Un
any més, amb motiu del Dia Internacional de la Gent Gran, l’u d’octubre, a
Balsareny s’ha celebrat tota una llarga setmana dedicada a les persones d’edat,
del 28 de setembre al 7 d’octubre.
Una
audició completa de sardanes, de què ja informem en un altre article,
diumenge 28 a la tarda, va ser l’inici d’aquesta particular setmana. Tot i que
les sardanes, evidentment, eren per a tothom; i així va ser, perquè hi havia
petits, joves i grans.
El
dilluns 29 es va aprofitar per fer una jornada més de Jocs de Taula a la
Biblioteca, activitat que ja es fa darrerament de tant en tant. Estava dirigida
particularment a la gent gran, amb propostes que afavoreixen la memòria,
l’atenció, la concentració i la lògica; però era oberta a tothom i hi van
participar força persones.
El
dimecres dia 1, dia propi de la Gent Gran, a la plaça de l’Església es va fer
lectura del Manifest, que aquest dia es llegia per tot Catalunya, per
reconèixer els drets i el respecte per les persones grans. La lectura la van
fer voluntàriament Matilde Rial i Maria Josep Bonillo. Lamentem que
l’assistència va ser força minsa (no arribava a la vintena de persones), oi més
quan, en el manifest, particularment a Balsareny, la tinent d’alcalde i
consellera de Benestar Social Glòria
Casaldàliga va exposar que s’està coent la idea de fer un Consell de la
Gent Gran, per potenciar més el benestar i les activitats d’aquest col·lectiu.
Van acompanyar l’acte l’alcalde Isidre
Viu, i els regidors de l’oposició Abel
Artigas, Jordi Santasusana i Sandra Orgaz.
Tot
seguit, es va fer, com en altres ocasions, una Gimcana de Salut. Primer de tot,
el doctor Josep Cañellas va fer un
parlament adreçat als més grans, llegint un bonic poema de l’uruguaià Mario Benedetti,
titulat “El poema más hermoso”,
dedicat a la gent gran, que va repetint aquests versos: “Aquí no hay viejos; solo nos llegó la tarde”. Després es van
desenvolupar tres proves per a persones grans (i per a qui volgués), en què,
dintre de tot, hi va haver força participació. Una era de desenvolupament de
memòria; una altra de caminar en un petit circuit a la plaça, cronometrant el
temps que tarda cadascú a fer un nombre determinat de voltes; i una altra,
física també, sobre aixecar-se d’una cadira sense agafar-se. Simbòlicament es
va lliurar un diploma a cada participant. Per acabar hi va haver un berenar
saludable per a tots. L’organització anava a càrrec del CAP de Balsareny, el
Centre Excursionista i el Casal Verge de Montserrat.
Dijous
a la tarda, es va fer una sortida, a la qual sí que hi va haver molta gent: una
cinquantena de persones. Va ser al Santuari i la Cova de Sant Ignasi de Manresa. Primer van passar un vídeo sobre aquest conjunt arquitectònic, que està declarat Bé Cultural d’Interès Local, i tot seguit els assistents van poder fer la visita lliurement. Després hi va haver un berenar per a tothom.
La sortida va ser gratuïta, amb autocar des de Balsareny.
Els
actes van continuar divendres al matí, amb una sessió de Teràpies assistides de
gossos, a la plaça de l’Església, organitzada pel Centre de Formació i Teràpies
Els Tres Pins. Una gran representació dels residents al Casal, amb molts dels
familiars al seu costat, va formar una gran rotllana a la plaça per observar
teràpies diverses dels gossos. A la imatge, per exemple, hi veiem com un gos va
recollint aliments de plàstic de la gent i els va portant al cabàs; i que la
pilota que llencen els residents, la recull i la tira per una petita cistella
de bàsquet.
El
mateix divendres, a la tarda, va ser l’hora del teatre. Més de dues-centes cinquanta
persones van assistir, al Sindicat, a l’espectacle Una estona amb Joan Pera.
Durant prop d’una hora i mitja, el conegut actor va fer un ininterromput
monòleg, de la qualitat d’un gran i veterà artista dels escenaris, amb un fil
conductor que seguia la seva trajectòria des dels inicis, quan va aparèixer per
televisió, a la sèrie Doctor Caparrós,
fins a l’actualitat (actualment surt a TV3 en una sèrie com a protagonista i, a
més està fent a Barcelona i altres indrets Un
sogre de lloguer); tot això amanit amb una sèrie
contínua d’acudits de tot tipus, que feien
esclatar tot sovint els aplaudiments del públic. Al final, una gran ovació per a
l’actor i satisfacció general dels assistents.

Dissabte, dia 4, com
cada any, es va celebrar l’Aplec del Roser a Sobirana de Ferrans.
Primer, com de costum, hi va haver una caminada des del poble fins a Sobirana,
organitzada pel Centre Excursionista, amb un recorregut d’entre deu i onze
quilòmetres. La participació va ser força baixa: no arribava a la vintena de
participants. Va transcórrer pel camí de sota la Baga Fosca, pujant després cap
a la zona de l’Aclau i tornant a baixar, passant per un forn de calç recuperat
darrerament pel Centre Excursionista, fins arribar a Sobirana.
 |
Foto: Alfred Selgas |

A migdia, a
l’església de Sobirana de Ferrans, hi va tenir lloc la celebració de l’Eucaristia, dirigida per mossèn
Antoni Quesada, actual rector de Balsareny, Navàs i altres llocs.
L’església —no gaire gran— va quedar plena. Cap a la una del migdia hi va
haver, sota els lledoners de l’esplanada, un aperitiu per a tothom. Aleshores
sí que hi havia més gent: entre els caminants i altra gent que va anar a
l’Aplec, unes quaranta persones. La trobada va acabar amb la foto de rigor. Tot
seguit, els participants a la caminada van continuar el camí de tornada al
poble, baixant cap a la casa de la Teuleria i seguint alguns trams per la
carretera de Súria i altres per diverses pistes de bosc.
El mateix dissabte al vespre, a la Sala Sindicat, hi va haver teatre: la preestrena de Coses que cauen del cel, de Dora Cantero, abans d’estrenar-se oficialment a la Fira Mediterrània de Manresa el dia 10 d’octubre. L’obra tracta de la caiguda d’un meteorit, la nit de Nadal de 1857, a Molina de Segura (Múrcia), el poble natal de l’autora i intèrpret. En la ficció, la “radioescrivitat” que emanava d’aquella pedra va provocar en diverses persones una estranya afecció: la d’escriure poesia i inventar històries. L’obra defensa el poder de l’art i de la creativitat: la necessitat de “ficció i fricció” per fer front al món en què vivim. I ho fa mitjançant les llengües, el cant, l’expressió corporal, la poesia visual, l’humor, la tendresa i un ús molt creatiu dels objectes en escena. El públic, no gaire nombrós, va aplaudir molt l’obra i la bona interpretació de Dora Cantero i Joan Bramon Mora, el músic i actor que l’acompanyava.

Diumenge, dia 5, al matí, es va celebrar el plat fort de l’homenatge a la Gent Gran. A les 11 del matí, hi hagué una cercavila que va començar al carrer del Carrilet, davant de la casa de la dona més gran del poble que, per tercer any, consecutiu, és Maria Dolors Jo, que té 101 anys. Allà se li va fer un homenatge, amb l’entrega d’un ram de flors, i l’ofrena del folklore local. Dolors Jo i els seus familiars, junt amb l’alcalde Isidre Viu; la tinent d’alcaldia i regidora de Benestar Social, Glòria Casaldàliga; i els regidors Jordi Santasusana i Sandra Orgaz, van presidir, des del balcó, l’actuació dels Dansaires dels Pastorets; els Bastoners i el Ball de la Faixa de l'Institut Escola Guillem de Balsareny, i els Gegants i grallers del grup Els K + Sonen.
La
cercavila va continuar fins arribar a la plaça de l’Església. Mentre la plaça
s’omplia d’espectadors, les autoritats i els grups folklòrics van entrar al
recinte del Casal Verge de Montserrat,
per retre l’homenatge a l’home més gran del poble, que, com l’any passat, és Mateo Garcia, de 97 anys. I també, com
l’any passat, a la dona més gran resident a Balsareny, al mateix Casal (tot i
que està empadronada a Sallent), que és Miguela
Moreno, de 102 anys, a poques setmanes de complir els 103. A l’esplanada
del Casal també es van oferir els balls tradicionals del poble, com el Ball de la Faixa. Finalment, a la
plaça de l’Església, envoltats per una rotllana ben grossa que formava el
públic, hi van haver les actuacions finals.

Els Dansaires dels Pastorets van interpretar
el Ball d’Homenatge, La Tortuga Ballaruga, La Muntanyenca i l’havanera Brau
Pescador. Els Bastoners, amb
diferents colles que van ballar juntes, també van oferir balls diversos. I, com
a punt i final, van actuar Els K+ Sonen.
Seguidament, l’Ajuntament va invitar tots els participants dels grups
folklòrics a fer un piscolabis al Centre Cívic. Cal dir que el capgròs del Dr. Cañellas també va participar en la
cercavila i en els balls de gegants. A més dels regidors esmentats, van
participar en la festa el regidor de Festes, Josep Maria Soler; la regidora d’Ensenyament, Vanessa Martínez; i amb una implicació especial, el regidor de
Cultura, Jordi Vilanova, que durant
tot el matí va coordinar i va comentar per megafonia tots els actes.
El
mateix diumenge, a partir de les 2 de la tarda, al Sindicat, es va celebrar el
tradicional Dinar de Germanor, al
qual van assistir una setantena de
persones. I, com a cloenda de la jornada, a la mateixa sala, hi va haver un
lluït ball, amenitzat pel músic Nazari.
El ball va estar obert a tothom, de forma gratuïta. Va ser molt animat i, a la
mitja part, hi va haver coca per als assistents.
Els
actes encara van continuar dilluns, dia 6 d’octubre, amb la presentació, al
Sindicat, del nou Xou del Grup “La Il·lusió” de Balsareny. Unes 170
persones van aplaudir les actuacions, valorant l’expressivitat dels artistes,
les seves magnífiques coreografies i el seu vestuari tan treballat.
L’espectacle va ser presentat per Paco
González i va tenir una durada de més de dues hores. Abans del número
final, en què intervenien els quinze membres del grup, es va fer el sorteig de
dos dinars en un restaurant del poble, i d’un pernil.
Dimarts
dia 7, com a cloenda de la llarga setmana, al Casal Cívic i Comunitari, va tenir lloc el tradicional “Quinto”, amb regals a totes les línies
i quintos, i amb un berenar de coca i xocolata per als assistents, organitzat
per l’associació Els Ametllers.
Felicitem la nostra gent gran, que es mereixen aquests homenatges i tot el
reconeixement de la societat, i agraïm la feina de tothom qui ha contribuït a
dedicar-los aquesta bonica setmana.
Text: Isidre Prat
Fotos: Isidre Prat / Jordi Sarri (cercavila del dia 5) / Alfred Selgas / Jordi Vilanova
Fotos d'Isidre Prat
Fotos de Jordi Sarri
Fotos d'Isidre Prat
Fotos de Jordi Vilanova
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.