El dia 25 de juliol ens va deixar a
Artés, als 84 anys, Rita Codina Giralt, «la Rita de la Fonda» de Sant Esteve.
Tots els qui van tenir la sort de
conèixer-la no podem avui sinó recordar-la com aquella dona afable i somrient,
treballadora, dinàmica i compromesa, sempre disposada a ajudar tothom i a donar
exemple posant-se a fer feina, sense voler destacar, però sempre eficient.
Col·laboradora en diverses activitats
culturals, va ser sobretot en l’àmbit dels Pastorets de la Colònia Soldevila on
va abocar tota la seva capacitat d’esforç i compromís. Encarregada de la gestió
de les entrades i les reserves, també ajudant en feines de vestuari i atrezzo,
fent d’apuntadora i actuant, des de la primera funció que es va fer a la colònia
el Nadal de 1948 fins al final.
La recordarem amb aquestes emotives
paraules que li ha dedicat en Jordi Payerols:
«Tot just no hi ets i ja et
trobem a faltar!
Els records tornem a aflorar en els nostres pensaments: caminaves lleugera, sempre activa, diligent, enèrgica, estimaves; cantaves fluixet, apuntaves fluixet, però et feies sentir amb la teva força.
Has estat durant molts anys l'ànima de la Colònia i dels Pastorets i pots estar segura que, sense tu, nosaltres no hauríem estat com som; i això fa que ens sentim molt orgullosos d'haver-te conegut.
No sé si ho saps, però ja no hi ha apuntadors en el teatre professional, i és perquè mai t'han conegut.
Et recordarem com la Rita de la Fonda, tal com eres, amb el seny i la rauxa d'un bon català, estimant la Colònia que ha estat part de la teva vida.
Rep l'abraçada més forta i el petó més llarg d'aquells que mai han deixat d'estimar-te.»
Els records tornem a aflorar en els nostres pensaments: caminaves lleugera, sempre activa, diligent, enèrgica, estimaves; cantaves fluixet, apuntaves fluixet, però et feies sentir amb la teva força.
Has estat durant molts anys l'ànima de la Colònia i dels Pastorets i pots estar segura que, sense tu, nosaltres no hauríem estat com som; i això fa que ens sentim molt orgullosos d'haver-te conegut.
No sé si ho saps, però ja no hi ha apuntadors en el teatre professional, i és perquè mai t'han conegut.
Et recordarem com la Rita de la Fonda, tal com eres, amb el seny i la rauxa d'un bon català, estimant la Colònia que ha estat part de la teva vida.
Rep l'abraçada més forta i el petó més llarg d'aquells que mai han deixat d'estimar-te.»
R.C.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.