L’estiu
passat es van complir 20 anys del gran incendi que va començar a Castellnou de
Bages, la tarda del 18 de juliol de 2005, i amb una gran rapidesa es va
estendre pel terme de Balsareny fins al Serrat del Maurici, a tocar del poble.
Per
tal de commemorar aquest fet i reflexionar sobre l’extinció dels incendis i la
seva prevenció —com estàvem aleshores i com estem ara— , el divendres 23 de
gener a les 7 de la tarda es va fer una xerrada-col·loqui a la Biblioteca Pere
Casaldàliga, organitzada per la comissió de Medi Ambient de Balsareny Educa,
amb el suport de la regidoria de Sostenibilitat de l’Ajuntament. L’acte fou tot
un èxit, donat que més de cinquanta persones van omplir la sala principal de la
Biblioteca, van seguir amb molt interès la xerrada i van participar-hi amb
comentaris i preguntes.
Va
presentar l’acte Oriol Serra,
regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament; i, com a ponents, hi van participar Asier Larrañaga, sotsinspector del cos
de Bombers de la Generalitat dedicat als incendis forestals; Francesc Soldevila, alcalde de
Balsareny el 2005; Sergi Fontseca,
agent major del cos d’Agents Rurals de la Generalitat; Àngel Ribalta, president de l’ADF Tres Branques; i Jaume Rabeya, membre fundador de l’ADF,
de la qual també fou president durant molts anys.
Amb
una presentació sobre una pantalla, Asier Larrañaga va explicar extensament i
amb tota mena de detalls com es va viure aquell gran incendi i el va comparar
amb altres incendis importants, sobretot de la Catalunya Central. Va explicar
la forma d’actuar i el control exercit pels bombers i va elogiar també la feina
dels voluntaris i les ADF. Va mostrar el mapa de l’extensió cremada aquell any
i diverses fotos del foc. Els diferents ponents i alguns participants entre el
públic van exposar també les seves vivències i anècdotes. Tot i la intensitat
d’aquell incendi, es va poder controlar la mateixa nit i l’endemà es donava per
extingit. De fet, hi havia més mitjans que, per exemple, en els grans incendis
de 1994. També hi va ajudar que aquell dia era l’únic incendi que hi havia en
tot Catalunya. 
Tot
seguit, Sergi Fontseca, també amb diapositives, va explicar la situació de
Balsareny pel que fa al seus boscos, els tipus d’arbres que hi predominen i la
forma com es comporten davant del foc i com es regeneren després. Cada arbre té
la seva estratègia de sobreviure al foc: la nostra vegetació mediterrània, de
fet, està molt adaptada al foc. Per exemple, sobreviu molt bé el pi blanc (que
escampa molt bé les pinyes, obertes pel foc) i el pi pinyer hi està també molt
adaptat. A Balsareny hi queda molt poc pi roig —a causa d’un fong, segons va
afegir Jaume Rabeya— i s’està perdent la pinassa, tot i que encara n’hi ha
molta. Sergi Fontseca també va donar el toc d’alerta sobre les conseqüències de
la darrera sequera, d’uns tres o quatre anys, que ha fet que molts arbres hagin
mort, cosa que va mostrar sobre un mapa del terme; això fa disminuir la massa
forestal. I també va donar unes pinzellades de com cal fer una bona gestió
forestal. Sobre aquest aspecte altres membres del públic van donar també la
seva opinió.
En
relació a la causa d’aquell gran incendi, i contestant una pregunta del públic,
els diversos ponents i altres persones van estar més o menys d’acord en el fet
que va ser, segurament, una negligència deguda a una barbacoa, on haurien
començat les flames, a la Figuerola (urbanització de Castellnou, molt propera
al terme de Balsareny). Aprofitant la pregunta, Sergi Fontseca va treure el
tema de les causes dels incendis en general: segons les seves dades, només un
10-12% són deguts a causes naturals, com els llamps; la resta són deguts a
causes humanes: negligències, imprudències i una bona part d’intencionats.
Actualment,
la sequedat del combustible vegetal —segurament afavorida pel canvi climàtic— i
l’abandonament de terres faciliten molt els incendis i, per tant, és necessària
la bona gestió dels boscos. Precisament per pal·liar en part l’abandonament de
terres, Oriol Serra va dir que s’estava fent un projecte per apropar gent que
deixarà de dedicar-se a la pagesia, per motius diversos (com pot ser per
jubilació), amb gent que no té terres però que els agradaria dedicar-s’hi. En
aquest sentit, els interessats es poden posar en contacte amb ell.
Després
de ben bé dues hores, Oriol Serra va tancar la sessió agraint la participació
de tanta gent i informant que el tema no s’ha acabat, sinó que properament,
segurament al març, hi haurà una altra sessió com la d’aquest dia, destinada
sobretot a parlar de la gestió forestal, un tema de què es parla molt però que
sovint sembla que costa de dur a bon terme.
Text i fotos: Isidre Prat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.