Balsareny, seu del Pubillatge de la Catalunya Central 2025

 

 
Balsareny es va vestir de festa per acollir el certamen d'elecció i proclamació del Pubillatge de la Catalunya Central 2025. Va ser el dissabte 10 de maig. L'acte començava a les nou del matí a l'Institut Escola Guillem de Balsareny, espai on es van dur a terme els exàmens escrits i les proves orals per als hereus i pubilles que s’havien presentat com a candidats: disset en total, de les comarques d'Anoia, el Bages, el Berguedà i el Solsonès, que venien acompanyats per representants dels municipis respectius.
 
Els acompanyants, un per cada candidatura, formaren els dos jurats que valorarien les proves orals: l'un per a les noies i l'altre per als nois. En el cas de Balsareny, tot i no haver presentat candidatura, pel fet de ser el poble amfitrió va ostentar les presidències dels dos jurats, que en aquest cas van ser Gerard Capdevila per al jurat de noies i Rosario Mateo per al jurat de nois.

 
Els exàmens, consensuats per la delegació de Pubillatge de la Catalunya Central, els van preparar Lluïsa Coma, Dèlia Ortega i Montserrat Coromines, que a més, van ajudar a corregir-los. Un cop fetes les valoracions, les dues presidències locals i les tres delegacions comarcals van redactar l’acta i van deixar en sobres tancats els noms de les persones que representarien la Catalunya Central 2025.

 
Després, candidatures i jurats van dirigir-se al Castell de Balsareny, on van fer un dinar de treball al saló del Tinell; no trigarien a sumar-s'hi les presidències i les delegacions comarcals. Després del dinar en Salvador Portabella els va guiar en la visita al castell. Tot seguit, mentre les candidatures i acompanyants es dirigien cap a la sala Sindicat per rebre la resta de pubillatge que els acompanyaria durant la proclamació, d’altres, juntament amb un grup de voluntaris, ultimaven els preparatius a la plaça del Rector Roc Garcia, espai preparat per acollir l’acte.  

 
Passats alguns minuts de dos quarts de sis de la tarda, prop d'un centenar d'hereus, pubilles, dames, fadrins, hereuets, pubilletes i els seus respectius acompanyants, encapçalats per la Bika Soler i l’Èric Medina, Pubilla i Hereu de Balsareny, i les autoritats, van fer una cercavila pels carrers Ponent, Sant Domènec, Creu i plaça de l'Ajuntament, fins arribar a la plaça de l’Església, on nombrós públic omplia els seients habilitats. Els presentadors que conduïen l'acte anomenaren els diferents membres de Pubillatge, que pel passadís central per ocupar els seus seients, alhora que per megafonia sonaven les músiques que havien preparat per a l’ocasió. Presidia la plaça un gran escenari de 12 x 6 metres davant de l'església de Santa Maria, on dues grans senyeres penjaven del campanar. A l'acte hi van assistir l'alcaldessa de Balsareny, Glòria Casaldàliga i el primer tinent d'alcalde, Isidre Viu, amb membres de diverses regidories dels tres grups municipals i autoritats d'altres municipis.
 

Els Dansaires dels Pastorets de Balsareny van ser els encarregats d'obrir l'acte amb el Ball d'Homenatge. A continuació, els membres del Pubillatge comarcal que s'acomiadaven van adreçar unes paraules. Eren: la Pubilla sortint de la Catalunya central, Ariadna Palacios, de la Valldan, acompanyada per la primera dama, Marina Albets, de Solsona, i la segona dama, Maria Cañabate, de Navàs. Pel que fa als nois, el monistrolenc Biel Ribalta s'acomiadava com a Hereu sortint de la Catalunya central, mentre que el manresà Marc Montraveta i el gironellenc Jan Arco ho feien com a primer i segon fadrins.

 
Seguidament, el president de Foment del Pubillatge Català, Arnau Akhtar, i el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Balsareny, Jordi Vilanova, eren cridats a l'escenari per adreçar unes paraules. Akhtar va agrair el treball del la delegació de Pubillatge de la Catalunya Central en l’organització de l'acte, i va fer extensiu l'agraïment a l'Ajuntament de Balsareny, remarcant l’absoluta predisposició i col·laboració que n’havien rebut. Alhora va agrair a les disset candidatures i als membres del jurat la seva participació en el certamen. Agraïments que també va remarcar  Vilanova, el qual  va fer una menció especial a Gerard Capdevila i a Rosario Mateo. Vilanova també va agrair la bona feina feta per la brigada municipal i pel personal de l'Ajuntament, i va donar gràcies a l'Institut Escola, al grup de voluntariat, a Lluïsa Coma, Dèlia Ortega i Montserrat Coromines, a la delegació del Pubillatge, a la propietat del castell de Balsareny, a Salvador Portabella, als Dansaires dels Pastorets de Balsareny, a Jordi Sarri i a totes les persones que d'una manera o altra havien contribuït a fer lluir l’acte.

 
Lluc Grandia, delegat de la Catalunya Central, va llegir l'acta de proclamació, i el pubillatge comarcal sortint va anar revelant qui serien els seus successors. Pel que fa les noies, la manresana Eulàlia Casserras va ser escollida Pubilla de la Catalunya Central 2025; estarà acompanyada per Maria Garriga, de Solsona, com a primera dama, i per Sara Badia, de Puig-reig, com a segona dama. Per la seva banda,  el solsoní Miquel Pérez va ser escollit com a Hereu de la Catalunya Central 2025, i l'acompanyaran Mallol Vall, de Sant Vicenç de Castellet, com a primer fadrí, i Jofre Escamilla, del Pont de Vilomara, com a segon fadrí.

Pubilles i Hereus sortints (darrere) i entrants (davant) / J.Sarri

 
L'acte va acabar a les 9 del vespre amb un sopar de gala al pavelló poliesportiu, que fou costejat per diferents membres de Pubillatge i pels diferents ajuntaments de la Catalunya Central.
 
Sarment
Fotos: Jordi Vilanova / Alba Fontanet / Jordi Sarri 

Nota del CCB

 
Estem molt contents d’anunciar que la Diputació de Barcelona ha aprovat recentment la sol·licitud que l’Ajuntament de Balsareny i la Biblioteca Pere Casaldàliga havien fet per tal de digitalitzar la nostra revista Sarment, dins del dipòsit digital “Trencadís” de la Diputació de Barcelona. És una notícia excel·lent que permetrà, quan estiguin digitalitzats, consultar en línia tots els números de la nostra revista des del 1976 (la nostra pròpia edició digital tot just comença l’any 2007). Volem donar públicament les gràcies a la Diputació, l’Ajuntament i la Biblioteca per fer possible aquesta vella aspiració nostra.
 
Ara bé, ens trobem que hi ha dos números que només els tenim enquadernats, i per poder-los digitalitzar bé és millor que no ho siguin. Per aquest motiu fem una crida per si algú disposa d’un exemplar sense enquadernar dels números 40 (maig 1979) i 73 (febrer 1982), que són els que ens falten, que ens els vulgui deixar. No cal dir que, tant bon punt s’hagin digitalitzat, els hi tornarem.
 
Moltes gràcies per la col·laboració.
 
CCB

‘Humans a Auschwitz’, de Joan Albert Vicens

 

Editorial Claret ha publicat aquest 2025 l’últim llibre de Joan Albert Vicens, Humans a Auschwitz, un treball excel·lent la lectura del qual recomano.
 
Joan Albert Vicens Folgueira (Balsareny, 1960) és doctor en Filosofia i ha estat catedràtic d’aquesta disciplina a l’Institut Sabadell (1994-2020) i professor de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull (1998-2020). Doctorat per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre Meditació i metafísica en René Descartes (1987), publicada en format llibre el 1990, és coautor, juntament amb el també balsarenyenc Jordi Corominas, de diverses obres: Xavier Zubiri. La soledad sonora (2006; segona edició, 2024); Conversaciones sobre Xavier Zubiri (2008); Introducción a la filosofia de los griegos (2015) i Xavier Zubiri. Epistolario (2024). També és autor de Xavier Zubiri i Catalunya (2007) i Sobre gólems, inteligencias artificiales y transhumanos (2024); i ha traduït i editat el Tratado del amor de Dios. Conversación de un filosofo cristiano con un filósofo chino, de Nicolas Malebranche (2015). Amb Corominas va fundar i codirigeix la revista Perifèria. Cristianisme, Postmodernitat, Globalització.

 
En Humans a Auschwitz, Vicens ens proposa una reflexió ètica sobre la tràgica realitat dels camps de concentració nazis des del punt de vista de la dignitat humana, enfront de l’exercici sistemàtic i massiu d’anorrear-la que s’hi va dur a terme de forma deliberada. Analitzant els testimonis de tres presos supervivents dels camps de treball i extermini, Primo Levi, Robert Antelme i Etty Hilesum, així com d’una entrevista de la periodista Gitta Sereny al que fou comandant en cap del camp de Treblinka, Franz Stangl, l’obra analitza la complexitat de la naturalesa humana posada a prova en condicions límit de violència i deshumanització.
 
Les veus dels protagonistes, contrastades amb les reflexions de l’autor, parlen de l’esforç dels éssers humans als camps nazis per preservar engrunes de dignitat com a resistència a l'esfondrament físic i moral a què els forçaven; de la coexistència de la bondat i la maldat en diferents graus, des de la sublimitat a l’abjecció; de paradoxes com veure la cultura i la ciència posades al servei de la barbàrie, o els torturadors que s’autojustificaven sense ni plantejar-se que les víctimes poguessin ser persones; de l’instint de supervivència els presos, ni que fos al preu de la insolidaritat; de l’ensorrament total dels que ja havien perdut tot vestigi de raó; de la vergonya que sentien molts d’entre els que van aconseguir sortir vius dels camps; i del desengany religiós experimentat per alguns —per exemple, Levi—davant d’un sofriment general que cap divinitat no els va evitar, mentre que altres —com Hilesum— encara creien poder trobar una llum espiritual enmig de la devastació.
 
Tanmateix, fins i tot en aquest marc d’anorreament moral i desesperació al límit, admira constatar que hi van brotar també notables evidències de solidaritat, dignitat, amor i esperança. Per això, Vicens expressa “la confiança no gaire justificada que la dignitat humana sobreviurà a les escomeses que anirà sofrint en la llarga singladura de la nostra dissortada història”. Tant de bo!
 
Penso que és un llibre molt recomanable —a l’autor no li agradaria que en digués “obligada”, però quasi que sí, que ho he de dir—. Cal llegir-lo amb atenció per aprofundir en els aspectes contradictoris que se’ns hi van plantejant, no sempre fàcils ni justos d’etiquetar des de la comoditat de casa nostra: cal no jutjar mai les víctimes, i sí els botxins, amb el sistema polític, ideològic i econòmic que va propiciar tanta crueltat. És important recuperar la memòria històrica per construir un món més just i més humà. I ara més que mai, quan revifa amb força un nou totalitarisme que amenaça els avenços democràtics que ingènuament crèiem haver consolidat arran d’una experiència tan infame i abominable com aquella.
 
Ramon Carreté 

Vinyeta. per Joan Craviotto

 

‘Poemes’, de Joan Cors Vilaseca

 
Joan Cors (Balsareny, 1924-2000) és un poeta amb un bon domini del llenguatge, una capacitat natural de versificació i un sentit innat del ritme. Autodidacte i savi, la seva poesia és majoritàriament de caire popular, senzilla i clara, expressiva i emotiva —i, sovint, irònica i satírica sobre els fets i els temps que li va tocar de viure. Gens rebuscada pel que fa a la retòrica, entronca amb la riquesa expressiva de la poesia popular i de la cançó tradicional del nostre país, amb versos curts, de cinc a vuit síl·labes, i estrofes de quatre versos amb rimes consonants o assonants; però no hi manquen tampoc poemes en decasíl·labs o alexandrins, i estrofes de cinc, sis o vuit versos, o apariats en forma d’auca.
 
L’antologia que ha publicat amb la pulcritud a què ens té acostumats Edicions de L’Albí, s’estructura temàticament en diverses parts. De primer hi trobem tot de poemes dedicats a la família: la seva mare, a qui no va conèixer perquè va morir a conseqüència del part; el seu pare, les seves germanes, la seva esposa (Àngeles Caballero, que també va escriure poemes, alguns dels quals publicats al Sarment) i els seus fills i altres familiars. Després hi ha poemes dedicats a Balsareny i les seves festes i tradicions (el Castell, on ell va néixer i viure; els Traginers, la Festa Major, la Pasqua, les Puntaires) i al seu país, Catalunya, amb versos que posen de manifest el seu ferm sentiment catalanista. I finalment hi ha una notable producció d’obra satírica i humorística sobre fets de la política i la societat de la seva època i també sobre anècdotes viscudes o fictícies, creades a partir de la seva imaginació amb bones dosis d’humor.
 
Tot i que l’afició d’escriure li devia venir de ben jove, els versos escollits per a aquest volum —no pas tots, i que no inclouen tampoc escrits en prosa— són de maduresa: cobreixen un espai de temps entre 1972, quan el poeta tenia ja 48 anys, i 1999, un any abans de morir. En publiquem un poema a tall d’exemple; amb la recomanació que, si us agrada la poesia, us feu amb un exemplar i els llegiu tots per copsar-ne les vivències que hi traspuen.
 
Ens podem, doncs, felicitar perquè amb aquest llibre tothom podrà gaudir de la creativitat d’un bon poeta, que ens ha deixat una obra considerable, plena d’idees, valors, sentiments, amors i esperances. Una obra digna de ser coneguda, tot i que l’autor, en vida, no es va preocupar mai de difondre-la fora del clos reduït de familiars i amics. Ara la podrem assaborir i restarà per a la posteritat perquè arribi a les generacions futures.
 
Ramon Carreté
 

    

 
    El jardí de la vida
 
    Aquell que no és jardiner
    i a cuidar jardins es posa,
    ja en pot cuidar, de jardins,
    que no hi collirà cap rosa.
     
    Cuidar un jardí és ben senzill,
    també ho és cuidar una rosa, 
    si el jardí és el cor d’un
    i la flor el cor de l’esposa.
     
    La meva és molt humil,
    cor de bonança i dolcesa,
    i per mi és la millor flor
    del jardí de la bellesa.
     
    Car l’esposa que jo tinc
    es la flor que em dona vida:
    per mi ha estat, és i serà
    sempre una rosa florida.
     
    El meu jardí és la llar
    plena de pau beneïda;
    les roses són els meus fills
    i ella, el jardí de la vida.
     
    Aquell que és bon jardiner
    i respecta fills i esposa,
    veurà que en el seu jardí
    mai li faltarà una rosa.                          
     
    Joan Cors Vilaseca
    Balsareny, 5 d’abril de 1997
 

Presentació dels ‘Poemes’ de Joan Cors Vilaseca

  

Acréixer el fons bibliogràfic d’autors de Balsareny sempre és un motiu d’alegrar-se’n; i per això cal celebrar la publicació dels Poemes de Joan Cors Vilaseca, publicats per Edicions de L’Albí.
 
L’acte de presentació del llibre es va fer a la sala petita del Sindicat, amb l’assistència d’un públic molt nombrós. A la sala s’hi exposaven els manuscrits de la seva obra poètica i també en prosa, així com elements materials relacionats amb l’escriptura, com la seva màquina d’escriure o la cartera de pell on guardava els papers, gairebé sempre datats.

 
Amb Elisa Jorba en el control de so i projecció d’imatges, va actuar de mestra de cerimònies la filla de l’autor, Maria Josep Cors Caballero, que va fer una semblança biogràfica i literària del seu pare i va explicar el procés de confecció de l’antologia poètica, agraint la feina de tothom qui hi va participar.

 
A la taula hi havia el seu germà, David Cors: entre tos dos van fer la selecció i ordenació dels poemes a publicar i l’agrupació temàtica en diferents seccions. També hi van participar Jaume Huch, d’Edicions de L’Albí, que va fer una encesa vindicació de les persones que, com en Joan, van expressar els seus sentiments i opinions en versos fets amb el cor, sense pretensions de publicar-los, i també de la importància d’adequar el format de l’edició a cada obra en concret, com un sastre que fa un vestit a mida de cadascú; val a dir que aquest volum és excel·lent en format, disseny i tipografia. Finalment, Ramon Carreté va parlar de les característiques literàries del llibre (vegeu-ne la ressenya en aquest mateix Sarment), i tot seguit diverses persones van recitar alguns dels poemes que conformen el recull. L’acte va acabar amb els assistents degustant rebosteria i brindant amb cava i refrescos, tot celebrant la vetllada poètica. L’enhorabona a tothom qui ha fet possible aquesta publicació.
 
Sarment
Fotos: David Cors

Bona Caminada Popular, malgrat la pluja

A Balsareny vàrem celebrar la trenta-setena Caminada Popular, organitzada pel Centre Excursionista. Va tenir lloc el diumenge 4 de maig. Malgrat el mal temps, que ens va portar pluja justament a l’hora de començar a caminar, a les vuit del matí, i que va fer desdir segurament molta gent, cal dir que la caminada va tenir força èxit, perquè també van ser molts els que van desafiar la pluja i van voler ser-hi; així vam arribar a la xifra de 165 participants, que déu n’hi do! (l’any passat, amb bon temps, van ser 285). De fet, la pluja no era gaire intensa i, per sort, a mig matí —per a molts, a mitja caminada— es van obrir els núvols i va sortir el sol, tot i que el temps va continuar molt variable tot el dia. Al nucli del poble es van enregistrar només 3,5 litres de pluja. També cal dir que molts caminants, quan arribaven als controls, amb l’impermeable posat, deien que estaven contents de l’itinerari i que s’ho passaven bé; fins i tot reien molt.

També hi havia un altre motiu per gaudir de la caminada i de tot el seu recorregut: feia anys que no estava tot tan verd, amb les plantes ben crescudes i florides, gràcies a les pluges d’aquesta primavera. Com cada any, no van faltar els rètols de les principals espècies d’arbres, arbustos i herbes, inclús amb noves espècies que normalment no es trobaven pel camí.

A primera hora, mentre els caminants s’acabaven de decidir, a causa de les gotes que començaven a caure, van poder esmorzar amb coca, xocolata i begudes a la plaça de l’Església. Després, tot va anar bé.

Enguany, com als darrers anys, hi va haver una caminada curta, de 9 km, i una de llarga de 14 km aproximadament. El primer tram era comú a totes dues: començava des de la plaça de l’Església, pel Repeu, i seguia per l’aqüeducte de Santa Maria, la síquia fins a la Resclosa dels Manresans, la Rabeia, la font dels Comunistes (precisament la que vàrem posar a Imatges de Balsareny el mes passat), les Collades i fins a la casa dels Plans de Cornet, en terme sallentí, on va tenir lloc un control i l’esmorzar, amb entrepà de botifarra, vi i aigua.

Tot seguit, va venir la pujada que porta fins al serrat del Repetidor. Aleshores calia anar seguint la carena, però la caminada curta, al cap d’uns pocs centenars de metres, ja tornava a baixar, per un corriolet enmig del bosc, fins a la carretera d’Avinyó, que calia travessar per agafar el camí que porta a la font del Vilar, on hi havia un nou control, amb taronges i aigua. Des d’allà l’itinerari seguia, passant per la masia i els plans del Vilar, fins a tornar al poble pel pont del Riu i el Repeu.

Per altra banda, la caminada llarga seguia per la carena del Repetidor durant alguns quilòmetres fins arribar al control de les taronges, al punt de la torre de Serra-sanç, una casa abandonada i ensorrada, que probablement era fortificada i que, malgrat tot, conserva bé algunes parets; es troba prop de la masia de Serra-sanç, habitada, ja en terme de Sallent. Des d’aquí, calia seguir una baixada llarga fins a l’antiga font del Saltador i tornar cap al poble, passant per la masia i la font de l’Alou, els plans de Puigdorca, el pont del Riu i el Repeu.

La caminada curta la van seguir 78 persones, en tant que a la llarga van ser 87, xifres força igualades. Hi va haver gent que volia fer la llarga, però els va espantar el temps i van passar-se a la curta.

Cal dir que en aquesta caminada es van senyalar també les fites d’interès, com són les masies i les fonts. A més, es van divulgar llocs força desconeguts per la població, com la font dels Comunistes i l’esmentada torre de Serra-sanç. La font dels Comunistes ja no presentava la cascada d’aigua que vam mostrar al Sarment d’abril, quan feia poc de les pluges intenses. Per últim, vàrem recuperar la popular font de l’Alou, antigament tan apreciada pels balsarenyencs. Durant la preparació de la caminada, alguns membres del Centre Excursionista van netejar les herbes i matolls que tapaven la font i van marcar el camí per fer-la accessible. Actualment no en raja aigua, que tampoc no seria potable, però és important haver rescatat l’espai delimitat per aquell bonic arc de pedra.

Els participants, tant de la caminada curta com de la llarga, varen acabar a la plaça de l’Església, on van poder fer un piscolabis i van rebre un record de la Caminada 2025, consistent en un got de metall amb una nansa per penjar a la motxilla i anar d’excursió.

A les 6 de la tarda, a la sala petita del Sindicat, va tenir lloc un passi de diapositives amb les fotos de la caminada del matí i, tot seguit, la projecció d’un audiovisual sobre una expedició al Perú de l’any 2006 a càrrec de Joan Cunill i Teresa Roca, del Centre Excursionista del Berguedà. A l’acte hi va assistir una trentena de persones i al final hi va haver coca i xocolata.

L’estadística de la Caminada

Com hem dit, a la Caminada d’enguany hi va haver 165 inscripcions. D’elles, 97 persones (58,8 %) eren de Balsareny, en tant que 68 (41,2 %) eren de fora. Entre els balsarenyencs, hi havia 45 homes (46,4 %) i 52 dones (53,6 %), o sigui que la relació entre sexes era força igualada, però amb més dones que homes. Pel que fa als forasters, hi havia 33 homes (48,5 %) i 35 dones (51,5 %), una ràtio molt més ajustada.

Pel que fa a la procedència de les 68 persones que van venir de fora, la majoria eren del Bages, amb 47 caminants: d’on més n’hi havia era de Manresa (14) i de Navàs (11); seguit de Santpedor (5), Sant Fruitós (4) i Sallent i Sant Joan, amb 3 cadascun. Els set restants estaven repartits entre Navarcles, Sant Vicenç, Avinyó, Castellnou i Súria. A la gràfica corresponent, veiem que entre Manresa i Navàs ja hi havia prop de la meitat dels visitants.

Els altres procedien del Vallès Occidental, amb 10 participants (6 de Terrassa, 2 de Matadepera i 2 de Santa Perpètua de Mogoda); el Moianès, amb 4 (repartits entre Calders, Castellcir i Santa Maria d’Oló); el Berguedà, amb 3 (entre Gironella i Puig-reig); i finalment la Garrotxa (amb 2, de les Preses), el Baix Llobregat (amb un, de Molins de Rei) i l’Alt Penedès (amb un, de Mediona).

Per acabar, passem a considerar les edats dels participants. Com podem veure a la gràfica corresponent, els de més de 60 anys són el grup amb més gent de Balsareny: 36 persones (37,1 %), però ben a prop de la franja entre 41 i 60 anys, amb 33 (34 %). En canvi, dels forasters, el grup més nombrós és el de 41 a 60 anys, amb 29 persones (42,6 %), seguit dels més grans de 60, amb 21 (el 30,9 %); o sigui a l’inrevés.

Quant als grups menys nombrosos, també hi ha diferències: mentre que de Balsareny hi havia força noies i nois de menys de 20 anys: 19 (19,6 %), de fora només n’hi havia 3 (4,4 %). Per últim, de la franja entre 21 i 40 anys, només hi havia 9 balsarenyencs (un 9,3 %) i, en canvi, 15 de fora (un 22,1 %).

Destaquem, entre els més menuts, que de Balsareny hi havia uns quants nens i nenes, entre els 2 i els 6 anys; mentre que de fora hi havia un sol nen de 5 anys, de Manresa. I pel que fa als més grans, que també s’apunten a fer salut, tant del poble com de fora hi havia força persones de més de 70 anys, algunes prop dels 80. Salut a totes i a tots!

Text i fotos: Isidre Prat Obradors

Concurs Literari i Artístic de Sant Marc

  

Emmarcats entre els actes de la Festa Major, el dia 24 d’abril a la Biblioteca Pere Casaldàliga es van lliurar els premis del Concurs Literari i Artístic de Sant Marc 2025.
 
Enguany, el certamen ha tornat a comptar amb una excel·lent participació per part dels alumnes de l’Institut Escola Guillem de Balsareny, dels més petits fins als més grans. Des del jurat volem agrair la implicació i dedicació dels mestres, que any rere any guien els alumnes en la creació dels seus textos literaris. Es tracta d’un procés que requereix moltes hores de treball: planificació, escriptura i revisió. És un aprenentatge que s’impulsa des de l’escola, fomentant el gust per la lectura i l’escriptura.

 
Pel que fa a les categories superiors, la participació ha estat més reduïda, però cal destacar que les obres presentades mantenen un bon nivell literari.
 
El jurat d’aquesta edició ha estat format pel regidor de Cultura de l’Ajuntament, Jordi Vilanova; la bibliotecària i la seva auxiliar, Ana Pérez i Elena Mendoza, com a representants de la biblioteca Pere Casaldàliga; una representant del CCB, Dèlia Ortega; una representant designada per l’Institut Escola Guillem de Balsareny, Lluïsa Coma; i Ramon Carreté. Per unanimitat, el jurat va emetre el següent veredicte en les diferents categories del concurs:

 

Educació Infantil (3 a 6 anys)
• P3 – Primer premi: Ivy Hernández Carol.
• P4 – Primer premi: India Nicolau Plaza.
• P5 – Primer premi: Julen Flores Carpio.
 
Cicle Inicial
• 1r – “El fantasma i la porta màgica”, de Carla Serra González.
• 2n – “Sant Jordi viatja al futur”, d’Arya Izquierdo Vélez.

Cicle Mitjà
• 3r – “L’unicorn fosc”, de Matilda Rodríguez Legler.
• 4t – “Amigues per sempre”, de Kora Basshi Sans.
 
Cicle Superior
• 5è – “La foca Josep”, de Marc Conesa Estruel.
• 6è – “Jo? Jo sóc jo”, de Fiorella Ponce Rodríguez.
 
Categoria Juvenil (12-18 anys)
• Primer premi: “El joglar”, d’Aran Sivill Pla.
• Premi accèssit: “El xiulet final”, de Lena de Miguel Bassany.
 
Categoria Adulta (18-59 anys)
• Primer premi: “L’última primavera”. de Laia Pulido Rodríguez.
• Premi accèssit: “El ball silenciós del temps”. de Daniel Obiols Redon.
 
Categoria Adulta (+59 anys)
• Primer premi: “Poemes d’amor i d’enyor”. de Gerard López Molgosa.

Volem donar les gràcies a tots els participants, al jurat i a les entitats implicades en l’organització del concurs, que continua endavant des de l’any 1982. Al llarg dels anys, el certamen ha tingut diferents noms (Concurs Literari Sant Jordi, Certamen Literari, Concurs Literari Sant Marc) i ha estat impulsat per diverses entitats, des del seu inici, instituït pel Cercle Cultural de Balsareny amb el suport de l’escola Guillem de Balsareny i la Biblioteca Municipal. També volem agrair la participació de l’Escola de Música, tant del professorat com de l’alumnat, que aquest any ens van oferir interpretacions amb guitarra i l’actuació de dues corals de l’escola. 
 
Avui, la convocatòria és possible gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Balsareny, la Diputació de Barcelona, l’Institut Escola Guillem de Balsareny i la Biblioteca Pere Casaldàliga; i, sobretot, gràcies a l’esplèndida participació dels concursants.

Lluïsa Coma
Fotos: Ana Pérez Hidalgo