Slim Safont i Wedo Goás, artistes i muralistes de professió

Wedo Goás

 

L’artista berguedà Slim Safont i en Wedo Goás, de procedència gallega, han convertit el mur de la residència El Carrilet d’Ampans en un recorregut visual per la memòria del transport a Balsareny. El projecte uneix art urbà, història local i participació ciutadana.
 
Un mural amb memòria ferroviària
 
Slim Safont i Wedo Goás han pintat el mur de formigó de la residència El Carrilet. El mural esdevé un llibre d’imatges que recorre la memòria del transport a Balsareny: des dels carros fins al tren del Carrilet, tant de mercaderies com de viatgers, un tren que durant anys va marcar la vida del poble. No és casualitat que l’obra s’hagi realitzat precisament en aquest indret, ja que la residència ocupa l’espai de l’antiga estació.
 
Aquest projecte és una línia del temps temàtica construïda a través d’imatges i ha nascut de la col·laboració entre l’equip de govern de l’Ajuntament, els artistes i la residència. A més, va incloure una jornada participativa amb els residents, als quals se’ls va explicar el projecte i van poder pintar una part del mural.
 
El procés de producció ha estat ràpid, però molt elaborat: primer es va aplicar una capa d’imprimació; després es va quadricular l’espai i, durant la nit, es van projectar les imatges per dibuixar-ne l’esquema. Finalment, tota l’obra es va pintar a mà alçada.
 
Slim Safont i Wedo Goás ens han explicat que els ha agradat participar en aquest projecte perquè les imatges “estan ben triades i comuniquen molt bé una història local”. També han destacat la bona comunicació amb els impulsors i el fet de treballar sobre una proposta molt definida.

Slim Safont

 

Dels grafits al muralisme
 
Però, qui són aquests artistes?
 
L’ Slim Safont ja a l’escola i a l’institut dibuixava durant les classes, encara que això no sempre agradava als professors. Amb només 12 o 13 anys va adoptar el nom d’Slim com a grafiter. Tot i que a Berga no s’oferia Batxillerat artístic, posteriorment va cursar Belles Arts a la universitat, demostrant que la motivació artística sempre havia estat present en ell. Allà ja es van conèixer amb en Wedo. Tots dos venien del món del grafit i els interessava la pintura en gran format.
 
Consideren que el grau de Belles Arts era excessivament conceptual i que oferia poques eines per a la vida professional. Per això, tant ells com altres companys es defineixen en bona part com a autodidactes. El seu progrés l’atribueixen a les hores d’esforç i treball que hi han esmerçat, així com a la possibilitat d’haver pogut treballar amb altres artistes.

 

L’Slim cap als 22 o 23 anys va començar a dedicar-se professionalment al muralisme. Una estada de dos mesos als Estats Units va marcar un punt d’inflexió en la seva trajectòria. Des d’aleshores ha pintat a dinou països, entre els quals Xile, Alemanya, Suècia, França o Itàlia.
 
En Wedo també és un muralista amb una trajectòria consolidada, a qui li agrada captar la cultura i les problemàtiques socials en les seves obres: li interessa reproduir la mitologia dels llocs que li expliquen. Té murals per llocs d’Europa, Àfrica i Àsia. També ha treballat en escenografia i disseny en la part visual del món musical.

Actualment treballen en l’empresa Simultanis i els contractes els fan sobretot a través de festivals, ajuntaments i institucions. Amb els anys han desenvolupat un estil propi i un discurs artístic personal que els permet gaudir de més llibertat creativa. Les ciutats i entitats els conviden perquè volen tenir una obra original seva.

 
Els seus encàrrecs poden ser privats —decoració, marques, logotips o escenografies— o públics, especialment vinculats a la memòria local, les tradicions i la cultura popular. Els seus murals tenen una doble lectura: vistos de lluny mostren la imatge global gairebé fotogràfica; vistos de prop revelen la força de la pinzellada i el traç, elements essencials del llenguatge pictòric que desenvolupen.
 
A més dels murals, cadascú evoluciona en un àmbit més personal. L’Slim participa en exposicions i galeries d’art, com la Sala Parés, així com en altres mostres a París o Itàlia. En aquests espais presenta fotografies, vídeos del procés creatiu i pintures a l’oli. Sovint incorpora codis QR perquè el públic pugui connectar amb el procés de producció de les seves obres.
 
En Wedo en el treball d’estudi fa maquetes per a projectes; ara ja en té una bona col·lecció i també vol exposar-les. La part escultòrica sempre li ha interessat.
 
L'art com a mirada social
 
L’Slim (amb qui vam mantenir més conversa per raons d’horari) ens va explicar que entre les seves influències cal destacar el muralista mexicà Diego Rivera, conegut per les seves obres de fort contingut social en edificis públics de Ciutat de Mèxic. Moltes de les creacions de Slim també tenen una mirada crítica i social, probablement la vessant creativa més personal i la que més el satisfà. Li agrada arribar a un barri o a un país, observar el paisatge, l’entorn i les persones, parlar amb la gent i construir un fil conductor que acaba inspirant la seva obra.
 
Tant l’un com l’altre coincideixen que el seu interès no és només decorar ciutats, sinó transmetre un missatge. Aquesta manera de treballar al carrer també els permet parlar amb la gent i compartir el procés creatiu amb les persones que observen l’obra.

 

Participació d’alguns residents del Carrilet d’AMPANS
 
Un grup de set residents van participar pintant una part del mural amb pinzell o corró. Al principi aquests joves es mostraven seriosos, se’ls va explicar el procés i ben aviat es van animar a fer preguntes. Tot seguit, tres o quatre es van animar a pintar i els van ajudar a cobrir les parts planes del mural. La jornada participativa també va donar al projecte una dimensió humana i comunitària, fent que els residents poguessin sentir el mural com una obra una mica seva.

 
L’ Slim, en la conversa, transmet calma, precisió i unes idees molt clares, una quietud que contrasta amb el ritme intens de producció que exigeix el muralisme. En Wedo té una mirada viva i encomana entusiasme quan parla de l’obra i de l’objectiu del muralisme. La pintura, en el cas d’ells dos, sembla anar més enllà de l’ofici. Els viatges, les experiències i el contacte amb realitats diferents alimenten una obra que combina sensibilitat social i recerca personal.
 
Slim i Wedo, us desitgem una llarga trajectòria en aquesta professió cada vegada més reconeguda dins el món artístic. Heu aconseguit crear una signatura pròpia i una obra amb personalitat. Segurament molts veïns de Balsareny s’han aturat aquests dies per observar-vos treballar i felicitar-vos per una obra que ja forma part del paisatge urbà del poble.
 
Lluïsa Coma, Isidre Prat i Alfred Selgas
Fotos: Sònia Orriols, Alfred Selgas, Lluïsa Coma