Imatges de Balsareny

 

Novament us proposem d’esbrinar on correspon la fotografia adjunta i fer-ne cinc cèntims. És una imatge que pertany al terme de Balsareny o bé als termes veïns, però molt a prop del nostre. Els termes veïns són Castellnou de Bages, Gaià, Navàs i Sallent. Ànims!
 
Text i foto: Isidre Prat Obradors

Resposta a Imatges de Balsareny
 
La imatge que us proposàvem correspon a la casa de la Creu del Perelló, que pertany al terme municipal de Castellnou de Bages, però queda molt a prop de Balsareny. La casa, com veieu, està en ruïnes, per bé que té una gran importància històrica, com ara veurem.
 
Per arribar-hi cal agafar la carretera de Balsareny a Súria i, al cap d’uns 2,5 km. des de la rotonda de la carretera de Berga, cal trencar a l’esquerra i prendre la pista que va a la Torre de Castellnou. Al cap de  3,3 km,  veurem, a la dreta, un indicador que et fa agafar una pujada molt dreta, d’uns 200 metres, fins arribar al capdamunt del pla on hi ha aquesta antiga masia. Aquesta pujada és molt millor fer-la a peu.
 
Aquesta casa no tindria una rellevància especial si no fos perquè va ser una base de refugi dels maquis. El 22 de febrer de 1945, la Guàrdia Civil hi va matar, juntament amb dos maquis, els masovers de la casa, Ramona Bessa i Domingo Rovira. També és l’indret on, divuit anys després, van matar el famós Ramon Vila Capdevila, el “Caracremada”, el darrer maqui anarquista català, que va lluitar contra el franquisme fins al final, en què va ser abatut per la Guàrdia Civil, el 7 d’agost de 1963, en una emboscada molt a prop d’aquesta masia, entre els termes de Castellnou i Balsareny. Va ser enterrat al cementiri de Castellnou sense cap referència. Tanmateix, arran de les obres d’ampliació del cementiri, l’any 1999, les seves despulles varen ser dipositades en un cup de vi (una tina), que va quedar integrat al cementiri actual. Aquesta va ser la primera exhumació amb mètode científic d’un represaliat de la dictadura que es va fer a l’estat (també van fer-ne una autòpsia i un estudi arqueològic). 

 
Podeu veure aquesta mena d’edificació, el cup, en la segona foto que adjuntem aquí. Fixeu-vos que al mig hi ha una placa amb una inscripció i una dedicatòria, que segurament va posar l’Ajuntament de Castellnou, com a respecte a la seva figura. Es pot visitar molt fàcilment si aneu al nucli antic d’aquest municipi, on hi ha l’Ajuntament, i, de pas, veure la bonica església romànica de tres absis, tot el cementiri (bastant original) i el Museu dels Maquis; tot això forma un conjunt que s’ha restaurat darrerament. Per visitar el museu, us caldrà demanar hora a l’Ajuntament, o bé trucar al número 938 272 091 (de dilluns a divendres, de 8 a 15 h) (www.castellnoudebages.cat). De Balsareny a l’Ajuntament de Castellnou hi ha uns 10 km, passant per la Torre de Castellnou. En podeu veure més detalls al blog d’en Xavi Novell “Notes de Balsareny” (08660.blogspot.com).

L’estany de l’Estany

RACONS DE LA CATALUNYA CENTRAL
 

Camps que ocupen l’antic estany

 
On és i com s’hi arriba?
 
L’Estany és un municipi, a uns 870 metres d’altitud, el més alt del Moianès, que deu el seu nom a l’estany (o llac) que hi havia hagut i que ara està eixut, el qual ocupa unes 10 hectàrees, pràcticament tot l’altiplà on hi ha el poble, delimitat per turons. El municipi té uns 400 habitants i una superfície d’uns 10,2 km².
 
Per l’Estany hi passa la carretera C-59. Des de Balsareny les rutes més normals per arribar-hi són: o bé, entrar al poble pel nord, recorrent uns 8 km. per la C-59, que s’agafa a l’eix transversal, a la sortida 164, indicada com a l’Estany i Oristà; o bé entrar-hi pel sud, recorrent uns 6 km. per la mateixa C-59 des de Moià.
 

Pou de ventilació de la mina per on passa l’aigua de drenatge

Actualment l’estany ja no hi és. Quina evolució ha tingut al llarg del temps?
 
L’estany es va formar fa uns 11.500 anys i fa prop de 300 anys es va dessecar, però ha donat nom a la població.
 
Es tracta d’un relleu tectònic; és a dir, l’estany ocupava un fossa originada per diverses falles, replecs i encavalcaments geològics, formats fa uns 25 milions d’anys. Com a resultat de les forces tectòniques de la naturalesa, va quedar una conca, envoltada de serrats i turons, on s’acumulava l’aigua fàcilment i per això s’hi va formar el llac. L’aigua quedava estancada perquè a sota hi trobava una capa argilosa impermeable. A més, l’aigua hi era abundant perquè, en principi, és una zona d’alta pluviositat, tot i que ara hi ha molta sequera a tot arreu.

Entrada a la boca nord de la mina, sota d’un pont: el pontarró

 

Més tard, entre 1734 i 1737, es va anar dessecant l’aigua, fent un drenatge per sota del llac, de manera que l’aigua es filtra i va a parar a uns canals que la recullen i d’aquí a una mina subterrània. Això es va fer per qüestions sanitàries (hi havia molts residus, pudors, mosquits que eren focus de malària...) i, alhora, per augmentar els camps de conreus i vegetació, que és el que hi ha ara. Tot i la intervenció humana, es té molta cura de mantenir l’actual ecosistema, preservant al màxim la biodiversitat animal i vegetal.
 
Tot i que fa molt temps que el llac no existeix, continua funcionant la xarxa subterrània de drenatge per quan plou. Tanmateix, l’any 1969, com a exemple, les fortes pluges van originar un toll d’aigua en superfície que recordava l’antic estany. 

Església i monestir romànic de l’Estany

Quin circuit podem fer per la zona?
 
Podem fer un senzill circuit que comenci, per exemple, per la visita a l’església i monestir romànics, que són un bon punt d’atracció del municipi, construïts amb pedra sorrenca i calcària, amb un important i famós claustre. Al costat, hi trobareu el Centre de Visitants, on s’explica bé tota la història del monestir i del poble. Després es poden seguir els principals carrers del poble, antics i ben conservats. A l’altra banda de la carretera veureu, prop de l’escola, una sèrie de pous alineats, que són punts de ventilació que surten de la mina subterrània, per on circula l’aigua.
 
L’aigua, que es filtra per tota l’extensió de l’antic llac, passa per canals o recs i va a parar a la mina esmentada, per la boca sud, d’on es condueix l’aigua cap a la boca nord (el terreny fa pendent de baixada des del sud cap al nord). Després, des de la boca nord, l’aigua baixa per un torrent que acaba a la riera d’Oló.
 
Es pot baixar a veure la boca nord i, si hi ha guia, s’hi pot entrar a dintre, ja que té una alçada per on passa una persona. En canvi, la boca sud és baixa i estreta i només es pot veure des de dalt; a més, està molt tapada amb canyes. A la superfície, prop d’aquesta boca sud, hi trobareu també una reproducció de com és la mina per dintre. Igualment, a la mateixa zona, hi ha una font, al capdavall d’unes escales: es tracta de la font Vella o font de les Eres. 

Font Vella o font de les Eres

 

Si donem la volta per tot l’altiplà, on abans hi havia el llac, a l’esquerra de la carretera (mirant cap a Moià) trobarem un camí marcat, el Rec de les Nogueres (noguera vol dir riu, aigua; no es refereix a un arbre), seguint el qual veurem que hi ha uns murals explicatius de la fauna i la vegetació de l’indret. Hi ha una altra entrada lateral a la mina que ve del Rec de les Nogueres, però actualment està tallada.
 
Més o menys al mig de l’altiplà, però tocant a la carretera, hi veurem una altra font de pedra, que dona a la superfície: es tracta de la Font del Mig del Prat. 

Magnífiques vistes des del cim del Puig de la Caritat 

 
El Puig de la Caritat
 
Un dels turons que envolten l’altiplà és el Puig de la Caritat. S’hi arriba enfilant-se pels carrers del mig del poble, per un camí força empinat (ja està indicat), però assequible a gairebé tothom i no molt llarg. El cim té una altitud de 1.017 metres, coronat amb una creu, un punt geodèsic i una estelada. Des d’ell es veuen unes vistes fantàstiques de tot el Pirineu, el Montseny, Montserrat, la Mola... Fins i tot es pot veure el Montsec i la part de Lleida. Durant el camí es passa per les ruïnes de l’església de Sant Pere del Coll de la Crosa, del segle XV.
 
Text i fotos: Isidre Prat Obradors

Bernat Sivill, estudiant de música amb la corda pinçada, la guitarra

ENTREVISTA
 

 

Amb l’aire d’aquest ja ple hivern ens protegim amb la meva finestra tancada, però per uns moments l’obro de bat a bat per gaudir d’aquesta breu xerradeta amb en Bernat, estudiant de música i en concret d’un instrument de corda, la guitarra pinçada. Ens trobem dins un nou any, ben trobats amics lectors, d’aquest 2023. També voldria felicitar el Bernat per la seva incorporació en el paper de Lluquet en els Pastorets de Balsareny: nova saba, tot per a les nostres tradicions.
 
En Bernat Sivill Pla va néixer a Balsareny el 21 de maig del 2005 i actualment està cursant el 2n curs de Batxillerat Científic a l’EDN (Escola Diocesana de Navàs), i el 4t curs del Grau professional al Conservatori de Música dels Pirineus. Els seus esports preferits són la natació i l’escalada. També li agrada escoltar música i llegir; el darrer llibre que ha llegit  ha estat Frankenstein, de Mary Shelley. Viatjar sempre li ha agradat molt i l’últim viatge que ha fet va ser a Noruega.
 
— Com va anar això d’estudiar música?
 
— Vaig començar a estudiar música als 3 anys a Sallent a l’Escola de Música, i amb 5 anys ja vaig venir a Balsareny, que va ser quan vaig començar a tocar la guitarra amb el professor Marc Borau. Al cap d’uns anys vaig passar a l’acadèmia de Sallent, on em van preparar per passar les proves d’accés al Conservatori dels Pirineus a Berga, on ara estudio guitarra amb el Jordi Farrés.
 
— Què és per a tu la música?
 
— La música m’ha acompanyat des de sempre. A casa meva sempre se n’ha escoltat. I a mida que em vaig anar fent gran cada cop m’hi vaig interessar més. Ara ja és una constant que m’ocupa gran part del meu temps, és una forma que tinc d’expressar-me i de gaudir.
 
— Quin estil de música prefereixes?
 
— Escolto molta varietat de música, però m’interesso molt pels gèneres on hi ha la guitarra molt present, com per exemple des de blues, rock i pop fins a jazz, bossa i fins i tot clàssica.
 
— Tens o has tingut algun precedent familiar en el mon de la música?
 
— El meu pare de jove tocava la guitarra i a casa sempre n’hi ha hagut alguna.
 
— T’agrada tocar algun instrument en concret?
 
— M’encanta tocar la guitarra, tant la clàssica com l’elèctrica, i m’agrada tocar tot tipus de música. Aquest mateix estiu vaig fer la meva primera gira durant onze dies del juliol amb la guitarra clàssica al FeMAP social, el festival de música antiga dels pirineus. Vam tocar per una vintena de municipis del Pirineu, de les dues bandes de la frontera. La guitarra és un instrument de corda pinçada, i la meva en concret ha estat feta per un luthier d’Avià, Picado.

 
— Últimament hem sabut que t’has incorporat a l’elenc dels Pastorets de Balsareny. Què significa per a tu assumir un paper tan important com és el del popular Lluquet?
 
— La meva incorporació als Pastorets va ser d’última hora. El 15 de setembre d’aquest any m’hi vaig unir. De petit ja hi havia participat des de l’esbart de Balsareny i a casa meva també s’hi havia participat molt quan es feien a la Colònia Soldevila. També, el meu avi, en Joan Pla, sempre ha estat tramoia i em deixava veure els espectacles des d’un angle molt diferent. Jo crec que està sent un repte, aprendre’m tot el paper en poc temps i compaginar els assajos amb tots els estudis. Però el fet de treballar amb gent tan maca com la que hi ha als Pastorets m’ho posa molt fàcil i realment m’ho estic passant molt bé. Desitjo que vosaltres també en gaudiu quan els vingueu a veure.
 
Josep Gudayol i Puig
Fotos: Família Sivill-Pla

Jo no la llençaria

CINC MINUTS

Ho faig gairebé sempre i penso seguir-ho fent. Vull referir-me a llegir i respectar l’opinió dels diferents columnistes del meu diari. Sí, deixeu-me presumir d’estimar la llibertat de cada un i per tant tenir un respecte per la meva, gràcies.
 
Avui, quan la foscor de la tarda entela els porticons de la finestra, on em trobo sempre al davant de la meva màquina d’escriure, faig un crit a l’optimisme per no llençar la tovallola pel que fa a la situació del nostre país.
 
«Diuen que la llengua és l’ànima d’un país. Doncs al pas que anem Catalunya es queda sense ànima. El nostre país com a tal està desapareixent i les nostres tradicions i costums també. Com serà el futur? Un futur que ja es pot dir present. Catalunya s’està transformant, canviant completament, s’està descatalanitzant en tots els aspectes, tant en el sanitari, com en l’econòmic, el cultural, el social i fins i tot el religiós. Els autòctons som una minoria residual, a més tenim una taxa de natalitat molt baixa (no diuen que al món hi ha massa gent?), i passa totalment al contrari amb les persones que arriben. Els nostres representants que parlen molt de república i d’independència, què hi diuen?» Des de Vic, Joan Espina Puig (diari El Punt Avui).
 
Personalment, i després d’haver llegit altres opinions diferents, tal com he dit més amunt, jo no llençaria la tovallola; crec que no tot està perdut.
 
Josep Gudayol i Puig

L’Ajuntament, el CCB i la cultura

EDITORIAL

Per segon any consecutiu, l’Ajuntament de Balsareny ha exclòs el Cercle Cultural de les subvencions a les entitats d’àmbit cultural, en aplicació de la valoració obtinguda segons els criteris generals i específics que estableixen les bases reguladores, que determina l’Ajuntament, i que creiem que discriminen volgudament certes entitats culturals. Així, per exemple, es puntua desmesuradament alguns conceptes, mentre que d’altres puntuen molt poc o no es contemplen; i a més, hi ha un límit mínim de punts (que altres subvencions no tenen) per sota del qual les entitats queden excloses. És clar que l’Ajuntament pot establir les normes que cregui convenients, sempre que no siguin discriminatòries i que no les interpreti de forma subjectiva, com creiem que passa. Es diria que l’establiment d’aquests criteris i puntuacions es basa en una visió parcial de la diversitat d’àmbits que toquen les entitats culturals, perquè es prioritzen determinades activitats en detriment d’altres igualment vàlides.

 
Quan l’any passat ens van denegar la subvenció vam presentar-hi un recurs, que ens va ser denegat amb una argumentació llarga i detallada però que vam considerar en molts aspectes discutible. Aquest any també hem presentat recurs, i passats els 30 dies no hem rebut encara resposta.
 
El Cercle Cultural, en els darrers tres anys, ens hem trobat que l’Ajuntament ha trencat amb una tradició que durava des del primer consistori democràtic, fa 40 anys, de tenir dret a publicar una pàgina del Sarment a canvi d’una aportació econòmica pel valor del cost de la pàgina (últimament eren uns 300 euros anuals), i tot i dir-los que publicaríem igualment, sense cobrar, una pàgina amb les informacions que ens enviessin, no ho han volgut fer. Cada vegada que hem demanat un local per fer-hi activitats concretes, hem topat amb molts entrebancs. Quan hem demanat permís per fer la parada de Sant Jordi o altres activitats, ens han contestar tard o bé ens hi han posat tota mena de dificultats. Mai no hem entès la raó d’aquesta actitud.
 
Sabem que no som sols: fa uns mesos, les conclusions del fòrum d’entitats de Balsareny (Sarment, juliol 2022) van palesar que són nombroses les entitats que voldrien que l’administració local fes costat a les associacions, però es queixaven d’un excés de normativització, una manca d’interlocució planera i fàcil i un desinterès envers les activitats que alguns col·lectius duen a terme. En lloc de facilitar espais i recursos materials i econòmics, les entitats lamentaven que sovint s’hi posen entrebancs o dilacions burocràtiques que, al capdavall, acaben generant cansament i desànim.
 
Des del CCB continuarem treballant per poder mantenir les activitats que fem i incrementar-les si podem, convençuts que és una cosa important per al poble, encara que no tothom ho valori així. Esperem poder arribar a celebrar els 50 anys d’existència gràcies a l’escalf dels nostres socis, als quals agraïm el seu suport incondicional, així com a les entitats locals que col·laboren amb nosaltres; i haurem de pensar com obtenir noves fonts de finançament alternatives per contrarestar el menyspreu amb què aquest Ajuntament s’entesta a tractar la nostra entitat —entre altres, perquè de fet ja hem dit que no som sols a ser vistos com una pedra a la sabata.
 
Cercle Cultural de Balsareny

Activitats del Casino

 
El Centre Instructiu i Recreatiu va acomiadar l'any 2022 d'una forma engrescada i participativa, fent palesa la seva identitat.
 
El dia 23 de desembre, a les deu de la nit, es va organitzar una cantada de nadales al Casino, on els assistents, molt engrescats, van cantar i ballar un munt de cançons nadalenques que anaven acompanyades per música en directe que ambientava la cantada.

 

Dies després, la nit de cap d'any, i amb la col·laboració dels Campaners de Balsareny, es va organitzar una concentració de veïns i veïnes del poble a la plaça Roc Garcia per seguir les tradicionals campanades, les quals van repicar des del campanar de l'església de Santa Maria, en companyia d'una bona colla d'assistents que van aprofitar per  brindar amb cava i donar tots junts  la benvinguda al nou any.
 
També, com es ve fent des dels anys 80, per aquestes festes nadalenques el Casino ha tornat a acollir el Quinto del Traginer, organitzat per la comissió de la Festa dels Traginers. Una tradició ben arrelada que acull moltes famílies i amics disposats a passar una bona estona tot fent gresca i col·laborant alhora amb la nostra festa.

 
Passades les festes de Nadal, el dia 7 de gener, la sala del teatre del Casino va obrir les seves portes oferint uns balls de salsa per fer moure una mica l'esquelet i fer baixar els torrons, polvorons i tortells i els generosos àpats que acostumen a haver-hi a les taules per aquestes dates. Les persones participants van respondre amb molt de ritme!
 
Represa ja l'activitat laboral i escolar, passades les vacances de Nadal vam rebre, amb molta il·lusió, una nova exposició a les nostres parets. Aquesta prové de l'Institut Escola Guillem de Balsareny, i duu el nom d'Enllauna't. Amb això, no tan sols s'han omplert de color, missatges, art i talent les nostres parets; també ho han fet els nostres cors, veient les grans qualitats d'aquestes joves promeses que Balsareny té la sort de tenir. Els agraïm la seva visita i els felicitem, juntament amb l'Institut Escola, per aquest gran treball artístic i humà (vegeu-ne crònica a part).
 
Fem extensiu el nostre agraïment a totes les persones que, amb el seu granet de sorra,  fan del Casino el seu espai i el converteixen en un lloc per a tothom.
 
Moltes gràcies!
 
Centre Instructiu i Recreatiu

Primera exposició del projecte ‘Enllauna’t’ de l’Institut Escola Guillem de Balsareny

 

 
El dimarts dia 17 de gener al matí, es va inaugurar, al bar del Casino, l’exposició sobre un projecte dut a terme pels alumnes de primer i segon d’ESO del nostre institut-escola.

 
El projecte porta per títol “Enllauna’t”, en referència al fet que el treball s’ha fet amb llaunes com a matèria primera: llaunes de sardines, de tonyina, de refrescos, etc.; de més petites i de més grans i de formes vàries.
 

L’origen del projecte va ser una parella d’artistes, de nom artístic “Me lata”, del barri del Raval de Barcelona, un barri històricament castigat socioeconòmicament i molt estigmatitzat, amb molta immigració i amb problemes com la inseguretat i les drogues. El 2015 van començar a aparèixer missatges elaborats amb llaunes de tota mena, pintades i enganxades a les parets dels carrers d’aquest barri, que eren missatges d’amor que es feien els dos joves; el nom del seu projecte ve del joc de paraules entre “lata” i “latir” (el corazón, en castellà).
 

Després es van convertir en parella i van formar un gran equip que va omplir Ciutat Vella d’art urbà, amb divertides creacions, amb la intenció d’expressar amor i optimisme al barri, però també despertar la consciència de la gent en temes molt importants com el reciclatge, la cura pel medi ambient, reutilitzar i tenir una certa crítica social.

Aquesta història ha servit de base als alumnes del nostre institut-escola per fer el seu projecte, “Enllauna’t”: es tractava així mateix de reutilitzar materials com les llaunes, per transmetre també missatges que reflecteixen valors com l’amor, el treball, l’esperança, el respecte pel medi ambient, etc.

 

L’altre objectiu del projecte era mostrar les seves inquietuds a la gent de Balsareny. Per això, l’acte estava obert a tothom. Malgrat que era una hora en què molta gent treballa, hi van assistir familiars dels alumnes i altres persones.

 
Primerament, a les 10.45, van fer la presentació els alumnes de segon d’ESO i, una hora més tard, els de primer. A la primera hora també hi van assistir els alumnes de cinquè de primària; en tant que, a la segona hora, ho varen fer els de sisè. 

 
L’acte va ser presentat per l’Oriol Serra, com a membre de la Junta del Centre Instructiu i Recreatiu, que va agrair el fet que haguessin pensat en el Casino per exposar el treball dels alumnes de secundària. També va remarcar que tot sovint organitzen exposicions i altres actes, però que aquesta exposició és d’especial rellevància, pel seu valor artístic i perquè és molt important que els joves, que són el futur del poble, ens puguin transmetre el seu art i els seus valors. 

 
Tot seguit, Josep Haro i Aleix Garcia, professors de l’institut, van explicar l’origen del projecte i com s’havia dut a terme i, a continuació, es va donar pas als nois i noies. Cal dir que, en cada classe, els alumnes es van organitzar en cinc grups de treball. Els membres de cada  grup van sortir a explicar el treball concret que havien fet de forma cooperativa: com van seleccionar les llaunes, amb quins colors les havien pintades, com havien fet el muntatge, com havien triat el missatge i quin significat tenia; amb quins inconvenients es van trobar, etc. Finalment, van tornar a sortir els representants de cada grup per tal de contestar algunes preguntes que els van fer, per part del professorat i del públic. 

 
Els alumnes també van agrair al Casino el fet d’haver-los acollit tan bé i van manifestar que el treball en grup els havia satisfet, que el temps que havien destinat a fer aquesta activitat l’havien trobat profitós i que havia valgut la pena. Doncs ànims, de cara a un nou projecte!

 
Vegeu els treballs realitzats a les fotos adjuntes: cada grup va fer un mural amb cartró, on hi ha les llaunes enganxades, una llauna per a cada lletra del missatge que ens transmeten. La diversitat de llaunes i colors ens expressen els diferents valors i el fet que les persones som diverses també, com diu un dels missatges: “Ser diferente te hace especial”. Altres missatges són: “L’essencial és invisible als ulls”; “Love & live”; “Don’t worry, be happy”;  etc.  Cada mural té un peu on posa el títol, els noms dels autors i el curs. 

 
Si no heu vist l’exposició, encara hi sou a temps! Es pot visitar en horari del bar del Casino, on es mantindrà durant el mes de febrer.
 
Text: Isidre Prat Obradors
Fotos: Jordi Vilanova