dimarts, 17 de novembre del 2020

Els alumnes de sisè fan ganxos per a mascaretes

ESCOLA 

Els alumnes de 6è de l’Escola Guillem de Balsareny, en el marc de l’extraescolar Espai de Tecnologia, organitzat per l’AMPA i que es va veure afectat per les mesures sanitàries excepcionals  a causa de la pandèmia, s’han organitzat per produir ganxos per subjectar la mascareta fent servir la impressora 3D del centre educatiu. 

La voluntat és de fer-ne per a tots els residents i personal del Casal Verge de Montserrat, el CAP i per a tots els alumnes, mestres i altres treballadors de l’escola. 

Fan la feina en grups reduïts i de forma totalment autònoma, sense supervisió directa de cap mestre o monitor. Treballen en torns de matí i tarda, just abans d’entrar a classe, amb una capacitat màxima de producció de 90 ganxos setmanals. El projecte s’allargarà durant unes sis setmanes.

Text i foto: Alumnes de 6è de l’escola Guillem de Balsareny

dilluns, 16 de novembre del 2020

L’espai natural de la Resclosa dels Manresans

RACONS DEL BAGES

Camí estret al costat de la resclosa, amb l'aguait dels ocells


Avui parlarem de l’espai de la resclosa, però des del punt de vista mediambiental. És un lloc darrerament molt reivindicat, precisament perquè té molta importància com a Espai Natural del Bages. Per això, tothom vol que, malgrat les obres que cal fer a la Resclosa per poder seguir garantint el subministrament d’aigua a Manresa i comarca, es mantingui aquest entorn natural amb el mínim impacte possible. De moment, tot i la urgència que hi havia, les obres no han començat fins a meitat de novembre.

L’espai, en el seu conjunt, és un gran bosc de ribera, que té el seu nucli principal al voltant de la resclosa, però que s’estén gairebé fins a Vilafruns i fins a vora Navàs, seguint el gran meandre de la Rabeia (un gran revolt que fa el riu) i vorejant també Sant Esteve.

On trobem més biodiversitat i abundància és al voltant de la resclosa, per la riba dreta del riu, per on passa un camí estret, i durant els primers 700 metres aproximadament de la síquia, que transcorren per un camí ample, fresc i amb molta ombra.

Allà hi viuen animals, com diverses espècies d’ànecs, sobretot el collverd; el bernat pescaire; la polla d’aigua; la fotja; el blauet; la merla d’aigua; la mallerenga cua-llarga; el pit-roig i altres. També s’hi havien vist llúdrigues, anys enrere; i ara hi podem trobar visons americans invasors.

Pel que fa a les espècies vegetals, hi predominen les capçades d’importants arbres, que esmentarem, però la gran biodiversitat es troba sobretot en arbustos i herbes. 

Els verns, a tocar de l'aigua que passa per la resclosa

La unitat vegetal més coneguda, que s’ha fet ara molt popular, pel perill que les obres puguin malmetre’n alguns exemplars, és la verneda, donat que pràcticament és l’única del Bages. Arran de la resclosa hi tenim entre 15 i 20 verns (Alnus glutinosa), que se’ns va assegurar que es podrien mantenir; de fet, són els que més perillen, ja que són els més propers a les obres; algunes de les seves branques estan inclinades, gairebé en horitzontal, fins a un metre a tocar de l’aigua, com es pot veure en una foto. A veure si els podem salvar!

olta heura enfilada als troncs dels pollancres


Si bé aquests verns són potser els més emblemàtics, a la zona n’hi tenim molts més: per exemple, els verns de l’illa del davant de la resclosa, junt amb salzes i algunes altres espècies; també n’hi ha a partir del km 0 de la síquia fins al pont del Riu i fins al Molí. L’extensió de verns continua, per l’altra banda, fins a la Rabeia i entre aquesta i Sant Esteve. Per tant, de moment, no desapareixerà pas del nostre terme, aquest important arbre de ribera. 

Lligabosc i vidalba, penjades del tronc d'un pi pinastre


Tornant a la zona del voltant de la resclosa, els principals arbres que es barregen amb els verns són els salzes blancs (Salix alba), pollancres (de dues espècies: Populus nigra i Populus deltoides), oms (Ulmus minor), freixes de fulla petita (Fraxinus angustifolia) i àlbers (Populus alba) (que són els pollancres de tronc i revers de la fulla ben blancs). També s’hi barregen els típics plàtans (Platanus hybrida), que són de fora (els trobem plantats a carrers i jardins, ara no tant com abans), però que s’adapten molt a llocs humits; i, per altra banda, la zona està plena de negundos, una espècie invasora, que no deixa desenvolupar les espècies autòctones; molts exemplars d’aquests negundos, que es troben a l’altra banda del riu (riba esquerra), davant la resclosa (el bosc dels negundos) sí que desapareixeran de la zona, amb les obres (perquè hi han de passar les màquines), però encara ens faran un bé. 

Aspecte dels verns, ara a la tardor, de l'illa del davant de la resclosa

A part de la verneda, als primers metres de la síquia, al camí ample, amb molta ombra a l’estiu, i molt transitat, hi destaquen una gran roureda amb aurons i una extensa avellaneda. Els aurons són un grup d’arbres que viuen també a llocs humits i, en aquest espai tan reduït, se n’hi poden trobar ben bé 4 o 5 espècies: l’auró blanc (Acer campestre), l’auró negre (Acer monspessulanum), amb dues subespècies, i la blada (Acer opalus), de la qual es pensa també que hi poden haver dues subespècies, que són molt semblants; els esmentats negundos són també d’aquest grup (del mateix gènere: Acer negundo). Per altra banda, els avellaners (Corylus avellana) són arbres que viuen molt bé a la vora de l’aigua i en què destaquen les seves flors marronoses, agrupades en penjolls (aments), que surten ja a primers de març, i els seus apreciats fruits (les avellanes, comestibles, que en són les llavors).

A part, hi trobem, a la vora del camí, uns 7 o 8 exemplars d’una espècie de pi no habitual, que es devia plantar: el pi pinastre, de fulla llarga i molt punxeguda i pinya gran i allargada. I, al final del camí ample, algunes nogueres, també plantades.

Aspecte dels avellaners, ara a la tardor


En tot aquest sector hi trobem un seguit d’arbustos, que esperem que s’hi mantinguin, com l’aladern, l’olivereta, l’arç blanc (amb aspecte arbori), el sanguinyol, el tortellatge, l’agafamans o rogeta (típica també de l’alzinar mediterrani), l’aladern de fulla estreta, la coronil·la boscana, molt boix (que ara corre el perill de la papallona del boix, un paràsit), la mata o llentiscle i el boix grèvol, una espècie protegida, que no es pot tocar perquè n’hi ha a pocs llocs de per aquí; a part d’alguns altres arbustos.

També hi ha lianes i herbes. Lianes com la vidalba, un tipus de lligabosc i una quantitat d’heura impressionant, que forma veritables catifes al terra i envolta els grossos troncs de pollancres i verns (també hi ha heura arbòria). I herbes com el marxívol, la fetgera i la violeta, totes elles visibles i florides a principis de primavera; la canya; la cua de cavall, que sempre trobem en llocs humits; el romaní; la dent de lleó i el lloreret.

Fixem-nos doncs que es tracta d’una zona amb molta riquesa i biodiversitat, que cal preservar.

Text i fotos: Isidre Prat Obradors

El lloreret, present a l'Espai Natural

Salze

Heura sobre els pollancres al camí ample

Heura a la paret

Herba fetgera, florida a la primavera

Grèvol amb fruits

El lloreret

Aurons negres



dimarts, 10 de novembre del 2020

Comiat a Àngela Calpe Hernández i Joan Bonet Pujol

OBITUARI
 
 
L’any 2020 que deixem enrere ha estat un any difícil per a moltes famílies pel que fa a la pèrdua de familiars, especialment per a aquelles famílies que, desgraciadament i en condicions de molta duresa emocional, han hagut de dir adeu abans d’hora a alguns dels seus éssers estimats de més avançada edat a causa dels estralls que la pandèmia de la covid-19 s’ha cobrat entre la població més gran, i també d’altres que, amb igual pena, ens han deixat aquest 2020 per causes naturals. Entre aquests últims, l’Àngela Calpe Hernández, que ens va deixar el passat mes de juliol als 88 anys, i tres mesos després, el passat mes d’octubre, el Joan Bonet Pujol, el seu marit, als 93 anys.
 
L’Angelina, nascuda al barri de Sants de Barcelona, i el Joan, fill de Sant Mateu de Bages, es van conèixer i van viure la totalitat de la seva vida a Balsareny, localitat on van arrelar i formar una família. Es van casar l’any 1953 i van compartir tota una vida junts, comptant amb 67 anys de casats i 5 de festeig. Primer van viure a la plaça Ricard Viñas número 4, on va néixer l’Agustí; després, la Montse, nascuda al Casal Verge de Montserrat (actualment, Residència), i finalment la Lali, que ho va fer a l’Hospital de Sant Andreu (Manresa). Posteriorment, l’any 1974 van decidir comprar una casa i traslladar-se a viure al carrer del Serrat número 16, on han viscut fins al seu traspàs. Junts, han format un matrimoni sincer, on sempre s’han professat un amor veritable com els d’abans, estimant-se i respectant-se mútuament d’una manera molt especial, i gaudint junts d’una vida llarga, plena i feliç fins pràcticament el darrer dia, l’un al costat de l’altre, no sense haver hagut de patir i treballar durament en temps de postguerra, amb molt esforç i perseverança, per tal de portar cada dia el pa a la taula i trobar el seu lloc al món. Per motius de salut, durant l’últim any ja pràcticament no sortien de casa, però sí que han estat junts, com sempre, a cada moment, cuidant-se mútuament fins que han pogut, tenint al seu voltant en tot moment la família, que els han estimat i agafat el relleu de cuidar-los, com ells ens van cuidar a nosaltres en el seu moment, fins que tristament ens han deixat.
 
Molts dels nostres veïns i veïnes recordaran aquesta entranyable parella balsarenyenca passejant pel nostre poble agafats del braç, o el Joan anant a comprar el pa o a tirar la Bonoloto, amb la seva gorra protegint-lo del fred, fent petar la xerrada amb les diferents persones que s’anava trobant pel camí, o les llargues jornades entretingut conreant i cultivant l’hort de darrere de casa o el de la granja Santasusana, recollint i destriant el safrà amb la seva dona, l’Angelina, o també recordaran el garatge de casa seva amb la porta aixecada, completament oberta, símbol del seu caràcter amable i del seu cor obert a tothom, i ell remenant amb les eines de treball, soldant o fent feines de manyà; i en un ambient més íntim i familiar, recordarem els dinars per Sant Joan i els sopars per Nadal a casa seva, tota la família al voltant de la taula, menjant canelons de la iaia (quina pena que al Joan no li agradés el formatge, no sap el que es perdia…).
 
La seva família estem molts orgullosos i ens sentim molt afortunats d’haver-los pogut conèixer i compartir amb ells tants anys i tantes anècdotes, aprenent d’ells i estimant-los d’una forma incondicional. Sens dubte, han estat dues persones tendres i entranyables que han omplert les nostres vides d’amor, goig i ensenyances que mai oblidarem. Tots dos han tingut una vida senzilla vivint al nostre poble,  l’un amb l’altre, però una vida plena i vertadera, i això és suficient per dedicar-los aquestes línies amb motiu del seu últim adeu. Us demanem, si plau, a tots aquells veïns i veïnes que els coneixíeu, que els mantingueu en el vostre record i estimació, perquè és ben just dir que s’ho mereixen, ja que formen part d’una generació de lluitadors i lluitadores que, a poc a poc, se’n van anant, i que van conèixer i créixer en un món tan diferent del nostre. Amb ells, irremeiablement, se’n va també una petita però valuosa part de l’essència del nostre poble, del que ha estat i del que és, que queda viva en el nostre record per sempre.
 
Descanseu en pau, estimats Angelina i Joan, bon viatge. La vostra família us estimarà per sempre.
 
Albert Otero Bonet
Foto: Arxiu familiar


Defunció de Mn. Tomàs Calvo i Talaverano

OBITUARI
 

El passat dia 29 d’octubre va morir Mn. Tomàs Calvo i Talaverano, a l’edat de 85 anys. Mn. Tomàs estava ingressat a l’hospital des de feia pocs dies després d’haver donat positiu de covid-19.
 
Mn. Tomàs va néixer a Còrdova el dia 1 de desembre de 1934. De ben petit, en plena guerra, va venir amb els seus germans a Catalunya, i va viure a l’Ametlla de Merola. Va ser ordenat prevere el dia 20 de juliol de 1958.
 
Al llarg de la seva vida sacerdotal, va servir pastoralment les parròquies de la Vadella, Bellmunt, Montpalau, Vergós Guerrejat, Navàs, Santasusagna, Clariana, Balsareny, Casserres, Sant Cugat del Racó, Merola i l’Ametlla de Merola.
 
Va ser rector de Balsareny entre 1990 i 1993, i va mantenir sempre un estret contacte amb el nostre poble. Era assidu als concerts de Sant Esteve, i últimament va concelebrar els funerals per mossèn Joan Bajona el 24 de juny i darrerament s’havia fet càrrec provisionalment de la nostra parròquia per malaltia del rector titular, Mn. Antoni Bonet.
 
L’any 2008, en ocasió de celebrar els 50 anys de sacerdoci, mossèn Climent Forner li va dedicar aquests versos:
 
Fa cinquanta anys que a cada Eucaristia
t’he vist, Senyor, i no em calia pas
palpar-te les ferides com Tomàs,
menjant-te a tu, el meu pa de cada dia.
      També t’he vist, senyor, pres de follia,
en els germans que m’han sortit al pas
i que he estimat, no sols dant-los un vas
d’aigua, guarint de tots la malaltia.
      Si avui des de l’Ametlla de Merola,
quan ja la llum de posta m’aureola,
aixeco el calze d’or, amb sant Mateu,
      germans i amics, perquè no em caiguin lassos,
sou convidats a sostenir-me els braços
i a dit tots junts: Senyor meu i Déu meu!
 
Va deixar l’empremta d’una persona bonhomiosa, oberta i de tarannà afable, que va estimar la gent dels pobles on va exercir el seu ministeri, entre els quals Balsareny, des d’on el recordarem amb nostàlgia. Descansi en pau.
 
R.C.
Foto: Arxiu E.E.


dissabte, 31 d’octubre del 2020

La Panera de la Llar d’Infants, amb el comerç local

Com cada any, les mares i pares de la Llar d’Infants Sant Marc sortegem una panera de Nadal.

Ara bé: aquest any, a causa de la situació tan anòmala que vivim arran de la pandèmia, hem decidit de fer-ho diferent. Així, si altres anys demanàvem la col·laboració dels comerços del poble per omplir la panera, aquesta vegada ho farem al revés.

El contingut de la panera el comprarem, i a més, hi afegirem CINC VALS de 20 euros cadascun –en total, doncs, 100 euros– perquè qui els guanyi se’ls pugui gastar comprant en diferents establiments locals. Els comerços on es podran fer servir aquests vals ja n’estan informats.

Moltes gràcies per col·laborar amb la Llar d’Infants, que aquest cop, a més a més, suposa col·laborar amb els establiments comercials del nostre poble.

Text i foto: AMPA de la Llar d'Infants Sant Marc


dijous, 29 d’octubre del 2020

Entrevista a Teresa Sallés


Uns aires de tardor ens conviden a recordar els orígens i la memòria del nostre Casal, avui Residència Casal Verge de Montserrat.

Per això entrevistem la Maria Teresa Sallés i Careta, nascuda a Balsareny el 26 setembre de 1926. La Teresa va estudiar la primària a les monges Dominiques de Balsareny; després, va fer un curset de Puericultura a Barcelona. I més endavant, un curs de 3 anys d’Infermeria a la Creu Roja de Barcelona, on va obtenir el títol d’infermera.

Llegir li ha agradat sempre molt; “per desgràcia”, diu, “ara ja pràcticament no puc”. Li agrada escoltar la ràdio i veure la televisió; i també fer exercici: als seus 94 anys, cada dia surt al matí a caminar pel poble durant una horeta. 

— En primer lloc, parleu-nos de quelcom dels vostres anys juvenils.

— Als 16 anys vaig començar a treballar a la fàbrica de cal Viñas. Mentrestant vaig fer un curset de puericultura a Barcelona. Vaig començar a vacunar nens i nenes a càrrec de l’Ajuntament: ho vaig fer durant cinc anys.

— Sabem de la vostra vinculació amb el Casal Verge de Montserrat. Digueu-nos: com i quan va començar?

— L’any 1947 van inaugurar el Casal. Hi van anar les monges Josefines, i l’any 1948 es va formar el consultori del Dr. Torner; jo vaig començar a treballar amb ell com a auxiliar. El Casal es va transformar en clínica, i jo formava part de l’equip quirúrgic del dr. Torner.

— En aquells anys, com era l’activitat mèdica del Casal?

— Hi havia un equip quirúrgic format per diferents especialistes. El Dr. Torner era el cirurgià general; el Dr. Alfons Castenera era l’oculista; el Dr. Prades Pla era l’otorrino; el dentista era el Dr. José Martínez Cano; l’analista, el Dr. Jaume Sard; l’ajudant, el Dr. Espona; el practicant, José Lorente; i la instrumentista era jo.

— Podeu dir-nos quin era el sosteniment econòmic que tenia el Casal?

— Es sostenia amb el pagament de les mútues dels ingressats al casal. Només hi havia deu llits.

— Vinculada al món de la infermeria al costat del metge cirurgià Dr. Jaume Torner, recordeu algun fet rellevant de què fos protagonista al Casal?

— Recordo la primera operació que es va fer a cor obert. Va ser un fet molt rellevant perquè era la primera que es feia a Barcelona. Van venir molts metges de Barcelona per presenciar aquell fet tan insòlit.

— Expliqueu-nos com eren les assistències mèdiques en aquell temps, i què eren els “aconductats”.

— L’any 1949 es va iniciar el consultori del Dr. Torner i la gent se’n van fer socis. Pagaven una quota cada mes, la “iguala”. Les visites i les operacions eren gratis. La cirurgia es feia al Casal i les operacions d’amígdales, al consultori.

— Voleu afegir-hi quelcom més?

— Durant els primers anys, el Casal va ser clínica. Al cap d’un temps, el Dr. Torner va marxar a Amèrica, però el consultori va continuar amb altres especialistes, i així va funcionar fins que es va convertir en residència.

Josep Gudayol i Puig

Fotos: Núria Font

diumenge, 25 d’octubre del 2020

Presentació del conte dels nostres gegants


Un escenari guarnit amb bales de palla, antigues gerres de confitura plenes de flors, una antiga caixa de núvia, quadres significatius dels gegants de Balsareny; Un d'ells mostrant la imatge del constructor Manel Casserras i Boix esculpint en Marc i Maria durant la seva construcció; i d'altres representatius amb dibuixos dels nostres gegants i tradicions; uns globus amb el número 35 al costat d'un pastís,... tot plegat donava la benvinguda a les persones que el passat diumenge dia 20 de setembre van acudir a la plaça de l'església per presenciar la presentació del "Bonic conte d'en Marc i la Maria". Un conte que la colla de grallers i geganters de Balsareny hem fet possible, fruït de la il·lusió de moltes persones, que han volgut homenatjar els 35 anys de la colla gegantera, al poble de Balsareny i a les seves festes majors, i del que ens sentim molt satisfets dels resultats i de la rebuda del poble.

Minuts abans de les 11 del matí, hora en que començaria l'acte, els assistents aprofitaven per apropar-se a l'il·lustrador del conte, Joan Turu, que conversava amb els presents mentre els signava els contes que molts van tenir oportunitat d'adquirir setmanes abans, gràcies al seu mecenatge en el projecte. 

Seguidament Dafne Molina donava la benvinguda als assistents, que respectant les recomanacions ocupaven l'aforament d'espai limitat i degudament senyalitzat complint amb els protocols de prevenció de la covid-19.

Ho feia també en nom del cap de colla, Xavi Closa, que per motius personals va haver de lamentar no poder assistir a l'acte, tot i la gran feina que va dur al costat la colla per poder-lo realitzar. 

Es va explicar que per al passat mes d'abril teníem previst fer una diada de St. Marc molt especial, coincidint amb el 35é aniversari de la colla gegantera, amb una gran trobada de gegants i donant a conèixer el conte, però que el confinament i les restriccions ho van impedir.

No volíem deixar en Marc i la Maria sense "bufar" les espelmes del seu aniversari i per això vam fer-los ballar, abans de començar els parlaments, l'aniversari feliç entre els aplaudiments i les mostres d'estima del públic. 

En acabat el ball, va ser el torn d'en Jordi Vilanova, autor del text i a qui es va fer confiança per tirar endavant el projecte. Va pujar a l'escenari al costat d'en Joan Turu, qui ha donat color al conte, "aquest gran il·lustrador, però encara més gran persona", va afirmar en Jordi amb grans i merescuts agraïments per la seva col·laboració en el projecte i en la societat en general, treballant per fer d'aquest món, un món millor per a tothom.

També va agrair a la colla de geganters la oportunitat i la confiança que li havia donat en poder participar activament del projecte i també de l'entitat, "ja que són les entitats les que donen identitat als pobles, i participar-ne, a part d'un plaer, és un privilegi", va dir.

Alhora es va donar les gràcies i un reconeixement  a totes les persones que al llarg de 35 anys havien donat vida als nostres gegants, "ells son també responsables que avui siguem aquí", va afirmar. 

Va explicar que va sorgir la idea de fer un conte feia poc més de dos anys, amb l'objectiu d'arribar amb ell a totes les cases i a tots els infants de Balsareny, com a mostra d'apropament i d'estima mutu. De fet totes les imatges del escenari feien al·lusió als infants: el cartell de la trobada del 2018, on els infants de la colla envoltaven els gegants; el del any següent, on els gegants eren dibuixats per la guanyadora del concurs que és va fer a l'escola, Queralt Artigas Cruz. També una altra imatge dels gegants dibuixats per Maria Vilanova, i una més extreta del conte, feta per en Joan Turu.

Es van subratllar un seguit d'agraïments: A en Ricard Ribera per haver-nos donat la idea de parlar de les festes majors en el conte, i l'energia per tirar endavant el projecte; A en Ramón Carreté per la seva valuosa aportació literària a la historia que s'havia proposat; a la Teresa Orriols i els amics de la Impremta, per la seva implicació en el projecte i sempre al costat del poble. 

A Lina Sevillano, responsable del Museu de les Trementinaires de Tuixent, que sense conèixer-nos ni veure el conte acabat, ens va oferir la seva amable col·laboració, finançant una part del projecte i creant alhora un vincle amb Tuixent i els seus gegants, un Traginer i una àvia Trementinaire fets pels infants de l'escola, i a qui volem visitar ben aviat. 

De fet, des del passat agost el museu disposa pels visitants d'exemplars del nostre conte, a mes de dos càntirs representatius de la Festa dels Traginers, per cortesia de la Comissió de la festa dels Traginers.

També a l'empresa Audens Food pel seu finançament, i al Cercle Cultural, "aquesta entitat que Balsareny te el goig de tenir sempre al costat de la cultura, dels projectes de poble; no sols donant identitat a Balsareny, també abraçant a totes les entitats que la donen".

A l'Escola Guillem, per ser la nostra present escola de grans futurs, que saben mantenir vius els valors i la cultura del nostre passat. Fent referència als balls de la faixa i de bastons que els alumnes de 5é i de 6é aprenen, i amb qui tenim l'honor de ballar a plaça per festa major, gràcies al treball de Xavi Vall i Meritxell Mas. 

Com a mostra d'agraïment i reconeixement al gran treball que fa l'escola, i en record de la presentació del "bonic conte d'en Marc i la Maria", Maria Vilanova en nom dels geganters va fer entrega a Elena Cruz, en nom de l'escola, d'un quadre significatiu extret d'una de les il·lustracions del conte, on s'hi veuen representats els balls de la faixa i bastons ballant al costat dels gegants de Balsareny. 

Jordi Vilanova va comentar de la voluntat i il·lusió de poder obsequiar també a l'escola Guillem, a la Llar d'infants Sant Marc, a la Biblioteca Pere Casaldàliga i al Casal Verge de Montserrat dels exemplars de conte necessaris perquè els puguin treballar i fullejar. Però va argumentar que les voluntats, al ser una entitat sense ànim de lucre, són pel moment mancades de suficients recursos per fer-ho amb comoditat. Hi ha compromisos que duem negociant amb el regidor de cultura i l'Ajuntament des de fa més de dos anys, que esperem aviat vegin la llum.

Tenim la certesa però, que aquests equipaments ben aviat podran disposar dels nostres contes, d'una forma o altre.

Joan Turu va tenir també unes paraules d'agraïment envers la seva participació i la de les persones i entitats que donen vida i identitat als pobles. 

I Núria Gómez va llegir el conte amb una absoluta elegància que et feia entrar de ple dins la història. A qui també agraïm haver estat al costat del projecte en tot moment.

En acabat els gegants van poder fer dos o tres balls, abans de fer un respectuós silenci mentre és celebrava la missa a l'església. 

Els assistents vam poder adquirir el conte i en Turu va estar gairebé dues hores signant i conversant amb els presents. Un gest que diu molt de la gran persona que és, i a qui sempre n'estarem agraïts.

Acabada la missa, els geganters de Balsareny van continuar fent allò que tant els agrada: fer sonar gralles i tabals, ballar, i fer poble amb els nostres gegants, patrons de Balsareny, i ara també protagonistes d'un bonic conte.

Tothom qui en vulgui un exemplar el podrà trobar a la llibreria els Colors i a la Tabateca, a qui agraïm la seva col·laboració.

Adquirir-lo a part de fer poble, ens ajudarà a finançar el projecte.

Gràcies, Balsareny, per fer-ho possible!


Geganters i Grallers de Balsareny

Fotos: Alfred Selgas / Jordi Vilanova (els gegants de Tuixent i el conte al Museu de les Trementinaires)