ENTREVISTA
«El meu pare i el meu avi em van transmetre un gran
amor pel cavall i en concret per a tot el món animal. Recordo que el meu avi va
ser un empresari important del sector animal, i també quan el meu pare venia a
buscar-me a l’escola amb cavall. La primera vegada que vaig pujar a la sella
d’un cavall tenia sis o set anys».
Som als baixos de cal Cabra, al carrer Jacint
Verdaguer número 18 de Balsareny, propietat de Manuel Ballibrea Aguilera,
on fa temps hi té instal·lat un veritable Museu del Cavall i amb trets del món
del toro. L’exposició, a l’abast dels balsarenyencs, es pot visitar tan sols
fent una trucada al número 665 044 269.
En Manuel va néixer a Múrcia el 30 de gener
de 1940. Allà va cursar els estudis de batxillerat i magisteri. Està casat amb
la Lluïsa Sanvicente i tenen dos fills, un noi i una noia. El temps de
lleure que té el gaudeix amb lectura de revistes d’informació animal i amb
diferents tipus de manualitats. Durant una desena d’anys va ser responsable de
seccions a la revista «Rejoneo» i «Aseo i cuidados del caballo y sus
guarniciones». D’altra banda és un gran viatger, enamorat de conèixer cultures foranes,
i ha visitat països com Àustria, Itàlia, Israel, Hongria, Txèquia i Cuba.
— Què va ser el que us va fer deixar els vostres
orígens? Quan vau venir cap a Catalunya?
— Des de molt petit el meu caràcter mogut va voler
conèixer això o allò i em va fer viatjar molt. Aleshores, en millorar
situacions diverses, el nom de Barcelona, lligat a Catalunya, m’hi va fer
arribar. Vaig arribar a Barcelona, des de Múrcia, entre els anys 1963 i 1964.
— A què et vas dedicar en arribar aquí?
— En un món nou per a mi, gràcies al meu currículum
vaig tenir l’oportunitat d’incorporar-me a una primera feina com a venedor de
llibres i més tard en el ram de les asseguradores.
— I com va anar el fet d’arribar a Balsareny?
— Van passar uns quants anys i la meva inquietud
pels cavalls i els toros era molt gran; això em va fer buscar una casa antiga
per tal de poder portar a terme aquest projecte de museu que avui ja és una
realitat. Vaig arribar a Balsareny i vaig tenir l’oportunitat de saber que al carrer
Jacint Verdaguer hi havia una casa antiga a la venda, cal Cabra. I dit i fet,
des d’aquell moment vaig ser-ne el propietari. De tot això ara farà uns vint
anys, durant els quals amb la meva dona i els meus fills hem dedicat esforços
per a la restauració de l’habitatge i posterior projecte museu.
— A part dels cavalls també tens gran afició al món
dels toros ja que vas estar vinculat en la pràctica del «rejoneo» i també del
toreig a peu. Què ens pots explicar de la disciplina taurina?
— Sobre l’afer dels toros s’han dit i es diuen
moltes coses, però jo personalment puc dir que en les curses l’animal, i això
està científicament demostrat, no sent cap dolor, ja que està anestesiat per
mitjà de les metaendorfines que genera el seu organisme.
— Sent un enamorat dels animals des de petit, quina
és l’espècie que admires més?
— Del cavall n’admiro la noblesa, memòria i olfacte
i el seu gran sentit de l’orientació; aquets tres últims sentits els té més
desenvolupats que no els humans. Del toro, la seva força, la seva bravesa i la
seva bellesa. I del gos, la seva fidelitat i la manera d’exterioritzar la seva
alegria quan veu l’amo.
Foto: Jordi Sarri
