RACONS DEL BAGES
|
Visió general del Parc del Secà |
Què és el Parc del Secà?
Es
tracta d’un nou espai natural del Bages, no gaire conegut fins ara. Es va
inaugurar el juny de 2016 (amb un concert de Gossos, per cert). Queda situat
entremig del Parc Ambiental de Bufalvent (on hi ha l’abocador del Bages) i el
polígon industrial del mateix nom. S’hi accedeix pel carrer Pau Miralda del
polígon, on s’ha habilitat una zona d’aparcament. El parc és una iniciativa del
Consorci del Bages per a la gestió de residus. El projecte posa en relleu la
importància del conreu de secà al Bages, deixat sempre en segon terme, perquè
s’ha divulgat molt més el regadiu.
|
Barraca de vinya circular |
De què consta el parc?
El
parc consta de tres itineraris marcats, que són els camins de la timoneda, dels
ametllers i de les oliveres. Cadascun d’ells té aproximadament un quilòmetre de
recorregut i estan interconnectats.
|
Barraca doble |
Passejant pel parc es pot veure el bonic
paisatge de l’entorn, des d’una situació elevada (la vall del Cardener,
Montserrat, el Montcau...), tenir vistes de les instal·lacions del parc
ambiental del costat i caminar entre conreus de secà, com la vinya, les
oliveres i els ametllers. A les feixes que forma el parc, a les vores hi ha els
arbres (oliveres i ametllers), mentre que al mig hi havia la vinya, però
actualment aquesta ja no hi és. Pel que fa a les oliveres, n’hi trobem, com a
mínim, dues varietats pròpies de la comarca: la corbella i la verdal de Manresa,
les més adaptades al nostre clima. Entremig també hi trobem alguns camps, on es
sembrava un típic cultiu de secà: el blat. Es feia conviure la vinya amb els
farratges, cereals i llegums. Els tres conreus mediterranis, com són el blat, la
vinya i l’olivera, donaven tres productes bàsics de l’alimentació: el pa, el vi
i l’oli.
|
Els fòssils anomenats burrows, gravats sobre la pedra sorrenca |
Al llarg del recorregut hi ha
barraques de vinya molt maques, canals de pedra per recollir les aigües, tines
d’aigua i restes geològiques, com fòssils. Són fòssils marins, perquè en
aquesta zona hi arribava el mar interior de Catalunya durant l’Eocè. Entre ells,
hi podem veure, sobretot en pedres sorrenques o gresos, els anomenats burrows, una mena de galeries d’excavació
o caus, de forma tubular, que semblen cucs de terra o branques d’arbres
petrificats; s’han format, un cop es s’han dipositat els sediments (que serien
sorres), per mitjà de l’activitat excavadora d’alguns animals, com petits crustacis
i mol·luscs, que normalment hi buscaven aliment. Hi podem trobar les marques
dels canals excavats i prou; o bé poden estar reblertes amb la mateixa sorra o
fang fossilitzats, que van omplir les galeries com a fruit de l’excavació; o
poden estar reblertes amb secrecions pròpies de l’animal; i de vegades estan
reforçades amb les seves mateixes femtes. Tot això, petrificat en pedres
sorrenques.
|
Murs de pedra seca i, al cim, l’emblema del Geoparc |
Què és el Mal Balç ?
Del
mateix parc, en surt un camí que baixa cap a l’anomenat “Mal Balç”, que és un conjunt
de vessants assolellats i de fort pendent orientats cap al sud-oest, que
arriben fins a baix, a la carretera de Barcelona, la C-55. És com una
continuació del parc.
|
Feixes amb oliveres, ametllers i pins. Als espais d’entremig és on hi havia la vinya |
El Mal Balç és com un jaciment de
fòssils: en unes capes coral·lines, hi ha fòssils marins, com coralls,
petxines, ostres, cargols i eriçons de mar. També hi ha una capa calcària, amb
fòssils del tipus nummulits (petits, en forma de llentia). I en les capes de
gres, hi podem trobar ondulacions fossilitzades de la superfície de la sorra (ripples marks). L’existència d’aquests
fòssils ens fa pensar que, fa uns 40 milions d’anys, el clima de Manresa era similar
al del Carib. Hi ha una senyalització dels diferents punts d’interès.
|
Antiga tina excavada sobre la pedra |
Quines activitats s’hi fan?
El
parc, des de la seva creació, rep la visita de molts centres escolars. El fil
conductor és la consciència per a la preservació del medi ambient. També s’hi
fan tallers de reconstrucció de parets de pedra seca.
Text i fotos: Isidre Prat Obradors
|
Grosses oliveres, de les varietats corbella i verdal |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.