Repte núm. 99

 

Nosaltres dividim la meitat del dia en 12 hores de 60 minuts. Ara bé, en el país Imaginari, situat en el mateix fus horari que el nostre, divideixen la meitat del dia en 10 parts (són les seves hores, les indicarem per H) i cadascuna d’aquestes en 100 parts (són els seus minuts, que indicarem amb M). Si un rellotge del país Imaginari marca les 8 h 25 m, quina hora marcarà, en el mateix instant, el nostre rellotge?
 
Salut i lògica!
 
Roc Carulla
 
Solució al repte núm. 98:  45 cm.

La Tempesta: activitats de gener i febrer

 

Xavier Calvet i Vidal Soler

Un cop passades les festes i després d’unes petites vacances, La Tempesta encetava el mes de gener amb una exposició de La Costumista que porta per títol “Sobretaula”. És un conjunt d’obres (làmines, quadres i altres objectes) que ens fan connectar amb els plaers quotidians i tot allò que ens fa feliços des d’una senzillesa absoluta. Es podrà visitar fins al 27 de febrer.

 

Per altra banda, el dissabte 18 de gener es va presentar el llibre La muntanya del tresor, del conegut escriptor Martí Gironell. En aquesta obra, l’autor conta la història real de com el monestir de Montserrat va esdevenir un refugi per a la supervivència d’un dels símbols més estimats de Catalunya durant la Guerra Civil de 1936. En va parlar durant una hores llarga, i també va respondre amablement algunes qüestions que li va plantejar el nombrós públic assistent. Gironell ha seguit ja un munt de poblacions catalanes presentant aquesta novel·la. Centrat totalment a la literatura, després d’haver-se dedicat al periodisme i famós per presentar “El trànsit” a TV3, actualment s’ha especialitzat en la novel·la històrica. Un dels seus primers grans èxits fou El pont dels jueus”; després, entre molts altres, ha publicat L’arqueòleg, La força d’un destí  i El fabricant de records, i ha rebut diversos premis literaris.
 
La sala es va tornar a omplir el dissabte 25 per escoltar la música i la poesia del quartet Voleo, tot un desplegament d’art i passió. I l’endemà diumenge es va presentar el llibre Simfonia d’haikús, de Dàlia Mora, un recull de poemes curts infantils en català. El llibre inclou, al final, una part didàctica per engrescar la quitxalla a crear els seus propis haikús, composicions breus d’origen japonès. Juntament amb aquest, es va presentar també el llibre En un tancar i obrir d’ulls, de Montse Maestre, un recull de poemes en català que recrea per a infants i joves tot el que es pot fer en un moment, o sigui, en un tancar i obrir d’ulls, com diu l’expressió catalana: un so lleuger en un bosc, una olor intensa que ens captiva pel carrer, etc. Al final del llibre hi ha una proposta d’escriptura per iniciar-se en aquests moments tan efímers en què ens podem trobar a la vida; i també per introduir-nos en el món de la tanka, com a forma de poesia, també japonesa en l’origen. Per això, en aquest acte es va fer un petit taller poètic per als nens i nenes. Totes dues escriptores van estar presents en l’acte, així com Òscar Serradilla, pianista. Sònia Moya va ser-ne la conductora davant els nens i nenes que hi assistiren acompanyats dels seus familiars.
 
Finalment, a la tarda d’aquell diumenge, de 5 a 8 va tenir-hi lloc la segona edició del Silent Reading Party o festa de la lectura en silenci, amb força assistència de gent disposada a llegir el seu llibre respectant el mutisme dels altres.

Jordi Estrada i Llorenç Capdevila: 'Li deien Caracremada'

 
La sala també va tenir molta afluència de públic per assistir a la presentació del llibre Li deien Caracremada, a càrrec del seu autor, Llorenç Capdevila, i del també escriptor Jordi Estrada. Això va ser dijous 6 de febrer a les 7 de la tarda. Es tracta d’una novel·la històrica basada en la vida de Ramon Vila, Caracremada, el darrer maqui català, que va ser assassinat l’estiu de 1963. Els protagonistes en la ficció són dos joves, Núria i Miquel, fascinats per la seva figura i eventualment col·laboradors seus; i Jerónimo Bayona, un guàrdia civil obsessionat amb els maquis, el perseguidor implacable del Caracremada. La novel·la està ambientada en bona part en la Catalunya Central, per on Ramon Vila transitava, amagant-se, protegint gent i fent sabotatges contra el règim franquista. Hi apareixen Balsareny i els pobles del voltant, cosa que no ens ha d’estranyar, perquè Caracremada, nascut a Peguera, justament va morir, pels trets de la Guàrdia Civil, a la Creu del Perelló, ja a Castellnou de Bages, però al límit amb el terme de Balsareny. Alguns topònims hi estan canviats per noms imaginaris: destaca la Creu de Mosquerola (en lloc de Perelló), i Puià (en lloc de Gaià); però hi surten diferents indrets de Balsareny: el Serrat del Maurici, l’Obaga Fosca, les Cases Noves, Vilafruns... Llorenç Capdevila és professor d’institut i escriptor, autor de força novel·les que han merescut diversos premis.

Laia Burgos: 'Cor dividit'

 
Així mateix, el dissabte 8 de febrer es presentava un nou llibre sobre el qual també se’n va fer un taller. Es tracta de Cor dividit, i el va presentar la seva autora, Laia Burgos. El llibre ens explica el cas de la Berta, una nena que té el cor dividit a causa de la separació dels seus pares, fet que la porta a sentir emocions desconegudes i buscar estratègies per acceptar la seva nova situació.
 

Andrea Ruiz: 'Plor, plorar, plorera'

El divendres dia 14 Andrea Ruiz va presentar el seu fanzine Plor, plorar, plorera, que reivindica les llàgrimes com un acte terapèutic de resistència: plorar és un acte alliberador. I el diumenge dia 16 hi va haver un excel·lent concert a càrrec del balsarenyenc Xavier Calvet, que va interpretar diverses cançons dels seus últims discos acompanyat de Vidal Soler.
 
La programació de febrer es complementa amb la presentació del llibre Històries de pagès d’abans. Néixer, casar-se i morir, de la catedràtica i doctora en Filologia Maria Estruch Subirana, que hi va venir acompanyada de Jordi Suades, l’editor de Farell Edicions. El llibre recull la memòria de persones grans del nostre entorn recordant com era fins no fa pas tant temps la vida a pagès: els costums, les creences i la forma de celebrar els esdeveniments importants, tant familiars com col·lectius. I el dijous 27, amb la presentació del còmic Buñuel y los sueños del deseo, d’Òscar Arce, Esteve Soler i Fermín Solís; amb Esteve Soler, el crític i cineasta Gerard Quinto i el balsarenyenc Jordi Gonzàlez, gerent dels cinemes Bages Centre. S’hi fa una anàlisi de l’època de maduresa creativa del gran cineasta aragonès, centrant-se en el procés de gestació de Belle de jour (1967, guió de Buñuel i Jean-Claude Carrière, sobre una novel·la de Joseph Kessel; amb Catherine Deneuve, Jean Sorel i Michel Piccoli).
 
En conjunt, dos mesos ben aprofitats amb una magnífica i variada programació artística i literària, en aquesta Tempesta que —per sort, i que duri!— no amaina.
 
Text: Isidre Prat
Fotos: La Tempesta
 

Meteorologia - Gener 2025

Gener de 2025
 
Temperatura (ºC)
 
AEMET no ha donat les dades resum de la temperatura del mes de gener per a l’estació de Balsareny.
 
Vent (km/h)
 

Ventada més alta (dia 27)

55

 
Pressió (hPa)
 

Màxima (dia 1)	1018,7
Mínima (dia 27)	989,6

 
La pluja (litres/m²)
 

Dia 27	2,2
Dia 28	0,8
Total	3,0

 
Francesc Camprubí
(dades AEMET)
Foto: Isidre Prat 

Marxa Nòrdica – Santa Perpètua de Mogoda

 

Continuant amb la temporada de marxes nòrdiques per a la gent gran, que organitza la Diputació de Barcelona juntament amb els ajuntaments de les poblacions on tenen lloc, el dia 12 de febrer vam anar a Santa Perpètua de Mogoda. Els mesos propers anirem a Prats de Lluçanès, el 13 de març, i a Arenys de Munt, el 9 d’abril; abans, el 12 de novembre passat. ja havíem rebut a Balsareny els caminants d’aquestes poblacions.

 

Les 45 persones que hi vam anar de Balsareny ens vam trobar amb la resta de caminants al poliesportiu municipal de Santa Perpètua, on vam esmorzar, i tot seguit vam emprendre la passejada, al llarg d’uns 11 quilòmetres, un camí  planer amb algun desnivell molt suau però llarg, per camins enmig de camps de secà i cases; hi destacava l’imponent castell de Can Taió, edifici modernista de finals del XIX i acabat el 1929. 

Després de passar per sota l’autopista, a través d’una zona agrària i forestal, vam arribar al nucli de Santiga, l’antic poble de Santa Maria l’Antiga, que es va fusionar amb Santa Perpètua el 1847 per constituir un únic municipi. A l’Edat Mitjana era una important zona de pas; hi vam visitar l’antic safareig medieval i l’església del segle XII, on es venera la imatge de la Mare de Déu de l’Heura. 

Allà ens esperava l’autocar, que ens va portar novament al pavelló, on vam dinar. 

Agraïm a l’Ajuntament de Santa Perpètua la seva implicació per fer-nos sentir ben acollits al poble i ben acompanyats durant tota la caminada.
 
Text: Alfred Selgas
Fotos: Diego Hernàndez 

Com ha viscut el primer trimestre l’AEIG Guillem de Balsareny

 
El 5 d’octubre va arrencar un nou curs al Cau! I si no sabeu de què parlem, calma, fem una petita introducció: el Cau, l’Agrupament Escolta i Guia Guillem de Balsareny, és una entitat sense ànim de lucre que forma part de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG). Cada dissabte, obrim les portes per oferir un munt de diversió i activitats a infants i joves del poble.
 
Aquest primer trimestre hem estat ben actius. El dia 26 d’octubre, Balsareny va tenir la sort d’acollir l’ADO (Assemblea de Demarcació), acollint caps i quel·les de tots els agrupaments de la Catalunya Central. L’assemblea és molt important, ja que allà s’aproven diverses qüestions que ens interessen com a membres de l’entitat. 

El 16 de novembre vam participar en la gimcana organitzada amb altres entitats del poble, amb l'objectiu de fer-nos conèixer i, de passada, passar-ho genial! Primer de tot, ens vam transformar en les temibles Fúries de l’Infern dels Pastorets i ens vam fer un fart de riure. Després, vam posar a prova les nostres habilitats en el Centre Excursionista, on alguns membres van demostrar ser uns autèntics experts creuant la cinta d’equilibri “Slackline” com si fos un passeig pel parc. I, per acabar, vam lluir el nostre talent musical en un Karaoke i en un “passa-paraula” musical que ens va proposar la Coral Sant Esteve. 

 
El cap de setmana del 23 al 24 de novembre vam fer el Pas de Branca. Aquest és un acte molt especial dins la metodologia i pedagogia escolta, on els infants més grans de la seva unitat passen a la unitat següent. A més a més, es dona la benvinguda als nens, nenes i caps nous; però també s'acomiaden aquells que marxen. Aquest acte nosaltres el fem una mica diferent dels agrupaments de la zona: no és tan protocol·lari com en alguns altres casos, però tampoc és del tot senzill. Intentem, any rere any, buscar un fil conductor que permeti que cada branca faci una “actuació”. 

Aquest curs l’eix ha estat una emissora de ràdio anomenada “Ràdio Escolta” i, sota el seu lema “Ràdio Escolta, l’escolta que t’escolta”, diversos oients entraven en directe i proposaven una cançó (relacionada amb l’escoltisme). Les cançons les interpretaven els infants i joves i van ser les següents: Si tu vas al cel (Castors i Fures), La síndria (Llops i Daines), La masovera (Ràngers i Noies Guies), Vella Xiruca (Pioners i Caravel·les) i Bon dia (Caps i Quel·les). 

 
Per concloure l’acte, en primícia, tot l’Agrupament vam cantar la cançó “Ja són 70 anys”. Perquè aquest 2025 l’Agrupament celebra el seu setantè aniversari i, en honor a aquesta data, vam versionar la cançó d’obertura de la sèrie “Bola de Drac GT”. Aviat donarem més informació d’aquesta efemèride i de com la celebrarem. 

 
Un cop vam acabar el repertori vam dur a terme el nostre clàssic “sopar de carmanyola” amb totes les famílies del Cau. Com de cap manera més podia ser, també vam culminar amb un deliciós concurs de postres casolans.

Entrada la nit vam fer via cap als diferents espais del Cau i totes les branques vam passar-hi la nit. A l’endemà encara vam tenir un bon assortiment dels postres del dia abans. 

 
Per acabar el trimestre (i acomiadar el 2024 com cal), vam fer les motxilles i vam marxar de colònies de Nadal. Del 27 al 29 de desembre, Campdevànol ens va obrir les portes a la casa de colònies “Mas les Coromines”. Van ser uns dies plens d’activitats, rialles i estones de lleure, on infants i joves de totes les branques compartien espai com si fossin una gran família.

 
Però, com ja sabeu, en les colònies i campaments no tot són jocs: l’organització i les tasques són clau! I aquí, la branca de Pioners i Caravel·les va brillar: es van llançar a l’epopeia culinària de preparar truites de patates gegants. Quan diem gegants, ho diem de debò: truites amb més de 12 ous! Només els va faltar posar-hi un himne èpic al moment de girar-les…, però us podem assegurar que el resultat va ser digne de xef Michelin!
 
Bé, aquest ha estat un breu resum de com l’AEiG Guillem de Balsareny ha viscut el primer trimestre. Engeguem el 2025 amb molta energia i ganes. Aquest any, al maig, celebrarem la Trobada de la Cançó, la segona que vivim des de la reobertura del Cau i no podem estar més emocionats! 

 
Ah, i no ens oblidem del gran esdeveniment de l’any: el Cau fa 70 anys! Una data tan rodona mereix una celebració de les grosses, i us prometem que no hi faltaran sorpreses, records i molta festa. Prepareu-vos, que això serà èpic!
 
Text i fotos: AEiG Guillem de Balsareny

L’equip de Veteranes de futbol a Balsareny

En el número 540 de la revista Sarment vam parlar de la formació del primer equip femení en la història del futbol de Balsareny.

D’ençà que el camp de futbol es va reformar i s’hi va posar gespa artificial, la junta de la UE Balsareny dedica moltes i moltes hores a fet possible el funcionament de vuit equips. Sense un esforç extraordinari de la junta, dels entrenadors, dels jugadors i les jugadores i d’un públic que anima els equips i aprofita per trobar-se al camp de futbol com feia molts anys enrere, tot això no seria possible. Avui hem volgut entrevistar l’equip nou de Veteranes en l’àmbit de futbol 7. Parlem amb l’Alba Pujol, la Nuri de Miguel i la Vanesa López, les tres capitanes de l’equip, i també amb el Carlos Dolado, un dels entrenadors.

 —Ens expliqueu com va sortir la formació de l’equip?

 —El Carlos sempre ho tenia al cap i en parlava. Entre el públic del camp també hi havia un rum-rum i quan va arribar l’Alba Pujol, que ja havia jugat en altres equips de futbol femení, el Carlos va trobar el reforç per desplegar i donar forma a la idea que ja bategava. La Yoli Izquierdo també en va ser una de les incitadores.

 —Quantes jugadores sou ara? I entre quines edats us moveu?

 —Ara mateix som 32 jugadores, el gruix som de Balsareny, però també n’hi ha de Sallent, Navàs i Manresa. Ens movem en edats entre els 35 i 50 anys.

 —Ens expliqueu els entrenaments? Quants en feu i com us prepareu?

 —Vam començar entrenant un dia a la setmana, el divendres, i de seguida hi vam afegir un segon dia, el dimecres. Primer fem escalfament, entrenem passades i control i també fem exercici físic.

Creiem que hem millorat: al començament ens cansàvem moltíssim i teníem molta inseguretat en la posició al camp i quan ens arribava la pilota. Tot i així, falta feina per arribar a un nivell per competir en lliga. L’estona dels entrenaments ens passa molt de pressa. Ens hi sentim molt bé, amb l’esport i la convivència amb el grup. 

 —Així, encara no jugueu en lliga, oi?

 —No, no, aquesta temporada només ens hem plantejat entrenar. Ara ja hem participat en un torneig i hem jugat un amistós que per a nosaltres ha sigut important; i la propera temporada participarem a la lliga comarcal Bages-Berguedà. Ara som 32 jugadores, però de moment no ens volem dividir en dos equips. Entre altres coses, perquè no sabem si als partits de lliga hi podrem participar totes: s’ha de pensar en les lesions, càrregues familiars, etc.

[Al Carlos] —Com ho faràs, doncs, per seleccionar les jugadores per a un partit?

—Jo proposava fer dos equips, però també entenc el que diuen; així doncs, faré una convocatòria de quinze futbolistes cada vegada que juguem.

—Tens jugadores en posicions adequades per a aquesta rotació?

—De moment es van definint; tinc clares les posicions d’algunes jugadores, però d’altres encara no del tot. Són unes jugadores que amb quatre mesos han millorat molt a nivell físic i les passades de pilota. Ara hem començat a entrenar amb el cap. Ah, i han entrenat amb fred i plovent, no s’arronsen mai! Anima, fer d’entrenador amb elles. Tot i així, és un grup gran i “xerren molt”. 

  

[A les capitanes] —Quan heu jugat partits amb públic, com us hi heu sentit?

—Al principi estàvem molt nervioses, amb molta por de fer-ho malament, i sentíem més cansament del compte, però l’estat anímic millorava a mesura que avançava el partit i, sobretot quan vam marcar un gol.

—Així que ja heu marcat algun gol?

 —Sí, dos. L’Alba va fer el primer gol de la història de les Veteranes i la Vanesa, el segon.

 —Quina sensació teniu del públic que assisteix als vostres partits?

 —Creiem que ve a passar-s’ho bé; ens animen molt: el primer dia els fills i filles estaven emocionats. És molt familiar. No tenim la sensació que el públic vingui a riure de com ho fem. És clar, vivim en una època en què el futbol femení està molt més normalitzat i, sobretot, els grans equips ho han facilitat.

 —A vosaltres, de petites, ja us agradava el futbol?

 —Sí, a nosaltres ja ens hauria agradat jugar en un equip de futbol. A vegades hi jugàvem al pati amb els nens, però sempre dominaven ells. A les classes de gimnàstica sí que practicàvem tots els esports i jugàvem barrejats nens i nenes. Quatre o cinc jugadores ja havien format part del futbol sala femení de Balsareny i altres companyes havien jugat en algun equip de fora.

                                                      * * *

Hem pogut parlar amb un equip format per 32 dones amb dos entrenadors, Carlos Dolado i Toni Cañero, i uns sponsors que han donat suport a l’aposta: DKoalum, Deysi, SDecoArt i l’O2. Un equip amb ganes d’entrenar, passar-s’ho bé i fer molt bon grup. Han entrat de ple a “la família del camp”. 

Anys enrere hi havia pocs equips femenins de futbol i si alguna noia decidia entrar-hi es podia sentir a dir: “Vols dir que has de jugar a aquest esport?”. S’havia d’anar a fora a entrenar i a jugar, i aquest era un entrebanc important. Semblava que la dona s’havia de limitar a assumir les feines de la llar o de la família. Tot i així, encara que hem avançat moltíssim, les esportistes confessen que, a vegades, “no hi poden anar” perquè han d’assumir tasques familiars. Per fortuna, això cada vegada passa menys.

A la Unió Esportiva Balsareny hi ha molts motors; però Josep Neiro, Carlos Dolado i Jordi Serra s’hi passen tardes senceres. Cal posar en valor que sense la seva feina, juntament amb la de molts altres companys, no seria possible tirar endavant aquest esport al nostre poble.

Gràcies per l’entrevista, per contribuir a dinamitzar l’esport de Balsareny i per ajudar a normalitzar el fet que una mare de família també pot jugar a futbol.

Entrevista: Lluïsa Coma i Alfred Selgas

Fotos: UE Balsareny

Un nou plànol de Balsareny amb molta informació

 

L’Ajuntament de Balsareny ha publicat un plànol del poble i del terme municipal amb nombroses dades d’interès cultural, turístic i històric; per tal de posar-los a disposició dels diferents Punts d'Informació Turística de la comarca i del municipi. Ja fa anys s’havien fet altres plànols, però amb el pas del temps van esdevenint obsolets i sempre calen actualitzacions sobre les dades que contenen. Per això està bé aquesta publicació, que posa al dia la ubicació dels espais d’interès del municipi i alhora en dona molta informació complementària.
 
Es tracta d’un full que, desplegat, fa 47,5 x 33 cm, i plegat horitzontalment en dues parts i verticalment en cinc, presenta un format de butxaca de 16,5 x 9,5 cm. En una cara hi ha el mapa del terme amb referències de masos, esglésies, plans, serrats, turons, rieres i torrents, amb una notable cura toponímica (llevat d’alguna esllavissada puntual, d’aquelles tan recurrents en el temps, com la de dir Ladernet en lloc d’Aladernet); i per l’altra banda, amb un plànol del nucli urbà, més els barris de Cal Nosa i Cal Rata, amb referències d’equipaments diversos i llocs d’interès per al foraster. 

 
El gran valor afegit d’aquest document és, com hem dit, les dades informatives que aporta. Tot i que l’espai és reduït, s’hi fa esment del Castell de Balsareny, el Fortí del Serrat del Maurici, l’església parroquial de Santa Maria i les de Sobirana de Ferrans, del Castell i de Sant Esteve; de la Síquia i la Resclosa dels Manresans amb les Dames Coifées, l’aqüeducte de Santa Maria i la Ruta-joc de patrimoni i entorn de Balsareny; de la Festa dels Traginers i la Festa Major; de les colles dels Geganters de Balsareny, Els K+ Sonen i Peta Fluix i la seva imatgeria festiva; dels Bastoners i el Ball de la Faixa; dels Pastorets de Balsareny i dels Dansaires; així com de les personalitats de Pere Casaldàliga i de Mn. Joan Bajona.
 
Tot això es fa visible mitjançant fotografies d'en Jordi Sarri, acompanyades de sengles codis QR que enllacen amb pàgines web on es pot trobar una informació àmplia i diversa sobre els espais, edificis, tradicions i personatges de què es fa memòria. Amb això, el lector que vulgui aprofundir en el coneixement de les coses que es poden veure al nostre poble, té accés fàcil i còmode a un bon aparat de documentació addicional que li permetrà conèixer més a fons el passat i el present de Balsareny. Benvinguda, doncs, aquesta iniciativa, modesta en la forma però valuosa i important pel contingut.
 
R.C.