Agraïment

L’altre dia vaig anar al bar a prendre un cafè. Hi havia unes set o vuit persones, totes jubilades. Els vaig fer un comentari, mig de broma: “Ei, aquesta joventut!” i vam parlar una estona. Vam parlar de com pinta el Nadal d’aquest any, diferent per a tothom, i també de les persones que, per la crisi econòmica, el viuran amb més precarietat. En un moment donat, vaig dir que una manera d’ajudar-les seria portant alguna cosa a Càritas. Doncs bé, al cap de pocs dies, tots ells es van presentar amb aquest lot de productes que havien recollit. I vaig pensar: si set o vuit persones, d’un dia per l’altre, són capaces de recollir tot això, què no podria fer un poble sencer? No vull dir públicament els seus noms, perquè la mà dreta no ha de saber què fa la mà esquerra; però sí que vull fer constar la meva gratitud pel seu bonic detall: aquells joves d’esperit, amb la seva bona acció, van demostrar que són gent solidària, que pensa en els més necessitats i actua en conseqüència. Moltes gràcies pel vostre gest i pel vostre exemple! Per dir-ho amb paraules de Pere Casaldàliga: “Com més dono, més tinc”.

Text i fotos: Juan Rivero López 

Meteorologia - Novembre 2020

 
Temperatura (ºC)
 

Mitjana (1 minut)	10,3
Mitjana (min.+ màx.)	12,0
Mitjana de mínimes	4,0
Mitjana de màximes	19,9
Mínima (dia 22)	-3,5
Màxima (dia 1)	28,3
Mín. més alta (dia 3)	12,0
Màx. més baixa (dia 4)	12,0

 
Vent (km/h)
 

Ventada més alta (dia 7)	31,7
Velocitat mitjana	4,6
Recorregut del vent            (en km)	3.298,3

 
Pressió (hPa)
 

Màxima (dia 19)	1.022,2
Mínima  (dia 28)	997,2

 
La pluja (litres/m²)
 

Dia 3	8,2
Dia 4	17,9
Dia 7	7,7
Dia 26	1,5
Dia 27	15,3
Dia 28	12,2
Total	62,8

 
 
Francesc Camprubí

Balsareny rep la visita de TV3 a pocs dies de l’estrena de la sèrie ‘Altafulla'

 
El passat 14 de desembre, un equip de TV3 encapçalat per la periodista Núria Bacardit va desplaçar-se a Balsareny per trobar-se amb l’equip d’Altafulla: tot és possible i recollir les experiències i expectatives a dues setmanes escasses de l’estrena. 

La periodista va conversar amb membres del repartiment, entre els quals es troben alguns balsarenyencs, com per exemple: Montserrat Sabala, Josep Sensada, Ramon Calveras, Rosa Pujals i Josep M. Farizo, així com Sheila Farinha, Mònica Morales i membres de l’equip tècnic, premsa, perruqueria i maquillatge, entre els quals Mercè Farràs i Albert Comabella. Tots plegats, amb l'entusiasme de la imminent estrena, han compartit la seva vinculació i els records del rodatge. 

L’escenari escollit ha estat una de les localitzacions emblemàtiques de la sèrie: la masia de Puigdorca, que juga l’espai del mas Querol. Un decorat de luxe que emmarca la llar d’una de les històries clau de la trama. En aquesta masia plena de racons i encant, s’han repassat els moments que es podran veure en pantalla, tant els que s’han rodat allà mateix com els que hi desemboquen. Equip i reporters han gaudit de les anècdotes i les vivències que s’han compartit, així com de la recreació d’alguns moments dels enregistraments. 

I és que a la recta final, l’equip està fent una marató per tenir-ho tot a punt per al gran dia al Kursaal de Manresa. Arcadi Soler, productor executiu de la sèrie, ha fet gala del seu bon humor en el vaticini de les reaccions de l’estrena, mentre que Marc Comabella, cocreador, director i actor de la sèrie, ha respost a les preguntes més profundes. I és que per al mateix balsarenyenc Marc Comabella, aquests dies són especialment intensos.

Juntament amb els retocs finals i la preparació de l’estrena amb l’equip tècnic d’Altafulla, el Marc presenta aquesta setmana una altra obra audiovisual en què les gales i entrevistes estan a l’ordre del dia. En aquest cas, interpretant en Ton Sorribes a la pel·lícula Terra de Telers, del director i actor Joan Frank Charansonnet, al costat de Ramon Godino, Miquel Sitjar, Queralt Albinyana i Joan Massotkleiner, entre altres. La seva darrera pel·lícula, situada en una colònia tèxtil, es va estrenar el divendres 11 de desembre als cinemes de tot el territori; la producció compta amb la participació de TV3 i és candidata als propers Premis Gaudí.

Joan Frank Charansonnet ha confirmat ja la seva assistència a l’estrena de la sèrie Altafulla, prevista per al dia 27 a les 18 hores, a la Sala Gran del Teatre Kursaal de Manresa, com també ha fet el director i realitzador Esteve Rovira i els actors Ramon Godino i Alba López; estrena que serà conduïda per l’actriu i presentadora Elisabet Carnicé. 

Text i fotos: Equip d’Altafulla 

Com és la resclosa per sota de l’aigua

 

Ara les obres de la síquia han descarnat la resclosa, per poder fer els arranjaments planificats, tot seguint el projecte ambiental aprovat. He trobat interessant compartir la imatge de la part oposada de la resclosa, que sempre està coberta d'aigua i per tant no és visible.
 
Hi podem observar com treballa una resclosa i els materials usats als segles XIV i XVI, ja que l'any 1952 sembla ser que només es va cobrir amb formigó; amb un paredat fet a base de còdols organitzats, com un mur de pedra seca, tan comú al Bages, per contenir les terrasses de les vinyes, però en aquest cas per aguantar l'energia hidràulica. Així doncs, calia descompondre l'energia erosiva, ja que el mur atura la terra; en canvi, la resclosa en decanta la trajectòria, deixant fluir l'aigua. 
 
La funcionalitat s'aconsegueix construint-la de manera estructural amb un angle d'uns 40º a l'invers del riu, suposo amb troncs dels arbres talats al segle XVI (seria bo trobar-ne algun). L'enginy ha fet la funció de dissipar les avingudes fent saltar per dalt l'aigua i derivant-la cap a la dreta, a la síquia (decantadora). 
 
És de suposar que els sediments aportats pel Llobregat hi han quedat acumulats aigua amunt, i això és el que la maquinària treu; segurament els mateixos sediments a l'interior del revolt del riu han permès l'establiment de canyissos i també ja fan una funció de coixí previ, esmorteint l'impacte més torrencial. 
 
Per tant, la resclosa emergida és com un quart de lluna, però la submergida és lenticulada amb panxa aigua amunt. Avui la fan aflorar i és un relat de la història que apareix novament, de la tecnologia d'aquell temps i dels materials emprats.
 
En Xavier Novell ha comentat que sota del vessant de la resclosa, aigua avall, encara hi podria haver l’estructura de troncs original del 1339, o bé almenys la dels troncs usats el 1584 per refer la síquia arran d’un crescuda que havia malmès la resclosa. Segons com es facin les obres, si es descobrís l’estructura antiga seria interesant com a mínim tenir-ne un reportatge gràfic. Si treuen els troncs antics seria bo de poder identificar-los i saber quins arbres eren; així tindríem un molt bon testimoni de la vegetació arbòria històrica de la zona. Ara que ve Nadal i el baró rep el tradicional cens dels capons –una commemoració que caldria no deixar perdre mai–, aquestes  obres podrien servir per complementar aquest punt de la història de Balsareny.
 
Per altra banda, penso que la ubicació de la séquia al segle XIV no hauria estat decidida a l'atzar. Segurament els enginyers d'aquells temps ja ho sabien: els cursos fluvials descriuen una geomorfologia sinuosa, i això fa que hi hagi trams on les aigües erosionen o bé sedimenten tot formant meandres. Balsareny sembla que rep el seu nom del balç del castell (erosionat) i de l'areny de sota (sedimentat). El cas és que la resclosa es troba en una zona de sedimentació: això li treu molta càrrega d'energia i d'aquí que la base de la resclosa encara tingui els materials originals, ja que el riu hi ha sedimentat fins a tapar-los i així avui els hem pogut observar. Adjunto un mapa que he modificat per entendre aquesta dinàmica.

 

Text i fotos: Sergi Fontseca Riera, geògraf

Pere, el llegat de la transformació social al Brasil

  
Coincidint amb el dia Internacional dels Drets Humans, dijous dia 10 de desembre, representants de la Comissió Pere Casaldàliga van assistir a l’acte “Pere, el llegat de la transformació social al Brasil”, que es va celebrar dins l'espai Plana de l'Om de Manresa.
 

El compositor Carles Cases inicià l'acte amb una preciosa i espiritual interpretació de la causa negra, que dona pas a la intervenció de Jamaa Mbarki el Bachir, regidor de Nova Ciutadania, Cooperació i Habitatge a l'Ajuntament de Manresa, que va iniciar el parlament elogiant el llegat d'en Pere Casaldàliga i la seva immensa dedicació als drets humans. El bisbe Pere deia que aconseguir que aquests drets siguin iguals per a tothom sense distincions “és la revolució pendent: la topia de la utopia”.
 

Seguidament Elena Sixto, dissenyadora gràfica amb especial interès per l'agroecologia i el consum responsable i de proximitat, va recitar alguns poemes, al costat del poeta manresà Ton Armengol, enginyer agrònom, professor de l'Escola Agrària de manresa i autor de diversos poemaris.  Van acabar el recital amb el poema de Casaldàliga “Nadal seria”. 

 

Tot seguit va ser el torn de l'activista i sociòleg brasiler Flavio Carvalho, actualment membre del Consolat General del Brasil a Barcelona i col·laborador de la UNESCO, l’OIM (Organització Internacional per a les Migracions) i l’IICA (Institut Interamericà de Col·laboració per a l'Agricultura), entre moltes altres ONG. Aquest va explicar la situació d'alarma i amenaça que vivim a la Terra, per la Terra, i en especial al Brasil; un país amb més de 209 milions d'habitants, on aquell “jove del Bages” (expressió que va repetir en diverses ocasions fent referència a Casaldàliga),  va donar peu a la transformació social i que “ens ha omplert d'esperança”  (va dir, tot lluint una gorra del Moviment de Treballadors Rurals Sense Terra (MST). També va dir que té la impressió que a Catalunya, la terra del bisbe, no es percep prou la importància de la labor que ell va dur a terme. 

Carvalho parlà també de la forma com en Pere era capaç d'arribar a tothom, ja fos des d'una missa, o inclús una “missa laica”, deia tot somrient; o amb la seva gran obra poètica. I amb els versos de la Missa dos Quilombos en català i portuguès va cedir la paraula a l'escriptora i poetessa  Gilma Arévalo, manresana nascuda a la selva peruana i col·laboradora en diverses ONG, amb qui recitaria conjuntament un altre poema nadalenc. 

Entre els assistents hi havia representants de l'Associació Araguaia donant suport al acte, i també agraint-lo, mitjançant les paraules de Laura Casaldàliga, que aprofità per dir-nos també que comença una nova etapa per seguir treballant en el llegat d'en Pere, ja que “ens en sentim orfes” i tenim l’oportunitat de fer molt per les seves causes. Va fer referència  a alguns missatges del seu oncle  i  finalitzà la seva intervenció amb un poema en portuguès. 

 
Ja per acabar,  l’alcalde de Manresa, Marc Aloy i Guàrdia, va dedicar unes paraules d'agraïment a totes les persones que treballen per defensar les causes de Pere Casaldàliga, i amb el somni d'un món millor, en què cal tant aquesta utòpica revolució. Fent referència a la ciutat que representa, “des del cor de Catalunya”, va dir que “tota revolució neix al cor”. 

Per finalitzar l'acte d'homenatge, el compositor Carles Cases va oferir als assistents la interpretació d’alguns temes del seu recull “Araguaia”.
 
Text i fotos: Jordi Vilanova 

Salut, Pastors! (Que falta ens fa!)

 

Aquest any, l’emergència sanitària causada per la covid-19 i les consegüents mesures de prevenció i control implantades per les autoritats competents, ens va fer preveure, ja a la primavera, que seria molt difícil poder dur a terme la nostra activitat tradicional en les condicions acostumades. Per això, ja abans de l’estiu vam començar a preparar uns Pastorets especials per a aquesta situació insòlita.
 
Així, prèvia consulta als associats el mes de juny, i obtinguda llur aprovació, al juliol el nostre director, Climent Ribera, va preparar una versió reduïda dels Pastorets de Josep M. Folch i Torres, interpretada per una dotzena d’actors, amb la mínima escenografia i vestuari possibles. Les disposicions que les autoritats han anat promulgant per contenir l’expansió de la pandèmia entre la població ens han condicionat la preparació de la temporada, igual com s’han trobat totes les activitats culturals. Tot i això, sempre que les normes vigents ho han permès, i adoptant en cada moment totes les garanties de seguretat requerides, hem treballat de valent per poder-vos oferir, com cada any, uns Pastorets dignes i carregats de valors i contingut, encara que diferents dels habituals, i mantenir així la tradició.
 
Hem preparat, doncs, una espectacle que es titula “Salut, Pastors (que falta ens fa!)”. Cal advertir que no és un espectacle infantil. Sí que és una versió reduïda, adaptada i modernitzada dels nostres Pastorets de sempre, però des d’un punt de vista totalment contemporani: els personatges tradicionals prenen vida en l’actualitat, deixant de banda els poders sobrenaturals; són del tot humanitzats i viuen els problemes de la gent del nostre temps. El text, abreujat, conté diàlegs coneguts, però amb un subtext totalment innovador. En el seu recorregut, els personatges faran un important viatge emocional, aprenent que és difícil i injust posar etiquetes de bons i dolents, ja que simplement existeixen les situacions i els camins per on decidim tirar.
 
Intèrprets (per ordre d’intervenció):
 

Modista: Mercè Soler

Rovellona: Júlia Pardillo

Lluquet: Abel Fornell

Satanàs: Núria Gómez

Llucifer: Josep M. Soler

Miquel: Dúnia Fornell

Jeremies: Xavi Vall

Marta: Laia Rodríguez

Tramoia: Isidre Viu

Maria: Aina Rodríguez

Gabriel: Mireia Trias

 

Dramatúrgia i direcció: Climent Ribera

 
Hem treballat amb molta il·lusió per poder-vos oferir aquest espectacle, i volem donar les gràcies a tots els que ho han fet possible: al director artístic i als que hi participen com a intèrprets; a tots els tècnics de tramoia, llum i so; al personal assistent de sala, taquilla i acomodació, i a tothom qui hi ha col·laborat. També a tots els que, amb generosa comprensió, han acceptat aquest any el sacrifici de fer un pas al costat perquè no s’estronqués la tradició de tenir, per Nadal, uns Pastorets, ni que fossin diferents. I a tots els espectadors que, venint-nos a veure, ens hi donareu suport. Esperem que en pugueu gaudir i que l’any que ve torni, amb la salut, la normalitat als escenaris i a la cultura, així com al comerç i a la resta d’activitats econòmiques, cíviques i socials i a la societat en general.
 
Representacions
 
- Divendres dia 25 de desembre 2020, a les 18:00 hores.
- Diumenge dia 27 de desembre 2020, a les 16:00 hores.
- Dissabte, 2 de gener 2021: tarda a les 16:30 hores,
vespre a les 19:30 hores.
- Diumenge, 3 de gener 2021: tarda a les 16:30 hores,
vespre a les 19:30 hores.
- Diumenge, 10 de gener 2021: tarda a les 16:30 hores,
vespre a les 19:30 hores.
 
Lloc: Sala Sindicat de Balsareny, carrer Ponent s/n - plaça de la Mel.
 
Notes importants
 
L’espectacle, que no és de caire infantil, durarà uns 75 minuts i no hi haurà entreacte ni servei de bar. Serà obligatori que els espectadors portin la mascareta ben posada durant tota la funció i que romanguin als seus seients. A l’entrada es prendrà la temperatura als assistents, i hi haurà gel hidroalcohòlic per a les mans. L’entrada i la sortida es farà de forma ordenada, seguint les indicacions del personal de la sala.
 
Cada actor vindrà maquillat de casa i els vestits no es compartiran; el nombre de tramoies i tècnics de llum i so i personal de sala s’ha reduït als mínims imprescindibles. Per garantir les distàncies entre els personatges i amb el públic, l’espai escènic ocuparà, a més de l’escenari, tota la platea; això farà que només hi hagi públic a les grades, on s’aplicaran les distàncies de seguretat establertes per a aquest equipament públic municipal. El nombre d’espectadors, per tant, serà també reduït, i ho intentem compensar doblant el nombre d’actuacions habituals: vuit sessions en comptes de quatre. Recomanem tanmateix que compreu les entrades anticipadament per internet, per assegurar-vos-en.
 
Podeu adquirir les localitats anticipades en aquest enllaç:  https://pastoretsbalsareny.cat  

Exposició Casaldàliga al Casino

 

Exposició Casaldàliga al Casino de Balsareny
 
La Comissió Pere Casaldàliga, del Cercle Cultural, juntament amb el Casino, del Centre Instructiu i Recreatiu, ofereixen novament al poble de Balsareny i a tothom qui ho desitgi l'exposició “Pere Casaldàliga: una veu compromesa”. Gràcies una vegada mes a la col·laboració del grup de voluntaris de Balsareny Educa (equip per al desenvolupament) i de la Impremta Orriols i de la Fusteria Hernández, que han ajudat a fer-ho possible. 

L’exposició data de l'any 2006, quan Pere Casaldàliga havia deixat les seves tasques pastorals després de més de 30 anys de ministeri i la Generalitat de Catalunya  li atorga el Premi Internacional Catalunya per la seva meritòria tasca a la prelatura de São Félix do Araguaia (Brasil). Això va fer pensar a l'Associació Araguaia en l'oportunitat d'organitzar aquesta exposició, amb el suport de la Generalitat, per retre homenatge a una de les persones que han destacat més per la lluita social, cultural i religiosa a l'Amèrica Llatina. 

L'actuació del bisbe Pere Casaldàliga a la missió claretiana a l'Estat de Mato Grosso s'associa en tot moment al compromís i a la radicalitat. Casaldàliga, conegut com "dom Pedro" i seguidor de la teologia de l'alliberament, ha estat una de les personalitats més representatives de l'Església dels Pobres al Brasil, a l'Amèrica Llatina i al món sencer. 

L'exposició, que en el seu moment va ser presentada durant setmanes al Palau Robert de Barcelona i posteriorment a Balsareny, també va recórrer part del territori català, on molts Ajuntaments van mostrar el seu interès per exposar-la. Mostra la vida i l'obra de Pere Casaldàliga amb una visió panoràmica. Ens explica la seva trajectòria i les seves idees, les causes per les quals ha lluitat i hem de continuar lluitant. Com ell mateix ens deia: "Jo sóc jo i les meves causes, i les meves causes valen més que la meva vida". 

L’exposició consta de quatre àmbits: els símbols que en defineixen la personalitat (la mitra, el bàcul, l’anell); els orígens (la seva trajectòria vital); les Causes (els Indígenes, l’Amèrica llatina, la Terra, la Teologia de l’Alliberament: eixos que s’interrelacionen); i el Poema de la Terra (gran mural amb fragments de la seva obra). Unes pantalles permeten de veure imatges del bisbe Pere i escoltar la seva veu. 

En Pere Casaldàliga ens ha deixat, però les seves Causes segueixen molt vives i continuen interpel·lant la humanitat. A la Comissió Casaldàliga del Cercle Cultural de Balsareny ens agrada poder-les tornar a compartir i difondre el seu missatge, sempre actual, solidari i exigent. L'exposició “Pere Casaldàliga: una veu compromesa”, estarà exposada al Casino de Balsareny (carrer Àngel Guimerà, 17) de dimarts a diumenge, des del dia 8 de desembre i fins a mitjans de gener, i es pot visitar respectant les recomanacions sanitàries i les mesures de seguretat davant la covid-19. 

Durant aquest període també es preveu de presentar alguns dels projectes en què estem treballant, entre els quals destaquem “Les Petjades de Pere Casaldàliga”, proposta d'un itinerari  per Balsareny on seran presents les Causes del bisbe, fragments poètics i informació des d'alguns indrets històrics i representatius del nostre poble.
 
Comissió Casaldàliga

Fotos: Jordi Vilanova