 |
Xavier Calvet i Vidal Soler |
Un
cop passades les festes i després d’unes petites vacances, La Tempesta encetava
el mes de gener amb una exposició de La
Costumista que porta per títol “Sobretaula”. És un conjunt d’obres
(làmines, quadres i altres objectes) que ens fan connectar amb els plaers
quotidians i tot allò que ens fa feliços des d’una senzillesa absoluta. Es
podrà visitar fins al 27 de febrer.
Per
altra banda, el dissabte 18 de gener es va presentar el llibre La muntanya del tresor, del conegut
escriptor Martí Gironell. En aquesta
obra, l’autor conta la història real de com el monestir de Montserrat va
esdevenir un refugi per a la supervivència d’un dels símbols més estimats de
Catalunya durant la Guerra Civil de 1936. En va parlar durant una hores llarga,
i també va respondre amablement algunes qüestions que li va plantejar el nombrós
públic assistent. Gironell ha seguit ja un munt de poblacions catalanes
presentant aquesta novel·la. Centrat totalment a la literatura, després d’haver-se
dedicat al periodisme i famós per presentar “El trànsit” a TV3, actualment s’ha
especialitzat en la novel·la històrica. Un dels seus primers grans èxits fou El pont dels jueus”; després, entre
molts altres, ha publicat L’arqueòleg,
La força d’un destí i El
fabricant de records, i ha rebut diversos premis literaris.
La
sala es va tornar a omplir el dissabte 25 per escoltar la música i la poesia
del quartet Voleo, tot un
desplegament d’art i passió. I l’endemà diumenge es va presentar el llibre Simfonia d’haikús, de Dàlia Mora, un recull de poemes curts
infantils en català. El llibre inclou, al final, una part didàctica per
engrescar la quitxalla a crear els seus propis haikús, composicions breus
d’origen japonès. Juntament amb aquest, es va presentar també el llibre En un tancar i obrir d’ulls, de Montse Maestre, un recull de poemes en
català que recrea per a infants i joves tot el que es pot fer en un moment, o
sigui, en un tancar i obrir d’ulls, com diu l’expressió catalana: un so lleuger
en un bosc, una olor intensa que ens captiva pel carrer, etc. Al final del
llibre hi ha una proposta d’escriptura per iniciar-se en aquests moments tan
efímers en què ens podem trobar a la vida; i també per introduir-nos en el món
de la tanka, com a forma de poesia, també japonesa en l’origen. Per això, en
aquest acte es va fer un petit taller poètic per als nens i nenes. Totes dues
escriptores van estar presents en l’acte, així com Òscar Serradilla, pianista. Sònia
Moya va ser-ne la conductora davant els nens i nenes que hi assistiren
acompanyats dels seus familiars.
Finalment,
a la tarda d’aquell diumenge, de 5 a 8 va tenir-hi lloc la segona edició del Silent Reading Party o festa de la
lectura en silenci, amb força assistència de gent disposada a llegir el seu
llibre respectant el mutisme dels altres.
 |
Jordi Estrada i Llorenç Capdevila: 'Li deien Caracremada' |
La
sala també va tenir molta afluència de públic per assistir a la presentació del
llibre Li deien Caracremada, a càrrec
del seu autor, Llorenç Capdevila, i del també escriptor Jordi Estrada. Això
va ser dijous 6 de febrer a les 7 de la tarda. Es tracta d’una novel·la
històrica basada en la vida de Ramon Vila, Caracremada,
el darrer maqui català, que va ser assassinat l’estiu de 1963. Els
protagonistes en la ficció són dos joves, Núria i Miquel, fascinats per la seva
figura i eventualment col·laboradors seus; i Jerónimo Bayona, un guàrdia civil
obsessionat amb els maquis, el perseguidor implacable del Caracremada. La
novel·la està ambientada en bona part en la Catalunya Central, per on Ramon
Vila transitava, amagant-se, protegint gent i fent sabotatges contra el règim
franquista. Hi apareixen Balsareny i els pobles del voltant, cosa que no ens ha
d’estranyar, perquè Caracremada, nascut a Peguera, justament va morir, pels
trets de la Guàrdia Civil, a la Creu del Perelló, ja a Castellnou de Bages,
però al límit amb el terme de Balsareny. Alguns topònims hi estan canviats per
noms imaginaris: destaca la Creu de Mosquerola (en lloc de Perelló), i Puià (en
lloc de Gaià); però hi surten diferents indrets de Balsareny: el Serrat del
Maurici, l’Obaga Fosca, les Cases Noves, Vilafruns... Llorenç Capdevila és
professor d’institut i escriptor, autor de força novel·les que han merescut
diversos premis.
 |
Laia Burgos: 'Cor dividit' |
Així
mateix, el dissabte 8 de febrer es presentava un nou llibre sobre el qual també
se’n va fer un taller. Es tracta de Cor
dividit, i el va presentar la seva autora, Laia Burgos. El llibre ens explica el cas de la Berta, una nena que
té el cor dividit a causa de la separació dels seus pares, fet que la porta a
sentir emocions desconegudes i buscar estratègies per acceptar la seva nova situació.
 |
Andrea Ruiz: 'Plor, plorar, plorera' |
El
divendres dia 14 Andrea Ruiz va
presentar el seu fanzine Plor, plorar,
plorera, que reivindica les llàgrimes com un acte terapèutic de
resistència: plorar és un acte alliberador. I el diumenge dia 16 hi va haver un
excel·lent concert a càrrec del balsarenyenc Xavier Calvet, que va interpretar diverses cançons dels seus últims
discos acompanyat de Vidal Soler.
La
programació de febrer es complementa amb la presentació del llibre Històries de pagès d’abans. Néixer, casar-se
i morir, de la catedràtica i doctora en Filologia Maria Estruch Subirana, que hi va venir acompanyada de Jordi Suades, l’editor de Farell
Edicions. El llibre recull la memòria de persones grans del nostre entorn
recordant com era fins no fa pas tant temps la vida a pagès: els costums, les
creences i la forma de celebrar els esdeveniments importants, tant familiars
com col·lectius. I el dijous 27, amb la presentació del còmic Buñuel y los sueños del deseo, d’Òscar Arce, Esteve Soler i Fermín Solís;
amb Esteve Soler, el crític i
cineasta Gerard Quinto i el
balsarenyenc Jordi Gonzàlez, gerent
dels cinemes Bages Centre. S’hi fa una anàlisi de l’època de maduresa creativa
del gran cineasta aragonès, centrant-se en el procés de gestació de Belle de jour (1967, guió de Buñuel i
Jean-Claude Carrière, sobre una novel·la de Joseph Kessel; amb Catherine
Deneuve, Jean Sorel i Michel Piccoli).
En
conjunt, dos mesos ben aprofitats amb una magnífica i variada programació
artística i literària, en aquesta Tempesta que —per sort, i que duri!— no
amaina.
Text: Isidre Prat
Fotos: La Tempesta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.