dissabte, 12 d’octubre del 2024

Setmana de la Gent Gran 2024

 
 
Del 30 de setembre al 6 d’octubre, Balsareny va viure una nova Setmana de la Gent Gran, organitzada per l’Ajuntament amb la participació de moltes entitats del poble i amb suport de la Diputació. Hi va haver moltes activitats que van gaudir d’una bona acceptació per part de la gent, grans, adults i joves.

 
El dilluns van començar els actes amb una Gimcana de Salut a la plaça de l’Església, organitzada pel CAP, el Casal Verge de Montserrat i el CEB. Els participants, unes 40 persones, van fer diverses proves físiques i de memòria i finalment van gaudir d’un refrigeri. Aquesta gimcana es va repetir el dimarts a la tarda, per tal de poder-se adequar millor als horaris de la gent.

 
El dilluns a la tarda, al Casal Cívic i Comunitari es projectava una pel·lícula de Cine Fòrum, titulada Iris, sobre la vida de la filòsofa Iris Murdoch i el seu afrontament de la malaltia d’Alzheimer. L’acte va acabar amb una tertúlia molt interessant, dirigida pel metge Josep Cañellas i per Pilar Meca, professional del Casal.
 
Dimarts al matí, tingué lloc una activitat lúdica intergeneracional, adreçada tant a joves com a grans: L’Avi Tonet, a càrrec del grup de teatre Jordi del Rio. Hi van participar àvies i avis, molts d’ells de la residència, i, per altra banda, alumnes de l’escola. En parlem en un article a part, en aquest mateix Sarment

 
L’endemà, dimecres, es va fer una sortida al Parc Ambiental de Bufalvent, de Manresa, a la qual només van assistir una quinzena de persones. Llàstima d’aquesta baixa assistència, que potser demostra que encara hi ha poca consciència sobre la necessitat de reciclar i de no generar tants residus.  No es tractava pas d’anar “a veure porqueria” , sinó de conèixer una infraestructura que dona servei a tot el Bages, que ens fa reflexionar sobre el present i el futur del planeta. Afortunadament és un encert que molts centres educatius del Bages visitin el parc assíduament: és un granet de sorra que permet als joves madurar en cultura ambiental. La visita va durar un parell d’hores i fou guiada per una monitora de medi ambient, amb l’ajut d’un expert en l’aspecte més tècnic; tots dos van fer unes explicacions excel·lents i van contestar, fil per randa, les nombroses preguntes que els assistents els plantejaven. Durant l’estada es van recórrer els diferents abocadors (el que ara està en actiu i els que s’han anat clausurant), amb totes les seves instal·lacions annexes, així com la planta de compostatge; també hi hagué l’explicació d’un falconaire: es fa servir un falcó per controlar les gavines que sovint venen a buscar menjar i remouen i escampen els residus. Tot està acurat al màxim. Cal dir, no per quedar bé, sinó sincerament, que els assistents van estar molt satisfets de la visita, que va acabar amb un piscolabis. Amb un control especial dels residus!

 
Dijous, dia 3, es va fer una xerrada enfocada a la possible formació d’un Consell de la Gent Gran a Balsareny, amb Lluïsa Tulleuda, consellera del Consell Comarcal, i dos tècnics de Serveis Socials i Atenció Especialitzada del Consell Comarcal del Bages. Van explicar en què consisteix un consell de gent gran i van animar el poble de Balsareny a parlar amb altres pobles per constituir un consell d’aquest tipus, que pugui ser un òrgan que sigui escoltat per l’Ajuntament per millorar la vida de la gent gran. Membres del Consistori van lamentar la baixa assistència de gent, que fou només de 10 persones, esperant que això canviï en un futur.
 
A la tarda, va tenir lloc, al Sindicat, l’espectacle Bona gent, amb el conegut actor Quim Masferrer, que tornava a omplir la sala per segon cop enguany, com ja ho va fer per la Festa Major.  Curiosament, amb el seu humor característic i la seva particular manera de lligar caps, va fer moltes referències a la gent gran i a les diferències d’hàbits i costums amb el jovent, entrevistant persones de totes les edats, entre les quals es van donar també escenes molt emotives. Igualment, cap al final de l’espectacle, va reconèixer la iaia Angeleta, de Roda de Ter, que, amb els seus 94 anys, té un compte d’Instagram amb més de 120.000 seguidors.
 
Segons ens ha comunicat l’Ajuntament, l’espectacle de Quim Masferrer s’ha tornat a fer, aprofitant aquesta Setmana de la Gent Gran, perquè per la Festa Major molta gent, sobretot gent gran, es va quedar sense entrada, en part per les dificultats d’obtenir-la en línia. Per això, també, en aquesta ocasió, es van deixar primer cinc dies perquè poguessin comprar les entrades a l’Ajuntament, abans de posar-les a la venda per Internet. 

 
Més actes van omplir el cap de setmana. Divendres, al matí, “Teràpies assistides de gossos”, a la plaça de l’Església, acte organitzat pel Centre de Formació i Teràpies Els Tres Pins de Balsareny, on va assistir, entre altra gent, un grup d’avis del Casal; i, a la tarda, el tradicional Quinto (o Bingo) al Casal Cívic i Comunitari, organitzat per l’Associació Els Ametllers, amb molt públic.

 
El dissabte va estar ple d’activitats. Al matí, com de costum, tenia lloc una caminada, organitzada pel Centre Excursionista de Balsareny, fins a Sobirana de Ferrans, passant per bonics i panoràmics indrets dels nostres boscos, i per barraques i murs de pedra seca, amb un total d’uns vuit quilòmetres entre l’anada i la tornada. La parada principal va tenir lloc, com cada any, al migdia, a l’església de Sobirana de Ferrans i la seva esplanada, amb la celebració de l’Aplec del Roser, que inclou una missa celebrada per Mn. Antoni Bonet, rector de Balsareny, i un vermut per a tothom. Cal dir que, a la caminada, hi van participar només unes quinze persones, però a Sobirana se n’hi van aplegar unes quaranta en total. La participació a la caminada va ser força minsa, tenint en compte que era molt assequible per a la majoria de gent. 

 
A la tarda van continuar els actes, a Sobirana mateix, amb una visita guiada, amb el títol de “Redescobrim el romànic”, de la mà de Violant Bonet, restauradora de béns culturals. Hi van assistir unes quaranta persones, entre les quals molts joves de l’Agrupament Escolta, que van arribar a peu; alguns d’ells van aportar coneixements sobre el tema i d’altres van participar al taller de pintura, utilitzant pigments típics del romànic, per imitar, per exemple, el Pantocràtor de Taüll. Vegeu-ne també un article a part en aquest Sarment.

 
Finalment, dissabte, cap al vespre, al Sindicat, el grup “La Il·lusió” va presentar, amb gran èxit, el seu nou Xou, davant del nombrós públic assistent. 

 
L’endemà diumenge, per cloure la setmana, es van fer un seguit d’actes especialment dedicats a la gent gran. Prop del migdia va tenir lloc una cercavila des del carrer del Carrilet, al davant del domicili de la dona més gran del poble, Maria Dolors Jo, de 100 anys, fins a la residència Casal Verge de Montserrat, on viu l’home més gran, Mateo García, de 96 anys. L’alcaldessa Glòria Casaldàliga, i la Pubilla i l’Hereu de Balsareny, Bika Soler i Èric Medina, van oferir un ram de flors a aquestes dues persones. 



Al Casal, el regidor de Cultura, Jordi Vilanova, va dir unes paraules per retre homenatge a la gent gran; va agrair la col·laboració dels balsarenyencs, de les entitats i dels treballadors de l’Ajuntament en aquesta festa; i va esmentar que, de fet, la persona més gran que viu ara a Balsareny, és Miguela Moreno Del Fresno, de 101 anys (al novembre en farà 102), que és de fora però resideix al Casal Verge de Montserrat, membres del qual li van lliurar també un ram de flors.  

 

Formava part de la Cercavila gairebé tot el folklore local, que va oferir les seves ballades d’honor, tant al davant de la casa de la Dolors Jo com al pati del Casal, davant d’en Mateo i de la Miguela, com després a la plaça de l’Església: les dues colles geganteres locals;  els Bastoners i Ball de la Faixa de l’Institut Escola, dirigits respectivament per Xavi Vall i Meritxell Mas; i els Dansaires dels Pastorets, amb grups de diferents edats, dirigits per Alba Fontanet, que van interpretar nous balls, entre ells, un vals del grup sènior. 


 
Finalment a les dues de la tarda, al Sindicat, hi va haver el tradicional Dinar de Germanor, al qual van assistir unes vuitanta persones. Tot seguit, un gran ball, a càrrec de Nazarí, amb la participació de més gent, posava punt i final als actes d’aquella setmana tan plena d’esdeveniments.
 
Isidre Prat Obradors
Fotos: Sandra Fàbregas, Isidre Prat, Jordi SarriJordi Vilanova


















































Nota: les fotografies de l'homenatge a la gent gran de diumenge són del Jordi Sarri. Els peus de foto són erronis. Ens en disculpem.

divendres, 11 d’octubre del 2024

L’aurora boreal, visible des de Balsareny


 
El dia 9 d’octubre de 2024, una forta explosió al Sol va projectar a l’espai una bombolla gegantina de partícules carregades: allò que es coneix com una Ejecció de Massa Coronal (CME). Ràpidament, l’administració que controla el clima espacial va emetre una alerta: la CME es dirigia directament cap a la Terra.
 
Un dia i mig després, l’enorme CME impactava el nostre planeta causant una tempesta geomagnètica. Afortunadament, el camp magnètic que ens envolta i protegeix va recollir totes aquestes partícules carregades i les va dirigir cap al pol nord i el pol sud. Això va ocasionar l’aparició d’unes espectaculars aurores boreals, que han estat visibles des de llocs no gaire habituats a veure-les, com ara Anglaterra o Alemanya. 

 
Però en la nit del dijous 10 d’octubre la intensitat de la tempesta va ser tan forta que les aurores es van poder veure fins i tot des de Catalunya. Concretament, un tipus particular d’aurora, anomenada SAR, que és més rara i menys coneguda, però igualment impressionant. Es caracteritza per tenir una llum vermellosa i estable, diferent de les aurores comunes (que acostumen a ser de color verd i més dinàmiques). 

 
Alertades per mitjà de les xarxes socials, una dotzena de persones es van aplegar al castell de Balsareny, des d’on els va resultar fàcil captar la brillantor vermellosa de l’aurora tot fent fotografies de llarga exposició amb els mòbils. Cap a les 22:45 hores, la lluentor era tan intensa que fins i tot es podia intuir a simple vista, com si fos un enorme núvol de color granat fosc que cobria el cel mirant cap al nord.
 
Malgrat que un episodi similar d’aurores ja es va repetir enguany al mes de maig, val a dir que un fenomen així és estrany de veure. De fet, feia 19 anys que no teníem una tempesta geomagnètica tan intensa com les que hem tingut dues vegades aquest 2024.


Aquí us oferim algunes fotografies enviades per persones que es van trobar al castell. Cal aclarir que la imatge que és capaç d’obtenir la càmera és molt més brillant i acolorida de la que es pot intuir a simple vista, ja que està feta amb el mode de llarga exposició.
 
Jordi Medina Salomon
Fotos: Jordi Medina / Marta Bruch

Hora de les fotos: Foto 1: 22:48; foto 2: 22:56; foto 3: 23:13; foto 4: 23:24. Dia 10 d'octubre de 2024.

dimarts, 8 d’octubre del 2024

‘L’avi Tonet’

 
 
El dimarts 1 d’octubre, Dia Internacional de les Persones Grans, i dins dels actes programats per a la Setmana de la Gent Gran, vam poder veure a la Sala Sindicat l’espectacle familiar L’avi Tonet, de la companyia Jordi del Rio.

 
A l’espectacle, pensat com a una activitat intergeneracional, hi va assistir l’alumnat dels cicles inicial, mitjà i superior de l’Institut Escola Guillem de Balsareny, al costat d’una bona colla d’àvies i avis. Junts van poder conèixer en Magí, un nen que apareixia a dalt de l’escenari, assegut al pupitre de l’aula de la seva escola, entusiasmat per la tasca que els havia encomanat la tutora: havien d’escriure una redacció sobre algun ésser estimat: familiar, amic... En Magí decideix escriure sobre el seu avi Tonet, que malauradament fa uns mesos que es va morir. Amb una combinació d’humor i tendresa, l’obra reviu els records d’un net que s’estimava molt el seu avi: les seves primeres vivències amb ell, com era el seu dia a dia, els llocs on l’avi el portava i els dies inoblidables al seu costat; alhora que descobrim un personatge entranyable i divertit, l’avi Tonet.

 
L’espectacle, capaç d’emocionar i de fer riure, combina l’humor i la tendresa utilitzant diverses tècniques teatrals: el text, el gest, el clown, manipulació d’objectes, joc amb el públic i una banda sonora acurada que permet traslladar l’espectador als diferents ambients proposats d’una manera senzilla i efectiva. A més de parlar de les estretes relacions que sorgeixen entre avis i nets, també tracta de la superació del trauma que tenen molts nets quan es moren els seus avis, això sí, tractat des d’una sensibilitat molt optimista, tendra i amb bon humor, és clar.

 
L’avi Tonet és un homenatge a tots els iaios i iaies que s’estimen amb bogeria els seus nets, i que perviuen sempre en les memòries dels infants. Gràcies, avi Tonet, per haver visitat Balsareny durant la nostra Setmana de la Gent Gran, i gràcies a totes les àvies i avis del món per saber estimar, i fer-vos estimar, d’una forma tan especial.
 
Text: Jordi Vilanova
Fotos: Elisa Jorba / Jordi del Rio
 









‘Woof’, primícia d’un gos pallasso

 
Un dels racons de la plaça de la Mel va ser l’escenari escollit perquè el dia 21 de setembre fóssim testimonis de Woof, un espectacle clown dirigit per Leandre Ribera, un dels millors pallassos contemporanis a nivell internacional, col·laborador habitual d’artistes i entitats com Tortell Poltrona, Cia La Tal, Dirk&Fiend o Circ Price, amb una trajectòria de més de quaranta anys que l’ha fet voltar per mig món i rebre infinitat de premis i distincions.

 
Woof, interpretat pel clown Pere Hosta, ens va fer visualitzar, a través de la mirada d'un pallasso, els pensaments humans que atribuïm als gossos. Tothom hem parlat en alguna ocasió amb un gos i hem esperat la seva resposta, i sempre ens ha contestat el que esperàvem: un sí! El pallasso també dirà sí a tot. El gos és l'animal més fidel, i el pallasso és lleial al seu públic.

 
Així és com Pere Hosta, en una matinal plena de mirades de complicitat i de moltes rialles, ens va fer partícips de Woof, un espectacle que en aquell moment encara estava en construcció. Així, l’artista va poder fer servir les reaccions del públic de Balsareny per perfeccionar la seva obra, que serà estrenada oficialment a Girona el proper mes de novembre.
 
Gràcies, Pere, per fer-nos gaudir participant en un espectacle després del qual només podem dir: Guau!

Text i fotos: Jordi Vilanova


 








dilluns, 7 d’octubre del 2024

XVI Trobada dels Amics de la Colònia Soldevila

  
Com acostumen a fer cada any l’últim diumenge de setembre, els Amics de la Colònia Soldevila i de la Rabeia es van reunir en una trobada que és alhora visita cultural i àpat de germanor, per mantenir vius els vincles que els uneixen pel fet d’haver viscut en aquestes històriques colònies balsarenyenques.
 
Aquest any, 44 persones es van aplegar a la Colònia Vidal, en terme de Puig-reig, i hi van poder fer una magnífica visita amb una guia que els ho va explicar tot amb molt detall. Des del 1995, Cal Vidal és un museu molt important, digne de veure, que explica com eren la vida i el treball en una colònia tèxtil als inicis del segle XX, visitant espais com l’escola, la fàbrica o alguns dels habitatges, que permeten recrear una època històrica i un fenomen cabdal en la industrialització de Catalunya com va ser el món de les colònies.
 
La trobada va acabar amb un bon dinar a la Colònia Guixaró. I esperem retrobar-nos l’any que ve.
 
Text i fotos: Alfred Selgas

Museu de la Colònia Vidal




dimecres, 2 d’octubre del 2024

Maria Haro, d’Artés a Balsareny per l’amor rural per exercir d’infermera

ENTREVISTA
 
 
Amb el setembre enfilem el canvi estacional i aquesta finestreta obre els finestrons de bat a bat per rebre el nou aire de la tardor. Avui hem tingut l’oportunitat de parlar amb Maria Haro Castellví, una de les professionals d’infermeria del CAP de Balsareny.
 
Maria Haro va néixer a Barcelona el 3 de maig de 1981. Va cursar la Diplomatura d’Infermeria a la Universitat de Barcelona. Actualment no segueix cap tipus d’estudi, ja que ens comenta que ha estat estudiant preparant-se per a l’examen d’oposició durant un any i mig i prefereix fer un descans durant un temps. Pel que fa a les seves aficions, li agrada molt caminar per la muntanya i fer bicicleta, escoltar música (sempre i a tothora), veure alguna sèrie de televisió, i també li agrada molt llegir. El darrer llibre que ha llegit és Siddhartha, de Hermann Hesse. També li encanta viatjar, tot i que fa uns anys que no viatja. Abans viatjava molt; ha estat a països com els EUA, Madagascar, Uganda, Kènia, Tanzània, Birmània i Indonèsia.
 
— En primer lloc, explica’ns: com va anar, això de venir a Balsareny?
 
— Em van fer interina i vaig poder escollir entre Balsareny i Manresa. Vaig preferir venir aquí perquè venia d’Artés, que també és zona rural, i m’agradava. Per tant, vaig pensar que hi estaria millor que no pas en un CAP de ciutat gran, com els de Manresa.
 
Coneixies el poble?
 
— Sí, el coneixia perquè uns anys abans havia vingut a veure la Festa dels Traginers.
 
Tens algun referent en aquesta professió?
 
— Els meus referents en la meva professió són tots els companys d’urgències de Sant Joan de Déu de Manresa, servei on vaig estar treballant durant 14 anys. Pràcticament tot el que sé ho vaig aprendre durant aquells anys treballant amb aquell gran equip de professionals.
 
— Quina va ser la teva primera impressió al venir al CAP de Balsareny?
 
— La primera impressió que vaig tenir va ser que era un lloc molt acollidor i familiar, on tothom es coneix i hi ha bona entesa entre la població i els professionals que hi treballem.
 
— Així, doncs, abans ja havies treballat en algun altre CAP.
 
— Abans d’estar a Balsareny vaig treballar gairebé tres anys al CAP d’Artés, i abans d’aquest, uns mesos a Monistrol de Montserrat, Castellbell i el Vilar i Vacarisses.
 
— Has tingut alguna incidència amb cap usuari per qüestions de llengua?
 
— No, mai he tingut cap problema amb els usuaris per qüestions de llengua.
 
— Per últim, com et sents al nostre poble?
 
— Doncs em sento molt acollida a Balsareny, tant pels companys com per la gent que hi viu.
 
Josep Gudayol i Puig
Foto: Maria Haro


‘Curar-se’, de Núria Esponellà

PUNTA DE BRAU
 
Són les set del matí i el dia comença a clarejar. M’ha despertat el carrasqueig del colom que tenim al terrat de casa, i el fet em fa recordar quan era un infant i als matins em despertava el cant del gall, ja que a les cases hi havia comuna i galliner a la galeria. Bé, acabat el cicle de vacances, em disposo a retrobar-me amb tots vosaltres amb la meva reflexió.
 
El setembre i la propera tardor m’inspiren per explicar-vos un tema dur, sense voler ferir la sensibilitat de ningú, que he tingut l’oportunitat de poder llegir en l’article de Núria Esponellà al diari El Punt Avui: “Curar-se”.
 
Primer, però, us presento la Sixti (nom figurat, que no vol tenir cap semblança amb un nom real) i amb ella entrem en una conversa en veu alta. La Sixti no sap que l’escoltem: «Avui m’he llevat amb unes ganes de viure més que mai, salto del llit i em trec el pijama i tot seguit el sostenidor, deixant alliberat el pit. Amb la meva nuesa, portant només les calces, vaig directament a la dutxa i me les trec. Agafo la carxofa de l’aigua i obrint l’aigua sento una sensació de goig amb els grills de l’aigua sobre el meu cos. Quin plaer més relaxant, en sentir la netedat. Em sento neta, i aquesta condició m’allunya dels temors i sento un benestar portat per la confiança i l’esperança que m’alliberen d’aquest fastigós càncer de mama. Sí, avui tinc unes ganes enormes de viure, més que mai
 
L’article de la Núria Esponellà comença així: «“Sobretot, no temeu els moments difícils, és d’on surten les millors coses”, deia la neuròloga Rita Levi-Montalcini, que va arribar als 103 anys havent rebut el premi Nobel de Medicina i Fisiologia (1986) pel descobriment del factor de creixement nerviós. Una altra dona de pes, Anita Moorjani, una empresària de família hindú, en un llibre titulat ‘Morir para ser yo’, relata una experiència propera a la mort i el procés de curació que li ha fet canviar radicalment la seva perspectiva sobre la vida.
 
»Si parlo d’aquest tema és perquè durant mesos he estat transitant per un càncer de mama –que ningú s’espanti, estic bé–. Fins fa poc no ho havia fet públic per evitar reaccions de preocupació que només creen angoixa o sensació d’impotència, justament el contrari del que vull, que és transmetre serenitat, perquè el que ens ajuda de debò a transitar per una malaltia és no perdre la confiança i també sentir-nos acompanyats. Al capdavall, queda l’agraïment cap a les persones –parella, amics, familiars, metges i infermeres– que ens acompanyen en aquesta mena d’experiències i, sobretot, la confiança en la pròpia capacitat de curació.»
 
L’article continua, però crec que ha quedat clar el que volia explicar. Moltes gràcies a totes aquelles persones que em llegeixen, doncs darrerament em vaig creuar amb una lectora que em va dir: “Josep, he llegit el teu article del Cinc Minuts en el qual expliques la tristesa i mala educació de certa persona en no voler-te escoltar, i he de dir-te que jo em vaig trobar amb un cas semblant”. Fa goig, sentir-te llegit.
 
Josep Gudayol i Puig