L’equip de Veteranes de futbol a Balsareny

En el número 540 de la revista Sarment vam parlar de la formació del primer equip femení en la història del futbol de Balsareny.

D’ençà que el camp de futbol es va reformar i s’hi va posar gespa artificial, la junta de la UE Balsareny dedica moltes i moltes hores a fet possible el funcionament de vuit equips. Sense un esforç extraordinari de la junta, dels entrenadors, dels jugadors i les jugadores i d’un públic que anima els equips i aprofita per trobar-se al camp de futbol com feia molts anys enrere, tot això no seria possible. Avui hem volgut entrevistar l’equip nou de Veteranes en l’àmbit de futbol 7. Parlem amb l’Alba Pujol, la Nuri de Miguel i la Vanesa López, les tres capitanes de l’equip, i també amb el Carlos Dolado, un dels entrenadors.

 —Ens expliqueu com va sortir la formació de l’equip?

 —El Carlos sempre ho tenia al cap i en parlava. Entre el públic del camp també hi havia un rum-rum i quan va arribar l’Alba Pujol, que ja havia jugat en altres equips de futbol femení, el Carlos va trobar el reforç per desplegar i donar forma a la idea que ja bategava. La Yoli Izquierdo també en va ser una de les incitadores.

 —Quantes jugadores sou ara? I entre quines edats us moveu?

 —Ara mateix som 32 jugadores, el gruix som de Balsareny, però també n’hi ha de Sallent, Navàs i Manresa. Ens movem en edats entre els 35 i 50 anys.

 —Ens expliqueu els entrenaments? Quants en feu i com us prepareu?

 —Vam començar entrenant un dia a la setmana, el divendres, i de seguida hi vam afegir un segon dia, el dimecres. Primer fem escalfament, entrenem passades i control i també fem exercici físic.

Creiem que hem millorat: al començament ens cansàvem moltíssim i teníem molta inseguretat en la posició al camp i quan ens arribava la pilota. Tot i així, falta feina per arribar a un nivell per competir en lliga. L’estona dels entrenaments ens passa molt de pressa. Ens hi sentim molt bé, amb l’esport i la convivència amb el grup. 

 —Així, encara no jugueu en lliga, oi?

 —No, no, aquesta temporada només ens hem plantejat entrenar. Ara ja hem participat en un torneig i hem jugat un amistós que per a nosaltres ha sigut important; i la propera temporada participarem a la lliga comarcal Bages-Berguedà. Ara som 32 jugadores, però de moment no ens volem dividir en dos equips. Entre altres coses, perquè no sabem si als partits de lliga hi podrem participar totes: s’ha de pensar en les lesions, càrregues familiars, etc.

[Al Carlos] —Com ho faràs, doncs, per seleccionar les jugadores per a un partit?

—Jo proposava fer dos equips, però també entenc el que diuen; així doncs, faré una convocatòria de quinze futbolistes cada vegada que juguem.

—Tens jugadores en posicions adequades per a aquesta rotació?

—De moment es van definint; tinc clares les posicions d’algunes jugadores, però d’altres encara no del tot. Són unes jugadores que amb quatre mesos han millorat molt a nivell físic i les passades de pilota. Ara hem començat a entrenar amb el cap. Ah, i han entrenat amb fred i plovent, no s’arronsen mai! Anima, fer d’entrenador amb elles. Tot i així, és un grup gran i “xerren molt”. 

  

[A les capitanes] —Quan heu jugat partits amb públic, com us hi heu sentit?

—Al principi estàvem molt nervioses, amb molta por de fer-ho malament, i sentíem més cansament del compte, però l’estat anímic millorava a mesura que avançava el partit i, sobretot quan vam marcar un gol.

—Així que ja heu marcat algun gol?

 —Sí, dos. L’Alba va fer el primer gol de la història de les Veteranes i la Vanesa, el segon.

 —Quina sensació teniu del públic que assisteix als vostres partits?

 —Creiem que ve a passar-s’ho bé; ens animen molt: el primer dia els fills i filles estaven emocionats. És molt familiar. No tenim la sensació que el públic vingui a riure de com ho fem. És clar, vivim en una època en què el futbol femení està molt més normalitzat i, sobretot, els grans equips ho han facilitat.

 —A vosaltres, de petites, ja us agradava el futbol?

 —Sí, a nosaltres ja ens hauria agradat jugar en un equip de futbol. A vegades hi jugàvem al pati amb els nens, però sempre dominaven ells. A les classes de gimnàstica sí que practicàvem tots els esports i jugàvem barrejats nens i nenes. Quatre o cinc jugadores ja havien format part del futbol sala femení de Balsareny i altres companyes havien jugat en algun equip de fora.

                                                      * * *

Hem pogut parlar amb un equip format per 32 dones amb dos entrenadors, Carlos Dolado i Toni Cañero, i uns sponsors que han donat suport a l’aposta: DKoalum, Deysi, SDecoArt i l’O2. Un equip amb ganes d’entrenar, passar-s’ho bé i fer molt bon grup. Han entrat de ple a “la família del camp”. 

Anys enrere hi havia pocs equips femenins de futbol i si alguna noia decidia entrar-hi es podia sentir a dir: “Vols dir que has de jugar a aquest esport?”. S’havia d’anar a fora a entrenar i a jugar, i aquest era un entrebanc important. Semblava que la dona s’havia de limitar a assumir les feines de la llar o de la família. Tot i així, encara que hem avançat moltíssim, les esportistes confessen que, a vegades, “no hi poden anar” perquè han d’assumir tasques familiars. Per fortuna, això cada vegada passa menys.

A la Unió Esportiva Balsareny hi ha molts motors; però Josep Neiro, Carlos Dolado i Jordi Serra s’hi passen tardes senceres. Cal posar en valor que sense la seva feina, juntament amb la de molts altres companys, no seria possible tirar endavant aquest esport al nostre poble.

Gràcies per l’entrevista, per contribuir a dinamitzar l’esport de Balsareny i per ajudar a normalitzar el fet que una mare de família també pot jugar a futbol.

Entrevista: Lluïsa Coma i Alfred Selgas

Fotos: UE Balsareny