Juliol i
agost, som-hi nanos, tots a llegir. Si, hàgim triat aquell lloc o bé l’altre un
llibre, és una eina que ens proporciona relaxament cultural tot fent un
parèntesi, sigui quina sigui l’activitat que haguem triat. Tinc a les mans
l’article d’opinió que signa Núria Puyuelo: Benvingut, nanos! En
aquest parèntesi mensual em submergeixo, com si fos un salt de trampolí a la
nostra piscina, en el plaer que em dona llegir.
“Feia anys que es reivindicava la incorporació de ‘nano’; no hi havia cap
motiu per bandejar aquesta paraula del diccionari.
El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans recull diverses paraules per
referir-se als nens: xiquet, infant, criatura, sagal, minyó, al·lot... I, des de fa poques
setmanes, també nano. Gràcies a la darrera modificació del diccionari
normatiu, s’ha incorporat el mot nano, una paraula ben viva en el
llenguatge col·loquial i familiar, sobretot a la zona de Barcelona, i que fins
ara no era normativa. Al diccionari també s’ha inclòs l’accepció de nano
que fa referència a la figura folklòrica formada per una persona que té el cap
ficat dins d’un gran cap que li dona l’aspecte de curt de cos.
Feia anys que es reivindicava la incorporació d’aquesta paraula, perquè és
un mot molt usat en la llengua parlada i, sobretot, perquè no hi havia cap
motiu per bandejar-lo del diccionari. El fet que nano acabi amb una -o àtona el
feia sospitós de ser un castellanisme, com guapo, però en el cas de nano
aquesta sospita era infundada perquè és una paraula que no existeix en
castellà.
A banda de nano, la Secció Filològica de l’IEC ha aprovat la incorporació al
diccionari de catorze paraules més i la modificació de prop de dues-centes
entrades, la majoria de les quals com a conseqüència de les novetats que ha
suposat la publicació de la Gramàtica de la llengua catalana. Entre els mots
nous, destaquen bitcoin (‘unitat monetària que només pot ser objecte de
transaccions per internet’), enya (‘lletra ñ de l’alfabet espanyol’) i
les interjeccions fet i entesos, per expressar la conformitat amb
una cosa.
Pel que fa a les modificacions, s’ha inclòs la locució degut a, admesa per la nova
gramàtica; la interjecció enhorabona per felicitar algú; fins ara estava
recollida només com a substantiu (‘donar l’enhorabona’), i diverses locucions
que s’utilitzen habitualment, com ara amb comptagotes (‘amb lentitud i
en petites quantitats’), com color de gos com fuig, només faltaria,
estar d’algú (‘sentir afecte per algú’), fer curt, fer llarg, ésser
un cas com un cabàs, de fireta i per si de cas”.
Benvinguts
els nous mots i bones vacances.
Josep
Gudayol i Puig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.