José Manuel Oliva Fernández, un estil neocubista en l’art de pintar

ENTREVISTA
 

 

Som a les portes d’un nou Nadal i l’aire matiner del temps hivernal traspassa per les escletxes dels porticons d’aquesta finestra oberta. Avui tinc la sort de poder parlar una estona amb un conciutadà, veí nostre, que fa un temps em vaig assabentar que dedicava el seu temps lliure a la seva afició: l’art de pintar.
 
Per conèixer-nos una mica més, començo dient que José Manuel Oliva Fernández va néixer a Nerva el 19 de juny de 1953, un poble miner de la província de Huelva, on neix el Río Tinto. Ens comenta que “vaig venir a Catalunya l’any 1971 amb la meva família i per curiositat us diré que vam passar la primera nit a la Fonda Pijoan i un dia més tard vam instal·lar-nos a la colònia minera de Vilafruns. I és que es va donar el cas que vam arribar nosaltres abans que el nostre mobiliari”.

 
Oliva va cursar els estudis del temps i li ha agradat sempre anar a caminar, llegir molt —ens diu que s’ha llegit quasi tots els autors contemporanis—, tot i que actualment llegeix menys, ja que dedica molt del seu temps a pintar. També li agrada anar al cinema i veure sèries a la televisió de Netflix i HBO. Ha viatjat i coneix països com Portugal, el Marroc, Itàlia i França, entre altres.
 
— Amb ocasió de poder veure la teva exposició al Casino: com va anar, tot això de dedicar-te a l’art de pintar?
 
— Tot va començar quan treballava de nit i plegava a les sis del matí. Com que havia d’esperar unes hores per portar al col·legi la meva filla, aprofitava el temps tot remenant papers, ja que no sabia pas dibuixar, i vaig adonar-me que no tenia cap base acadèmica. Aleshores vaig arribar a la conclusió que la meva afecció era pintar.

 
— Quant fa que t’hi dediques?
 
— Doncs ja fa uns quants anys, però exactament trobo difícil dir-te quan vaig començar, ja que entre el treball i la pintura se’m fa difícil recordar.
 
— El teu estudi el tens a casa teva?
 
— Sí, dins el pati interior de casa hi ha una estança on el carnisser Rossendo sacrificava els animals. Com a curiositat, et diré que encara conservo el pedestal on els penjava. 

 
— Com s’anomena el teu estil de pintura?
 
— Soc autodidacte i aprenc sempre copiant de l’obra d’un cosí meu; però això sí, sempre amb un toc personal buscant el meu estil. Exactament, però, no en sé dir-te el nom, però jo em defineixo com a neocubista.
 
— Has presentat la teva exposició en algun altre lloc a més de Balsareny?
 
— Sí, ho he fet a diversos llocs, però el més important per a mi va ser l’any 2017 a Nerva, el meu poble. Per a mi va ésser un somni, ja que Nerva és terra d’artistes. Allí va néixer el gran pintor Daniel Vázquez Díaz, que va pertànyer a l’anomenada Generació del 27; i entre altres, el meu cosí, Díaz Oliva.
 
— Has tingut algun altre precedent familiar a part del teu cosí?
 
— No, a part d’ell, no, cap.

 
— Per últim, quant de temps hi dediques, a pintar?
 
— Doncs et diria que normalment unes quatre hores diàries; això sí, no pas cada dia.
 
— Moltes gràcies i bon any amb art!
 
Josep Gudayol i Puig
Fotos: Arxiu J.M. Oliva  

Soc una mica oreneta

CINC MINUTS

 

 
Acabem l’any. Sí, un any més del nostre Sarment i amb ell s’acompleix un final i s’estén de nou vers una altra arribada d’un nou any. La columna de Carme Vinyoles (diari El Punt Avui) m’ha fet recordar que aquest anar i venir és comparable amb el primaverenc retorn cap a països climatitzats de l’espècie d’au de les orenetes.
 
Sort, com dic sempre, de poder llegir, gràcies a l’ajut de la lent d’augment que em va fer arribar el Jordi, els meus admirats columnistes; i per mitjà d’aquesta poder-vos intercanviar unes reflexions que considero de proximitat veïnal. La Carme diu el següent:
 
“Torno quan se’n van les orenetes i s’emporten el compliment de qui les veu arribar abans de Sant Jordi, amb els dies llargs i les nits curtes i marxar abans de la Diada quan s’encongeix el temps de claror. Aquest any van celebrar assemblea de comiat el 2 de setembre: divuit entre els pares i les petites nascudes a casa, perfectament alineades damunt els fils de la llum fent giravolts enjogassats amunt i avall, massa a prop de l’era on sempre hi pot haver un silenciós gat caçador, i al final aixecant el vol per no tornar fins l’any que ve. Bon viatge: els que gaudim de viure a pagès (encara que no vivim de pagès) trobem amb la seva fidel migració una elemental forma d’ordenar la vida en funció que hi siguin o no”.
 
La Carme, absent uns mesos a la seva columna habitual, dona les gràcies a les seves companyes, que durant un temps van omplir la seva absència migratòria.
 
Amb aquest raonament avui acaba un any per tornar l’any que ve. Soc una mica oreneta i en dono les gràcies fins aquest ja pròxim any 2023.
 
Josep Gudayol i Puig
 

Assemblea general 2023

 

Convocatòria d’Assemblea general ordinària del Cercle Cultural de Balsareny
 
Es convoca els socis i sòcies del Cercle Cultural de Balsareny a la reunió de l’assemblea general ordinària que tindrà lloc el proper dimarts dia 17 de gener de 2023 a les 21,00 hores, al Casal d’Entitats, plaça Ricard Viñas, núm. 3, de Balsareny, amb els següents punts de l’ordre del dia:
 
1.- Lectura i aprovació, si escau, de l’acta anterior.
2.- Renovació de la junta.
3.- Modificació dels articles 2, 4 (últim paràgraf), 11.2, 14.5 i 16.1-d del estatus socials, relatius als fins de l’associació i a les seves publicacions, i concomitants; i del reglament de règim intern en el mateix sentit.
4.- Lectura i aprovació, si escau, de l’estat de comptes corresponent a l’exercici de 2022. Pressupost i quotes de soci per a l’any 2023.
5.- Informes de la redacció del Sarment i de les activitats dutes a terme pels Astroamics, per La Garsa i per la Comissió Casaldàliga.
6.- Torn obert de paraula.
 
La Junta del CCB       
 

Torna la Cursa del Gall Dindi

Torna la Cursa del Gall Dindi
 
Com ja és habitual i tradicional per aquestes dates, el Club Ciclista Alt Llobregat Pla i Baixada s’ha encarregat, juntament amb l’Ajuntament de Balsareny, d’organitzar les Curses Ciclistes Nadalenques del “Pavo”, celebrades el dia 18 de desembre del 2022. Ha estat la 32a edició consecutiva, només amb la interrupció, per causes de força major pel bitxo del Covid-19, l’any 2020.
 
Des de primera hora del matí, es va treballar per tal que a partir de les 11 h., es pogués donar sortida als 45 participants, començant pels més petits i, de mica en mica, a la resta de les diferents categories, per finalitzar els actes a les 13 hores.  

 
Les curses d’enguany no van estar marcades per les baixes temperatures que hem tingut en edicions anteriors i els corredors van poder gaudir d’una bona matinal acompanyats de pares, amics i familiars que no van parar d’animar els participants en la seva lluita contra el rellotge.
 
Al finalitzar les curses, hi va haver l’entrega de regals, premis i trofeus als participants i guanyadors de les 6 categories que s’havien establert, segons les franges d’edat següents:
 

1.- de 0 a 5 anys

2.- de 6 a 10 anys

3.- de 11 a 15 anys

4.- de 16 a 39 anys

5.- de 40 a 59 anys

6.- més de 60 anys

 
Per a les tres categories dels petits i més petits, es van repartir llaminadures, medalles i trofeus; i a les tres categories dels grans i més grans, tres pernils i regals. 

 
Des del Club agraïm a totes aquelles persones que hi van ser presents, ja que d’aquesta manera ens anima a pensar que l’any vinent es puguin tornar a repetir, continuant amb la tradició de les Curses Nadalenques a la població de Balsareny. Gràcies a tots els que amb la seva participació i col·laboració, feu possible dur a terme aquest esdeveniment. 

Que tingueu molt BONES FESTES!
 
Text i fotos: 

Club Ciclista Alt Llobregat Pla i Baixada

Acte d’entrega dels capons al Castell de Balsareny

 

 
Després de dos anys d’interrupció forçada per la pandèmia, enguany, el passat 17 de desembre, es va tornar a realitzar l’acte de l'entrega dels dotze capons per part de la Junta de la Séquia de Manresa al baró del castell.
 
Un cop més, i com ja és costum, la Colla Gegantera "Els K + Sonen" de Balsareny hi vam ser presents dins la programació de l'acte protocol·lari. Així doncs, al voltant de 2/4 d’11 del matí, els grallers i tabalers de la colla sortíem de la bassa acompanyant tota la comitiva d’autoritats manresanes i balsarenyenques i membres de la Junta de la Sèquia, així com el mateix carro que transportava els capons.
 
Al so dels nostres musics durant tot el recorregut, s’arribava a la placeta que queda just sobre la capella, on encara vam oferir un parell de cançons tot esperant el moment definitiu en què l’alcalde de Manresa i un representant de la Junta de la Séquia de Manresa van trucar a la porta del castell i la baronia els obria les portes. S’entrava al pati al so d'una "marxa" interpretada per la nostra colla, donant solemnitat a un dels moments més simbòlics de la festa.
 
Un cop dins, i amb la presencia dels gegants Bernat de Peguera i Blanca de Bell-lloc contemplant l'acte, hi va haver parlaments per part de l’alcalde de Manresa i del baró, als quals seguiria una teatralització que representava el fet que es commemorava i el significat en si de l’acte de l’entrega com a solució d’un pacte que es va fer al segle XVI per compensar la tala d’arbres sense el permís de la baronia.
 
A continuació, la nostra colla va interpretar, primerament, el ball de lluïment amb el so enregistrat de cobla, perfectament ballat pels nostres gegants, i acabava la nostra intervenció amb dues peces més tocades pels nostres músics i ballades pel Bernat i la Blanca, que una vegada més captaven la mirada dels més petits però també la dels més grans en un escenari tan icònic com el castell, allà on ambdós personatges van conviure al segle XIV.
 
Un bon esmorzar ofert per la Junta de la Séquia va cloure el matinal.
 
Colla de Geganters i Grallers Els K + Sonen de Balsareny

Fotos: Els K+ Sonen (Marc Vilardell / Marc Comabella)

Desaparició de mossèn Xavier

 

Ens fem ressò de la trista notícia de la desaparició de mossèn Xavier Castelló i Baille, que va ser rector de Balsareny entre 2011 i 2017. Mossèn Xavier tenia 78 anys i havia nascut a Mollerussa. També havia estat rector de Berga i havia exercit el seu ministeri en diverses parròquies. Darrerament vivia en una residència a Solsona. El dijous 17 de novembre va anar amb altres persones a passar el dia al Santuari de  la Mare de Déu de Lord, a Sant Llorenç de Morunys. Un cop allà, va decidir sortir a passejar tot sol. Veient que a l’hora de dinar no tornava, hom va avisar els serveis d’emergència. De seguida es va activar el dispositiu de recerca del cos de bombers de Sant Llorenç amb un equip de rescat del Grup d'Actuacions Especials i un helicòpter per intentar localitzar-lo, sense èxit. La recerca va continuar al vespre i els dies següents pels entorns del santuari i la mola, una zona de difícil accés, agreujat per la pluja que havia caigut i les baixes temperatures. L’operatiu el formaven Bombers, inclòs un grup caní, Mossos, ADF, l’Ajuntament de Sant Llorenç, voluntaris del poble i de la diòcesi i familiars i amics del desaparegut. Tots van continuar buscant-lo exhaustivament, també per l’entorn del pantà de la Llosa de Cavall, fins que el dispositiu de cerca d’emergència es va suspendre oficialment el dia 22 sense haver-lo pogut trobar, en espera de nous indicis que permetin reprendre la cerca proactiva.

         Sarment vol expressar, en aquests moments d’incertesa i dolor, el seu suport a la família i amics de mossèn Xavier i a totes les persones que el van conèixer i apreciar durant la seva estada al nostre poble. 

Sarment 

Els Geganters i grallers de Balsareny a la Fira de la Puríssima

 

 
Per aquestes dates moltes són les localitats que fan fires nadalenques; una mostra la trobem a Gironella, on el 8 de desembre celebren la tradicional Fira de la Puríssima, i a la qual enguany els Geganters i Grallers de Balsareny han assistit, participant de la seva 34 Trobada de Gegants al costat de les colles de Navàs, Sant Julià de Cerdanyola, Artés, Petits geganters de Manresa, Montmajor, Taradell, Sant Joan de Vilatorrada, Puig-reig i Gironella.
 
A les 9 del matí, al caliu de les brases, ens oferiren l'esmorzar compost d'unes bones llesques de pa torrat, botifarra, cansalada i el tradicional “blat de moro escairat”, plat típic de l'Alt Berguedà que cada any per la Fira és elaborat per un/a xef de la comarca. En aquesta ocasió l'escollida va ser Remei Escolies, del restaurant Els Roures, qui va reconèixer que gràcies a fires com la de Gironella s'ha donat a conèixer aquest plat, introduït al Berguedà al segle XVIII. També va agrair la feina de la pagesia  i de les persones escairadores de blat de moro, ja que sense elles aquest i tants altres plats no serien possibles.
 
La Fira de la Puríssima de Gironella és una mostra de Nadal, gastronòmica i  cultural, que pretén fer costat al comerç de proximitat i ser fidel a les tradicions tant nadalenques com populars. Els nostres Geganters s’ho van passar d'allò més bé ballant en aquesta tradicional i valuosa fira, envoltats d'un munt de figures de gegants, de les quals destaquem els amfitrions: Tomàs i Antònia, construïts l'any 1991 per l'escultor Francesc Cisa.
 
Moltes gràcies, Gironella, per aquest tast de cultura!
 
Text i fotos: Jordi Vilanova