La Tempesta: actes del mes de juny

Roger Coch i Irene Rubio

 
L’espai cultural de La Tempesta va tancar el mes de maig, el diumenge 31, amb la presentació de la primera novel·la de la sallentina Irene Rubio, Seràs la vall, que va presentar juntament amb Roger Coch. Aquest llibre va guanyar el Premi Documenta 2025: és una distopia d’una gran qualitat literària sobre unes dones que habiten un indret rural imaginari (la Vall Seca): una història de desarrelament, supersticions i lluita per la supervivència, en què la ficció aconsegueix de fer reflexionar el lector sobre els problemes reals del món d’avui.
 
Del 3 de juny fins al 16 d’agost s’hi pot admirar l’exposició Entretemps, de l’artista cardonina M. Dolors Utrera. Amb el subtítol “De la tinta a l’esquerda”, és un viatge en diàleg constant entre la permanència i la fragilitat. La tinta medieval ens connecta amb la història i la memòria, i les esquerdes creades amb paper ens parlen de la vulnerabilitat i del buit que ens queda després de les fractures del temps. Un “entretemps” on les ferides esdevenen art.
 
El dissabte 6 es va fer una nova edició del Taller de ceràmica, a càrrec de Gem Ceràmic, en què els participants modelen la seva pròpia peça segons les diferents tècniques apreses.

Xavier Mas Craviotto i Miracle Sala

El diumenge dia 7 es va presentar el llibre El meu biquini verd, de Miracle Sala, que hi va venir amb Xavier Mas Craviotto. Tots dos van compartir una conversa molt agradable sobre llengua, literatura i el procés d'escriptura dels contes que conformen el llibre. 

Llorenç Planes, Joan Albert Vicens i Jordi Corominas

 
El dijous 11, els filòsofs balsarenyencs Jordi Corominas i Joan Albert Vicens van presentar el seu últim llibre, l’interessantíssim Extrema dreta: què ens hi juguem? que ja vam comentar al Sarment del mes de març. Dialogant amb Llorenç Planes, els autors van debatre amb el públic analitzant es arguments dels principals partits d’extrema dreta d’aquí i d’arreu del món i la forma de rebatre’ls amb dades i amb raonaments pacífics.

Ferran P. Ferrer i Montse Virgili

 
Dissabte 13, la periodista tarragonina Montse Virgili —directora del programa “Les dones i els dies” de Catalunya Ràdio—, acompanyada de Ferran P. Ferrer, va presentar el seu llibre Els moixons, en què dona veu i protagonisme a les dones del seu poble, dones senzilles que l’han influïda, i que es resisteixen a deixar-se engabiar com els ocells. Ho fa en una prosa poètica on destaquen les variants dialectals del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre.

Eloi Sayrach

 
Diumenge 14 hi va haver un concert a càrrec del jove cantautor gracienc Eloi Sayrach, autor del disc Perdut dins l’aixopluc, presentat l’octubre passat. Amb guitarra, veu i unes lletres poètiques que parlen dels silencis, les esperes i la calma que precedeix un allau que et remou per dintre. Va cantar cançons com Dona de glaç, El temps que vindrà, Havies de marxar, Mig cel, Migradora hivernal, Jardí de flors i Nen intrèpid (la primera cançó que va escriure): no totes són del disc, però sí que ho era la cançó final del concert, que també tanca el disc, titulada Cau la neu. La seva actuació, amb un estil de pop de gran sensibilitat, va durar gairebé una hora i va merèixer els aplaudiments del públic.

Tingla2

 
Diumenge 21, al migdia, hi va haver un Concert-vermut a càrrec de Tingla2, un grup del Bages, que va agradar molt als assistents, més d’una vintena. Van tocar diferents estils —blues, country, alguna havanera...—, de forma instrumental, amb dues guitarres i una harmònica, però la majoria acompanyades del cant, i totes amb el bon humor dels tres components de la formació. Entre el repertori, hi havia peces de creació pròpia i d’altres de reconeguts cantants, com Camins de Sopa de Cabra; adaptacions de cançons americanes, irlandeses i d’altres; en especial, una  instrumental irlandesa que es va acompanyar d’una petita flauta i que estava dedicada als que van lluitar per la independència d’Irlanda. Van fer un bis, per respondre les peticions del públic, per acabar el concert, a dos quarts de dues de la tarda. Com a curiositat, el component del grup que tocava l’harmònica, va mostrar un estoig ple d’harmòniques, de totes mides, materials i, per tant, sonoritats; i va fer una demostració amb una harmònica especial, perquè era tan petita que era emocionant veure com carai la podia tocar.
 
La programació del mes es completava el dijous 25 amb el concert poètic Fermentar, a càrrec de la poeta vallesana Sònia Moya i la veu i la guitarra de Rusó Sala. Poesia i música que parlen de la transformació espiritual, el repòs i el pas del temps, que, com el vi, ajuden a fermentar i provocar un canvi.
 
Isidre Prat i Ramon Carreté
Fotos: La Tempesta