 |
| Inauguració del Grupo Escolar Marqués de Estella (1927) |
Abans
de reprendre el fil de la crònica de l’acte inaugural de les escoles que va
difondre en la seva edició del 14 de novembre de 1927 la Hoja Oficial de la
Provincia de Barcelona penso que és oportú fer una breu introducció que ens
serà útil per situar-nos en el transcurs dels esdeveniments d’aquell dia. En el
seu moment, Unión Patriótica va ser
un partit únic fundat per Primo de Rivera per a reemplaçar els partits
polítics, ara prohibits. La creació del partit únic és l’essència dels estats
totalitaris i té com a finalitat exercir
el control i l’adoctrinament polític: cal estructurar en un pensament únic els
principis ideològics del conjunt de la ciutadania, a banda de reclutar l’elit política
i els càrrecs públics, que supervisaran amb un control estricte i absolut els
fonaments i les estructures de l’estat.
 |
Emblema de la Unión Popular |
A
Catalunya, el nou partit, dirigit per Andreu Gassó Vidal, no va tenir gaire
recorregut perquè la seva base social fou molt exigua, insuficient del tot. La
militància primorriverista, sota el lema “Patria, Religión, Monarquía”, n’aplegà
partidaris del manteniment de l’ordre, defensors d’idees conservadores i dels
valors tradicionals, buròcrates giracamises, però també oportunistes que volien
treure profit de la seva afiliació al partit, aduladors de tota condició,
ressentits socials i de tot plegat, i ingenus amb la fe del carboner. Van ser
coneguts popularment amb l’eufemisme irònic de pupins.
 |
| Benedicció de la bandera de la Unión Patriótica local (1927) |
Prosseguim ara amb
la notícia publicada:
«EN UNIÓN PATRIÓTICA
Terminado este acto,
trasladáronse autoridades e invitados al local de Unión Patriótica, cuyo salón,
espacioso y bien adornado, se llenó por completo.
El jefe local
pronunció breves palabras para señalar el júbilo del pueblo y de la Unión de un
modo especial por la inauguración del Grupo Escolar Marqués de Estella; dirigió
luego un cariñoso saludo a las autoridades y asistentes al acto, y terminó
diciendo que allí se está dispuesto a trabajar en bien de Balsareny y de España.
Habló después el señor
Gassó y Vidal, jefe provincial de Unión Patriótica, diciendo que le satisface
en extremo ver la compenetración de ideales entre los elementos directivos del
pueblo y la Unión Patriótica del mismo, haciendo consideraciones acerca del
número de afiliados y enalteciendo el patriotismo.
Se fijó después en lo
que significa dar el nombre de Marqués de Estella a las nuevas Escuelas, que
sintetizó diciendo que es rendir un tributo al primer maestro de España, al
hombre que ha sabido infiltrar en los ciudadanos el sentimiento de amor a
España, haciéndoles ver la necesidad de sentir muy hondamente los problemas
nacionales y procurar la reforma de las costumbres.
Y terminó afirmando
que Unión Patriótica, que es una escuela de ciudadanía, ha de ver siempre con
buenos ojos todo cuanto se haga para engrandecer a España.
Ambos oradores fueron
muy aplaudidos, y el general Milans del Bosch, al levantarse el acto, hizo
constar que se rendía un tributo al delegado gubernativo señor Azpiazu, por su
gestión acertada.
 |
| Processó a la plaça de l'Església (1927) |
REGRESO A BARCELONA
Eran más de las cuatro cuando se daban
por terminados los festejos organizados con motivo de la bendición y oficial
inauguración de las escuelas; a la puerta de Unión Patriótica se agolpaba el
pueblo que quería despedir a las autoridades. La banda militar que había
ejecutado en la plaza varias piezas de su repertorio, tocó la Marcha Real, y
tomaron sus autos el capitán general, el gobernador civil, el Conde de
Fígols..., despidiéndoles con aplausos y vivas.»
Afegim
que la banda militar “Batallón de Montaña Reus, número 6”, en contra del
que el seu nom fa suposar, va estar aquarterada a la caserna del Carme de
Manresa, on periòdicament s’anaven rellevant diverses guarnicions d’arreu. El
Batalló de Reus s’hi incorporà el 1906 i hi estigué fins el 1932. Fou força
popular entre els manresans, ja que, a més d’acompanyar la tropa en les
desfilades militars, jures de bandera, etc., participà en celebracions locals,
com ara processons i, fins i tot, en balls públics. El març de 1965 la caserna
tancà amb forrellat portes i finestres per sempre més.
 |
| Autoritats davant la Casa de la Vila (1927) |
Seguim
per acabar de tancar la notícia:
«Persona muy amante de los niños decía
al despedirse de buenos amigos en Balsareny: «Se ha inaugurado este grupo
escolar que lleva el glorioso nombre del Marqués de Estella el mismo día que se
cumplen cincuenta meses del golpe de Estado. Sería ocasión de decirles a estos
niños que han de ser unos buenos ciudadanos, que dentro de cincuenta años
recuerden con placer este día y muestren a los niños de aquella época el cambio
que se operó en España cuando se quiso que caminara por las vías de la recta
administración y de los sanos ideales.»
Segurament
el que per als pupins va resultar motiu d’orgull i merescuda reputació
social i de prestigi per al poble a través de la nova escola, que, segons anunciaven,
obria camí cap a la virtut, va ser per a
bona part del comú de la gent causa de descrèdit i de notòria deshonra. Tot
plegat, un despropòsit que es va viure, no tenien altres tornes, amb la llengua
lligada, per cautela. Si més no, amb un mutisme imposat per la fatalitat de la Dictadura.
No
cal fer una anàlisi gaire rigorosa sobre els fets i circumstàncies que es van
viure en aquell remot dia per arribar a la conclusió que, al cap i a la fi,
esdevingué més un acte laudatori i de reverència incondicional al dictador Primo
de Rivera, a l’ensems que propagandístic
del seu règim, que no pas una cerimònia d’inauguració digna d’una institució
escolar que, per a més greuge, va ser sufragada totalment amb els quartos de la
flaca butxaca dels veïns del poble, en la seva gran majoria gent de pa i
senalla.
 |
| Els generals Barrera i Milans del Bosch passant revista al Sometent de Balsareny (1927) |
Quaranta anys després, jo mateix entrava i sortia per aquella porta com a alumne dels “Nacionals”, això
és, de la Escuela Nacional Española, dit d’una altra manera, de l’escola
nacionalcatòlica que va instaurar el règim franquista, i puc donar fe
que tenia raó del tot, el general. En aquell temps, vam aprendre abans els
exercicis d’instrucció casernària de la tropa infantil que no les primeres
lletres. És a saber, no es podia entrar a l’escola si abans la bandera no
s’havia desplegat, entonant a plena veu, alhora i marcialment afilerats, com
era preceptiu, el Himno Nacional, és a dir, Cara al sol. I ja,
dins l’aula, sota el lema de Patria, Religión y Familia (veieu la
semblança amb el de l’any 1927), guardàvem respecte i obediència cega a tota
hora, sota el testimoni inquietant del Caudillo. A l’ensems, acceptàvem
amb submissió incondicional la disciplina i el càstig físic amb dolor corporal
inclòs, com a instrucció moral, sota la mirada impertorbable de José
Antonio, situat a l’altre costat del Sant Crucifix, i que, ves per on —vaja,
a quina situació tan inversemblant ens mena el desenvolupament dels fets quan
van seguint el seu propi curs!—, era fill del mateix Marqués de Estella.
Joan Craviotto
Fotos de 1927: Balsareny. Història en imatges, 1897-1975 (Angle Editorial, 2002)
Emblema de la Unión Patriótica i biografia escolar de Miguel Primo de Rivera: arxiu Joan Craviotto
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.