dissabte, 14 d’abril del 2012

La Festa Major de fa cent anys

HISTÒRIA

La Meritxell Mas ens ha fet arribar aquest document que han trobat entre papers del seu avi de cal Magnet. És un programa de la Festa Major de fa cent anys, del 1912. La portada, impresa, diu :

“Solemnes Festes que’l poble de Balsareny celebrará en honra del seu gloriós patró St. March, durant els díes 24, 25 y 26 d’Abril de 1912.”


La contraportada porta una autorització manuscrita de l’alcalde, que era el farmacèutic Antoni Rimbau: “Autorizo la celebración de los festejos cívicos detallados en el presente programa y los bailes públicos de tarde y noche con orquesta de los días 25 y 26 del actual en la sala del Ateneo. Balsareny, 22 de Abril de 1912. El Alcalde, Antonio Rimbau”. Hi ha el segell de la “Alcaldía Constitucional - Balsareny”. L’Ateneu era una sala de ball que hi havia a l’actual carrer de Jacint Verdaguer, número 23.


L’interior del programa conté impresos els actes de la Festa, que resumim: el dia 24, a migdia, repic de campanes; a les 8 del vespre, Completes amb orquestra, Rosari i cant dels goigs del patró. Després, l’orquestra fa un “passant pels carrers” (cercavila). El dia 25, a les 6 del matí, bonjorn; a les 6,30, missa matinal, amb orquestra que tocarà “boniques y agradables simfonies”; a les 8, missa de lletanies i distribució del Pa de Sant Marc; a les 9,30, un altre passant, seguit d’un ofici solemne amb un sermó sobre sant Marc per un predicador forà, el pare Tarvel, i un “llevant de taula” (acapte amb música); a les 4 de la tarda, vespres cantades, rosari i processó amb els goigs del sant; i a les 9, passant i serenata a la plaça. I el dia 26, al matí, passant i ofici en sufragi dels difunts, amb sermó del mateix predicador; en acabat, l’orquestra farà un nou passant pels carrers; a les 3 de la tarda, rosari cantat. El programa afegeix que “els Bastoners, com els demés anys, lluhirán també la festa”, i que els dies 25 i 26 hi haurà balls [manuscrit: “tarda y”] a la nit [manuscrit: “al Ateneu”].


Com es pot veure, la festa es reduïa, a part dels Bastoners, a actes religiosos i diverses cercaviles a càrrec de l’orquestra, que també amenitzava els quatre balls. Els de tarda es devien afegir a última hora, quan el programa ja era imprès, per això és afegit a mà; i el local, també especificat a mà, se’l devien descuidar en primera instància. En efecte, el 1912 ja hi havia el Casino i el Centre parroquial, però encara devia funcionar l’antic Ateneu, que havia estat seu del Centre Instructiu i Recreatiu, havia estat clausurat el 1904 arran d’uns incidents. Per això, el 1905 es va construir el Casino, nova seu del CIR, al seu actual emplaçament del carrer Vell. Més endavant, el 1916 es va constituir l’associació “els Neutrals”, que tenia la seu en una altra casa del carrer Vell, però que va fer servir com a local de ball l’antic Ateneu, rebatejat llavors com “el Recreu”, fins al 1932. Aquest document demostra que entre 1905 i 1916 el local de l’Ateneu continuava fent servei públic, malgrat no pertànyer a cap associació. Agraïm a la Meritxell que ens hagi enviat aquest programa.

R. Carreté

La reforestació de les zones cremades de Balsareny

NATURA

La reforestació de les zones cremades de Balsareny




Zona del Serrat del Maurici reforestada

A principis de la primavera 2011, o sigui, fa un any, es va repoblar, amb més de 10.000 exemplars de plantes, tota una extensa zona del terme municipal de Balsareny que malauradament es va cremar el 18 de juliol de 2005. En aquella ocasió es va cremar un sector que va des del terme de Castellnou de Bages, prop de la Torre dels Moros, passant pel Mas Tosquer i a la vora de la Caseta del Gener, fins al nostre conegut Pla de Calaf, el Serrat del Maurici i una part de la Baga Fosca. Doncs bé, l’any passat es va reforestar una àrea propera al nucli urbà (es veu prou bé passant per l’autovia), que agafa tot l’entorn del turó del Serrat del Maurici i una part de la Baga Fosca. En ella ja s’hi havien plantat alguns arbres l’hivern de 2009. La reforestació va ser organitzada per l’obra social de CatalunyaCaixa a Balsareny i, d’aquest fet, ja se’n va informar a la revista Sarment l’abril de 2011.

La majoria de planters eren de pins: 3.000 de pi blanc (Pinus halepensis), 1.300 de pi pinyer (Pinus pinea) i 3.600 de pinassa (Pinus nigra); però també uns 2.100 d’alzina (Quercus ilex). A més s’hi van plantar alguns arbustos com l’arboç (Arbutus unedo) i el llentiscle o mata (Pistacia lentiscus). Entre tots es van ocupar unes 11 hectàries.
Cubell amb plantacions d'arboç i alzina
Actualment, si donem una passejada per la zona, veurem com força exemplars han crescut ja una mica, mentre d’altres no han prosperat. Si ens hi fixem, la zona reforestada es pot identificar fàcilment perquè hi destaquen els protectors dels petits exemplars d’arbres i arbustos. Per un costat, una part dels plançons estan col·locats pel mètode tradicional, és a dir, units a un pal tutor perquè es sostinguin bé i envoltats d’un tubet de plàstic de color verdós que destaca a la vista; per això en aquella zona hi podem veure milers d’aquests tubets de plàstic. Tanmateix una part més petita es van protegir, com a prova pilot, amb una mena de cubells grossos de plàstic amb una tapa blanca, que té una obertura per on s’introdueixen els plançons (poden haver-n’hi un o dos), i que compten amb un dipòsit que recull l’aigua de la pluja i aigua condensada de l’atmosfera; aquesta reserva líquida es va subministrant a la planta durant un llarg període de temps i li permetrà desenvolupar-se millor. És un sistema de regatge anomenat Waterboxx, creat per Pieter Hoff, que va venir a Balsareny. Segons va explicar ell mateix, aquest mètode evita haver de fer regs de suport als plançons durant els dos primers estius, en què la planta és encara molt jove i li costa més adaptar-se a la sequera. A les fotos es poden veure tant els tubets verds com els cubells blancs.

Cubell amb un pi blanc força crescut
Com dèiem abans, ara, al cap d’un any, molts exemplars han sobreviscut i han crescut una mica, per bé que d’altres s’han assecat: ja se sap que tots no viuran. El bosc d’aquesta zona es va regenerant per ell mateix, però molt lentament i sobretot ho fa amb herbes i arbustos del país; també amb arbres, però pocs en alguns punts i, fins i tot,  certs llocs molt pedregosos poden esdevenir desèrtics. També cal tenir en compte que algunes espècies, com la pinassa, no es repoblen fàcilment de forma natural. Per tot això, la plantació és un bon suport. El fet de repoblar ajuda a mantenir la biodiversitat, assegura que en un futur hi hagi força arbres que puguin anar creixent i, a còpia de molts anys, tornin a donar l’aspecte boscós que tenia la zona. Es calcula que per poder tenir un  bosc madur, el que en ecologia es diu un ecosistema estable, poden passar ben bé uns 50 anys, però probablement, amb la reforestació, aquest temps es pugui reduir quelcom, sobretot els primers anys, que són els més complicats per a restablir la densitat d’arbres.

Cubell amb plantacions de pi blanc i alzina
Comparació de la zona cremada el 2005 amb la del 1994

Si ens passegem per tota la carena de la Baga Fosca fins arribar a la pista de Castellnou, podrem veure el contacte entre la zona cremada el 2005 i la de 1994. Aquesta darrera, recordem-ho, va afectar tot el vessant que va, en terme de Balsareny, des de la Torre de Castellnou i el seu pic veí, el Tossal de les Pinasses (el punt més alt de Balsareny, amb 626 metres), fins a la zona del Colell (casa deshabitada i en ruïnes), l’església de Sant Vicenç d’Aladernet (encara conservada després de la restauració que s’hi va fer ja fa una colla d’anys), Candàliga, Cal Castellà i el Solà d’Aladernet (aquestes dues darreres deshabitades  i en ruïnes).

Zona de petits pins blancs crescuts espontàniament des de 2005 i, al mig, uns roures que comencen a brotar
Si observem aquest paisatge podrem veure que, en alguns punts del tros cremat el 1994, després de quasi 18 anys, el bosc és tan espès que no s’hi pot ni entrar; hi ha un munt de petits pins, que en conjunt no passen dels 5 o 6 metres d’alçada, i, entremig d’ells, algunes alzines i roures, així com alguns arbustos, de forma predominant l’arboç. En altres punts, el bosc fa més bon aspecte perquè els pins estan més escampats i també més crescuts i deixen un sotabosc més ric en espècies no arbòries.
Detall d'un pinet blanc protegit amb un tub verd i amb el suport d'un pal tutor
En canvi, el sector cremat més recentment, el 2005, on es va fer la reforestació esmentada, a hores d’ara, al cap de 7 anys, té tot l’aspecte d’una gran capa verdosa, però els  arbres que hi ha són molt petitets encara, tant els de planter com els que hi han crescut espontàniament.  En aquesta zona, fàcilment accessible, ja que és molt propera al poble, per on va passar el recorregut de la caminada popular d’enguany, de moment hi domina, de forma natural, la capa o estrat arbustiu en  lloc de l’arbori. L’arbust dominant  és el garric (Quercus coccifera), que hi forma grans garrigars, acompanyat de força llentiscle (Pistacia lentiscus),  arboç i romaní (Rosmarinus officinalis), que en aquest cas forma grans extensions de vegetació anomenades brolles. Cal dir que l’arboç és una espècie que es va estendre molt a ran de la cremada de 1994 i, més tard, de la de 2005; aprofita de seguida el fet que no hi ha arbres per dominar el terreny i escampar-se; és el que s’anomena una espècie oportunista. També hi són molt abundants dues herbes arbustives, el timó o farigola (Thymus vulgaris) i la botja d’escombres (Dorycnium pentaphyllum).

Zona amb força cubells amb plançons, a la Baga Fosca
Tant en la zona cremada el 1994 com en la de 2005, allà on el bosc és més esclarissat i entremig dels arbustos dominants, hi trobem exemplars d’alguns arbres, com l’arç blanc (Crataegus monogyna) i espècies de roures (Quercus sp.), i de qui-sap-la varietat d’arbustos, com el corner (Amelanchier ovalis), el tortellatge (Viburnum lantana), el sanguinyol (Cornus sanguinea), el roldor (Coriaria myrtifolia) (molt abundant a les vores de camins), l’argelaga (Genista scorpius), el ginebre (Juniperus communis) i un de molt semblant a ell, el càdec (Juniperus oxycedrus) (es distingeix del ginebre per tenir dues ratlles blanques al revers de la fulla, en lloc d’una que hi té el ginebre), algun tipus de roser (Rosa sp.) i d’esbarzer (Rubus sp.), el xuclamel (Lonicera xylosteum) l’aladern (Rhamnus alaternus) i l’aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifolia). Hem de dir, i recordar per a alguns, que l’aladern dóna nom a un topònim de Balsareny, l’esglesiola pre-romànica de Sant Vicenç d’Aladernet, que precisament es troba a la zona cremada el 1994, vora la Riera de Conangle, prop de Candàliga. També cal esmentar el cas de l’estepa borrera (Cistus salviifolius), un arbust també oportunista que, a conseqüència de l’incendi de 1994, es va estendre de seguida en una zona propera a Cal Marianó (casa deshabitada, força conservada però sense teulada), aprofitant la falta d’arbres; però més endavant va ser dominada per arbustos com el garric i el romaní; i ara només hi queden unes poques mostres; de fet, és un arbust que viu millor en zones més baixes que la nostra, de més influència mediterrània (com altres espècies d’estepa).

Per últim, a les dues zones cremades també hi podem trobar, formant l’estrat herbaci, molts tipus d’herbes, com les lletereses (Euphorbia sp.), les dents de lleó (Taraxacum officinale), les malves (Malva sylvestris), la foixarda (Globularia alypum), la sanguinària o herba de les 7 sagnies (Lithospermum fruticosum)

Isidre Prat Obradors
Fotos: Isidre Prat

Balsareny tindrà un Centre Cívic

EDITORIAL

El Ple de l'Ajuntament de Balsareny, reunit el passat 29 de març, va aprovar per unanimitat la proposta del grup municipal d'ERC de crear un centre cívic al poble a l’antiga escola de la plaça de les Monges. És una bona notícia, que tots els grups presents al consistori s’hagin posat d’acord per tirar endavant un acord que posarà fi a una mancança important que teníem. Aquest nou equipament sociocultural serà molt útil per a les entitats locals i per pal·liar la tradicional mancança de llocs on reunir-se la gent que té ganes de fer coses. Caldrà ara veure com es gestiona aquest nou equipament, com es distribueixen els espais i els temps i en funció de quines necessitats; mentrestant, aplaudim la creació d’aquest centre cívic.

Subvencions i pressupostos. En aquell mateix Ple municipal es va aprovar també per unanimitat una altra proposta del grup d'ERC: la d'exigir a la Generalitat de Catalunya el pagament urgent de la subvenció que li correspon a l'escola bressol de Balsareny. La proposta incidia en la responsabilitat del Govern de la Generalitat de garantir el manteniment de les llars d'infants de titularitat pública; caldrà esperar una solució que eviti que els costos no recaiguin únicament sobre les espatlles de les famílies. Però això pot no ser fàcil, atès l’escanyament de les finances catalanes a què ens estan portant els pressupostos del PP. Uns pressupostos que incompleixen els deutes, legalment reconeguts, amb Catalunya, dels anys 2008 (759 milions d’euros) i 2009 (219 milions), més els derivats del fons de competitivitat (1.450 milions); i que rebaixen en un 45% les inversions de l’Estat a Catalunya alhora que ignoren les prioritats en infraestructures, mentre amb els impostos d’aquí es financen TGV absurds en altres territoris. I mentrestant, el qui no ens paga els deutes ens exigeix que rebaixem (com?) el dèficit públic, ens acusa d’insolidaris i ens fa culpables del seu descontrol financer de tot l’Estat.

Independència i reforma laboral. En aquesta línia, és important de subratllar que en aquell Ple balsarenyenc de març també va haver-hi acord en l'adhesió a l'associació de municipis per la independència —com demanàvem des d’aquestes pàgines fa mesos— i una moció en contra de la reforma laboral acordada pel Govern central. Una reforma que el Consell de Garanties Estatutàries ha considerat vulneradora de la Constitució i de l’Estatut, per la destralada contra el dret al treball, a la negociació col·lectiva, a la tutela judicial efectiva i al marc competencial de la Generalitat. La reforma consolida la injustícia permanent de fer recaure tot el cost de la crisi a les espatlles dels pocs que encara treballen, ampliant dràsticament les causes d’acomiadament objectiu i reduint la indemnització per acomiadament, restringint la vigència dels convenis col·lectius vençuts si no hi ha nou acord, donant preferència als convenis d’empresa per damunt dels sectorials, facultant les empreses per modificar les condicions de treball i salarials... Un enorme pas enrere, una ruptura del model de relacions laborals basat en el diàleg i la concertació, i que no es veu com pot contribuir a generar nous llocs de treball, ni que fossin encara més precaris.

És bo que l’equip de govern de l’Ajuntament sigui receptiu a les idees dels altres grups municipals per tirar endavant acords que objectivament són bons. Massa vegades s’han ignorat propostes enraonades, només pel fet d’haver estat presentades per un grup diferent del que governa. És evident que el que governa decideix, però no era intel·ligent rebutjar per sistema les aportacions alienes sense valorar el seu interès objectiu.

Peatges. En aquest Ple hem vist uns exemples d’aquesta bona actitud de buscar acords, que tanmateix no es va fer extensiva a una altra proposta, rebutjada en aquest cas per la majoria: la de demanar la gratuïtat de l'autopista Manresa-Terrassa. Bufen mals vents també en això, ara que el Ministeri de Foment vol compensar les pèrdues de les autopistes radials de Madrid (inviables perquè hi ha vies gratuïtes paral·leles) a base de prorrogar la concessió dels peatges de les nostres autopistes.

A Catalunya, a cada bugada perdem un llençol, i ja aviat no ens en quedarà ni un. Hauríem de reflexionar seriosament sobre quin avantatge real hi tenim, en el fet de pagar el gran peatge de ser espanyols. L’espoli fiscal, oficialment fixat en una xifra escandalosa i inaudita a Europa, continua sense fre. A final d’any, Catalunya arribarà als 900,000 aturats, el PIB haurà caigut un punt i mig més i el deute serà de 6.000 milions més. I CiU, constreta pels equilibris derivats de la matemàtica parlamentària, vota a Madrid a favor de la reforma fiscal i laboral mentre a Catalunya dóna al PP la vicepresidència de la Corporació catalana de mitjans audiovisuals. Fóra bo que el Parlament convoqués ja una consulta vinculant sobre si el poble català vol o no vol la independència (merament fiscal per començar, o ja directament política) respecte d’un Estat que ens maltracta pertot arreu.

No, no anem bé. S’acosta un altre juny i hauríem d’anar pensant a esmolar ben bé les eines. Les eines democràtiques de l’expressió lliure i ferma de la voluntat popular, de la desobediència cívica, del vot conseqüent, del suport a forces transversals com l’ANC, que tenen com a objectiu final la solució a un problema secular: la manca d’Estat propi.

Bona Festa Major. Mentrestant, gaudim de la Festa Major. Una Festa Major marcada per la crisi econòmica i per l’atur, però que celebrarem com cal amb els Bastoners, el Ball de la Faixa i els Geganters amb el grup de Tambors i Grallers, i amb les entitats culturals i esportives del poble col·laborant-hi com sempre amb ànim constructiu. Bona festa!

CCB
 

La Cubana

DE MEMÒRIA (15)

“La Cubana” és una acreditada companyia de teatre fundada l’any 1980 i dirigida des de llavors  per Jordi Milán. Més aviat del gènere comèdia,  acaba d’estrenar Campanades de boda al Tívoli de Barcelona,  i fa anys que ens distreu i ens fa riure saludablement. D’ella han sortit actors que ja van per lliure, com Santi Millán i José Corbacho, per dir-ne només dos dels més coneguts.
Però és clar que avui no vull pas parlar d’aquesta cubana, sinó d’una altra, amb ressò a Balsareny, on Cuba i la seva guerra d’independència, obtinguda l’any 1898, eren encara ben presents aquells anys quaranta i cinquanta del segle passat. I ho eren gràcies a l’existència al poble de dos excombatents d’aquella efemèride que va suposar la fi del colonialisme espanyol. Eren el vell Gilet i el vell Masplà. Abans de continuar, he d’aclarir que això de «vell» és sempre relatiu, depèn des d’on es mira. Aquests de qui parlo avui són els avis dels vells que avui som nosaltres, els de la meva generació. Així, doncs, el vell Gilet va anar a la guerra de Cuba i presumia, ho recordo bé, d’haver conduït pel ronsal el cavall que muntava en aquella guerra un jove periodista britànic que faria forrolla: Winston Churchill.  El vell Masplà  recordava en els seus darrers moments les mulates cubanes de la seva joventut, encara avui admirables.

Però la sensació, a Balsareny, va ser l’arribada d’una cubana autèntica, a penes cinquanta anys després de la  independència colonial. No sé com va anar, però crec que la van portar els de cal Pola, una família avui desapareguda del mapa local, com tantes altres de vella arrel arrossegades per crisis successives fora del poble. Aquella cubana, una persona jove i desinhibida, venia d’una Cuba moderna, i la seva presència al poble va ser motiu de confrontació entre una moral estreta i una manera de fer que només es veia al cine. Aquella dona, que devia fer bavejar més d’un,  vestia pantalons, cosa mai no vista al poble i considerada com a immoral. Fumava, cosa igualment escandalosa. Lluïa vestits vaporosos i escots generosos, que avui ja no ho serien tant. I muntava a cavall! Escàndol total i, sense confessar-ho, enveja podrida. La Cubana, que així se la va conèixer, contrastava tant amb la nostra societat de llavors que, potser, cal explicar com anaven les coses a nivell oficial, on la moral catòlica tenia un paper exclusiu.
Efectivament, la societat local, com pertot a l’Espanya de Franco, girava al voltant d’una moral que l’Església catòlica, recolzada pel poder polític o civil (allò que després s’ha conegut com a nacionalcatolicisme), dictava amb minuciosa precisió, com veurem de seguida. Però com a exemple preliminar, deixeu-me recordar una inscripció moltes vegades repintada que hi havia a la paret del Centre Parroquial. Deia així: ¡Viva Cristo Rey! En la España nacional no se blasfema.  Més, la blasfèmia era castigada amb multa. Avui ha desaparegut, és clar.

I anem a les normes morals que cada primavera el rector de torn havia de predicar des de la trona i que eren conegudes, ho recordo bé, com a “Normes de modèstia cristiana”. Dedicades exclusivament a les dones, naturalment. Així, es prohibien els escots pròpiament dits; es mesurava la llargada de les mànigues –més avall del colze– i de les faldilles –més avall dels genolls–; calia dur mitges, almenys per anar a missa (l’aparició de les mitges de niló, sense costura al darrere, va provocar més d’un malentès); per anar a combregar no es podien pintar els llavis, se’ls refusava la comunió; l’ús de pantalons no estava ni previst. I, com recordaran la majoria de dones del poble, calia anar a l’església amb el cap cobert per una mantellina (quan, per atzar, havien d’entrar al temple d’improvís i no portaven la peça, es cobrien el cap amb el mocador de butxaca, d’un ridícul espantós).
Ja us podeu imaginar, doncs, la irrupció de la Cubana dins d’aquesta societat restreta i externament puritana, tan controlada. L’escàndol va ser memorable. I per això, el nen que jo era aleshores encara ho recorda.

Jordi Planes

Carta de l'Alfons Robles

OPINIÓ 

Amics meus: Sapigueu que segueixo amb il·lusió, afecte i interès cada noticia que m'arriba de Balsareny i de vosaltres en especial.

Des del primer intent de digitalitzar el Sarment, cada cert temps busco en las pàgines d'internet la vostra presència. Ara que surt mensualment, encara més. M’agrada reconèixer les vostres paraules, les vostres intencions i em fabrico somnis de la vostra vida i del poble.

Sempre llegeixo, abans que res, els crèdits i m’omple de joia veure els vostres noms: Ramon, Joan, Isidre, Alfred, Jordi, Pere Juncadella, Conxita, Esteve, mossèn Joan... I a més, encara una joia més gran, veure i intuir els noms dels vostres fills en la mateixa tasca.

Fa trenta anys que vaig deixar el poble i encara somio amb els seus carrers, les seves festes, el Rebost, els Reis, Carnestoltes, Sant Marc, els Festivals d'Estiu… Somio a vegades que en aixecar-me del llit, sortiré al carrer i baixaré cap al Col·legi Guillem de Balsareny.

Sempre penso, cada dia, que aviat podré anar-hi, però sempre surt qualsevol cosa que ho impedeix. Ara, amb les meves circumstàncies, encara ho veig pitjor i més lluny. Però no dubteu que Balsareny i vosaltres esteu molt dintre del meu cor.

Petonets per a tothom, sobretot per a les dones. I especialment una salutació molt forta per al Pere Juncadella, per tot allò que em va aportar de coneixement de Catalunya i del Sarment i les nostres “pallisses” de cine i política. Petonets molts forts per a tota la colla.

Rebeu una abraçada molt forta i amb molt afecte.

Alfons Robles


Nota de la redacció:

Segurament que a Balsareny molta gent recorda l’Alfons Robles. La redacció del Sarment i la junta del CCB ben cert que sí. Oriünd de Topares (Almeria), va venir a fer de mestre a Balsareny el setembre de 1979 i s’hi va estar fins a l’estiu del 1982. Durant el poc temps que va estar al poble, es va integrar de seguida, i molt activament, en la nostra vida cultural i social, que aquells anys de la Transició era plena de vitalitat i d’inquietuds, de joves com nosaltres i com ell, amb ganes de fer coses. Com es veu en el seu escrit, l’Alfons va col·laborar a fons amb les activitats del CCB (Festivals d’Estiu, Carnestoltes, Sarment, La Lluerna…) i amb altres mostres de cultura popular local, com el Rebost del Traginer o la Cavalcada dels Reis; a més de contribuir, des del claustre de professors, al disseny pioner del model d’escola pública catalana del Col·legi Guillem. Actualment viu al poble de Válor (la Alpujarra, Granada), on recentment ha perdut la seva esposa, la Rosario, per la qual cosa li fem palès el nostre condol.

CCB-Sarment

dilluns, 9 d’abril del 2012

Despesa farmacèutica

OPINIÓ


Les pensions no contributives no pagaran per les receptes
Actualment, la Generalitat destina uns 1.700 milions d'euros a la despesa farmacèutica

El Parlament va aprovar la Llei de mesures fiscals i financeres, si bé ho ha fet per primera vegada de forma separada als pressupostos degut a la petició de dictamen del Consell de Garanties Estatutàries que van formular alguns partits.

Entre les mesures incloses hi ha el cobrament d’un euro per recepta mèdica, com a manera d’augmentar els ingressos públics en aquests temps de crisi.

Però el copagament farmacèutic no afectarà tothom. En queden exempts els col·lectius més desfavorits, com les persones que cobren pensions no contributives i pensions del fons d'assistència social, els beneficiaris de la renda mínima d'inserció, de la Lismi (llei d'integració social dels minusvàlids) i els malalts crònics amb ingressos baixos.

En total, el Departament de Salut calcula que 130.000 catalans quedaran exempts de pagar l'euro per recepta. Tampoc es pagaran els medicaments d'un preu inferior a 1,67 euros, com analgèsics o fàrmacs genèrics, per evitar que la taxa sigui superior al preu del medicament. I a partir de la recepta número 62, tampoc caldrà abonar l'euro. Aquesta última mesura pretén evitar el greuge comparatiu que suposaria per als malalts crònics, ja que són els que consumeixen més medicaments. Es calcula que a Catalunya 840.000 persones consumeixen anualment 62 o més receptes l'any. La mitjana de receptes per habitant va ser el 2011 de 20,3 i la despesa mitjana és de 221 euros per pacient.

[De: LaGentGran.cat
Departament de Benestar Social i Família. Generalitat de Catalunya]

Associació Els Ametllers

Els Ametllers - Assemblea general

SOCIETAT

Foto: Els Ametllers

L’associació Els Ametllers va celebrar la seva assemblea general el passat dia 27 de març de 2012, a les 4,30 de la tarda, al Casal de la Gent Gran de Balsareny.

Es van tractar els següents punts de l’ordre del dia:

1r. Aprovació de l’acta anterior, si escau. Va ser llegida i aprovada.

2n. Aprovació de l’estat de comptes del 2911, si escau. Es van aprovar els comptes de l’any 2011. Les entrades ascendien a 21.644,09 euros, i les sortides pujaven 20.603,57 euros. El superàvit de l’exercici va ser, doncs, de 1.040,52 euros.

3r. Informe de la Presidència i responsables de les activitats de l’any 2011. Es va informar de les activitats en els àmbits de Cursos d’informàtica, Coral, Xou, Puntaires, Ball i la col·laboració amb la Gimnàstica.

4t. Precs i preguntes. Es van comentar i aclarir diversos temes.

L’assemblea va acabar a les 5,30 de la tarda.

La Junta