Va ser pel gener del 2008, per Traginers, quan
vaig venir per primer cop a Balsareny. Començava una relació amb el Pep i ell
va voler que conegués el seu poble en el seu dia més gran.
Des del començament vaig veure la gran estimació
que li teníeu i com el valoràveu com a persona i com a metge. La veritat sigui
dita em vaig sentir molt aclaparada per l’expectació que es va crear amb la
meva presència («el Cañellas té nòvia»), però al mateix temps em vàreu acollir
sense condicions; en cap moment no em vàreu fer sentir forastera.
Els primers dies passejant pel poble s’anava
acostant la gent, primer per esbrinar quina mena de persona era, i després per
deixar-me clar una sèrie de coses: que el Pep era seu, o sigui que no se’m passés
pel cap emportar-me’l cap a les meves terres; i que era una de les millors
coses que teníeu al poble.
Com us podeu imaginar, la meva sorpresa anava “in
crescendo”. No sabia en quina mena de poble havia anat a parar i m’adonava que
el Pep era tot una institució al poble; per tant havia d’anar amb molt de
compte.
Va anar passant el temps i em vaig relaxar, vaig
començar a mostrar-me tal com sóc i vosaltres em vàreu ajudar en tot moment a
integrar-me al poble, mostrant-me estimació i respecte. Sé que passo poc temps
aquí —la meva feina no em permet altra cosa—, però tot i això puc dir que ara
ja soc una més entre vosaltres. Així és com em sento.
Els tres primers anys vaig anar coneixent
diferents persones del poble que m’anaven explicant històries de la gent, dels
fets que hi havien succeït, etc. etc., i poc a poc vaig adonar-me que sou un
poble amb empenta, que s’hi respira tranquil·litat i que gaudiu d’un entorn
privilegiat.
Arran del nostre casament vaig veure el que éreu
capaços de fer. Un cap de setmana inoblidable, gràcies a la feina de molta gent,
que ens va emocionar i que ens va fer sentir molt estimats per vosaltres. Només
cal dir que la meva família i els meus amics encara avui en parlen, d’aquella
festassa i de l’entusiasme del poble, i fins i tot n’hi ha algun que voldria
venir a viure aquí.
És ben cert que, molts cops, quan et passen fets
negatius a la vida, te’n surten també altres de positius, que et fan reflexionar
i viure aquets fets des d’una altra perspectiva.
El dia 2 de febrer d’aquest any, l’ICS va obrir un
expedient disciplinari al Pep, fet que tots coneixeu sobradament. A partir
d’aquell dia, vaig veure patir el Pep amb angoixa i amb un sentiment
d’impotència davant el que estava succeint. Jo no podia fer altra cosa que
intentar ajudar-lo en silenci.
Quan el 4 de març el poble es va assabentar del
que passava i es va mobilitzar per lluitar contra una injustícia, l’esperança
va entrar a casa nostra: ja no ens sentíem sols. En la primera manifestació
espontània, en entrar a la plaça i veure que estava plena de gent, em vaig emocionar.
No podia imaginar quanta estimació i respecte sentíeu cap al Pep, sabedors que
tot allò de què l’estaven acusant era fals. Van començar a sortir diferents
iniciatives. La primera, recollida de signatures: més de tres mil en una setmana.
Increïble. Immediatament es va crear un grup de suport per aglutinar les
diferents accions que s’anaven fent, es va fer un grup de Whatsapp, on estàvem
informats de totes les idees i iniciatives que s’acudien a la gent. Així, més o
menys un cop al mes, ens vam anar trobant; exposàvem la situació i valoràvem les
diferents coses que es podien fer.
Gràcies a aquest grup, us puc dir que he conegut
persones magnifiques, amb una capacitat de treball i de lluita admirables, molt
diferents entre elles, però amb un únic objectiu: ajudar el Pep.
Molta gent va fer tot el que podia i més, amb punts
de vista diversos, que ajudaven a encarar el problema de diferents maneres.
Per altra banda, l’Ajuntament va col·laborar per
intentar solucionar el problema, i puc dir que tant l’anterior equip de govern
com l’actual van fer tot el que estava a les seves mans, i van ser part
important en la resolució del conflicte.
Tots els partits polítics del poble en tot moment
han ajudat i s’han interessat per com anava l’expedient. Vull donar-vos les
gràcies per això, i em fa sentir molt contenta que, independentment de les
idees, els polítics es puguin unir per una bona causa.
No vull deixar passar l’ocasió per agrair
especialment la feina feta de diferents diputats del Parlament de Catalunya,
que han invertit molt de temps i esforços per arribar al resultat positiu del
problema.
Bé, al capdavall, de tot se n’aprèn; i puc dir que
he après a valorar la feina de molta gent, que la veritat és la força que ha de
moure el món i que hi ha molt bones persones amb un cor molt gran.
Durant tots aquests mesos que ha durat aquest malson,
he pogut conèixer algunes persones amb les quals no havia tingut contacte, i he
descobert l’energia i fermesa que han demostrat per acabar amb aquesta injustícia.
Sé que molts de vosaltres, de diferents maneres, heu ajudat al tancament de
l’expedient, per la qual cosa vull donar-vos de tot cor les gràcies. M’heu fet
sentir molt orgullosa de ser una balsarenyenca més i, com diria en Quim
Masferrer del programa El foraster: «gent de Balsareny, sou molt bona
gent».
Mar Martí
