Defensem la verneda

Esgriolem!

El dia 28 d’agost, en Narcís Mestres va publicar un article a Esgriolem, on posava en coneixement públic que uns tècnics de la Junta de la Sèquia de Manresa li deien de signar “un document que compromet el paisatge, l’interès general i la bellesa natural d’aquest espai que tan ens agrada i amb orgull defensem els vilatans de Balsareny”; i explicava que “el corriol paral·lel al riu Llobregat, just sota el turó del casell de Balsareny, està en perill de desforestació”. 

Es tracta de “realitzar uns treballs de reparació urgents pels danys causats pel temporal Glòria a la resclosa de la Sèquia de Manresa, que es basen en la recuperació de la base del paredat i la solera d’aigües amunt, així com la restitució de la coronació; aquests treballs han de permetre assegurar la infraestructura d’abastament d’aigua a bona part de les poblacions de la comarca del Bages”. Continua dient que “la resposta ambiental de la Junta de la Sèquia passa per replantar uns 90 arbres nous, però de la bellesa del paisatge que fem caminant entre les ombres que ens donen la boscúria del bosc de ribera d’aquest indret (únic al Bages) ja no en tornarem a saber mai més res”. Aclareix que no vol pas deixar els manresans sense aigua, però es pregunta si no hi ha una altra manera de fer les obres sense malmetre la verneda. “els tècnics de la Junta em manifesten que és la mesura més econòmica (per ells); consideren que amb camions de gran tonatge tindran la resclosa enllestida aviat”. I acaba dient que creu que es podria “fer compatible la conservació d’aquest medi amb l’ús de maquinària no tant agressiva”, invertint-hi més recursos econòmics. 

Aquest article va generar molts comentaris  –els podeu trobar tots a la pàgina de facebook d’Esgriolem!–,  perquè va agafar l’opinió pública per sorpresa. La gent no en tenia cap informació, ni pels mitjans de comunicació, ni per part de la Junta de la Sèquia ni de l’Ajuntament. Algun comentari demanava què hi tenia a dir l’Ajuntament, i de seguida va respondre en Dani Obiols: “L’Ajuntament de Manresa (propietari) és qui elabora i executa el projecte per l’emergència i pel risc que Manresa quedi sense aigua. Aquest projecte l’han d’informar diversos òrgans, entre ells l’ACA i OTA, i si tots els informes són favorables llavors l’Ajuntament de Balsareny dona el permís d’obres (és l’únic punt on intervé)”. El dia 29, en Jordi Vilanova va proposar que “caldria conèixer amb més detalls i transparència, per les parts que participen del projecte, quines alternatives hi ha per pal·liar els danys provocats pel temporal Glòria, i quina tindria un menor impacte ambiental i paisatgístic”. També va dir que el fet de ser propietari implica uns drets i també uns deures, i que en els informes pertinents espera que es tingui es compte la desforestació i l’opinió de l’Ajuntament, més enllà del tràmit necessari de la llicència d’obres. En Dani Obiols va dir que l’Ajuntament encara no havia rebut el projecte i que quan els arribi “farem les comprovacions i actuacions corresponents i competencials”.  

El dia 30, en Sergi Fonseca hi va fer una aportació molt extensa i documentada sobre el valor ambiental del bosc de ribera entorn de la resclosa dels manresans –ens remetem també al facebook d’Esgriolem per si el voleu llegir sencer–: “es tracta d’una 'una verneda molt concreta per la seva ubicació, única a la comarca del Bages, considerada com un hàbitat d'interès comunitari, i en aquest cas prioritari”, on apareixen també freixes, àlbers, salzes, etc., de manera que, a més de la verneda, s’hi pot inventariar “un altre hàbitat d'interès comunitari, el de les alberedes, salzedes i altres boscos de ribera". L’article expressa “la necessitat d'obtenir transparència i visibilitat a aquesta actuació que perjudicaria greument el tram del riu Llobregat, arribant a un procés participatiu si es dona el cas [...], per poder mostrar el desacord davant la pèrdua d’aquest paisatge”. Considera que tirar endavant aquest projecte “seria una pèrdua del prestigi de l'interès natural al municipi de Balsareny. Per això cal trobar-hi la millor solució, malgrat que esdevingui més costosa”. També l’Adal Arnau hi fa interessants aportacions sobre la fauna de la zona.  

El 2 de setembre, en Jordi Vilanova informava que l’Associació per la Recuperació dels Boscos Autònoms (ARBA Bages) havia engegat una recollida de signatures per mitjà de la plataforma Change.org sota el lema “Salvem l’última verneda del Bages”: en una setmana ja havia recollit 789 signatures. 

El 5 de setembre sortia a Regió 7 un article que es feia ressò de la qüestió: ‘Ecologistes alerten del risc ambiental d’unes obres previstes a la Sèquia’. Josep Alabern, secretari de la Junta de la Sèquia, hi explica que les obres “són fruit dels desperfectes ocasionats pels aiguats del gener, que es van endur algunes pedres i lloses de formigó de la resclosa”, i que “els danys no es van poder avaluar fins unes setmanes després, quan el desembassament de la Baells va tornar a la situació habitual, però aleshores va arribar la pandèmia, que va retardar la tramitació del projecte [...] L’Ajuntament de Manresa figura com a titular de l'obra, mentre que la coordina i la finança la Junta de la Sèquia, que a hores d'ara ja disposa dels permisos necessaris i només té pendent el de Patrimoni Natural (que ja hauria informat a l'ACA) per poder sol·licitar la llicència d'obres a l’Ajuntament de Balsareny. La intenció és començar els treballs aquest setembre”. L’article recull també l’opinió d’Alan Olmedo, president d’ARBA Bages, que subratlla que el projecte posa en perill la verneda; diu que “no entén la urgència de la situació” i opina que “l’impacte seria menor si s’actués per un accés diferent del previst, que no s’ha valorat perquè és més car”; Josep Alabern explica que és una obra “molt necessària” perquè l'estructura aguanti davant d'una possible nova avinguda, “o ens podríem quedar sense Sèquia”; admet que és una intervenció “important”, però diu que l'afectació serà “mínima”, i assegura que “actuarem de forma totalment conscient i respectuosa amb l'entorn” i, a més, en tot moment l'obra estarà supervisada per un director ambiental. L’article de Regió7, compartit a Esgriolem, va generar nous comentaris, la majoria escèptics sobre que l’afectació sigui “mínima”. 

El dia 5 de setembre es convocava una concentració per al dia 10, a les 7 de la tarda, davant de l’Ajuntament de Balsareny, amb el lema “Salvem l’última verneda del Bages. Concentració per un riu viu”.  

El dia 7, Alan Olmedo, president d’ARBA Bages, parlava de la verneda per l’emissora Ona Bages, i Esgriolem en compartia un enllaç. 

El dia 7 de setembre, a Nació Manresa apareixia un article que signa la seva redacció, titulat “La Institució Catalana d’Història Natural ‘dona crèdit’ a les obres de la resclosa dels Manresans”. La delegació del Bages d’aquesta institució –filial de l’Institut d’Estudis Catalans i fundada el 1899– diu que dona crèdit a les garanties per a l’execució de l’obra “sempre que es faci amb cura i amb coneixement de la natura on s’emmarca, i per la restitució del terreny i de la vegetació més pròpia a les àrees que inevitablement caldrà trepitjar”. Explica que membres de l’ICHN han parlat amb responsables del projecte i han visitat el lloc, i –per fi– donen detalls de les actuacions que hom preveu fer. Després d’una descripció i d’un apunt històric sobre la resclosa, expliquen que la riuada del temporal Glòria “va escapçar la riba, va tombar arbres [...] i va afectar la Resclosa dels Manresans [...] Actualment hi ha buits grans a diversos trams de la base; és impossible de veure’ls perquè queden sota el nivell de l’aigua [...]; sí que s’aprecia una part enfonsada al centre de la resclosa i es veuen alguns grans rocs, originàriament de la resclosa, arrossegats avall”. Els danys es van poder comprovar el 3 de març, quan l’ACA va reduir el cabal des del pantà de la Baells. L’obra “té consideració d’obra d’emergència, i des de la ICHN no la posen en dubte”. 

“L'obra requereix l'accés per les dues ribes al darrera de la presa –és a dir a la part nord o aigües amunt-, la construcció d'un dic primer a un costat i després a l'altre poc abans de la resclosa per deixar temporalment trams secs de resclosa on es pugui treballar i l'aportació de roques i de formigó. La institució sap que la Junta de la Sèquia ‘és ben conscient que cal esforç per no malmetre més enllà del què és inevitable’ per permetre els treballs”. 

“L'accés per la riba dreta o riba oest requereix la poda de branques d'arbres vora el camí i, al capdavall, la reobertura d'uns 40-50 metres de camí pel bosc de ribera per accedir fins prop de la resclosa. Aquest camí existia, però el progrés de la vegetació i l'erosió per les riuades l'han fet quasi desaparèixer. Aquí l'espai entre el vessant escarpat i el riu és molt estret, amb la conseqüència que s'afectarà a un tram de verneda. ‘Cal remarcar que aquest no és l'únic reducte de verneda al Llobregat’, recorden; ‘la verneda, més o menys ben constituïda i sempre a mercè de les riuades, continua per les dues ribes riu amunt fins al Berguedà i riu avall fins a Balsareny’. L'accés per la riba esquerra o riba est, més plana, no té problemes destacats. No s'afecta la illeta situada avall de la resclosa”.

“També posen sobre la taula que hi ha un expert ambiental, extern a la Junta de la Sèquia, que s'afegeix a la direcció de les obres perquè l'impacte ambiental sigui el mínim inevitable, perquè s'afecti amb preferència allò que té menys valor natural i perquè les condicions al finalitzar l'obra permetin una recolonització ràpida per les espècies autòctones preferides. Hi ha reforestacions previstes a les zones no inundables, tot i que no la plantació de canyes aigües amunt de la presa, en terreny sotmès a les riuades, on s'espera una colonització natural ràpida.” L’article acaba dient que “des de la ICHN s'assumeix que hi haurà impacte, com a totes les obres en àrees naturals, però no pas que aquest hagi de ser permanent ni catastròfic”. 

Un enllaç a aquest article el van compartir a Esgriolem en Ricard Ribera i en Dani Obiols; aquest darrer hi va afegir també un altre enllaç on s’explica qui és l’ICHN.  

Consideracions provisionals 

Si Balsareny té un indret especialment idíl·lic, un espai natural admirat per tothom qui hi passa, és l’entorn de la Síquia, amb la resclosa i el bosc de ribera: la verneda (declarada per la UE “hàbitat d’interès comunitari prioritari”) amb els àlbers, els salzes i els pollancres –i, no ho oblidem, les “dames coiffées”, de les quals no hem parlat fins ara, però que també preocupen–; i, més avall, els roures, els aurons, els avellaners... Cal preservar-ho, la gent de Balsareny s’ho estima i l’Ajuntament hauria de mostrar-se sensible a l’opinió ciutadana. 

D’altra banda, la Síquia, amb la resclosa al capdamunt i amb tot el seu itinerari, cobert o descobert, pel terme, forma part de la història secular del nostre poble, des de la franca cooperació de la baronia, l’any 1339, amb el projecte de Guillem Catà –a diferència de Sallent, amb el bisbe de Vic excomunicant el consistori manresà– passant pel conflicte de 1583, quan també una riuada es va endur la resclosa i els manresans la van reparar tallant arbres sense permís del baró –origen del “cens dels dotze capons”– fins als continus enfrontaments dels segles següents entre hortolans i siquiaires, inclòs l’invent de la cantimplora pel rector Roc Garcia. Cal també preservar la Síquia, i pensar en la utilitat que té per a la gent de Manresa i per als horts de tot el seu recorregut.

Quan al Sarment núm. 498, del passat febrer, dèiem que el ‘Glòria’ no havia causat “gaires estralls” a Balsareny, poc podíem imaginar que havia provocat uns danys que portarien prou cua. 

És evident que l’Ajuntament de Manresa té tot el dret de fer les obres necessàries a la seva resclosa –i s’entén que vulgui minimitzar-ne el cost–, naturalment complint amb tots els requeriments legals, que inclouen els informes mediambientals; però sap una mica de greu que ningú n’hagués informat. Al marge que el projecte oficial, a l’espera de completar els permisos (Patrimoni Natural, Agència Catalana de l’Aigua, Òrgan Tècnic d’Avaluació...), encara no s’hagi presentat a l’Ajuntament, ¿és possible que el nostre consistori no hagués tingut coneixement previ de les actuacions que hom hi pensava fer? Ningú no els en va dir res? En tot cas, ara que s’ha fet públic, ¿no estaria bé, fer gestions per intentar trobar una solució, raonablement més cara, però que preservi l’entorn natural? Amb el roc a la faixa de la facultat de concedir la llicència.

Cal agrair a en Narcís Mestres que amb el seu article hagi aixecat aquesta llebre i tret a la claror l’opacitat que fins ara hi havia; i Esgriolem ha demostrat així la seva utilitat com a canal d’expressió de les inquietuds ciutadanes. En un parell de dies ha corregut la veu per les xarxes, ARBA Bages ha promogut una campanya, s’ha convocat una concentració, el cas s’ha fet públic a la premsa i la ràdio comarcal i la Junta de la Sèquia ha fet públics els seus arguments. Si no fos per aquesta moguda, potser un matí d’aquests ens hauríem despertat sense verneda i encara ningú ens n’hauria explicat el què ni el com ni el per què. 

Ara cal esperar que el projecte, si acaba obtenint tots els vistiplaus reglamentaris, es presenti formalment al consistori balsarenyenc per demanar l’últim tràmit, la llicència d’obres. I veure què passa. Mentrestant, es recullen firmes i hi ha una concentració. N’anirem informant. 

* * *

El 9 de setembre es va publicar, fins aquí, aquest article al blog del Sarment. El mateix dia, en Dani Obiols va publicar-hi aquest comentari: “L’Ajuntament de Balsareny està fent i farà totes les gestions necessàries i competencials per tal que el projecte, validat per totes les administracions implicades, es porti a terme amb el mínim impacte possible. Altre tema són les especulacions que es puguin fer sense tot el coneixement.”

La concentració del dia 10 

El 10 de setembre, una setantena de persones es van concentrar a la plaça de l’Ajuntament; també hi havia l’alcaldessa i diversos regidors. Va parlar l’Àlan Olmedo, president d’ARBA Bages. Va explicar que ARBA és una xarxa d'entitats repartides per tota Espanya que es dediquen a la restauració de les comunitats vegetals autòctones de la comarca i d'espècies escasses. Ells coneixien, mitjançant l'ICHN Bages, la verneda de Balsareny; la van visitar el novembre de 2018 i els va sorprendre la diversitat d'espècies, la bellesa i les estructures geològiques com les ‘xemeneies de les fades’ (dames coiffées). Aquest estiu havien planejat recollir llavors de verns per a un projecte de restauració a la Corbatera (Sallent). El dissabte 29 d'agost van llegir la informació que Narcís Mestres havia compartit el dia abans a Esgriolem: l’ARBA va contactar amb en Narcís i el dia 1 de setembre es van trobar a la verneda. Van decidir de fer campanya, incloent l’alerta pública a les xarxes, una recollida de firmes per Change.org i la concentració de dijous dia 10 a Balsareny. Dimecres dia 9 a la tarda van aconseguir reunir-se amb la Junta de la Sèquia. Allà els van assegurar que l'obra era molt urgent i que aquest mètode seria el que aconseguiria un impacte menor. Van dir que intentarien eliminar molt abans les espècies exòtiques que no pas els verns, i que posteriorment es descompactaria el sòl i es plantarien 90 arbres: verns, pollancres i oms. L’Àlan va acabar dient que desconfiaven de tot, inclosa la postura, favorable a l'obra, de l'ICHN, i va dir que l’ARBA continuaria vetllant i investigant què es pot fer. 

L’endemà al matí, en una conversa en un altre grup de facebook, en Dani Obiols explicava que l’Ajuntament encara no té la sol·licitud formal de la Junta de la Sèquia, amb el projecte definitiu i tota la documentació i requisits. I deia que “hem sol·licitat al Parc de la Sèquia que vingui a Balsareny a explicar el projecte a tothom, per tal que la gent pugui demanar tots els seus dubtes i que ho responguin els responsables del projecte. Si accedeixen, tan bon punt tinguem dia i hora i lloc ho comunicarem a tot el poble”. 

També nosaltres, si es celebra aquesta reunió, ens en congratularem molt, perquè parlant la gent s’entén i sempre és molt millor tenir informació de primera mà i poder debatre les coses amb els responsables. Tant de bo que aquesta presentació pública s’hagués fet d’entrada, evitant així dubtes i neguits. Esgriolem ha demostrat la seva utilitat: oferir al poble de Balsareny un canal on tothom pugui expressar les seves inquietuds per aconseguir que les coses es debatin en llibertat i a plena llum. Continuarem informant. 

Sarment 

Recollint informacions de Regió7, Nació Manresa i Ona Bages, i articles i comentaris publicats al facebook d’Esgriolem.

Actualitzat: 8 de setembre 2020

Nota d’agraïment

La família Casaldàliga volem fer arribar el nostre agraïment al poble de Balsareny per tot el suport rebut en aquests moments tristos per la mort del nostre germà i tiet Pere.

Donem especialment les gràcies a la Parròquia de Balsareny, a la Comissió Pere Casaldàliga del Cercle Cultural, al grup de voluntaris de Balsareny Educa, al músic Carles Cases i les seves acompanyants, a la Coral Sant Esteve, al Grup de Rapsodes, a la violoncel·lista Martina Ruiz,  a la Impremta Orriols, a la M. del Mar Pulido, al fotògraf Jordi Sarri, a la Comissió dels Traginers, a l’Ajuntament de Balsareny i a la resta d’entitats i persones que han col·laborat en l’organització de tots els actes de comiat del Bisbe Pere.

Tenim la certesa de que ell, ja des de la Casa Pairal, està orgullós del seu poble natal.

Moltes gràcies de tot cor!

Família Casaldàliga

Agost 2020

Balsareny s’acomiada del seu fill predilecte

El dia 8 d’agost va morir Pere Casaldàliga, a l’edat de 92 anys, a l’hospital de la Santa Casa de Batatais, prop de São Paulo, on havia estat traslladat des de São Félix do Araguaia per problemes pulmonars. La notícia va córrer de seguida arreu del món, i les mostres de condol i les ressenyes sobre el seu perfil biogràfic i, sobretot, les seves causes, van ocupar els mitjans d’informació. 

L’endemà, diumenge, mentre a la capella del Centre Universitari claretià de Batatais tenia lloc la primera missa del seu funeral brasiler, a Balsareny hi va haver una concentració espontània a la plaça Ricard Viñas, davant de cal Lleter, la casa natal del bisbe. Amb mascaretes i distància de rigor, centenars de persones van testimoniar el seu dolor i estimació a la família Casaldàliga, encapçalada per les germanes del finat, Carme i Maria, i les seves nebodes. Els rapsodes dels Pastorets van recitar dos poemes (Retorn pairal i Castell de Balsareny); després, Martina Ruiz va interpretar al violoncel El cant dels ocells, i els assistents a l’acte van cantar el Virolai després d’un minut de silenci i reflexió. L’acte, breu i emotiu, el va cloure l’Anna Casaldàliga, neboda del bisbe, que va donar les gràcies en nom de la família i va demanar de seguir treballant per les causes d’en Pere Casaldàliga. Els presents van respondre amb un aplaudiment molt llarg. Poc després ja es va anunciar que el funeral a Balsareny seria el dissabte següent, dia 15, festa de la Mare de Déu d’Agost, patrona del poble, a dos quarts de vuit del vespre. 

Les restes del bisbe van ser traslladades de Batatais a São Félix do Araguaia, passant pel santuari dels màrtirs, A Ribeirão Cascalheira, ja al Mato Grosso, enmig d’emotives mostres de dol per part de la població, i van ser enterrades, seguint la seva expressa voluntat, al cementiri dels indis Karajà, a la vora del riu Araguaia, el dimecres 12 d’agost. 

Al nostre poble, el dia 15, en un ofici auster i alhora acollidor, pensat per la família Casaldàliga, grups de voluntaris de la Comissió Pere Casaldàliga, Balsareny Educa i altres entitats locals, amb la col·laboració de l’Ajuntament, van disposar-ho tot perquè tothom qui volgués hi pogués assistir. Com que l’interior de l’església té un espai limitat a causa de les prevencions sanitàries, els bancs habitualment inutilitzats es van posar a l’exterior de la plaça, juntament amb un gran nombre de cadires, que els assistents van omplir; i es va instal·lar un equip de megafonia perquè la gent de la plaça pogués sentir bé tot el que es deia al temple, ja que hi va haver parlaments molt profunds, emotius i interessants. 

Tant a l’altar com a l’exterior de l’església s’hi van posar, a més d’un retrat d’en Pere Casaldàliga, diversos elements carregats de simbologia: 

• el rem karajà, símbol de la causa indígena; el dia de la seva ordenació com a bisbe el va fer servir de bàcul;
• el barret sertanejo, símbol de la lluita dels treballadors, que va fer servir en comptes de mitra;
• la caixa de Nicaragua, símbol de “la Patria Grande”, la causa de l’Amèrica llatina, continent dels pobles fraterns; 
• una mostra de terra de l’Araguaia, símbol de la lluita per la terra; 
• una cistella de vímet dels indígenes Xavantes, símbol de la causa de la dona indígena;  
• una cistella de vímet dels Tapirapè, símbol de la causa de la dona indígena; 
• artesania de Cuba, símbol de la causa negra; 
• una fulla de palmera, com la que li van posar damunt del cos a la vetlla; 
• la planta aspidistra, encara herència dels pares del bisbe Pere, símbol del camí de la família; 
• un ram de ginesta, la flor groga enyorada pel bisbe, que no la va poder fer créixer al Brasil; 
• una lletera, en record de la seva família de cal Lleter de Balsareny; 
• unes portadores de la festa dels Traginers; en Pere, traginer de l’esperança. 

L’ofici va ser presidit per Joan Soler, claretià de Vic, president de l’associació Araguaia i amic personal del bisbe Casaldàliga; acompanyat pel rector de Balsareny, Antoni Bonet i dotze sacerdots més del bisbat de Solsona i companys claretians. 

La part musical va anar a càrrec del pianista Carles Cases, d’estirp balsarenyenca, compositor de la suite Araguaia, de la qual va interpretar fragments, acompanyat de Sveta Trushka al violoncel i Teresa Noguerón al clarinet. La Coral Sant Esteve de Balsareny, dirigida per Marc Comabella, a més de diversos cants de la missa, va interpretar al final la cançó Pere Casaldàliga, de ‘Balsareny més de mil anys’, i el Virolai. 

La missa havia començat amb una introducció a càrrec de Glòria Casaldàliga Riera, que va llegir aquest poema de Pere Casaldàliga: 

Jo moriré dempeus, com els arbres.

Em mataran dempeus.

Déu dirà als meus amics:

certifico que va viure amb vosaltres

esperant aquest dia.

De cop, amb la mort,

es farà veritat la meva vida.

Per fi hauré estimat. 

Les lectures de la missa van anar a càrrec d’Antònia M. Casaldàliga Riera (primera lectura) i Montserrat Casaldàliga Soler (salms); l’Associació Araguaia amb el bisbe Casaldàliga (pregària dels fidels) i Esther Casaldàliga Riera (ofertori); i la família d’Edgar Martínez Casaldàliga, renebot del bisbe, va fer ofrena dels símbols. Mossèn Antoni Bonet va llegir l’Evangeli i mossèn Joan Soler va pronunciar una homilia sentida, profunda i amb un missatge coherent amb les causes del bisbe Pere i amb el seu testimoniatge. Durant la missa es va poder escoltar la veu del bisbe Pere fent la pregària “A paz inquieta”, que va emocionar tothom: 

Dá-nos, Senhor, aquela PAZ inquieta
que denuncia a PAZ dos cemitérios
e a PAZ dos lucros fartos.

Dá-nos a PAZ que luta pela PAZ!
A PAZ que nos sacode
com a urgência do Reino.
A PAZ que nos invade,
com o vento do Espírito,
a rotina e o medo,
o sossego das praias
e a oração de refúgio.
A PAZ das armas rotas
na derrota das armas.
A PAZ do pão da fome de justiça,
a PAZ da liberdade conquistada,
a PAZ que se faz “nossa”
sem cercas nem fronteiras,
que é tanto “Shalom” como “Salam”,
perdão, retorno, abraço…
Dá-nos a tua PAZ,
essa PAZ marginal que soletra em Belém
e agoniza na Cruz
e triunfa na Páscoa.

Dá-nos, Senhor, aquela PAZ inquieta,
que não nos deixa em PAZ! 

Els parlaments finals van anar a càrrec de Cristina Casaldàliga per part de la família; Conxita Planes, en nom de la Comissió Pere Casaldàliga; Noèlia Ramírez, alcaldessa de Balsareny; Conxita López, del bisbat de Solsona; mossèn Jordi Orobitg i mossèn Antoni Guixé, que va fer aportacions personals arran de les respectives visites que van fer al bisbe Pere al Brasil; i Maritxu Ayuso, amiga personal del bisbe, membre fundadora de l’associació Araguaia i que ha fet llargues estades a São Félix do Araguaia. 

Entre les moltes coses que es van dir, destaquem, de les paraules de Joan Soler, que l'amor que en Pere va anar sembrant al llarg del seu camí l'immortalitza. També va citar les paraules que una dona de la comunitat dels Karajà adreçava al finat: «Estimaves la meva terra i em vas ensenyar a mirar-la amb uns ulls nous. Sempre vas ajudar els més febles i ara reposes al cementiri dels indis Karajà, al costat dels meus avantpassats. La immortalitat és teva, espero retrobar-te allà dalt, a les estrelles». I del parlament de Cristina Casaldàliga, aquesta reflexió: «Ens consola que, com volies, has pogut morir amb la teva gent que tant has estimat i t’han estimat. Malgrat la distància, sempre has estat molt a prop de nosaltres. Mai t’oblidaves de felicitar els sants i aniversaris i estar pendent de la teva mare, dels teus germans, de les nenes, de la resta de família, del poble i del país. També ens posaves deures: anar a visitar la Mare de Déu del Castell, Montserrat, i no et descuidaves mai de la casa pairal de Candàliga. Com a bon fill de Balsareny, has estat un traginer incansable de l’esperança. Continuarem donant suport a les teves CAUSES, que avui tenen més vigència que mai, i persistirem en aquesta esperança». 

Es van repartir recordatoris on hi havia l’epitafi que ell va voler que constés a la seva tomba: «Per descansar / jo només vull / aquesta creu de fusta / amb pluja i sol, / aquests set pams / i la Resurrecció!»); també hi havia la foto de la pintura de la catedral de São Félix do Araguaia i frases del bisbe Pere sobre les seves causes. 

Entre els assistents que van participar en el comiat hi havia Francesc Escribano, amic de la família i autor de la biografia del bisbe Descalç sobre la terra vermella, i la periodista Mònica Terribas. També hi eren presents el conseller d’Exteriors de la Generalitat, Bernat Solé, la senadora Mirella Cortès, exalcaldessa de Sallent, el president del PDECat, David Bonvehí, i l'expresident de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, entre altres personalitats del món de la política, la cultura i l'activisme social. 

El poble de Balsareny va retre així l’últim comiat al seu fill predilecte, però el record del seu testimoni i de la seva extraordinària humanitat perduraran, així com ho farà el compromís de molta gent envers les seves causes; i en especial, la Comissió Pere Casaldàliga de Balsareny, que té per objectiu difondre les causes del bisbe i traslladar els seus valors des de Balsareny, el poble on en Pere va néixer. 

Sarment

Fotos: Jordi Vilanova / Família Casaldàliga 

Paraules de comiat a Pere Casaldàliga

Paraules de comiat a Pere Casaldàliga   

Carme i Maria Casaldàliga i Pla, estimada família tota,

Ja vola la Garsa blanca per la terra Karajà, vora el riu de l'Araguaia, repòs, desitjos i pau.

Ens ha llegat unes Causes, que ens criden des del cementiri vell. El silenci que allí es respira fa que aquest clam soni ferm. I les Causes són ben vives per l'amor de tanta gent.

En Pere Casaldàliga ens ha assenyalat l’esperança en un món millor. Però hem de ser conseqüents: per aconseguir-lo cal prendre, igual que ell, partit per aquestes Causes, tan nobles; divulgar-les, defensar-les i caminar, si cal, contra el vent.

El seu llegat es universal, la seva persona és reflex d’unes qualitats humanes tan grans que abracen el món sencer.

Bisbe Casaldàliga, Balsareny és i serà sempre el teu bressol d'infantesa, indret de records i anhels, racó de les teves passes, petjades que cal seguir.

En una iniciativa de poble, ara en farà l'any, amb els col·lectius "La Garsa" i Balsareny Educa, amb les associacions Araguaia i ANSA i amb el suport de la família i de moltes entitats locals, i en especial del Cercle Cultural, es crea la Comissió Pere Casaldàliga a Balsareny. Una comissió de poble, però que ens permet, tan sols estirant els braços, que es donin les mans Balsareny, Barcelona i São Fèlix do Araguaia, en una abraçada oberta al món sencer.

La nostra Garsa es blanca de pit; amb el cor ben ple d'amor. També en són blanques les ales, que volen lliures pel món, per defensar-ne les Causes, i el seu niu de cal Lleter. La resta del cos és negra, de lluita i de compromís envers els pobres, els oprimits i els pobles indígenes, i contra les desigualtats socials.

Els teus anhels són els nostres, Pere, valent missioner.

El més gran dels homenatges que la teva persona es mereix és que la teva lluita esperançada, i renovadora en tants sentits, continuï viva en aquest món que cal entre tots renovar i fer més lliure, més fraternal, més humà. Més nostre, més de tothom qui comparteixi els teus ideals de pau i de justícia.

Pere, descansa en Pau! Que voli lliure la Garsa blanca!

Comissió Pere Casaldàliga

(ANSA – Araguaia – Balsareny Educa – CCB – La Garsa

Balsareny, 15 d’agost de 2020

L'Ajuntament informa - Agost 2020

L’AJUNTAMENT INFORMA – Agost 2020

CONCESSIÓ DE SUBVENCIONS

Continua obert el termini de presentació de sol·licituds per les convocatòries de les diferents subvencions que hem treballat per tal d’ajudar a famílies i entitats en les diferents activitats que contemplen.

Convocatòria per subvencionar activitats esportives individuals no professionals

Destinada a finançar activitats esportives individuals desenvolupades al llarg de l’any 2020 per a persones de Balsareny, a partir de 16 anys, que no siguin esportistes professionals i disposin de fitxa federativa en vigor.

Convocatòria per subvencionar la pràctica esportiva d’infants i joves

Destinada a finançar la pràctica d’algun esport, desenvolupat al llarg de l’any 2020, per a infants i joves del municipi d’entre 3 i 17 anys, prioritzant el nivell de renda familiar.

Convocatòria per subvencionar l’assistència al campus esportiu d’estiu

Destinada a finançar l’assistència al campus esportiu d’estiu organitzat pel Consell Comarcal del Bages al municipi durant els mesos de juny, juliol i setembre de 2020, prioritzant el nivell de renda familiar.

Convocatòria per subvencionar la compra de llibres de text i material escolar

Destinada a finançar l’adquisició de llibres de text, ordinadors i material didàctic d’educació infantil, primària i secundària, dels infants escolaritzats a Balsareny o a centres de referència, prioritzant el nivell de renda familiar.

Convocatòria per subvencionar projectes o activitats d’àmbit cultural

Destinada al foment de la cultura amb el finançament d’activitats que portin a terme entitats municipals durant l’any 2020.

Convocatòria per subvencionar projectes o activitats d’àmbit esportiu

Destinada al foment de l’esport amb el finançament d’activitats que portin a terme entitats municipals durant l’any 2020.

Des del dia 20 de juliol fins el dia 30 de setembre de 2020. Trobareu tota la informació  al web municipal www.balsareny.cat

SEGUIMENT MINERIA

Davant dels darrers esdeveniments i amb motiu de l’anunci fet per l’empresa ICL-Ibèria sobre el cessament de l’activitat minera a l’explotació de Vilafruns, l’Ajuntament de Balsareny vol expressar la profunda preocupació per la situació dels treballadors i les seves famílies.

Assistim a la reunió institucional i a la trobada del Fòrum de la mineria del Consell Comarcal del Bages convocades per l’anunci del tancament de l’activitat a la mina de Vilafruns.

Seguim activament l’evolució de la situació social i econòmica i aprovem una moció en suport a la mineria i el manteniment dels llocs de treball en el ple del dia 30/07/2020.

Volem donar suport als treballadors afectats pel tancament de la mina de Vilafruns i als representants dels treballadors, i emplaçar l’empresa i la Generalitat de Catalunya per afrontar el repte d’assegurar la continuïtat dels llocs de treball i que s’estudiïn, i tinguin en compte, alternatives per als treballadors afectats.

CICLE DIVENDRES D’ESTIU

Divendres 7 d’agost es va iniciar el cicle “Divendres d’estiu” a #balsareny amb una programació setmanal d’activitats entre el 07/08/2020 i el 28/08/2020. 

Oferta diferent i adaptada per a tots els públics.

Divendres 7 d’agost Dj Mark Obel, a la piscina, amb taules i llanternetes per poder gaudir de la nit escoltant música.

Divendres 14 d’agost Mag Caru per als més petits, a la piscina, amb bany nocturn.

Dissabte 15 d’agost, concert de Pep i Mª José a la plaça de l’Església.

Divendres 21 d’agost a la piscina, el grup musical El Quinto Carajillo.

Divendres 28 d’agost al camp municipal, autocinema.

MOBILIARI URBÀ

Iniciem el canvi de bancs a diferents indrets del poble amb l’objectiu de renovar els actuals.

DECRET DE DOL

Amb motiu de la mort del Bisbe Pere Casaldàliga, en record seu i mostra de respecte, anunciem el decret de tres dies de dol oficial des del diumenge 9 d’agost fins dimarts 11, on es suspenen tots els actes.

En Pere va ser nomenat fill predilecte de Balsareny el 1982, encara que l’acte es va fer el 1983 amb la dedicació d’un monòlit a la plaça Montserrat.

L’any 1992 s’inaugura la Biblioteca que porta el seu nom: Biblioteca Pere Casaldàliga.

La seva vida ha sigut un exemple i una inspiració vers un món que vol combatre l'immens sofriment que sovint ens envolta, un món que dona la mà i esperança  a tots els marginats i els que pateixen.

El nostre més sentit condol a familiars i amics.

“Perquè l'última paraula no és la de la mort, ni la dels poderosos sinó la de l'amor" 

   

Pere Casaldàliga viu en les seves causes

EDITORIAL

El Cercle Cultural de Balsareny lamenta haver d’informar que Pere Casaldàliga i Pla, nascut a cal Lleter i fill predilecte de Balsareny, ha mort avui, dia 8 d’agost de 2020, a l’edat de 92 anys.

Avui la tristor ens acompanya per la pèrdua d'una persona tan estimada i admirada, però ens conforta saber que el seu testimoni perviu com un far d'esperança, de pau i d'amor en les seves causes al servei de la humanitat i la justícia. El millor homenatge serà continuar-les defensant amb la mateixa fermesa amb què ell ho va fer tota la vida.

El nostre butlletí ‘Sarment’ sempre s’ha fet ressò de la seva vida i de la seva lluita. Precisament, en l’últim número publicat, el de juliol-agost, hi sortia una entrevista llarga, emotiva i molt interessant, a la seva família. Avui, a aquesta família i a tots els seus amics d’arreu del món, els hem de manifestar el nostre condol; però el seu nom i els seus ideals continuaran apareixent a les nostres pàgines, perquè la Comissió Balsareny amb Pere Casaldàliga, que forma part del CCB, seguirà treballant per dur a terme els seus objectius, i el nostre butlletí en general, i en especial la secció ‘Esgriolem’ hi aportaran el seu suport i en divulgaran les iniciatives. 

CCB

Publiquem tot seguit el comunicat de “Casaldàliga-causes” que informa de la defunció del bisbe: 

Comunicat de Casaldàliga-Causes

«Lamentem profundament haver de informar que Pere Casaldàliga ha mort avui a l'edat de 92 anys.

»Nascut a Balsareny (Catalunya) el 16 de febrer de 1928, Casaldàliga va assumir amb radical coherència i compromís l'Opció pels Pobres i ha estat una de les figures més destacades de la Teologia de l'Alliberament.

»Bisbe de la Prelatura de São Félix do Araguaia des de 1971, Casaldàliga sempre ha treballat a favor de "peons", camperols, sense terra i Pobles Indígenes, oposant-se obertament als terratinents, l'agroindústria i a tots els poders econòmics que neguen els drets dels individus i pobles. La història de la lluita per la terra al Brasil no s'explica sense Casaldàliga.

»Poeta, escriptor i comunicador per vocació, Casaldàliga va ser autor o coautor de més de 100 obres traduïdes a diversos idiomes i a través de les quals va expressar els seus sentiments i passions més íntims; seva posició teològica basada en l'alliberament i l'esperança; seva visió d'un món que necessàriament ha de triar la justícia i la pau; i el seu compromís amb una Humanitat més "humana". Sempre disposat i disponible per a tots, Casaldàliga va concedir centenars d'entrevistes i va escriure nombrosos articles, circulars i cartes.

»Vitalment compromès amb els que més pateixen, Casaldàliga ha portat una vida marcada per la coherència : Dom Pedro —o simplement Pedro, com li agradava ser anomenat— va viure durant més de 50 anys en una casa humil de fang, amb les portes sempre obertes, en el petit poble de São Félix do Araguaia, proper als seus amics i amigues i enmig de la seva comunitat. Va realitzar centenars de viatges en autobús pel Brasil i va visitar amb freqüència les comunitats de la seva Prelatura —de la mida de tota Grècia— a cavall. Casaldàliga sempre ha estat un "poble entre el poble".

»Amb un agut sentit de l'humor, alegre, decidit, incansable i bon "conversador", Casaldàliga se sabia de memòria el nom de totes les persones de la seva comunitat i els visitava sovint a casa seva per molt remotes que aquestes estiguessin.

»Fundador de pastorals i organitzacions socials dedicades a la lluita per la terra, a la defensa dels Pobles Indígenes i contra el capitalisme neoliberal i les desigualtats socials, Pedro sempre ha defensat la necessitat de tenir un compromís personal i comunitari amb els més pobres. Fruit d'aquesta visió, tenacitat i llum profètica, Casaldàliga va inspirar moviments socials que avui enriqueixen el teixit social d'Amèrica Llatina i lluiten per un món millor.

»Sovint censurat, silenciat, perseguit pels poderosos i havent patit diversos intents d'assassinat, Casaldàliga sempre s'ha mantingut fidel a la Utopia : sempre esforçant-se per construir el Regne de Déu a la terra. Sempre amb indestructible esperança.

»Pressionat i qüestionat pel Vaticà, va mantenir sempre una posició ferma a favor de la transformació radical de l'Església i la seva estructura clerical, defensant una Església pobra, corresponsable i participativa.

»Avui, les associacions Araguaia amb el bisbe Casaldàliga, de Catalunya, i Associació ANSA, de São Félix do Araguaia, lamentem profundament la mort de Pere Casaldàliga, a qui devem la nostra fundació i cada un d'aquests 40 anys d'existència.

»Estimat Pere: Des del més profund del nostre ésser agraïm la teva vida "donada"; l'esperança "esperançada" que ens ha fet i ens fa caminar; i tota la llum que ens has donat al llarg de tota la teva vida. Plens d'enyorança i de dolor, et diem que els teus lluites són les nostres; que el teu cor batega en cada un i cadascuna de nosaltres i que continuarem intentant viure cada dia guiats per les teves Causes. 

SEMPRE, AMB ESPERANÇA!»