d’una panera i d’un pernil. Al final, tot el grup, format per una quinzena de persones, va escenificar la coneguda peça “Rivers of Babylon”, de Boney M., cantada en anglès. Totes les actuacions van ser, com sempre, en play-back. Per acabar, el presentador, Francisco González, va invitar el públic a la presentació del nou xou del grup, que tindrà lloc el dissabte 1 de juny a la mateixa sala. Van assistir a l’espectacle unes 150 persones.
 
A les 7, tot i la pluja —tot el dia va fer un suau xim-xim—, va tenir lloc el llançament d’ou des del campanar. 

 
A les 8 del vespre es va representar l’espectacle “Kasumay” de la companyia Circo Los. En principi, havia de tenir lloc a la plaça de l’Església, però davant l’amenaça de pluja es va traslladar al pavelló, on prop de dues-centes persones van assistir a l’espectacle. Tot un seguit d’exhibicions de malabarisme i equilibrisme a càrrec de tres persones, amb tocs d’humor i amb un muntatge senzill, però que permetia als actors realitzar inclús uns números perillosos al trapezi, van fer quedar bocabadada la gent. Els actors van donar les gràcies per l’acolliment rebut al poble i van remarcar que la paraula “Kasumay”, que donava títol a l’espectacle, és d’origen senegalès i ve a dir que, malgrat les guerres i els conflictes del mon, podem fer aquest espectacle i moltes més coses importants tots junts.
 
En acabat, al mateix pavelló va tenir lloc una botifarrada popular per a tota la gent que havia comprat el tiquet, prèviament, organitzada i servida per la Colla Peta Fluix.

Sobre les 9.30 tenia lloc una Mostra de Foc, a càrrec de Peta Fluix, al davant del pavelló, però va ser curta i restringida a causa de les inclemències del temps. 

 
Finalment, a les 10 del vespre i malgrat el plugim, es va celebrar el Castell  de Focs, des de la plaça del davant de la Llar d’Infants. Va ser força espectacular i el van presenciar nombroses persones que, des dels carrers del voltant o des de casa seva, acomiadaven així la Festa Major d’enguany.
 
Durant aquests dies de festa, com és tradicional, també hi va haver una Exposició de Fotografies de la Festa dels Traginers d’aquest 2024, amb un espai per a les fotos guanyadores del concurs. L’exposició va estar oberta del 25 al 28 d’abril a la sala petita del Sindicat. I també al Casino hi va haver una exposició antològica de pintures, totes sobre racons del poble, amb els quadres més destacats dels anys en què es feia el concurs de pintura ràpida. 
 
Hem resumit en aquestes pàgines alguns dels actes més significatius de la Festa Major. També hi va haver, entre moltes altres coses, el dia 26 l’espectacle que Quim Masferrer “Bona gent”, amb un Sindicat ple a vessar, i on enmig de moltes rialles, el públic local va ser el protagonista absolut; i el dia 27, la Cagada de la Mula dels Traginers (el concurs de paelles del Casino es va suspendre per la pluja). Tot plegat, una molt bona festa. 
 
Text: Isidre Prat Obradors 
Fotos: Isidre Prat, Jordi Vilanova







Inauguració de l'antològica de pintura ràpida al Casino. Amb Josep Cabrera, pintor balsarenyenc guardonat en diverses ocasions



Concerts de Festa Major: Orquestra Maravella i La Reina del Pop

FESTA MAJOR-8

 
Orquestra Maravella
 
El dissabte dia 27 va tenir lloc, a les 6 de la tarda, un fantàstic concert a càrrec de la reconeguda orquestra internacional Maravella, dirigida per Juanjo Rocha. Entre els seus músics hi ha els cantants Imma Comadevall, Benjamí Felip, Meritxell Galán i Carles Mormeneo. La resta són tots músics solistes i multiinstrumentistes, per la qual cosa poden mostrar millor les seves virtuts i interpretar gran varietat de peces, fins i tot les que són força complicades.
 
En una sala del Sindicat, plena de gom a gom, la Maravella va fer la seva presentació acompanyada d’una projecció audiovisual en pantalla gran. Va començar la seva actuació amb un mix de tres sardanes: “Llevantina”, “Bona Festa” i, per commemorar el dia de la Mare de Déu de Montserrat, la sardana “És la Moreneta”.

 
Tot seguit va interpretar un fragment de “La bella i la bèstia” i una sardana instrumental a ritme de polca vuitcentista: “La matinera”, de Josep Serra; una meravellosa sardana on destaquen les dues tenores, i de la qual van repetir un fragment.
 
El concert va continuar amb el “Nessun dorma” de l’òpera Turandot de Puccini i després dues peces instrumentals amb el solista de mandolina, Joan Floris; en la segona, es van anar incorporant progressivament tots els altres músics.
 
La següent part del concert va estar dedicada a recordar la televisió d’anys enrere, amb les músiques de programes o sèries mítiques: “Dallas”; “Bonanza”; “Els Àngels de Charlie”; “El xou de Benny Hill”; “La família Addams”; “Vacances al mar”; “Flashdance”; “Els caçafantasmes”; “Fama”; “El xou dels teleñecos”; “Un, dos, tres” i “Els Picapedra”.
 
Tot seguit, la Maravella va interpretar, com a peça instrumental, un vals-jota, típic de Festa Major, que fou molt aplaudit. 


La darrera part del concert va estar dedicada a la música catalana, amb peces com “Boig per tu”; la sardana “Girona m’enamora”; “L’estaca”; “Amics per sempre”; “Coti x coti” de The Tyets; i “La Santa Espina”. Fou una interpretada com a homenatge al públic que fa que “aquest acte sigui irrepetible i que puguem veure un món millor a través de la música”, segons paraules del seu director.
 
Davant dels forts aplaudiments del públic que omplia la sala, l’orquestra Maravella va afegir dues peces més al seu repertori: “El brindis de La Traviata” de Verdi; i la coneguda “Marxa Radetzky” de Johann Strauss. L’acte va acabar amb una fotografia de conjunt, amb l’orquestra i tot el públic assistent, que després es pot veure a la web de l’Orquestra Maravella. 


 
A la nit, va tenir lloc un gran ball de Festa Major, a la mateixa sala del Sindicat, amb la mateixa Orquestra Maravella, amb molta assistència de públic també.
 
La Reina del Pop
 
Per altra banda, el mateix dissabte 27, a les 11 del vespre, tenia lloc, al pavelló municipal de Balsareny un concert amb el grup “La Reina del Pop”, una banda que fa tribut al mític grup “La Oreja de Van Gogh”, i que va interpretar les seves millors peces, com: “Rosas”, “20 de enero” i “Puedes contar conmigo”.


Durant més d’una hora i mitja, més de 500 persones van poder cantar i ballar al ritme de les cançons que va popularitzar Amaia Montero amb el seu grup a finals del segle passat. Entre el públic, hi va haver persones de totes les edats, tant les que havien cantat amb el grup en la seva època d’adolescència o de joventut com el jovent actual, que també ha rebut aquesta herència musical de les generacions que els han precedit.

 
A partir de la 1.30 de la nit, va continuar la gresca amb l’actuació de Sixtus, un grup que té molt bona acollida entre els joves. Finalment, la nit va acabar amb la música de DJ Morgan & Co, que es va allargar fins ben entrada la matinada de diumenge. Del servei de bar del pavelló, durant la vetllada de concerts, se’n van encarregar els membres de la Unió Esportiva Balsareny.
 
Text i fotos: Isidre Prat Obradors




Concurs literari i artístic de Sant Marc

FESTA MAJOR-7
 
 
Com ja és tradició, un any més es va dur a terme el Concurs Literari i Artístic de Sant Marc amb la col·laboració de l’Ajuntament, la Diputació de Barcelona, l’Institut Escola Guillem de Balsareny  i la Biblioteca Pere Casaldàliga. Gràcies, bàsicament, a la participació de l’alumnat de l’Institut Escola, el nombre de treballs va ser ampli i calia una selecció curosa per tal d’afinar el veredicte. A part de l’alumnat, també hi van participar joves i adults de Balsareny mateix o d’alguna altra població, tal com estableixen les bases.
 
Enguany el jurat va estar format per representants de diferents àmbits culturals del poble: de l’Institut Escola Guillem de Balsareny, del Cercle Cultural de Balsareny, dels Pastorets de Balsareny, a més de la directora de la Biblioteca Pere Casaldàliga i un representant de l’Ajuntament. Una vegada constituït, el jurat va ser el responsable de seleccionar les obres i emetre el veredicte següent:
 
Educació Infantil de 3 a 6 anys:

P3: Primer premi: “El Marc i la Maria” de Júlia Fernández López; P4: Primer premi: “El Drac i St. Jordi” de Zoe Rabaneda Gil;
P5: Primer premi: “St. Jordi” de Daniel Sáez Morón;
Accèssit: Elna González Esteban.

Cicle Inicial:

Primer premi; “El Mussol” de Mireia Palouzie Sabio;
Accèssit: Íria Haro Rodríguez.

Cicle Mitjà:

Primer premi: “AEIG Guillem de Balsareny” de Biel Arpa Masplà;
Accèssit: “El lleopard”, de Lia Vera Viciana, Ani Pérez de los Santos i Mariia Terlych.

Cicle Superior:

Primer premi; “La Humanitat” de David de León Aguiló;
Accèssit: “El meu llibre”, de Fiorella Ponce Rodríguez.

Juvenil (12-18 anys):

Primer premi: “Si només ho hagués sabut”, de Xènia Artigas Cruz; Accèssit 1: “Més que un ball” d’Aran Sivill Pla;
Accèssit 2: “El nou sonet dels pagesos”, de Ian Castillo Manzano.

Adult (18-59 anys):

Primer premi: “Retorn a casa” de Vicenç Ambrós i Besa;
Accèssit: “Llum en la foscor”, de Laia Rodríguez Pulido.

Adult (+59 anys):

Primer premi: “Besos de panellet”. de Gerard López Molgosa. 

 
Aquest any el concurs va ser de poesia, i què millor que acompanyar la lectura dels guanyadors amb unes peces de piano? Així doncs, l’alumnat que practica aquest instrument a l’Escola de Música Mn. Joan Bajona, amb la seva professora. Berta Moreno, van interpretar les següents peces: “Cançó Tecles Negres”, per Anna Oliva; “Per a Elisa” i “Dansa de l’ós”, per Lia Vera; “Muntanyes del Canigó” i “La gata i el belitre”, per Maria Vilanova; “Pirates del Carib” i “Els Segadors”, per Biel Arpa; “Aram Sam Sam” i “Peasant Dance”, per Alba Zambrano; “Tema de Pokemon”, per Aran Sánchez; i “Pantera Rosa” i “Indiana Jones”, per Joan Codina.
 
Va ser un acte emotiu tant per als mateixos guanyadors i intèrprets al piano com per a les famílies que els van acompanyar, un acte aplaudit en el qual els premiats van rebre un obsequi de mans d’Ana Pérez, bibliotecària, i Vanesa Martínez, regidora d’Ensenyament de l’Ajuntament. Per acabar, l’alcaldessa, Glòria Casaldàliga, en nom del regidor de Cultura, Jordi Vilanova,  va adreçar unes paraules d’agraïment tant pels treballs presentats al concurs com per la col·laboració especial de l’Institut Escola, la Biblioteca i la Comissió de Cultura per fer possible  el Concurs Literari i Artístic de Sant Marc.
 
Text i fotos; Biblioteca Pere Casaldàliga
 


Cafè Concert de Sant Marc

FESTA MAJOR-6
 

El dia de Sant Marc, i dins dels actes de la Festa Major d’enguany, a les 4 de la tarda, va tenir lloc, al Casino, el tradicional Cafè Concert de Sant Marc, a càrrec de la coneguda cobla-orquestra Rosaleda. 

Com cada any, va ser tot un èxit. Prop de les cent cinquanta persones que omplien la sala del bar de gom a gom van poder escoltar i aplaudir al màxim un repertori variat de peces musicals instrumentals.
 
El concert va començar amb la interpretació de dos fragments de sarsuela: “Fiel espada triunfadora” d’El Huésped del Sevillano (J. Guerrero) i “Los nardos” de Las Leandras (F. Alonso).  Tot seguit, el Vals número 2 de Dimitri Shostakovich; “La donna è mobile” de Rigoletto (G. Verdi) i l’obertura de Cançó d’amor i de guerra (R. Martínez Valls). Després, una selecció de música de casa nostra, amb la interpretació d’El cant del poble (J. M. de Sagarra – A. Vives) i quatre sardanes: La puntaire (J. Viladomat) És la moreneta (A. Carceller), L’Empordà (J. Maragall - E. Morera ) i La Santa Espina (A. Guimerà – E. Morera). El concert va finalitzar amb el típic vals-jota, concretament, un dels més coneguts: El batallador. (E. Massana).
 
Arran de la forta ovació del públic assistent, l’orquestra Rosaleda va afegir una nova peça al seu repertori: la sardana Girona m’enamora (R. Viladesau), que va ser cantada i aplaudida també pel públic. I ja, amb la gent cantant i dempeus, la cloenda va tenir lloc amb la interpretació d’un fragment d’El cant de la senyera (J. Maragall - L. Millet).
 
Text i fotos: Isidre Prat Obradors 






Berta Ramis, una vocació mèdica compartida amb la muntanya

 
 
Aquesta finestra oberta, empesa per un aire primaveral amb el perfum dels ametllers, s’obre de bat a bat per conèixer una de les nostres metgesses de Balsareny, la Dra. Berta Ramis i Pérez. Aquesta secció amb més de quaranta anys l’acull amb el goig de poder-la conèixer una mica més. El qui signa agraeix l’atenció dispensada per ella mateixa i per la resta de serveis mèdics amb atenció personalitzada.
 
La Berta va néixer a Barcelona l’1 de març de 1993, i és graduada en Medicina per la Universitat de Barcelona - Hospital Clínic. Li agrada molt la muntanya, caminar i fer senderisme. A Ramis li agrada molt conèixer el nostre entorn. “Tenim un país preciós amb racons extraordinaris, amb muntanyes, platges, costes i poblets magnífics; no cal anar molt lluny per gaudir i desconnectar” ens comenta.
 
Pel que fa a la lectura, li agrada molt la novel·la històrica, però llegeix menys del que li agradaria. El llibre que està acabant ara és el clàssic Jo confesso,  de Jaume Cabré.
 
—La pregunta obligada és: com va anar això de venir a Balsareny?
 
—Jo vivia i feia la Residència (MIR) al Vallès. En acabar el MIR de Medicina Familiar i Comunitària vaig venir a viure a Manresa per motius personals i vaig començar a buscar feina per la Catalunya central. Jo no tenia gaire recorregut laboral i no tenia molt clar on volia anar a parar ni què suposava treballar en un poble. Venia d’un entorn molt urbà amb unes dinàmiques socials i sanitàries molt diferents. Arribar a Balsareny va ser una bonica casualitat. Em van explicar que hi havia una plaça que calia cobrir per una jubilació i vaig acceptar sense saber-ne gaire res. I n’estic molt contenta.
 
— Coneixíeu Balsareny?
 
—No gaire, fa poc més de dos anys que visc a Manresa i quan vaig començar a treballar al poble no havia tingut temps de conèixer la zona encara. Havia sentit a parlar de la Festa dels Traginers i del Castell de Balsareny.
 
—Quina primera impressió vas tenir en arribar al CAP de Balsareny?
 
—La primera impressió en arribar al Consultori balsarenyenc va ser molt bona: un consultori petit i molt familiar. Vaig captar una sensació de proximitat del centre amb el poble que costa de trobar en altres entorns, sobretot els més urbans, i penso que és un privilegi i una sort tant per al poble com per a l’equip del CAP. Els professionals del consultori (tots sense excepció) coneixen els pacients, les famílies i moltes de les seves problemàtiques i això ajuda molt a fer bé la nostra feina i a donar el servei que es necessita.
 
—Quina és la institució que determina el vostre lloc de treball?
 
—Jo soc una treballadora contractada per l’Institut Català de la Salut (ICS), una empresa pública dedicada a la prestació d’atenció sanitària, que al dia d’avui és el major proveïdor del Servei Català de la Salut. 

 
—Quin repte suposa substituir un professional molt conegut al poble?
 
—El major repte que tinc al treballar a Balsareny és agafar el relleu del Dr. Cañellas: és evident que no es pot substituir la trajectòria d’un professional com ell. Diàriament és fa palesa l’estima i el reconeixement merescudíssim que li tenen els pacients i el poble. He de confessar que a la meva arribada al poble aquest fet em va impactar molt, feia molt de vertigen. En el camp sanitari mai havia vist una estima com la que té Balsareny cap a ell, i això no és més que un símptoma de l fet que, de professionals com ell, n’hi ha ben pocs. El poble de Balsareny ha de ser conscient que tenir un metge de capçalera tants i tants anys al costat, posant en pràctica la continuïtat, longitudinalitat i transversalitat de l’atenció primària i vivint al costat dels pacients, és un privilegi enorme i exemple d’un model de sanitat que costa de mantenir. Així que m’ho prenc com un repte i un exemple en molts aspectes.
 
—Quin era el lloc on exercíeu el vostre càrrec familiar abans d’arribar a Balsareny?
 
—Abans de venir a Balsareny estava fent la residència del MIR al CAP Mútua Rubí, al centre de la ciutat de Rubí, al Vallès Occidental, centre que depèn de l’Hospital Universitari Mútua de Terrassa. Un cop vaig acabar els quatre anys de residència, que és l’especialitat del metge de família, ja vaig començar a treballar a Balsareny. Aquest ha estat el meu primer lloc de treball després de la residència. El canvi de lloc de feina ha estat molt brusc, de passar d’un CAP d’una ciutat de més de 75.000 habitants, amb CUAP (centre d’urgències d’atenció primària) incorporat i enmig de l’Àrea Metropolitana (amb tots els serveis sanitaris a l’abast que això comporta), a un Consultori Local d’un poble de poc més de 3.000 habitants, en un entorn rural preciós. Les necessitats de la població són diferents i per tant la nostra feina s’hi ha d’adaptar.
 
—Catalunya té una llengua pròpia, heu tingut algun problema lingüístic en el tractament amb algun usuari?
 
- Als Països Catalans la nostra llengua és el català, que actualment està en un clar procés de minorització i reculada, per la qual cosa es fa més necessari que mai que entre totes treballem per la seva supervivència. Fins ara, no és que m’hagi trobat amb cap problema lingüístic concret al tractar amb cap usuari, però sí que és un fet que, sovint caic en la dinàmica de canviar de llengua i passar-me al castellà quan se m’adrecen en aquest idioma. És una dinàmica que molts catalanoparlants tenim incorporada, sobretot si treballem de cara al públic, i que estic intentant canviar a poc a poc. Crec que com a professional i com a treballadora, defensar la llengua és el meu deure, igual que ho és atendre els meus pacients tan bé com sàpiga, o defensar una sanitat pública, universal i de qualitat.
 
Josep Gudayol i Puig
Fotos: Berta Ramis