dissabte, 24 de gener del 2026

20 anys de l’incendi de Balsareny: xerrada-col·loqui

 
 
L’estiu passat es van complir 20 anys del gran incendi que va començar a Castellnou de Bages, la tarda del 18 de juliol de 2005, i amb una gran rapidesa es va estendre pel terme de Balsareny fins al Serrat del Maurici, a tocar del poble.
 
Per tal de commemorar aquest fet i reflexionar sobre l’extinció dels incendis i la seva prevenció —com estàvem aleshores i com estem ara— , el divendres 23 de gener a les 7 de la tarda es va fer una xerrada-col·loqui a la Biblioteca Pere Casaldàliga, organitzada per la comissió de Medi Ambient de Balsareny Educa, amb el suport de la regidoria de Sostenibilitat de l’Ajuntament. L’acte fou tot un èxit, donat que més de cinquanta persones van omplir la sala principal de la Biblioteca, van seguir amb molt interès la xerrada i van participar-hi amb comentaris i preguntes.

 
Va presentar l’acte Oriol Serra, regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament; i, com a ponents, hi van participar Asier Larrañaga, sotsinspector del cos de Bombers de la Generalitat dedicat als incendis forestals; Francesc Soldevila, alcalde de Balsareny el 2005; Sergi Fontseca, agent major del cos d’Agents Rurals de la Generalitat; Àngel Ribalta, president de l’ADF Tres Branques; i Jaume Rabeya, membre fundador de l’ADF, de la qual també fou president durant molts anys.

 
Amb una presentació sobre una pantalla, Asier Larrañaga va explicar extensament i amb tota mena de detalls com es va viure aquell gran incendi i el va comparar amb altres incendis importants, sobretot de la Catalunya Central. Va explicar la forma d’actuar i el control exercit pels bombers i va elogiar també la feina dels voluntaris i les ADF. Va mostrar el mapa de l’extensió cremada aquell any i diverses fotos del foc. Els diferents ponents i alguns participants entre el públic van exposar també les seves vivències i anècdotes. Tot i la intensitat d’aquell incendi, es va poder controlar la mateixa nit i l’endemà es donava per extingit. De fet, hi havia més mitjans que, per exemple, en els grans incendis de 1994. També hi va ajudar que aquell dia era l’únic incendi que hi havia en tot Catalunya.
 

Tot seguit, Sergi Fontseca, també amb diapositives, va explicar la situació de Balsareny pel que fa al seus boscos, els tipus d’arbres que hi predominen i la forma com es comporten davant del foc i com es regeneren després. Cada arbre té la seva estratègia de sobreviure al foc: la nostra vegetació mediterrània, de fet, està molt adaptada al foc. Per exemple, sobreviu molt bé el pi blanc (que escampa molt bé les pinyes, obertes pel foc) i el pi pinyer hi està també molt adaptat. A Balsareny hi queda molt poc pi roig —a causa d’un fong, segons va afegir Jaume Rabeya— i s’està perdent la pinassa, tot i que encara n’hi ha molta. Sergi Fontseca també va donar el toc d’alerta sobre les conseqüències de la darrera sequera, d’uns tres o quatre anys, que ha fet que molts arbres hagin mort, cosa que va mostrar sobre un mapa del terme; això fa disminuir la massa forestal. I també va donar unes pinzellades de com cal fer una bona gestió forestal. Sobre aquest aspecte altres membres del públic van donar també la seva opinió.

 
En relació a la causa d’aquell gran incendi, i contestant una pregunta del públic, els diversos ponents i altres persones van estar més o menys d’acord en el fet que va ser, segurament, una negligència deguda a una barbacoa, on haurien començat les flames, a la Figuerola (urbanització de Castellnou, molt propera al terme de Balsareny). Aprofitant la pregunta, Sergi Fontseca va treure el tema de les causes dels incendis en general: segons les seves dades, només un 10-12% són deguts a causes naturals, com els llamps; la resta són deguts a causes humanes: negligències, imprudències i una bona part d’intencionats.
 
Actualment, la sequedat del combustible vegetal —segurament afavorida pel canvi climàtic— i l’abandonament de terres faciliten molt els incendis i, per tant, és necessària la bona gestió dels boscos. Precisament per pal·liar en part l’abandonament de terres, Oriol Serra va dir que s’estava fent un projecte per apropar gent que deixarà de dedicar-se a la pagesia, per motius diversos (com pot ser per jubilació), amb gent que no té terres però que els agradaria dedicar-s’hi. En aquest sentit, els interessats es poden posar en contacte amb ell.
 
Després de ben bé dues hores, Oriol Serra va tancar la sessió agraint la participació de tanta gent i informant que el tema no s’ha acabat, sinó que properament, segurament al març, hi haurà una altra sessió com la d’aquest dia, destinada sobretot a parlar de la gestió forestal, un tema de què es parla molt però que sovint sembla que costa de dur a bon terme.
 
Text i fotos: Isidre Prat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.