Al Sarment número 555
(abril 2025) informàvem que un equip de repòrters de Televisió Espanyola
s’havia desplaçat a Balsareny per filmar una part d’un programa sobre el riu
Llobregat, pertanyent a la sèrie Rios, que s’emet per la segona cadena
els diumenges al vespre.
Doncs bé, el programa
sobre el Llobregat es va emetre diumenge 1 de febrer i després també s’ha pogut
veure a les xarxes i la plataforma digital LoVesTv.
El reportatge va
començar pel final del riu, el delta del Llobregat, per després passar imatges
enrere, als llarg de 175 km., fins arribar a la capçalera, a les fonts del
Llobregat, on neix el riu a partir de les surgències d’aigua infiltrada de la
pluja entre la roca calcària.
Destacarem aquí
alguns dels aspectes del riu i els pobles del seu entorn, que es van tractar al
llarg d’una hora de programa. En aquest sentit, al principi, des del naixement
del riu, va parlar la balsarenyenca Violant Bonet, guia de muntanya i
restauradora del patrimoni, que es va referir a la ruta que feien les cosidores
a l’alta muntanya, que feien una ruta a peu de 7 km. des de Castellar de n’Hug
fins a la fàbrica del ciment del Clot del Moro (avui, Museu), on anaven a cosir
els sacs de ciment. La mare de la Violant, Hortènsia Calveras, també hi
va intervenir, fent referència a l’època en què es va casar i va venir a viure
a Balsareny, al costat del riu.
Junt amb el
recorregut del riu, amb els grans desnivells de l’Alt Llobregat, es van veure
imatges comentades de Castellar de n’Hug; de l’esmentada fàbrica del ciment; de
la Pobla de Lillet, amb els jardins Artigas i el tren turístic; i del pantà de
la Baells, remarcant la seva importància per al consum a l’àrea metropolitana
de Barcelona.
A continuació,
seguint amb el tram mitjà del Llobregat, va sortir Gironella, on Carles Casas,
matalasser, va parlar dels usos del riu, sobretot força anys enrere (per
electricitat, rentar la roba...); com també de les colònies tèxtils i la seva
relació amb el riu (turbines). També es va veure com batia la llana per fer els
matalassos.
Per fi va sortir
la imatge de Balsareny i del seu castell, amb la gravació que es va fer a
l’abril: el Ball de la Faixa i un altre ball, interpretats pels Dansaires dels Pastorets sota del pont del Riu i comentats per Abel Fornell; tot seguit, Jacint
Orriols va explicar l’ofici de traginer i la Festa dels Traginers.
Mentrestant, un grup de balsarenyencs, vestits de traginers, van bastir i
carregar un animal i van fer una petita desfilada d’animals pel pont del riu i
el seu entorn, simulant el que es feia en una altra època i el que es
representa en la cavalcada dels Traginers. Orriols també va ressaltar la
importància de la construcció del pont, a càrrec del doctor Roc Garcia, a
finals del segle XVIII, un progrés molt important per a la comarca, com a nus
de comunicació, en una època en què hi havia pocs ponts entre Manresa i Berga i
sovint quedaven bloquejats en cas d’inundacions. El reportatge sobre Balsareny
va durar uns cinc minuts.
També va aparèixer
Sallent, en què es va parlar sobre els cinc salts d’aigua del Llobregat que té
el municipi (dels quals ve el nom de Sallent) i de les activitats esportives
que es fan al riu a l’estiu, així com de la fauna aquàtica.
Seguint pel curs
mitjà, es va veure Navarcles —on va parlar un pescador, guanyador de
campionats, i també es va comentar el pont Vell de Navarcles—; Manresa —on es
va destacar el reg de la zona agrícola amb l’aigua del Llobregat, esmentant de
passada la síquia—; i Montserrat, amb imatges del monestir i comentaris de
caire religiós, relacionant l’aigua amb l’espiritualitat; i també amb apunts de
caire geològic, atès que l’erosió de l’aigua va generar les formes de la
muntanya.
Ja en el tram baix
del riu, es va mostrar la colònia Sedó d’Esparreguera, de les més antigues i
més grans de Catalunya, i l’aqüeducte que transportava l’aigua des del Cairat
fins a la turbina de la fàbrica. També van sortir imatges de Martorell
—remarcant el pont del Diable— i, finalment, de nou el delta del Llobregat, amb
explicacions sobre la desembocadura del riu i els espais naturals: una fauna i
una vegetació que conviuen amb la part urbanitzada de les ciutats de l’entorn i
de l’aeroport, en un equilibri complicat.
Text i fotos del riu: Isidre Prat Fotos de la filmació de TVE: Jordi Vilanova
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.