BALSARENY AVUI
Adeu… Moltes gràcies per
tots aquests anys!
Avui he de dir-vos adeu,
amics lectors, i en aquest moment em ve el record de la frase d’aquella cançó
que diu: “que a un adeu no li cal cap paraula”. Sí, veritablement no li calen
paraules, sinó agraïments.
En primer lloc gràcies a
totes les diferents direccions del nostre Sarment
per donar-me l’oportunitat d’expressar-me com a redactor amb el meu estil periodístic
original autodidacte.
Avui dono punt i final a
aquestes tardes mensuals assegut davant de la meva màquina d’escriure
elèctrica; quants records i quantes emocions tot intentant explicar fets puntuals
de la quotidianitat mensual! Quants adeus i quantes emocions en el dia a dia,
tot un món en blanc i negre que gairebé ha passat sense adonar-me’n. El cas és
que no m’hi veig i no puc llegir amb uns mínims de qualitat per poder fer una
feina que m’ha agradat tant. Sarment
m’ha fet viure uns temps i uns moments difícils d’explicar, un benestar que no
té preu.
Sense voler dramatitzar el
fet d’haver-vos de dir adeu, m’omple d’una gran tristor, ja que no es poden
oblidar tants i tants anys de viure en unes lletres d’un dia a dia balsarenyenc
tan nostre.
Difícil serà, no poder
explicar aquells moments viscuts i per viure dins de les organitzacions
culturals, socials, polítiques i esportives que han estat pròpia existència
durant tots aquests anys.
Gràcies, moltes gràcies a
tothom. Adeu!
El vostre, sempre,
Josep Gudayol i Puig
Un
mestre i un amic
Josep, el Cercle Cultural de Balsareny com a entitat i tota la redacció del Sarment no podem més que agrair-te la teva intensa i emotiva dedicació a la nostra revista al llarg de cinquanta anys. Són tantes les pàgines que hi has omplert, tantes entrevistes a persones del nostre entorn quotidià que han ajudat a fer poble des del seu dia a dia, tantes notícies d’actualitat municipal, tants articles d’opinió sobre un ventall inacabable de temes, tants poemes que hi has publicat, molts de teus però també molts d’altres poetes i poetesses locals de qui has donat a conèixer l’obra, o els teus entranyables contes de Traginers, sense oblidar, a més de tanta i tan bona feina literària, tasques de gestió com la publicitat i la distribució de la revista. Ara anuncies que deixes d’escriure, però continues formant part del Cercle com a membre de la junta directiva i seràs sempre per a tots nosaltres un referent, un estímul i un model, però per damunt de tot un gran amic. Rep una forta abraçada feta d’admiració i respecte. Moltes gràcies per tot, company!
CCB
/ Sarment
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.