dilluns, 14 de juny del 2021

Imatges de Balsareny

Aquest mes de juny, continuem coneixent millor el nostre municipi amb dues imatges més.

IMATGE 1:  A quin monument o construcció correspon aquesta imatge i on es troba?
 
 
IMATGE 2: Quin és el nom d’aquesta casa i on es troba?
 

(Les respostes, d'aquí uns dies). 

Tempo: ‘Italino Grand Hotel’

 
El passat dia 6 de juny, el cicle d'espectacles familiars ‘Tempo’, va acomiadar la temporada a la sala Sindicat, amb l'espectacle: Italino Grand Hotel.

Ens mostra un hotel situat en una gran ciutat, amb centenars de llits i de llençols per rentar. Al soterrani trobem la bugaderia; allí u
n personatge recull, neteja, planxa, i perfuma llençols.

Viu i somia entre ells, en un espai fosc, però ple de sentiments. Conversa amb les màquines de rentar, de planxar... S’hi baralla i riu amb elles. Fins i tot crea mons amb la seva ombra, que es converteix en un personatge més que amaga la seva soledat.

La seva connexió amb l'exterior és mitjançant dos altaveus de les màquines, amb qui comparteix, amb altres treballadors del hotel,  companyonia laboral i humor, amb un; i amb l'altre, tendresa i amor, que li farà fer les mil i una durant tota la representació, enriolant, entendrint, i fent aplaudir al públic assistent.

Un espectacle clown, de la companyia La Tal, sota la direcció de Tolo Ferrà i Jordi Magdaleno, aquest últim creador i actor de l'obra, amb la qual els espectadors ho van passar d'allò més be veient les peripècies d'aquell personatge dalt l'escenari.

Una bona manera d'acomiadar el “Tempo” fins a la represa; que, si no hi ha cap imprevist, ens retrobarem, tal com ens anuncia la nostra dinamitzadora cultural, Elisa Jorba, el dia 5 de setembre, amb Mare terra, de la companyia del Príncep Totilau. Un espectacle amb titelles i objectes sobre l'aparició de la vida a la terra.

Agraïm als organitzadors del cicle d'espectacles familiars ‘Tempo’ el bon treball que duen a terme, i les bones estones que ens fan passar amb els espectacles que ens ofereixen. I us desitgem a tothom un molt bon estiu.

Text i fotos: Jordi Vilanova







Repte núm. 61

 

El salari d’en Werner és el 20 % del salari del seu cap de secció. En quin percentatge hauria d’augmentar el salari d’en Werner per passar a cobrar exactament igual que el seu cap de secció?
 
Salut i lògica!
Roc Carulla



Resposta al repte núm. 60: 50 minuts.

Antònia Maria Picas Vilà

 

L’Antònia Maria Picas va néixer a Manresa el 30 d’abril de 1926. Va passar la joventut a Barcelona i després, sempre més, al poble, a la pastisseria, endolcint la vida dels altres.
 
Als 91 anys un ictus li va llevar una part de la salut, i als 95 una caiguda a peu pla l’altra part que li quedava.
 
Guardarem sempre el record de la seva manera de ser i el bon tracte amb la gent del poble, l’amabilitat darrere el taulell, la discreció  i la disponibilitat per a qualsevol demanda.
 
J. B.

Foto: Arxiu familiar

Comiat a Maria Casaldàliga

 

Dir adéu a les persones estimades costa bastant, Avui, però, Maria, no vull estar trista: tu no ho voldries.
 
Vaig tenir la sort de treballar més de 30 anys al costat de la Maria a la Biblioteca del poble. Vull donar-li les gràcies per la bona feina feta, per l'ajuda material i moral que d’ella vaig tenir en temps difícils.
 
Sempre al servei de tot i de tothom, va saber evolucionar amb els temps, seguint les petjades del se germà Pere. Sempre a l'ombra, col·laborava amb el que convenia; poc soroll i molta feina, era el seu tarannà. Tenia molt caràcter, com a bona Casaldàliga! Però sabia rectificar si feia falta: això és admirable.
 
Els seus valors eren els de l'Evangeli i els practicava sense parar: amor, solidaritat, igualtat, servei, donar, donar sense esperar res.
 
Gràcies, Maria, en nom de tota la meva família, pel molt que ens has estimat. Gràcies, finalment, en nom dels nens i nenes que vas estimular a la lectura: avui ja són pares i mares i fins i tot avis, però segur que ho recordaran sempre.
 
Maria, tu que ja has traspassat el gran misteri, envia'ns llum i força per continuar el camí i retrobar-nos a la Casa Pairal.
 
Text i foto: Conxita Planes

Obituari - Maria Casaldàliga - Antònia M. Picas

Maria i Carme Casaldàliga, el 2020 (J.V.)

Si el 19 de gener de 2021 ens deixava, amb 88 anys, la Carme Casaldàliga Pla, pocs mesos després, el 5 de juny, la Maria Casaldàliga Pla, als 85 anys, se n'anava a reunir-se amb els seus germans i germana. A la Maria, tan coneguda i reconeguda per la seva tasca a la Biblioteca —que glossa molt bé, en article adjunt, la Conxita Planes—, el Sarment li ha d'agrair també la seva generosa i dilatada col·laboració de tants anys amb el nostre butlletí. 
 
Antònia M. Picas (Arxiu familiar)

El mateix dia moria també l'Antònia M. Picas Vilà, als 95 anys, una persona igualment molt estimada per la seva bonhomia, mare del Joan i de la Rosa M. Bonals Picas, l'un col·laborador del butlletí i dinamitzador de Balsareny Educa, l'altra que va formar part de la junta del CCB en els anys històrics. Sobre ella en publiquem un article dels fills. Balsareny ha perdut persones molt carismàtiques, però la seva empremta romandrà. El nostre condol a les famílies.
 
Sarment


diumenge, 6 de juny del 2021

En Marc i la Maria, esplendorosos a la vall de la Vansa

 
El passat dia 30 de maig, els Geganters i Grallers de Balsareny, amb els gegants Marc i Maria, van participar de la 21a Festa i Fira de les Trementinaires de la Vall de la Vansa i Tuixent.
 
Dins els actes de l'edició d'enguany, hi havia programada la presentació d’El bonic conte d'en Marc i la Maria. Com sabeu, en el conte hi són presents les herbes remeieres, les flors de la vall de la Vansa i la seva tradició de Trementinaires.
 
El Museu de les Trementinaires, fent-nos confiança, va participar, en el seu dia, en el finançament del conte. I gràcies a aquest gest, existeix avui un apropament entre aquests dos pobles, les seves tradicions, la seva cultura i la seva gent.
 
Al pati de l'escola de Tuixent, després d'una altra presentació que allí es celebrava, la del conte Maria la Trementinaire, els gegants de Balsareny van fer un parell de balls engrescadors, per saludar els presents.
 
Se'ls va explicar com s'havia format aquest vincle entre Tuixent i Balsareny, i es va agrair de manera especial els valors i la confiança que Lina Sevillano, directora del Museu, va tenir amb El bonic conte d'en Marc i la Maria i amb la colla de geganters.
 
Es va fer referència també als altres col·laboradors del conte, entre els quals es van subratllar les grans qualitats personals de l’il·lustrador, Joan Turu.
 
Seguidament, i gairebé per sorpresa, Núria Gómez, assabentada de la presentació del conte a Tuixent, va decidir acompanyar-nos, i explicar el conte, com va fer també en la presentació que es va fer a Balsareny. Això va ser un regal tant per als geganters, que agraeixen la seva participació, com per al públic assistent, que van quedar embadalits escoltant-la.
 
En acabat es va demanar si hi havia la possibilitat de ballar amb els gegants de Tuixent, allí exposats. Aquests gegants són fets pels infants de l'escola i no acostumen a sortir gaire.
 
Entre els assistents va sortir un voluntari, en Xavi, un noi que havia format part de la colla gegantera de Prats de Lluçanès. Així, junt amb la colla de Balsareny, van fer ballar i lluir els gegants de tots dos pobles, entre la mirada alegre i els aplaudiments dels visitants.
 
Des de l'organització van agrair a la Colla de Geganters i Grallers de Balsareny, la seva participació a la 21a Festa i Fira de les Trementinaires, i alhora els van felicitar per l'actuació, que la defineixen entre els actes més lluïts de la Festa; deixant la porta oberta perquè el proper any en Marc i la Maria, i el poble de Balsareny, puguin tornar a ser-hi presents.
 
Una bonica matinal en la qual va ser un privilegi i un plaer participar!
 
Moltes gràcies.
 
Text i fotos: Jordi Vilanova